Israel diu que ha mort el comandant de la marina iraniana, que responsabilitza del blocatge d’Ormuz

Israel diu que ha mort el comandant de la marina iraniana

El ministre de Defensa d’Israel, Israel Katz, ha anunciat la mort d’Alireza Tangsiri, comandant de la marina de la Guàrdia Revolucionària iraniana. L’exèrcit israelià el considera responsable directe de les operacions militars de blocatge i bombardament al corredor d’Ormuz.

Segons Katz, les forces de defensa d’Israel han eliminat Tangsiri en una actuació "precisa i mortal". En l’atac també hi han perdut la vida altres comandaments més de la Guàrdia Revolucionària, tot i que no n’ha especificat els noms. Diu que aquesta acció "és un missatge clar a tots els comandaments de l’organització terrorista iraniana" i ha remarcat que "les forces de defensa d’Israel continuaran eliminant-los un per un".

El ministre també ha dit que la mort de Tangsiri "és una notícia important" per als Estats Units i "una mostra de l’ajuda de les forces de defensa israelianes per a obrir el pas pel corredor d’Ormuz". "Seguim actuant a l’Iran amb tota la nostra potència per a assolir els objectius de la guerra", ha dit.

La mort de Tangsiri, nascut el 1964 i comandant de la marina de la Guàrdia Revolucionària d’ençà del 2018, encara no ha estat confirmada oficialment per les autoritats iranianes.

Trump diu que l'Iran vol un acord

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha assegurat que el govern de l’Iran “té moltes ganes d’arribar a un acord”, però que no ho diu públicament perquè “creuen que la seva pròpia gent els matarà”. Trump n’ha parlat poques hores després que el ministre d’Afers Estrangers iranià, Abbas Araqchi, hagi dit que “no hi ha negociacions ni converses” amb els Estats Units per posar fi a la guerra, tot i que reconeix “missatges” provinents de Washington que, amb tot, no són “negociació ni diàleg”.

El cap de la diplomàcia de Teheran ha dit que el fet que el govern nord-americà parli de negociacions és “una admissió de derrota”, després d’haver pretès en altres ocasions una “rendició incondicional”. Segons l’últim balanç oficial de les autoritats iranianes, més de 1.500 persones han mort per l’ofensiva d’Israel i els Estats Units. L’organització Human Rights Activists in Iran, amb seu als Estats Units, eleva aquesta xifra a més de 3.300 morts.

Els EUA diuen que continua el diàleg amb l'Iran

La Casa Blanca ha matisat les informacions publicades en mitjans sobre un pla de 15 punts que l'administració de Donald Trump hauria entregat a l'Iran per posar fi a la seva ofensiva llançada amb Israel el 28 de febrer, assegurant que les converses continuen entre Washington i Teheran.

"He vist un pla de 15 punts que ha circulat als mitjans de comunicació. Voldria advertir els periodistes presents que no informin sobre punts o plans especulatius procedents de fonts anònimes. La Casa Blanca mai ha confirmat aquest pla en la seva totalitat", ha assenyalat la portaveu, Karoline Leavitt, durant una conferència de premsa.

Netanyahu afirma que la guerra amb l’Iran continua “en ple apogeu” enmig de contactes per a una treva

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha assegurat que la guerra contra l’Iran continua “en ple apogeu”, malgrat les informacions que apunten a possibles avenços cap a una treva.

Les declaracions arriben mentre l'Iran ha reconegut contactes indirectes amb els Estats Units, a través d’intermediaris, per intentar aturar el conflicte, que ja dura 26 dies.

En una trobada amb batlles i responsables locals del nord d’Israel, prop de la frontera amb el Líban, Netanyahu ha vinculat la guerra amb la situació regional i amb la milícia xiïta Hesbol·là. “La qüestió de la seva dissolució és davant dels nostres ulls”, ha afirmat.

Paral·lelament, Israel porta a terme una operació terrestre al sud del Líban, especialment a la zona situada al sud del riu Litani, que el govern israelià considera clau per reforçar la seva seguretat. Netanyahu ha defensat aquesta ofensiva com una manera de “canviar radicalment” la situació a la frontera nord i crear una zona de seguretat més àmplia per evitar atacs amb míssils antitancs.

L'Iran refusa la primera proposta de Donald Trump per posar fi a la guerra

L’Iran ha rebutjat una proposta dels Estats Units per posar fi a la guerra iniciada pel mateix estat nord-americà, i l’ha qualificat d’“excessiva”. Teheran ha reiterat que serà qui fixarà les condicions per a un eventual cessament de les hostilitats.

Segons la televisió estatal Press TV, els Estats Units han activat contactes a través de diversos canals diplomàtics, però les propostes presentades no s’ajusten a la realitat sobre el terreny. “Iran posarà fi a la guerra quan decideixi fer-ho i quan es compleixin les seves condicions”, ha afirmat aquesta font, que ha indicat que Teheran ha traslladat als intermediaris que qualsevol alto-el-foc depèn de l’acceptació íntegra de les seves demandes.

Les autoritats iranianes insisteixen que els Estats Units i Israel han d’aturar “l’agressió i els assassinats”, garantir que no es repetiran atacs contra el país, assumir les reparacions de guerra i reconèixer la sobirania iraniana sobre l’estret d’Ormuz.

Aquestes exigències —especialment les reparacions i el control sobre aquest pas estratègic— es preveuen inacceptables per a la Casa Blanca, en un context en què el conflicte continua afectant els subministraments energètics globals.

Un alt càrrec iranià diu que "països amics" fan consultes a Washington i Teheran

L’ambaixador de l’Iran al Paquistan, Reza Amiri Moghadam, ha dit que no hi havia negociacions amb els Estats Units, si bé ha indicat que “països amics” mantenien consultes tant amb Washington com amb Teheran en un moment en què Islamabad s’ha proposat com a possible facilitador d’un acord que posi fi a la guerra.

“Hem sentit informacions als mitjans, però segons la meva informació, i contràriament a les afirmacions del president Donald Trump, no hi ha hagut negociacions, ni directes ni indirectes, entre els dos països fins ara”, ha declarat Moghadam.

L'Iran diu que segueix tots els moviments dels EUA al Llevant

El president del Parlament de l’Iran, Mohamed Baqer Qalibaf, ha remarcat que Teheran seguia de prop “tots els moviments nord-americans” al Llevant, enmig de les informacions sobre un possible desplegament de centenars de paracaigudistes a la regió.

“Seguim de prop tots els moviments nord-americans a la regió, especialment el desplegament de tropes”, ha dit en un missatge a les xarxes socials. “Els soldats no poden arreglar allò que els generals han trencat i cauran víctimes de les al·lucinacions de Netanyahu”, ha afegit.

L’Iran denuncia un nou atac contra la central nuclear de Bushehr

L’Organització de l’Energia Atòmica de l’Iran ha denunciat un nou atac contra la central nuclear de Bushehr, només un dia després que el director general de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica, Rafael Grossi, demanés respectar la integritat d’aquestes instal·lacions.

Segons l’organisme iranià, cap a les 21.08 del 24 de març un projectil va impactar a la zona de la central, sense causar víctimes ni danys materials o tècnics.

L’organització ha recordat que “atacar instal·lacions nuclears pacífiques constitueix una clara violació del dret internacional i una greu amenaça per a la seguretat regional”, i ha instat els organismes internacionals a adoptar una “posició responsable”.

Grossi ja havia advertit la vigília que el personal de les centrals nuclears “ha de poder fer la seva feina en condicions segures”, després que el 17 de març un altre projectil impactés a prop del reactor en plena ofensiva dels Estats Units i Israel contra l’Iran, iniciada el 28 de febrer.

El Pentàgon prepara el desplegament de 3.000 soldats d’elit al Llevant

El Pentàgon preveu de desplegar prop de 3.000 soldats de la 82a Divisió Aerotransportada, una unitat d’elit de l’exèrcit dels Estats Units, al Llevant per donar suport a les operacions contra l’Iran, segons han indicat dos alts càrrecs nord-americans al diari The Wall Street Journal. L’ordre formal es podria emetre en les pròximes hores.

Aquestes mateixes han advertit que encara no s’ha pres cap decisió sobre un possible desplegament terrestre a l’Iran, però aquest moviment obre diverses opcions estratègiques per al president Donald Trump.

L’Mitja Lluna Roja de l’Iran denuncia atacs contra més de 280 centres sanitaris i 94 ambulàncies

La Mitja Lluna Roja de l’Iran ha denunciat que més de 280 centres sanitaris i 94 ambulàncies han estat objecte d’atacs durant l’ofensiva dels Estats Units i Israel contra el país des del 28 de febrer.

Segons el balanç ofert pel president de l’organització, Pirhossein Kolivand, més de 82.417 infraestructures civils han estat danyades o destruïdes pels bombardaments des de l’inici de l’ofensiva.

En concret, 281 centres sanitaris —incloent-hi hospitals, clíniques i farmàcies— han estat atacats, a més de 17 instal·lacions de la Mitja Lluna Roja i 94 ambulàncies i vehicles de rescat, que han estat colpits per projectils.

Israel amenaça de destruir el sud del Líban tal com ha fet amb Gaza

El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, afirma que l’exèrcit destruirà habitatges al sud del Líban, tal com va fer a Gaza, en el que descriu com un "esforç intensificat" per eliminar els militants de l'Hesbol·là de la zona.

Katz diu que Israel aplicarà “els models de Rafah i Beit Hanoun”, en referència a dues localitats frontereres de Gaza que Israel va arrasar durant la seva ofensiva al territori palestí.

El ministre assegura que l’exèrcit va més enllà de destruir la infrastructura de l'Hesbol·là i que també està destruint cases en pobles libanesos prop de la frontera que, segons ell, “serveixen com a punts avançats terroristes a tots els efectes”.

Israel anuncia que controlarà tot el sud del Líban fins al riu Litani

L’exèrcit israelià controlarà els ponts que resten sobre el riu Litani, al Líban, i tota l’àrea situada al sud del riu, segons que ha declarat el ministre de Defensa d’Israel.

Katz ha afegit que Israel ha fet volar tots els ponts sobre el riu que, segons ell, l'Hesbol·là feia servir per transportar armes i combatents. També ha dit que l’exèrcit israelià “controlarà els ponts que resten i la zona de seguretat fins al Litani”.

Segons el ministre, Israel establirà una “zona de seguretat” al sud del Líban que s’estendrà fins al riu, cosa que implicarà el desplaçament indefinit de centenars de milers de residents.

Ha afegit que “centenars de milers d’habitants del sud del Líban que han evacuat cap al nord no podran tornar al sud del Litani fins que no es garanteixi la seguretat dels residents del nord”.

El govern del Kurdistan iraquià denuncia sis morts en un atac iranià

La regió autònoma kurda de l'Irac ha acusat l’Iran d’haver llançat un atac contra les seves forces armades, els peixmergues, que han mort a sis combatents.

"Sis míssils balístics iranians els van atacar en dues accions", segons que ha informat el ministeri de forces armades de la regió en un comunicat, afegint que l’incident ha causat sis morts i trenta ferits.

Es tracta del primer atac mortal contra les forces de seguretat regionals d'ençà que va començar la guerra al Llevant.

Quinze morts en un atac dels EUA a una milícia pro-iraniana a l'Irac

Quinze membres, pel cap baix, de la coalició de milícies iraquianes pro-iranianes Forces de Mobilització Popular (FMP) –que formen part de l’aparell de seguretat iraquià–, inclòs un dels seus comandants, han mort en un bombardament dels Estats Units contra una de les seves bases a la província d’Anbar, a l’oest del país.

Les FMP, que han qualificat l’acció de "flagrant i covard acte d’agressió", han especificat que l’atac, que ha afectat el quarter general del grup a Anbar, s’ha saldat amb la mort del seu comandant d’operacions a la província, Saad Dauai al Baiyi, juntament amb "un grup dels seus heroics companys".

L'Iran confirma 1.563 morts arran de la guerra

El balanç de morts arran de la guerra a l’Iran ha augmentat fins a 1.563, una xifra que inclou uns 210 menors d’edat, segons que ha confirmat l’organització d’emergències iraniana, Yafar Miadfar.

"D'ençà del començament de la Guerra de Ramadà fins avui hi ha 1.563 morts", ha dit Miadfar, que ha especificat que 208 són infants, entre els quals 168 estudiants d’una escola femenina de Minab.

A més, ha afirmat que tretze dels morts tenien menys de cinc anys, inclòs un nadó de tres dies.

El portaavions USS Gerald R. Ford atraca a Creta per "manteniment i reparacions"

El portaavions nord-americà USS Gerald R. Ford, el més gran del món, ha atracat en una base naval a Grècia per dur a terme tasques de "reparació i manteniment", dies després d’informar sobre un incendi a la zona de bugaderia durant el seu desplegament al Llevant.

La Sisena Flota dels Estats Units ha especificat que el portaavions ha arribat a la base de la badia de Souda, a Creta, "per a manteniment i reparacions després d’operar al mar Roig", alhora que ha subratllat que l'USS Gerald R. Ford continua plenament capacitat per fer missions.

"Aquesta arribada a port permet al vaixell ser sotmès a una avaluació, reparació i reabastiment eficients", ha explicat, abans d’insistir que "el grup d’atac de l'USS Gerald R. Ford continua el seu desplegament a l’estranger", sense donar més detalls sobre el període de temps que està previst que passi a la base a Creta.

El petroli es torna a encarir

El preu del petroli Brent, de referència a Europa, pujava prop d’un 3% cap a les 8.00 i se situava per sobre dels 98 dòlars per barril abans de l’obertura de les borses europees. Abans del començament de la guerra rondava els 72 dòlars.

D'altra banda, el barril de cru West Texas Intermediate (WTI), de referència als Estats Units, s'encareix un 3,2%, fins als 91 dòlars per barril.

L'Iran intensifica els atacs contra Israel

L’Iran ha disparat entre la mitjanit i el matí sis onades de míssils contra Israel, segons alertes difoses per l’exèrcit israelià. En un comunicat, les autoritats militars han informat que equips de rescat s’havien desplaçat a uns quants punts del centre del país on s’havien rebut impactes. Així mateix, han demanat a la població que eviti d’acostar-se a les zones afectades mentre continuen les tasques d’emergència. A Tel-Aviv s'han registrat danys en uns quants edificis per metralla o restes de projectils.

Following the Iranian missile attack on a residential area in central Israel, Magen David Adom teams conducted searches of multiple scenes, where a number of walking wounded were treated on scene. None required hospitalisation. pic.twitter.com/a7M8Y9hpOh

— Magen David Adom (@Mdais) March 24, 2026

L'Iran denuncia l'atac contra dues infrastructures gasístiques

Dues infrastructures energètiques de l’Iran, situades a Esfahan, al centre del país, i a Khorramxahr, al sud-oest, han sofert danys en una nova onada d’atacs.

Concretament, els danys afecten un edifici administratiu i una estació de gas situats al carrer de Kaveh d’Esfahan, i també el gasoducte de la central elèctrica de Khorramxahr, segons l’agència iraniana de notícies Fars.

A Esfahan, els danys s’han estès a més parts de les instal·lacions de gas i a habitatges de la vora. Tanmateix, s’ha evitat una explosió de grans dimensions perquè, abans de l’atac, l’estació havia estat desconnectada d’acord amb els protocols de seguretat i les mesures de defensa passiva.

A Khorramxahr, el governador ha confirmat l’impacte d’un projectil a l’exterior del gasoducte, sense que hi hagi víctimes. A més, el subministrament elèctric s’ha mantingut sense interrupcions.

Almenys 636 morts a Teheran pels atacs d’Israel i els Estats Units

Almenys 636 persones han mort a la província iraniana de Teheran, al nord del país, a conseqüència dels atacs d’Israel i dels Estats Units d’ençà del 28 de febrer, quan tots dos països van iniciar una ofensiva conjunta contra territori iranià.

El Centre d’Emergències de la província ha informat que les víctimes mortals s’han produït en atacs contra “430 punts de la província” en un conflicte que ja s’allarga prop d’un mes.

A més, els bombardaments han causat 6.484 ferits en aquesta zona. D’aquests, 5.608 han hagut de ser traslladats a centres mèdics per rebre tractament, segons el mateix organisme en una nota recollida per l’agència iraniana IRNA.

Merz celebra que Trump ajorni l’ultimàtum a l’Iran sobre atacs a infraestructures energètiques

El canceller alemany, Friedrich Merz, ha celebrat que el president dels Estats Units, Donald Trump, hagi ajornat cinc dies l’ultimàtum a l’Iran per atacar infraestructures energètiques si Teheran no reobre l’estret d’Ormuz. Alhora, ha ofert la “ajuda” d’Alemanya per facilitar possibles canals de comunicació.

Merz ha explicat en una compareixença que diumenge va parlar amb Trump i li va traslladar la preocupació d’Alemanya per aquest ultimàtum. “Agraeixo que hagi decidit ajornar-lo”, ha dit, i ha valorat positivament que el president nord-americà hagi parlat de contactes directes amb Teheran.

El canceller ha destacat que Alemanya té bons contactes a la regió i ha revelat que ha ofert a Washington col·laboració per a aquestes converses. L’Iran no s’hi ha pronunciat oficialment, tot i que fonts citades per mitjans han negat que aquests contactes existeixin. En aquest context, Merz ha admès que, ara per ara, no es pot parlar de mesures conjuntes.

Trump reitera que l'Iran vol un acord per posar fi a la guerra

El president dels EUA, Donald Trump, ha reiterat que els Estats Units i l'Iran mantenen converses per posar fi a la guerra. En aquest sentit, ha dit que hi ha “punts importants d’acord”.

Segons Trump, ahir es van produir contactes i que espera que s’assoleixi un acord molt aviat, tot afegint que l’enviat per al Llevant, Steve Witkoff, i el seu gendre, Jared Kushner, participen en les negociacions.

Pel que fa a l’Iran, ha assegurat que estaven parlant amb un dirigent “respectat” que no és el nou cap suprem, l’aiatol·là Mojtaba Khamenei. “No vaig trucar jo, van trucar ells, i volien arribar a un acord”, ha afegit.

Turquia no aclareix si ha mediat entre els EUA i l'Iran

El Ministeri d’Afers Estrangers de Turquia ha declinat de comentar si Ankara ha fet de mediador entre l’Iran i els Estats Units.

Ahir, el ministre d’Afers Exteriors, Hakan Fidan, va mantenir converses telefòniques amb el seu homòleg iranià, Abbas Araghchi, però també amb els de Catar, l’Aràbia Saudita, el Paquistan, Egipte i la Unió Europea.

Fonts oficials turques també van indicar que havia parlat amb responsables dels Estats Units en el marc dels esforços per posar fi a la guerra, sense oferir-ne més detalls.

Avui, Fidan ha continuat amb la seva diplomàcia telefònica, mantenint converses separades amb els seus homòlegs del Paquistan, Noruega i Egipte.

L'Iran nega contactes amb Trump

Els mitjans iranians afirmen que no hi ha hagut cap contacte directe ni indirecte del règim amb el president dels EUA, Donald Trump, i asseguren que l'ajornament dels atacs durant cinc dies ha estat una decisió del magnat nord-americà. “Ha fet marxa enrere”, diuen.

L’agència de notícies iraniana Fars, citant una font iraniana no identificada, diu que no hi ha hagut cap contacte directe amb Trump, “ni a través d’un intermediari”. Segons aquesta font, el dirigent nord-americà ha reculat arran de l'advertit que l’Iran atacaria centrals elèctriques a tot el golf i a Israel.

Brussel·les insta els estats membres a omplir les reserves de gas de cara a l'hivern

La Comissió Europea insta els estats membres a omplir les reserves de gas de cara a l'hivern vinent per fer front a les disrupcions en el subministrament energètic arran de la guerra a l'Iran.

En un comunicat emès avui, l'executiu comunitari fa una crida al conjunt de països de la UE perquè actuïn "de forma coordinada" tenint en compte "la volatilitat del mercat", insistint que veu fonamental dur a terme els preparatius oportuns.

Malgrat l'avís, Brussel·les assegura que el subministrament energètic a hores d'ara està garantit, gràcies a "l'escassa" dependència de les importacions procedents del Llevant i als carregaments de gas natural liquat (GNL) que van travessar l'estrat d'Ormuz abans que esclatés el conflicte.

Trump ajorna cinc dies els atacs contra infrastructura energètica de l'Iran

Els Estats Units i l’Iran han mantingut en els darrers dos dies converses que el president dels EUA, Donald Trump, qualifica de “molt positives i productives” amb l’objectiu d’arribar a una resolució completa de les hostilitats al Llevant.

Segons una publicació a les xarxes, Trump diu que el to de les negociacions –descrites com a aprofundides, detallades i constructives– ha portat l’administració nord-americana a ajornar temporalment qualsevol acció militar prevista contra infrastructures energètiques iranianes.

Aquesta suspensió tindrà una durada inicial de cinc dies i queda condicionada a l’evolució de les converses, que continuaran al llarg de la setmana. Trump assenyala que la decisió respon a la voluntat de facilitar el progrés diplomàtic i obrir la porta a una possible desescalada del conflicte.

Les negociacions, que es mantenen en curs, podrien marcar un punt d’inflexió en les relacions entre ambdós països, històricament tensionades, tot i que encara no s’han concretat acords definitius.

Evacuen l'aeroport Ben Gurion

Els passatgers de l’aeroport Ben Gurion, a Tel-Aviv, han estat evacuats cap als refugis una volta han sonat les sirenes per un míssil disparat des de l’Iran.

El Canal 12 ha informat que s'han sentit explosions al centre d’Israel durant els intents d’interceptar un míssil. Tots els passatgers de l’aeroport Ben Gurion han estat traslladats als refugis arran de l'alerta, segons l'emissora.

El diari Haaretz ha afirmat que el míssil podria haver carregat munició de tipus dispersiu.

L'Iran amenaça de minar tot el golf Pèrsic

Les autoritats de l’Iran han advertit que un atac dels EUA i Israel contra la costa sud i les seves illes serà respost amb el desplegament de mines a tot el golf Pèrsic. Així mateix, han subratllat que “la responsabilitat d’això recaurà en la part atacant”.

El Consell de Defensa de l’Iran ha remarcat que “qualsevol intent de l’enemic d’atacar les costes o les illes iranianes comportarà, d’acord amb la pràctica militar habitual, el minatge de totes les rutes d’accés i les línies de comunicació al golf Pèrsic”, abans d’afegir que això es duria a terme “amb diversos tipus de mines navals, incloses mines flotants que poden ser llançades des de la costa”.

“En aquest cas, la totalitat del golf Pèrsic es trobaria en una situació similar a la de l’estret d’Ormuz durant un llarg període de temps”, ha afirmat. “Durant aquest període, el golf Pèrsic quedaria pràcticament blocatge, juntament amb l’estret d’Ormuz, i la responsabilitat d’això recauria en la part atacant”, ha conclòs.

Les borses en números vermells

La borsa obre amb fortes caigudes poques hores abans del final de l'ultimàtum de Donald Trump a l'Iran, que ha exigit la reobertura de l'estret d'Ormuz i ha amenaçat de destruir les centrals elèctriques del país. L'Ibex 35 cau a primera hora del matí més d'un 2%, i totes les companyies registren números vermells, especialment Indra (3,8%), Arcelormittal (3,7%), IAG (3%) i Acerinox (2,9%). Una tònica que es repeteix en altres grans borses europees: CAC 40 (-1,62%), FTSE (-2,2%), Euro Stoxx 50 (-1,61%), FTSE 100 (-1,71%) i DAX (-1,9%).

La incertesa geopolítica impulsa l'energia a l'alça, amb el petroli continua pujant i se situa cap als 113,8 dòlars el barril de Brent. El director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (IAE), Fatih Birol, ha dit que la situació és "molt greu" i pitjor que en les crisis dels setanta i de la invasió d'Ucraïna.

Els EUA demana als seus ciutadans que "extremin les precaucions"

El Departament d’Estat dels Estats Units ha demanat als nord-americans arreu del món que “extremin les precaucions”, especialment aquells que siguin al Llevant, arran de la guerra a l'Iran, que té repercussions al golf Pèrsic, però també a Israel i al Líban. “El Departament d’Estat recomana als nord-americans arreu del món, i especialment al Llevant, que extremin les precaucions”, ha indicat el Departament d’Estat en una “alerta mundial” per als seus nacionals difosa al seu lloc web.

L'AIE alerta que cap país serà immune a la crisi energètica

El director de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), Fatih Birol, ha qualificat de molt greu la crisi energètica, emmarcada en el blocatge de l’estret d’Ormuz i els atacs a infrastructures energètiques al Llevant. Així mateix, ha augurat que cap país serà immune als seus efectes, per la qual cosa ha defensat un esforç global per abordar-la conjuntament.

“La situació és molt greu”, ha lamentat Birol en un acte fet al Club Nacional de Premsa de Canberra, capital d’Austràlia. Ha afegit que el context actual de crisi ha superat les dues crisis petrolieres registrades durant la dècada dels setanta (1973 i 1979), ja que aleshores, en cada una, es perdien “uns cinc milions de barrils al dia”, mentre que “avui s’han perdut 11 milions de barrils al dia”, és a dir, “més que durant les dues crisis del petroli més grans juntes”.

La Guàrdia Revolucionarà promet de respondre a qualsevol amenaça

La Guàrdia Revolucionària de l'Iran ha avisat que respondrà qualsevol amenaça arran de l’ultimàtum del president dels Estats Units, Donald Trump, que va dir que atacaria les instal·lacions energètiques iranianes si Teheran no facilita el trànsit a l’estret d’Ormuz, en un termini de 48 hores, que està a punt d'exhaurir-se.

“En cas d’un atac a les centrals elèctriques, l’Iran respondrà atacant les centrals del règim ocupant [Israel] i les dels països de la regió que subministren electricitat a les bases nord-americanes, alhora que atacarem la infrastructura econòmica, industrial i energètica de la qual els Estats Units són accionistes”, ha afirmat un portaveu de l’organisme militar.

Sánchez exigeix l'obertura d'Ormuz i la preservació de totes les centrals d'energia del Llevant

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha exigit la reobertura de l’estret d’Ormuz i la preservació de “tots els jaciments energètics” del Llevant davant la guerra entre l’Iran, els Estats Units i Israel, que dura des del 28 de febrer.

En un missatge a X recollit per Europa Press, ha advertit que “ens trobem en un punt d’inflexió global” i que “una escalada més gran” podria desencadenar una crisi energètica a llarg termini per a tota la humanitat.

Per això, ha reclamat l’obertura de l’estret d’Ormuz i la preservació de tots els jaciments energètics de la regió. “El món no hauria de pagar les conseqüències d’aquesta guerra”, ha afegit.

Divendres, Sánchez ja va anunciar un pla amb mesures per a pal·liar l’impacte econòmic del conflicte amb l’Iran, dotat amb 5.000 milions d’euros. Durant la compareixença, va advertir que la guerra començava a provocar les primeres rèpliques d’un terratrèmol econòmic d’abast global, especialment en el preu dels combustibles.

D’altra banda, el Consell Europeu va avalar dijous la disposició d’alguns estats de la Unió Europea a contribuir als esforços per desblocar l’estret d’Ormuz i garantir la llibertat de navegació, sempre que “es donin les condicions”.

Així mateix, els dirigents europeus van reclamar la desescalada del conflicte i el “ple respecte al dret internacional per part de totes les parts”, sense esmentar explícitament els Estats Units ni Israel.

L’Iran anuncia atacs contra la indústria aeroespacial israeliana a l’Aràbia Saudita i l’aeroport de Ben Gurion

L’exèrcit iranià ha anunciatuna nova sèrie de bombardaments contra objectius vinculats a Israel, tant a l’Aràbia Saudita com al mateix territori israelià. Segons Teheran, els atacs s’han centrat en instal·lacions de la companyia aeroespacial Israel Aerospace Industries (IAI), una de les principals empreses del sector al país.

En concret, l’Iran assegura que ha atacat instal·lacions d’IAI situades a la base aèria del Príncep Sultà, a l’Aràbia Saudita, i també a la base aèria de l’aeroport Ben Gurion, a Israel.

El Ministeri de Defensa saudita ha confirmat, per la seva banda, la intercepció de prop d’una desena de drons durant les darreres dotze hores a la regió oriental del país, on es troba aquesta base aèria.

Ni Israel ni l’Aràbia Saudita han confirmat oficialment els atacs contra aquestes instal·lacions. L’exèrcit iranià sosté que IAI té un paper clau en la producció d’aeronaus militars, drons, míssils i sistemes tecnològics de defensa, tant per a l’exèrcit israelià com per a l’exportació.

El Líban denuncia que els atacs d’Israel al riu Litani són el preludi d’una invasió

El president del Líban, Joseph Aoun, ha denunciat que l’operació militar iniciada per Israel contra els ponts del riu Litani és el preludi d’una invasió terrestre completa al sud del país i ha demanat la intervenció immediata de les Nacions Unides.

Aoun ha dit que els atacs contra aquestes infraestructures tenen com a objectiu interrompre la connexió geogràfica del Líban i ha advertit que els bombardaments contra infraestructures civils formen part d’una escalada que podria desembocar en una ofensiva terrestre.

Davant aquesta situació, el president libanès ha instat la comunitat internacional, especialment les Nacions Unides i els membres del Consell de Seguretat, a actuar amb urgència per dissuadir Israel. També ha advertit que la inacció internacional afavoreix noves violacions i posa en qüestió la credibilitat dels organismes internacionals.

Les declaracions arriben després que el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, anunciés l’inici d’una operació per a destruir “immediatament” els ponts del riu Litani. Segons Katz, aquestes infraestructures són utilitzades per milícies de l'Hesbol·là per a transportar material militar, i ha apuntat que l’operació segueix el “model de Rafah”, a Gaza.

El primer objectiu ha estat el pont de Qasmiya, a la costa sud del Líban. L’exèrcit libanès ha abandonat la zona poc abans de l’atac, que ha començat cap a les 14.30. Diversos míssils han destruït aquesta infraestructura clau, que connectava diverses ciutats del sud amb Sidó i amb la capital, Beirut, segons l’agència oficial libanesa NNA.

Rutte defensa l’ofensiva dels Estats Units contra l’Iran i diu que Trump “fa el món més segur”

El secretari general de l’OTAN, Mark Rutte, ha defensat l’ofensiva dels Estats Units i Israel contra l’Iran i l’ha qualificada de “crucial”. Segons Rutte, l’operació contribueix a fer “el món més segur” davant el que considera una “amenaça existencial” del programa nuclear i de míssils iranià.

En una entrevista a Fox News, Rutte ha reconegut que hi ha debat als Estats Units i a Europa sobre la necessitat de l’operació, però ha afirmat que és imprescindible. Ha sostingut que l’objectiu és eliminar la capacitat nuclear i de míssils balístics de l’Iran, que, segons ell, constitueixen una amenaça.

Rutte no ha respost a les crítiques del president nord-americà, Donald Trump, contra els aliats de l’OTAN, als quals va qualificar de “covards” per no donar suport a una missió naval per a desblocar l’estret d’Ormuz. En canvi, ha defensat el factor sorpresa de l’ofensiva, executada en ple procés de negociacions nuclears amb l’Iran.

En aquest sentit, ha dit que entén que els Estats Units no informessin prèviament els seus aliats per evitar filtracions que poguessin comprometre l’efecte del primer atac. Tot i això, ha assegurat que els aliats europeus han aprofitat les darreres setmanes per coordinar-se i estudiar possibles respostes conjuntes.

En una altra entrevista, a NBC, Rutte ha insistit que el programa nuclear i de míssils de l’Iran representa una amenaça per a Israel, per a la regió, per a Europa i per al conjunt del món. També ha expressat el desig que la població nord-americana doni suport a l’actuació de Trump.

Més de 500 persones participen en una caminada contra la guerra al Baix Llobregat

Més de 500 persones s’han mobilitzat al Baix Llobregat en una caminada popular contra les guerres i l’augment del bel·licisme, sota el nom de “Marxa per la Pau”. La iniciativa ha culminat amb un acte a Sant Boi de Llobregat.

La mobilització, organitzada per Fundesplai amb la col·laboració de Fundipau i l’Ajuntament de Sant Boi, ha aplegat participants procedents de l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Pallejà i Martorell. S’hi han fet diversos recorreguts que han confluït a la plaça de l’Ajuntament de Sant Boi.

Els participants, vestits de blanc com a símbol de pau, han reclamat un món sense guerres, violència ni injustícies, en un context internacional amb més de trenta conflictes oberts.

En l’acte final, s’ha llegit un manifest que reivindica una societat que posi al centre “la cura, la cooperació i la construcció col·lectiva d’un present i un futur més justos i en pau”.

L’activitat s’emmarca en el projecte educatiu “Amb Veu i En Peu”, impulsat per Fundesplai i Fundipau, amb l’objectiu de promoure els valors de la pau i la democràcia.

Almenys 15 persones han resultat ferides, una d’elles de consideració però no crítica, per l’impacte d’un míssil iranià a la ciutat israeliana de Tel-Aviv, segons el servei d’emergències israelià.

Els serveis d’emergències han confirmat múltiples impactes durant les darreres hores en diversos punts de l’àrea metropolitana de Tel-Aviv, coneguda com Gush Dan, com ara Ramat Gan, Givatayim i Petah Tikva.

L’Iran i les milícies libaneses de l’Hesbol·là han intensificat el llançament de projectils contra Israel durant les darreres 24 hores, amb una onada de bombardaments que ha deixat, segons el Ministeri de Salut israelià, almenys un mort i 303 ferits, vuit dels quals en estat greu, la majoria al sud del país.

L’escalada va començar ahir a última hora de la tarda, en represàlia per un atac dels Estats Units contra el centre d’enriquiment d’urani de Natanz. Ja de nit, l’Iran va respondre amb un atac a gran escala contra Dimona, on hi ha les principals instal·lacions nuclears israelianes, i contra la ciutat d’Arad, al sud del país, que van deixar prop de 200 ferits.

Des de les 06.00 l’exèrcit israelià ha confirmat fins a quatre alertes nacionals per atacs amb míssils iranians contra el centre i el sud del país. El servei d’emergències també ha confirmat almenys un mort al nord en un bombardament de l’Hesbol·là contra posicions militars israelianes.

Israel anuncia la mort del comandant de les forces especials de la Força Raduan de l’Hesbol·là

Les forces armades israelianes han informat que han mort el comandant de les forces especials de la Força Raduan, divisió d’elit de l’Hesbol·là, Abú Jalil Baryi, així com dos membres més del grup.

L’atac ha tingut lloc a la zona de Majdal Selm, al sud del Líban, segons un comunicat oficial de l’exèrcit israelià.

Segons aquesta informació, Baryi havia estat durant anys comandant de la Força Raduan i recentment havia assumit el comandament de les forces especials, encarregades principalment d’atacar l’exèrcit israelià.

L’anunci arriba mentre Israel ha començat a destruir els ponts sobre el riu Litani, amb l’argument que són utilitzats per l’Hesbol·là per atacar territori israelià des del sud del Líban, en el marc d’una operació per aïllar aquesta zona.

L’exèrcit israelià també ha informat d’atacs contra infraestructura de l’Hesbol·là en diversos punts del Líban, en una nova onada d’operacions militars al sud del país.

Més d’un miler de persones han mort des de l’inici, el 2 de març, de l’ofensiva israeliana al Líban, coincidint amb la campanya de bombardaments dels Estats Units i Israel contra l’Iran.

Els Estats Units asseguren que han debilitat el control de l’Iran sobre Ormuz després d’un atac a la costa iraniana

L’exèrcit dels Estats Units ha dit que la capacitat de l’Iran per amenaçar el trànsit marítim a l’estret d’Ormuz s’ha vist debilitada després de la destrucció d’una instal·lació a la costa iraniana a començament d’aquesta setmana.

L’almirall Brad Cooper, cap del Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM), ha explicat que l’exèrcit nord-americà va llançar diverses bombes de dues tones contra una instal·lació subterrània situada a la costa iraniana. Aquesta instal·lació s’utilitzava per emmagatzemar equips, inclosos míssils de creuer antivaixell i llançadores mòbils de míssils. Segons Cooper, Teheran feia servir aquesta infraestructura reforçada per guardar de manera discreta armament que representava un risc greu per al transport marítim internacional.

“La capacitat de l’Iran per amenaçar la llibertat de navegació a l’estret d’Ormuz i als seus voltants s’ha debilitat, i no deixarem d’esforçar-nos per assolir aquests objectius”, ha declarat en un vídeo difós a les xarxes socials. Cooper també ha indicat que l’exèrcit ha destruït instal·lacions de suport a la intel·ligència iraniana i repetidors de radar utilitzats per vigilar el moviment dels vaixells.

Aquests objectius formen part dels “més de 8.000” atacats a l’Iran des de l’inici de les operacions nord-americanes fa tres setmanes, segons el CENTCOM. Entre aquests, hi ha 130 vaixells iranians, en el que Cooper ha qualificat com “la destrucció més gran d’una armada en tres setmanes des de la Segona Guerra Mundial”.

La Guàrdia Revolucionària iraniana ha reivindicat aquests darrers dies diversos atacs contra vaixells a l’estret d’Ormuz, en resposta a l’ofensiva dels Estats Units, que també ha afectat territori israelià i interessos nord-americans al Pròxim Orient, incloses bases militars. Les autoritats iranianes han xifrat en més de 1.200 els morts per l’ofensiva d’Israel i els Estats Units, mentre que l’organització Human Rights Activists in Iran eleva la xifra a més de 3.000, la majoria civils.

Colons israelians llancen una onada d’atacs nocturns contra una desena de poblacions de Cisjordània

Grups de colons israelians han llançat aquesta nit una onada d’atacs contra una desena de poblacions de Cisjordània, especialment als voltants de ciutats com Ramal·lah, Jenín, Hebron i Betlem. Els assalts han deixat almenys vuit palestins ferits, cap en estat greu.

Els atacs han afectat poblacions i vehicles de ciutadans palestins, especialment en cruïlles que connecten diferents governacions de Cisjordània. A Jenín, colons van incendiar cases i vehicles de veïns del poble de Fandaqumiya, al sud de la ciutat, segons l’agència oficial palestina Wafa.

Dos palestins han resultat ferits en un atac a Masafer Yatta, al sud d’Hebron; tres més a l’oest de Salfit, i tres més en un altre assalt a Jalud, al sud-est de Nablus. Fonts de la Mitja Lluna Roja Palestina han indicat que un dels ferits ha necessitat atenció urgent per una ferida profunda al cap.

A més, dos palestins han resultat ferits al sud de Tulkarem per foc real en un incident atribuït a l’exèrcit israelià, que no s’hi ha pronunciat.

També s’han registrat atacs al nord de Ramal·lah, a la carretera que la connecta amb Nablus; a prop de Mijmas, al nord de Jerusalem; a Haris, a l’oest de Salfit, i als voltants de Tuqu, al sud-est de Betlem.

Israel anuncia l’inici d’una operació per separar el sud del Líban pel riu Litani

El ministre de Defensa d’Israel, Israel Katz, ha anunciat l’inici d’una operació per destruir “immediatament” els ponts sobre el riu Litani, que fa de barrera geogràfica al sud del Líban. Segons ha dit, les milícies de l’Hesbol·là utilitzen aquests passos per traslladar equipament militar.

Katz ha explicat que també es preveu actuar contra les poblacions del voltant, “seguint el model de Rafah”, a Gaza.

Israel ha accelerat aquesta setmana l’ofensiva al sud del Líban, amb l’objectiu de crear una zona d’exclusió a la frontera nord d’Israel, sovint objecte d’atacs de l’Hesbol·là.

En una compareixença, el ministre ha assegurat que tant ell com el primer ministre, Benjamin Netanyahu, han ordenat “destruir immediatament tots els ponts sobre el riu Litani que s’utilitzen per a activitats terroristes, per impedir el trànsit dels membres de l’Hesbol·là i de les seves armes cap al sud”.

També ha dit que ha instruït l’exèrcit perquè acceleri la destrucció d’habitatges libanesos a la línia de contacte, amb l’objectiu de “neutralitzar amenaces contra les comunitats israelianes”, en referència als models aplicats a Beit Hanun i Rafah, a la Franja de Gaza.

Finalment, Katz ha reiterat l’ordre d’evacuació forçada emesa per Israel, que insta tots els residents al sud del Litani a abandonar immediatament la zona i traslladar-se al nord del riu.

L’exèrcit israelià diu que ha mort deu membres de l’Hesbol·là al sud del Líban

L’exèrcit israelià ha informat de la mort de deu membres de l’Hesbol·là en una operació terrestre al sud del Líban, en què també ha escorcollat infrastructures i ha localitzat armes de l’organització.

“Soldats de la Brigada 7 han abatut més de deu membres de l’organització Hesbol·là que eren una amenaça immediata per a les nostres forces”, han indicat les forces armades en un comunicat, que no concreta quan es van fer les operacions.

Les tropes desplegades al sud del Líban també han localitzat una estructura que servia de punt de trobada per a membres de l’Hesbol·là. A més, han trobat “nombroses armes” utilitzades en atacs contra Israel.

“L’exèrcit israelià continuarà actuant amb fermesa contra l’Hesbol·là, que ha decidit de sumar-se a la campanya sota el paraigua del règim iranià, i no permetrà que facin mal als ciutadans d’Israel”, conclou el comunicat.

Israel ha intensificat l’ofensiva amb bombardaments i desplegament de tropes al Líban després del llançament de coets per milicians de l’Hesbol·là contra territori israelià, en represàlia per la mort del cap suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei.

Segons el darrer balanç del Ministeri de Sanitat libanès, els atacs israelians han causat 1.024 morts i 2.740 ferits al país.

Malgrat l’augment dels atacs, l’exèrcit israelià ja havia dut a terme desenes de bombardaments al Líban aquests darrers mesos, tot i l’alto-el-foc acordat el novembre del 2024.

Israel afirma que aquestes accions no vulneren l’acord perquè van dirigides contra l’Hesbol·là, però tant les autoritats libaneses com el grup ho han criticat, igual que l’ONU.

Israel confirma més de 300 ferits en menys de 24 hores arran dels atacs de l’Iran i l’Hesbol·là

L’Iran i les milícies libaneses de l’Hesbol·là han intensificat el llançament de projectils contra Israel aquestes darreres 24 hores, amb una onada de bombardaments que ha deixat, segons el darrer balanç del Ministeri de Salut israelià, almenys un mort i 303 ferits, vuit dels quals en estat greu, la majoria al sud del país.

L’augment de l’ofensiva ha estat en represàlia per un atac dels Estats Units contra el centre d’enriquiment d’urani de Natanz. L’Iran ha respost amb un atac a gran escala contra Dimona, on hi ha les principals instal·lacions nuclears israelianes, i contra la ciutat d’Arad, al sud del país.

Els míssils iranians van acabar impactant després d’un aparent error dels sistemes de defensa antiaèria israelians. Les forces armades han indicat que investiguen per què no es va poder interceptar el míssil balístic a Dimona, on hi va haver resposta defensiva, però no es va aconseguir d’aturar l’atac.

D’ençà de les 6.00, l’exèrcit israelià ha confirmat quatre alertes nacionals per atacs amb míssils iranians contra el centre i el sud del país. El servei d’emergències també ha confirmat almenys un mort al nord en un bombardament de l’Hesbol·là contra posicions militars israelianes utilitzades com a base d’operacions al sud del Líban.

L’Iran ha anunciat igualment atacs contra l’aeroport de Ben Gurion amb un nou model de dron, l’Arash 2, que ha qualificat de “més avançat i destructiu” que els models anteriors, amb un abast de 2.000 quilòmetres i capacitat per a esquivar radars. L’exèrcit israelià no n’ha fet declaracions.

En paral·lel, Israel ha començat una nova ofensiva contra infrastructures iranianes. El ministre del Petroli de l’Iran, Mohsen Paknejad, ha confirmat que els atacs han afectat instal·lacions de transport i dessalinitzadores d’aigua, i que parts de la xarxa de distribució han quedat destruïdes.

Paknejad ha assegurat que, malgrat els atacs, no hi ha problemes per a garantir el subministrament de combustible al país i ha denunciat que “l’enemic vol causar patiment a la població tot atacant la infrastructura nacional”.

Almenys un mort a Israel en una nova onada de projectils de l'Hesbol·là contra el nord del país

Almenys una persona ha mort al nord d’Israel arran d’un nou atac amb projectils de les milícies libaneses de l’Hesbol·là contra posicions militars israelianes. L’explosió ha tingut lloc a la localitat de Misgav Am, quan un projectil ha impactat contra el vehicle en què es trobava la víctima.

Poc després, la zona ha estat objecte d’un segon atac amb míssils, i el servei d’emergències israelià n’ha confirmat la mort. La comunitat ha activat una tercera alerta per nous llançaments de projectils des del sud del Líban.

L’Hesbol·là ha confirmat que Misgav Am ha estat un dels objectius, amb un atac dirigit contra una “concentració de militars israelians”. El grup també ha informat d’un segon bombardament contra posicions de l’exèrcit israelià a Jirbet al-Manara, davant la ciutat fronterera de Houla, i d’un altre atac contra militars en una caserna de Ramot Naftali, també al nord d’Israel.

Aquesta regió està sotmesa a fortes restriccions d’accés i s’ha utilitzat principalment per a operacions militars d’ençà de l’esclat de la guerra a Gaza el 2023.

L'Aràbia Saudita afirma que s'ha interceptat un dron a la regió oriental

El Ministeri de Defensa de l'Aràbia Saudita afirma que s'ha interceptat i destruït un dron a la regió oriental del país.

Vint persones, pel cap baix, ferides en un atac amb míssils contra Dimona, a Israel

Vint persones, pel cap baix, ferides en un atac amb míssils contra Dimona, a Israel. Les imatges difoses pels mitjans israelians semblen mostrar el moment en què un míssil ha impactat a la ciutat de Dimona, al sud d'Israel.

A les imatges es veu projectil de gran grandària que cau en picat des de l'aire i tot just després se sent una forta explosió.

La cadena israeliana Kan, tot citant al servei mèdic d'urgències del país, informa que vint persones, pel cap baix, han estat ferides a la ciutat, entre elles un xiquet de deu anys.