Jana, Andrej i Miroslav: estudiar català a Praga i aprendre’l a Prada

Tres estudiants de fora dels Països Catalans expliquen com es van enamorar del català

VilaWeb
Una de les activitats d'aprenentatge de la cultura catalana a l'UCE de Prada.
Esperança Camps Barber
22.08.2022 - 21:40
Actualització: 22.08.2022 - 21:43

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La Universitat Catalana d’Estiu clausura avui el curs que en fa cinquanta-quatre. Als estudiants els toca d’arreplegar els atuells, els records i les experiències acumulades al llarg de la setmana i tornar a casa. Per a alguns, l’estada a Prada és un bany intens en català. L’oportunitat anual de viure íntegrament en una llengua que no és la seva. Són els estudiants que arriben a Prada de fora els Països Catalans i han après la llengua per gust, per interès o per curiositat. La majoria arriben becats i, a banda de conviure i anar a classes i cursos, fan tasques de tota mena relacionades amb l’organització de l’UCE.

La Jana, l’Andrej i en Miroslav són tres d’aquests estudiants estrangers que arriben becats i que han estudiat català a la Universitat Carolina de Praga. L’any 1991, el govern d’Andorra i la Universitat Carolina van començar a col·laborar per establir un lectorat de català a la República Txeca. D’ençà del 2017, a la Universitat Carolina funciona el Centre Carlemany de Llengua Catalana. Els estudis són de franc i ofereix cursos de llengua i certificats de nivell.

Jana Kuklová, la vice-degana que doblega el Diari de Prada

Jana Kuklová té trenta-cinc anys i és doctora en enginyeria informàtica i vice-degana adjunta de la Facultat d’Enginyeria de Transports a la Universitat Politècnica de Praga. A l’UCE fa de voluntària. La podem veure envoltada d’infants a punt d’anar a la piscina o a l’esplai, fent fotocòpies o doblegant el Diari de Prada, que el servei de premsa de la universitat edita cada dia. “La primera vegada que vaig venir va ser l’any 2008 i després vaig tornar el 2015 amb una beca de la SAC, la Societat Andorrana de Ciències.” Com a voluntària, va tornar els anys 2016 i 2019.

Kuklová explica que el primer contacte que va tenir amb el català va ser a la Universitat Carolina. “Estudiava castellà i vaig fer un camp de treball a l’estat espanyol. Em vaig trobar gent de tot arreu. Hi havia valencians, catalans, gent del País Basc. Quan vaig tornar a Praga, vaig anar a la piscina i allà hi havia un rètol que deia: ‘Vols aprendre català?’ Ho vaig provar i em va enganxar.”

Recorda que l’any 2008, just abans no esclatés la crisi econòmica, l’UCE durava més d’una setmana i hi havia un dia lliure per a anar a fer excursions. “Aquell primer any, el vaig viure com algú que no coneixia res i anava aprenent. Els altres anys ja he vingut per trobar la gent, perquè he fet moltes amistats. Tornar és molt agradable”, diu.

A Jana Kuklová, la pandèmia li va anar bé, perquè es van generalitzar els contactes telemàtics. “Abans tan sols tenia contacte amb el català quan venia a Prada, a l’estiu, però ara es fan moltes activitats en línia.”

Malgrat estar altament qualificada, no ha fet classes de la seva matèria a l’UCE perquè considera que anar a Prada és fer vacances, i li agrada que sigui així; tenir dues àrees vitals separades.

Un altre dels llocs on es pot veure la Jana a l’UCE és la parada de la Llibreria Catalana de Perpinyà. “Llegeixo novel·les en català. La llibretera d’ací, la Joana Serra, sempre em fa recomanacions. De fet, l’any 2019, abans de la pandèmia, li vaig comprar molts llibres i em van durar tots aquells dies de confinament.” Li agrada llegir novel·les que parlin de la guerra del 1936-1939 perquè li permeten d’aprendre una part de la història d’Europa que no ha estudiat a l’escola. “Nosaltres estudiem més la història de la Segona Guerra Mundial, els camps nazis i tot plegat, i la guerra d’Espanya ens queda una mica lluny.”

L’any vinent espera tornar a Prada. “M’atrau l’ambient, sentir els accents de tots els territoris de parla catalana. El primer any, quan vaig arribar, en un dia vaig sentir valencians, gent de les Illes, del Principat… Va ser increïble! Com que tan sols tenia el nivell A o B1, no els entenia, va ser com si em llancessin a la mar. És una dita del meu país, això. Et llancen a la mar i has de mirar i nedar.”

Andrej Agejev, l’informàtic ucraïnès que llegeix Calders

És ucraïnès, té quaranta-cinc anys i és programador informàtic, fa setze anys que viu a la República Txeca i aquest ha estat el seu primer any a Prada. També és becari i, a banda d’assistir a les classes de llengua i de cultura, fa algunes activitats per a l’UCE. El seu primer contacte amb el català també va ser a la Universitat Carolina. “És de franc. Sempre havia volgut estudiar una llengua romànica, i abans d’estudiar català ja havia viatjat per Catalunya i el País Valencià. Em va interessar molt la cultura catalana.”

Fa tres anys que va començar, però dos han estat de pandèmia i la major part dels estudis l’ha feta de manera virtual. Com que treballa, la setmana que ha fet a Prada ha estat una part de les seves vacances. Ara que s’ha acabat, continuarà el viatge cap al Principat. “És molt interessant, i després d’aquesta estada me’n vaig a continuar la immersió. Viatjaré per la Costa Brava, per Girona…”

Fa setze anys que Andrej Agejev va deixar Ucraïna en cerca d’unes oportunitats laborals més bones. Diu que cobrava massa poc, al seu país. Els estudis sí que els va fer allà, i a Suècia els va ampliar aprenent geodèsia. A Ucraïna no hi té família, perquè d’ençà de fa uns anys, la seva mare també viu a la República Txeca. Ell és de Donestsk, i hi té amics. Quan mantenim la conversa no té ganes de parlar de la guerra i parlem dels llibres que llegeix. “Parlo català i també puc llegir coses curtes. Miro de llegir llibres. Pere Calders és molt bo per a estudiar la llengua perquè escriu històries curtes.”

Un dels records que s’endurà de Prada són les històries que conten els uns i els altres, les converses que manté a les classes de català i els accents tan diferents. “És molt interessant veure que els Països Catalans tenen una cultura que és la mateixa, però que, alhora, és tan diversa.”

Miroslav Hruby, el txec que enyora el liceu Renouvier

Miroslav Hruby també és de la República Txeca. Té trenta-sis anys i fa projectes internacionals d’educació per a ONG. Experimenta amb l’educació holística i fa innovació per a l’ensenyament.

Diu que aquesta és la quarta volta que ve a Prada, però no recorda quins van ser els altres anys. “El meu contacte amb el català va ser amb el lectorat a Praga.” Diu que ara escolta música celta, però fa uns anys escoltava la Troba Kung-Fú i lamenta que no coneix la música catalana contemporània.

“He tornat enguany, però m’agradava més l’experiència al liceu Renouvier. Hi havia molta gent i podíem parlar durant el temps que teníem lliure. Era la gran oportunitat que teníem d’estar en contacte amb més gent i fer servir la llengua.”

Miroslav explica que l’ambient a les classes li agrada molt, però que enyora els anys d’abans de la pandèmia, quan hi havia molts més estudiants amb qui barrejar-se. Aquests darrers anys, ha mantingut el contacte amb companys d’Alacant. “Els vaig conèixer ací. Si no ens veiem durant l’any, ens podem tornar a trobar a Prada”, diu.

Per ell, una manera de mantenir el contacte amb la llengua escrita és llegir la premsa a internet. Ara que s’acaba l’estada al casal Pau Casals, proclama la seva intenció de tornar l’any vinent.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes