Comença el judici contra Eulàlia Reguant al Suprem per no haver respost a Vox

La diputada de la CUP està acusada d'un delicte de desobediència greu

VilaWeb
Redacció
01.03.2022 - 10:06
Actualització: 01.03.2022 - 11:06

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

La diputada i portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya Eulàlia Reguant torna avui al Tribunal Suprem espanyol, on el 27 de febrer de 2019 va testificar en el judici contra el procés. Aquest cop ho fa com acusada d’un delicte de desobediència greu. La fiscalia li demanava un condemna de sis mesos de presó i inhabilitació, una petició que ha estat rebaixada a quatre mesos. Si finalment fos sentenciada suposaria de nou un problema pel Parlament de Catalunya. 

Si voleu veure el VÍDEO en directe, cliqueu ací.

El judici a Reguant durarà fins demà i, a diferència de quan va ser citada com a testimoni, declararà en català. Quan ho va demanar com a testimoni, Marchena ni va respondre a la petició per la negativa de respondre a Vox, però durant la resta del judici va deixar clar a tots els testimonis que li ho van demanar que no hi tenien dret. Ara, a diferència de llavors, podrà fer-ho per la seva condició d’acusada.

Per què la jutgen?

El cas, ve de quan ella i Antonio Baños havien estat proposats com a testimonis del judici contra el procés per a explicar el paper i la visió de la CUP durant la legislatura en què es va fer el referèndum d’independència. Tanmateix, una vegada asseguts davant el tribunal, van comunicar que no pensaven respondre a les preguntes de l’advocat de l’extrema dreta.

Inicialment, els casos de Reguant i de Baños van anar a parar al jutjat d’instrucció 10 de Madrid –ja que el suposat delicte s’hauria comès en aquella ciutat–, però després el jutjat va separar totes dues causes i va enviar la de Reguant al Tribunal Suprem espanyol perquè és diputada i, com a tal, està aforada. La defensa de Reguant va presentar un escrit demanant la nul·litat del procediment perquè, si bé es va acabar passant al Suprem, la instrucció s’havia fet en un tribunal no competent. El Suprem, però, no ho va acceptar.

També va argumentar que no es podia sancionar dues vegades la mateixa conducta, tenint en compte que el Suprem ja l’havia sancionada a ella i a Baños amb una multa de 2.500 euros. “A més, quan la sala segona va decidir d’imposar una correcció disciplinària amb una multa emprant-se en l’article 192 i 554 1.b) de la LOPJ, va deixar clar que aquesta multa només es podia interposar ‘quan els actes no constitueixen delicte’”, van afegir.

Finalment, també van argumentar que l’acusació vulnerava la llibertat ideològica i de consciència de Reguant, igualment com la seva llibertat d’expressió. I aquest és el nucli de la causa, enverinada des de l’origen pel fet d’haver permès que un partit polític sense cap relació amb els fets fos l’acusació popular al judici contra el procés. La defensa de Reguant diu que la seva actuació és emparada per l’article 418 de la llei d’enjudiciament criminal, que estableix que cap testimoni no podrà ser obligat a declarar sobre una pregunta de la qual la seva resposta pugui perjudicar materialment o moral, de manera directa i important, la persona.

La defensa de Reguant diu que la negativa a respondre a Vox volia evidenciar l’anomalia que en fos l’acusació popular i denunciar la connivència entre l’extrema dreta i l’aparell judicial espanyol. Unes denúncies que també van fer alguns observadors internacionals en els seus informes. N’és exemple la denúncia de Paul Newman, filòsof indi que va ser portaveu del Tribunal Permanent dels Pobles per la guerra de Sri Lanka, que va dir que l’acusació de Vox evidenciava “la intensa naturalesa política del procediment penal”.

Així mateix, Patrizio Gonnella i Susanna Marietti, juristes italians de l’associació Antigone, van exposar “l’anormalitat” que la fiscalia i l’advocacia de l’estat i s’asseguessin al costat dels advocats de Vox, un partit que no havia justificat un interès legítim a participar en el procés judicial. “Visualment, produeix l’efecte de transformar el judici en un judici polític”, van dir. Matthieu Cretenand, adjunt al rectorat de la Universitat de Ginebra, va qualificar de sorprenent la presència a l’acusació popular “d’un partit populista emergent”.

La inhabilitació de Reguant originaria un nou problema al parlament

Si el Suprem fa cas de la petició de la fiscalia i inhabilita Eulàlia Reguant, tornarà a posar la majoria independentista del parlament en la disjuntiva de com actuar, després del fracàs a l’hora de protegir l’acta de diputat de Pau Juvillà. Segons que ha explicat Carles Riera en una entrevista amb VilaWeb, la voluntat de la CUP era protegir l’escó de Juvillà, com a mínim, fins a la resolució del Tribunal Suprem a les mesures cautelars que demanaven de no executar la condemna perquè encara no era ferma.

En el cas de Reguant tot seria més ràpid. Com que la jutja el Suprem espanyol, l’última instància processal, la sentència ja serà ferma i d’aplicació immediata. Amb la ferida entre l’independentisme per la gestió del cas Juvillà encara oberta, res no fa preveure que la majoria independentista sigui capaç de protegir l’escó de Reguant.

El següent nom a la llista electoral a la demarcació de Barcelona és Carles Escolà, ex-batlle de Cerdanyola del Vallès i portaveu de Guanyem Catalunya, cosa que reforçaria la representativitat de l’organització de Dolors Sabater.

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €