22.01.2021 - 10:35
|
Actualització: 22.01.2021 - 15:35
Convertir la cafeteria del personal en una sala d’hospitalització amb catorze llits. A l’hospital Verge dels Lliris d’Alcoi es treballa contra rellotge per augmentar la capacitat d’allotjar els malalts de covid que continuen entrant per les portes d’urgències amb una intensitat mai vista d’ençà que va començar la pandèmia. També la sala de rehabilitació ja és plena de llits. I algun passadís. Això el converteix en un hospital només per a persones infectades de covid.
Fa setmanes que el personal del centre denuncia que es va arribant al col·lapse, que no donen l’abast i que l’augment dels ingressos comença a fer la situació insostenible.
Després d’unes quantes ampliacions, l’hospital té ara 302 llits. L’ocupació fluctua durant el dia. A les vuit el matí, quan fem l’entrevista, hi havia 219 malalts amb covid ingressats. En el moment culminant de la primera onada, entre el març i l’abril de l’any passat, en van tenir 41.
Després de l’ampliació, l’UCI té una capacitat per a 17 malalts, i és plena. Ara mateix, si cap pacient més necessita cures més intensives, l’hauran de derivar a un altre centre.
El doctor José Enrique Barbeito, director gerent de l’hospital, explica a VilaWeb la situació de màxima tensió, quasi col·lapse, en què es troba el centre.
—Es vol habilitar la cafeteria per posar-hi malalts?
—Sí. Encara no ho hem fet, però és la intenció. Això va omplint-se. Cada dia hi ha més malalts i no hi ha més espai. La cafeteria és l’espai que ens sembla més oportú.
—Amb quants llits?
—Hi cabran catorze llits.
—Quan s’haurà enllestit?
—M’agradaria que demà, dissabte, ja la poguérem usar perquè les xifres ens collen molt, però no és una cosa fàcil de fer. Els enginyers s’hi hauran d’esforçar. Com més aviat, millor! A mi em costa molt de malestar que em diguen que no hi ha espai i continuen arribant ingressos, que em pregunten què fem i què fem? Jo voldria que ho tinguérem habilitat com més prompte millor.
—Us ho havíeu imaginat mai, d’haver de posar malalts a la cafeteria de l’hospital que dirigiu?
—Quan hi entrem els llits, ja no serà una cafeteria. Ho arreglarem. Hi posarem un control d’infermeria, la instal·lació elèctrica… Ja no serà una cafeteria. Era cafeteria fins ahir a migdia, quan vam començar a traure’n coses. A l’hospital n’hi ha dues, una per al personal i una altra per al públic. La que adaptem és la del personal.
—Què passarà quan amb la cafeteria ja no n’hi haja prou?
—Segurament, traslladaran els malalts. Tenen el pla que funcionem a l’estil de districte únic de tota la comunitat valenciana i en la mesura que faça falta ingressar-los aniran dient on els hem d’enviar.
—Districte sanitari únic?
—Encara no s’ha posat en funcionament, però és una idea que he sentit a autoritats de la conselleria i que aprovaran ben prompte.
—Les urgències també es troben saturades?
—Hi continua arribant moltíssima gent. Moltíssima. Les urgències les tenim dividides en dues parts. Les de no-covid es mantenen en la seua zona d’observació en la planta de dalt, amb ascensor, on fem la cirurgia major ambulatòria, que té els espais oberts. Part de la zona no-covid, l’hem donada a covid, però, així i tot, hi ha una sobrepressió molt gran. Estan reforçats, amb personal resident de totes les especialitats, cirurgians i metges de totes les especialitats. Tots donen suport a urgències.
—Hi ha prou personal a l’hospital?
—Està prou malament. Tenim el personal molt minvat, per la malaltia, per les baixes, per la situació. L’atenció del malalt covid és molt intensiva i molt angoixant, amb EPI… I el personal va caient, siga per la malaltia o per l’estrès que causa aquesta problemàtica. I en la mesura que van caient persones, els que queden es troben més forçats, amb més treball i en una situació encara pitjor. És una situació que es retroalimenta. Volen millorar les condicions amb l’establiment d’uns mòduls [hores extraordinàries] que crec que estarien ben pagats.
—Aquestes baixes són per contagi de covid?
—Sí. La majoria són gent que es contagia i alguns altres són gent que tenen ansietat o algun problema psicològic, perquè és molt dur haver de venir cada dia a treballar i trobar-se en aquesta situació.
—Quantes baixes teniu avui?
—Ahir hi havia vint-i-dues infermeres de baixa i dues havien renunciat al contracte. Les estadístiques de covid són difícils de fer perquè són baixes que veu l’inspector i les qualifica. Unes com a covid, unes altres com a no-covid… Hi ha persones que es recuperen epidemiològicament, però no estan en condicions de tornar a treballar. No és fàcil de saber-ho. Les estadístiques les farem més avant.
—Hi ha prou material, tant fungible com de funcionament, per a anar ampliant sales i rebent malalts?
—En principi, sí. Si tot això continua, no sé si arribarem a tenir escassesa. Si tot el territori està així, tots demanarem i demanarem.
—Tenen prou respiradors?
—Tenim el que tenim i anem funcionant, però ja n’hem demanat més.
—Alcoi és aquests dies una de les poblacions amb una incidència per cent mil habitants més alta del país. Què ha passat?
—Em costa de fer un diagnòstic, però és la mateixa de sempre. Hi ha una proporció de la població que no fa cas de les conseqüències i no sé si els qui som al capdavant de la sanitat hem sabut passar el missatge que la situació és greu i que s’ha de canviar el comportament i intentar autoconfinar-nos. Però no ho hem aconseguit. Fa dos dies mateix, al voltant de l’autobús del Reial Madrid hi havia un munt de gent pegant crits i ajuntant-se… La gent és com és. No l’hem sabuda convèncer que la situació és de prou gravetat.
