Els EUA investiguen ara Petro per presumptes vincles amb el narcotràfic

L’Iran acusa el Regne Unit de “participar en l’agressió” per permetre l’ús de bases als EUA

El ministre d’Afers Estrangers de l’Iran, Abbas Araqchi, ha acusat el Regne Unit de “participar en l’agressió” contra el país per haver autoritzat els Estats Units a utilitzar les seves bases militars en el marc del conflicte al Llevant.

Araqchi ho ha expressat en una conversa telefònica amb la seva homòloga britànica, Yvette Cooper, segons un comunicat del ministeri iranià. “Aquestes accions seran considerades una participació clara en l’agressió i quedaran registrades en la història de les relacions entre tots dos països”, ha advertit.

El ministre ha afegit que l’Iran es reserva “el dret inherent a defensar la seva sobirania i independència”. També ha denunciat que l’ofensiva dels Estats Units i Israel, iniciada el 28 de febrer, s’ha produït en ple procés de negociacions per un nou acord nuclear i ha afirmat que és contrària “a tots els principis i normes internacionals”.

Finalment, ha criticat igualment el que ha qualificat d’“assassinat covard” del líder suprem iranià, l’aiatol·là Alí Khamenei, així com la mort d’alts càrrecs i de civils, inclosos més de 170 alumnes d’una escola primària.

Trump titlla de “covards” els aliats de l’OTAN per no intervenir a l’estret d’Ormuz

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha tornat a carregar contra els aliats de l’OTAN per la seva negativa a donar suport a l’ofensiva contra l’Iran i a una possible operació per garantir la navegació a l’estret d’Ormuz. Els ha qualificats de “covards” i ha afirmat que l’Aliança és un “tigre de paper” sense la presència nord-americana en una publicació a la xarxa social ultra Truth Social.

“Sense els EUA, l’OTAN és un tigre de paper. No es van voler unir a la lluita per aturar un Iran amb armes nuclears”, ha escrit a les xarxes socials. També ha retret que, tot i que la situació comporta molt poc risc per als aliats, es queixin del preu del petroli, però no vulguin actuar.

Trump ha defensat que reobrir l’estret d’Ormuz seria “una simple maniobra militar” i ha insistit que és la clau per reduir els preus energètics. “Per a ells és molt fàcil fer-ho. Covards, ho recordarem”, ha dit.

Els EUA investiguen Petro per presumptes vincles amb el narcotràfic

El Departament de Justícia dels Estats Units ha obert una investigació contra el president de Colòmbia, Gustavo Petro, per possibles vincles amb el narcotràfic i el finançament de la seva campanya amb diners procedents de la droga. Les indagacions, encara en una fase inicial, són dirigides per fiscals federals de Manhattan i Brooklyn, amb el suport de la DEA i del Servei d’Investigacions de Seguretat Nacional.

Els investigadors analitzen si Petro va mantenir contactes amb narcotraficants o si la seva campanya va rebre aportacions il·legals. En qualsevol cas, fonts citades pels mitjans apunten que el president colombià no és, ara com ara, l’objectiu principal de la investigació. La investigació arriba en un context polític sensible, amb relacions canviants entre Washington i Bogotà, i en plena dinàmica electoral a Colòmbia. Petro ha negat reiteradament qualsevol vinculació amb activitats il·legals.

Investigació terrorista per l'atac a una empresa de defensa israeliana

Les autoritats de la República Txeca investiguen com un “atemptat terrorista” l’atac contra una seu d’una empresa de defensa israeliana a la localitat de Pardubice, al centre del país, que ja ha estat reivindicat per un grup activista anomenat The Earthquake Faction. Consulteu tota la informació, ací.

L'OTAN retira la missió de l'Irac

La missió de l’OTAN a l'Irac s’ha retirat temporalment del país, segons que han informat dos responsables de seguretat iraquians a l’agència AFP.

Un dels responsables, que ha parlat sota condició d’anonimat, ha assegurat que “no hi ha cap desacord” amb el govern iraquià i ha qualificat la mesura de preventiva. “És una retirada temporal. Estan preocupats per la situació actual”, ha explicat.

Un segon responsable ha indicat que gairebé tot el personal de l’OTAN ha abandonat el país. Només hi roman un nombre molt petit de persones. Avui, un portaveu de l’OTAN ha confirmat que l’aliança està “ajustant” la seva missió a l’Irac.

La missió té la seu en una base militar iraquiana situada a la Zona Verda de Bagdad, prop de l’ambaixada dels Estats Units, que ha estat objectiu d'uns quants atacs des del començament del conflicte.

Incendien una fàbrica d'una empresa d'armes israeliana

Una instal·lació vinculada al gegant armamentístic israelià Elbit Systems ha estat incendiada a la República Txeca. Un grup clandestí n’ha reivindicat l’autoria mentre les autoritats han obert una investigació. Uns quants edificis del recinte, propietat d'una empresa txeca i Elbit Systems, han estat destruïts en l’atac produït a primera hora del matí.

Elbit Systems es descriu com un proveïdor clau d’armes terrestres i aèries utilitzades per l’exèrcit israelià en els seus conflictes, inclosos els de Gaza i l’Iran. Un grup que es fa dir The Earthquake Faction ha afirmat haver dut a terme l’atac: "El lloc és central per a les operacions europees del principal productor d’armes d’Israel. Ara està en flames."

Suïssa bloca l'exportació d'armament als Estats Units

Suïssa ha aturat les autoritzacions per exportar armes als Estats Units, al·legant la seva neutralitat en el context de la guerra en curs entre Israel, els EUA i l’Iran. En un comunicat, el govern afirma que "l’exportació de material de guerra a països implicats en el conflicte armat internacional amb l’Iran no pot ser autoritzada durant la durada del conflicte". "Les exportacions de material de guerra als Estats Units no poden ser autoritzades actualment", afegeix.

Un reservista israelià acusat d’espiar per a l’Iran sobre la Cúpula de Ferro

Les autoritats israelianes han acusat un reservista de 26 anys d’espiar per a l’Iran, segons que ha informat el Times of Israel.

La policia afirma que Raz Cohen, de Jerusalem, va mantenir contacte amb operatius d’intel·ligència iranians durant mesos.

Els investigadors al·leguen que se li va ordenar transmetre informació delicada, incloent-hi detalls relacionats amb el sistema de defensa antiaèria Cúpula de Ferro d’Israel, on havia servit prèviament.

A canvi, Cohen hauria rebut 1.000 dòlars en criptomoneda.

Khamenei amenaça els enemics de l'Iran

El cap suprem de l’Iran, Mojtaba Khamenei, ha demanat “d'arrabassar la seguretat als enemics interns i externs” arran de l'assassinat del ministre d’Intel·ligència, Esmaïl Khatib, en un atac de l’exèrcit d’Israel contra Teheran.

Sri Lanka diu que no va donar permís als EUA per estacionar avions militars als seus aeroports

El president de Sri Lanka, Anura Kumara Dissanayake, ha revelat que va rebutjar donar permís als Estats Units per estacionar dos avions de guerra en un dels seus aeroports a principi de març, poc després del començament de l’ofensiva conjunta amb Israel contra l’Iran.

"Volien portar a l’Aeroport Internacional de Mattala dos avions de guerra armats amb vuit míssils antivaixell, entre el 4 i el 8 de març, i vam dir que no", ha afirmat durant una compareixença davant del parlament, en què també ha indicat que van rebutjar una petició perquè vaixells iranians fessin una visita de bona voluntat a l’illa.

L'Iran acusa el Regne Unit de participar en la guerra

El ministre d’Afers Estrangers de l’Iran, Abbas Araqchi, ha acusat el Regne Unit de “participar en l’agressió” d'Israel i els Estats Units contra el país en haver autoritzat l’exèrcit nord-americà a utilitzar les seves bases.

“Aquestes accions seran considerades clarament com una participació en l’agressió i quedaran registrades en la història de les relacions entre tots dos països”, ha traslladat Araqchi a la seva homòloga britànica, Yvette Cooper, durant una conversa telefònica.

“Ens reservem el dret inherent de defensar la sobirania i la independència del país”, ha afegit.

Israel ataca posicions de les forces de Síria arran dels combats amb drusos

L’exèrcit d’Israel ha bombardat un “un centre de comandament” de les forces de Síria al sud del país, en el que descriu com una resposta als nous enfrontaments registrats els darrers dies entre les forces de seguretat i milicians drusos a Soueida.

“En resposta als fets d’ahir, en què civils drusos van ser atacats, les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han atacat un centre de comandament i armament en complexos militars pertanyents al règim sirià al sud de Síria”, ha afirmat l’exèrcit israelià en un comunicat.

Rebaixa de l'IVA en carburants

El govern espanyol acaba de perfilar el pla de mesures per pal·liar l’impacte econòmic de la guerra a l’Iran, en el qual es planteja d'incloure la rebaixa de l’IVA dels carburants del 21% al 10%. Consulteu tota la informació, ací.

Israel ha mort el portaveu de la Guàrdia Revolucionària

La Guàrdia Revolucionària de la República Islàmica de l'Iran ha confirmat que el seu portaveu, el general Ali Mohammad Naeini, ha mort en un atac amb míssils de l'exèrcit israelià.

Crims de guerra

El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, ha dit que creu que tant la coalició formada pels Estats Units i Israel com l’Iran poden haver comès crims de guerra durant el conflicte al Llevant.

En unes declaracions a Politico, Guterres ha assenyalat: “Si es produeixen atacs contra l’Iran o des de l’Iran contra infrastructures energètiques, crec que hi ha motius raonables per considerar que podrien constituir un crim de guerra.”

Pèrdues anuals de més de 17.000 milions

El ministre d’Energia de Catar i president de la petroliera estatal QatarEnergy, Sad bin Sherida al Kabi, ha afirmat que la capacitat d’exportació de gas natural liquat (GNL) de Doha s’ha reduït un 17% arran dels atacs amb míssils perpetrats per l’Iran. Segons les estimacions de l’empresa, els danys al complex de Ras Laffan comportaran pèrdues de 20.000 milions de dòlars (17.308 milions d’euros) en ingressos anuals.

Els EUA, disposats a retirar les sancions sobre el petroli iranià

L'administració de Donald Trump ha obert la porta a retirar les sancions al petroli iranià per frenar l'augment dels preus de l'energia, que han incrementat en les últimes setmanes per les disrupcions a l'estret d'Ormuz arran de la intervenció dels Estats Units i Israel a l'Iran.

El secretari del Tresor dels EUA, Scott Bessent, ha afirmat en una entrevista a la cadena Fox Business que l'administració estatunidenca considera l'opció d'aixecar les sancions sobre el cru procedent de l'Iran que ja estigui carregat en vaixells. La setmana passada, els EUA van aixecar de forma temporal –durant un mes– les sancions sobre el petroli rus ja en trànsit per intentar contenir els preus.

Trump lleva importància a la pujada del preu del petroli i el gas

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha llevat importància a la pujada del preu del petroli i el gas per la guerra a l'Iran, que ja s'estén a tota la regió del golf Pèrsic.

"Vaig pensar que els números serien pitjors. Vaig pensar que pujarien més del que ho van fer. Però estem fent aquesta incursió i, quan s'acabi, tindrem un món molt més segur", ha assegurat el líder nord-americà en declaracions des del Despatx Oval abans de reunir-se amb la primera ministra japonesa, Sanae Takaichi.

En aquest sentit, ha reconegut que la marxa de l'economia "era excel·lent" abans de la guerra a l'Iran, i els preus del petroli "eren molt baixos". "Tot era fantàstic. I vaig veure el que estava passant a l'Iran i vaig dir: odio haver de fer aquesta incursió, però ho haurem de fer", ha argumentat.

Israel ataca per primera vegada objectius navals iranians a la mar Càspia

Israel ha anunciat que havia atacat per primera vegada objectius navals iranians a la mar Càspia, en l’ofensiva iniciada amb els Estats Units contra l’Iran. Segons l’exèrcit israelià, els bombardaments han afectat vaixells militars, inclosos llançamíssils, juntament amb instal·lacions emprades per al manteniment i l’activitat naval iraniana.

L’operació, que Tel-Aviv qualifica d’estratègica, forma part d'una nova escalada del conflicte i amplia el radi d’acció dels atacs.

Els EUA no concreten quan acabaran la guerra

El secretari de Defensa dels Estats Units, Pete Hegseth, ha assegurat que estan guanyant la guerra contra l’Iran de forma “decisiva” i en els seus “termes”, però no ha concretat quan l’acabaran.

“No hi ha temps fixat per a això, però anem molt encaminats”, ha dit preguntat sobre quan l’administració Trump considerarà que s’han complert els seus objectius a l’Iran. L’endemà de l'atac al jaciment de gas natural més gran del món que ha tornat a disparar el preu del cru, els EUA i Israel han atacat aquest dijous més de 7.000 “objectius a tot l'Iran i la seva infraestructura militar”, ha explicat Hegseth en una conferència de premsa avui a Washington.

“Són una amenaça directa per a Amèrica, la llibertat i la civilització. El món, l’Orient Mitjà i els nostres aliats desagraïts a Europa, inclús alguns mitjans nostres, haurien de donar les gràcies al president Trump”, ha afirmat. En canvi, el secretari de Defensa dels EUA ha agraït la cooperació dels països del Golf, en concret dels Emirats Àrabs Units, Catar, Bahrain, Kuwait i l’Aràbia Saudita.

Rutte veu innacceptable el bloqueig d'Ormuz

El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, diu que hi ha converses per abordar de "la millor manera" el bloqueig a l'estret d'Ormuz. Diu que és "inacceptable" que aquesta via marítima romangui tancada, atès que és "crucial per a l'economia mundial."

Rutte diu que es debat amb els EUA i entre la resta de membres de l'OTAN sobre la millor manera d'abordar aquesta situació i condia que es trobi una solució. El cap de l'OTAN ha defensat també la decisió de Trump d'atacar l'Iran perquè considera que s'ha de "degradar" la seva capacitat nuclear.

La Xina diu que l'assassinat d'alts dirigents iranians és inacceptable

El govern de la Xina ha qualificat d’inacceptable l’assassinat d’alts càrrecs per part de l'exèrcit d'Israel, i ha tornat a demanar la fi de les hostilitats per “evitar que la situació es descontroli” a tot el Llevant. “Ens oposem de manera consistent a l’ús de la força en les relacions internacionals. L’assassinat de dirigents de l’estat iranià i els atacs contra objectius civils són absolutament inacceptables”, ha declarat el portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers xinès, Lin Jian.

Una dotzena de països musulmans condemnen els atacs de l'Iran

Els ministres d’Afers Estrangers d’una dotzena de majoria musulmana han emès una declaració conjunta en què han reiterat la condemna als atacs duts a terme per l’Iran al Llevant –justificats com a represàlia per l’ofensiva dels Estats Units i d’Israel, a qui els estats signants no assenyalen com a responsables de la crisi de seguretat regional– i han instat Teheran a posar fi a aquestes operacions, alhora que n’han remarcat el dret de defensar-se.

La declaració, feta pública al final d’una trobada, anunciada la vigília per l’Aràbia Saudita, inclou també l’Azerbaitjan, Bahrain, Egipte, els Emirats Àrabs Units, Jordània, Kuwait, el Líban, el Paquistan, Catar, Síria i Turquia.

Consulteu tota la informació, ací.

Trump amenaça de destruir el jaciment de gas de South Pars

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha promès que Israel no tornaria a atacar el jaciment de gas South Pars, el més gran del món. Amb tot, ha amenaçat de destruir-lo si l’Iran torna a atacar "un país innocent". Feia referència a la resposta de Teheran al bombardament israelià amb el llançament de míssils contra el complex de gas natural liquat de Ras Laffan, a Catar.

"Israel, indignat pels fets al Llevant, ha atacat amb força una instal·lació important, el jaciment de gas de South Pars, a l’Iran", ha explicat el president nord-americà en una publicació a les xarxes socials. I ha assegurat: "Els Estats Units no en sabien res, d’aquest atac, i que Catar no hi estava implicat de cap manera ni en tenia coneixement previ. Malauradament, l’Iran tampoc no en sabia res, ni de cap altra dada rellevant sobre l’atac a South Pars, i ha atacat injustificadament una part de la planta de GNL de Catar", ha afegit.

Catar controla els incendis al complex gasístic de Ras Laffan

Les autoritats de Catar han controlat completament els tres incendis a la zona industrial del complex de gas natural liquat de Ras Laffan. Els focs han començat arran d'un atac amb míssils de l'Iran. La companyia petroliera Qatar Energy ha confirmat "danys considerables".

"La Defensa Civil ha controlat completament tots els incendis a la zona industrial de Ras Laffan sense que s’hagin registrat ferits", ha confirmat el Ministeri de l’Interior en un missatge publicat a les xarxes socials.

Per una altra banda, el mateix ministeri ha afegit que el Grup d’Explosius de les Forces de Seguretat Interior treballa per "neutralitzar qualsevol element sospitós", mentre continuen les operacions de refredament i assegurament de les instal·lacions.

L'atac al jaciment de gas natural més gran del món torna a disparar el preu del cru

L'atac al jaciment de gas natural més gran del món, jaciment que exploten de manera conjunta l'Iran i Catar, ha tornat a disparar el preu del cru, que s'ha enfilat un 5,5% tan bon punt s'ha confirmat el bombardament.

El jaciment de South Pars es troba situat al Golf Pèrsic i el règim dels aiatol·làs en comparteix l'explotació amb la monarquia catariana. La pujada s'ha moderat després fins al 3,8%, i ha situat el preu del barril Brent en els 107 dòlars. El preu del gas natural de referència europea, l'anomenat TTF, ha pujat un 9%, fins als 56,2 euros per megawatt hora. Les borses també s'han tenyit de vermell després de l'atac.

La UE cerca fórmules per abaixar els preus de l’energia

Els dirigents europeus tornen a reunir-se avui a Brussel·les per debatre noves fórmules per reduir els preus de l'energia, a l'alça pel blocatge parcial de l'estrat d'Ormuz.

En la primera cimera després de l'ofensiva llançada pels EUA i Israel sobre Teheran, els dirigents cercaran accions coordinades per evitar una nova espiral inflacionària que recordi la que es va viure l'any 2022 amb l'inici de la guerra d'Ucraïna. Alhora, s'espera que el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, torni a gaudir de la seva dosi de protagonisme: Budapest encara manté el bloqueig del préstec de la UE de 90.000 milions d'euros a Kíiv, uns diners que haurien d'arribar abans que comenci l'abril per poder cobrir les necessitats més immediates del país.

Des d'un inici, la cimera d'aquest dijous havia estat pensada per parlar sobre competitivitat a la UE, donant continuïtat a la reunió informal de febrer celebrada al castell d'Alden Biesen, a l'est de Bèlgica. I si bé s'espera que els líders posin dates concretes per tancar iniciatives vinculades a la simplificació o a la promoció d'empreses innovadores, la inestabilitat a l'Orient Mitjà eclipsarà bona part del debat.

Catar critica l'atac israelià al jaciment de Pars

Catar ha denunciat l’atac aeri d’Israel contra el jaciment de gas de South Pars de l’Iran, qualificant la maniobra de pas "perillós i irresponsable" en plena escalada de la guerra al Llevant.

L’atac contra el camp de gas, compartit amb Catar, és una amenaça a la "seguretat energètica global", segons el portaveu d’Exteriors catarià, Mayed al Ansari.

"Atacar la infrastructura energètica constitueix una amenaça per a la seguretat energètica global, així com per als pobles de la regió i el seu medi ambient", ha subratllat en un missatge a les xarxes socials.

Al Ansari ha demanat d'evitar atacs a instal·lacions vitals i ha fet una crida a totes les parts perquè actuïn amb moderació i en compliment del dret internacional.

Iran confirma l'assassinat de Khatib

La televisió estatal de l'Iran confirma l'assassinat del ministre d'Intel·ligència, Esmaïl Khatib, en un bombardament israelià a Teheran.

Trump insinua que deixarà l'Ormuz en mans dels aliats

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha insinuat que podria deixar en mans dels seus aliats la situació de seguretat a l’estret d’Ormuz, una via clau per al comerç internacional, una volta finalitzi la guerra contra l'Iran. El tancament de l'estret ha catapultat el preu del petroli i del gas.

Consulteu tota la informació, ací.

Atac a refineries al sud de l'Iran

Israel diu que ha mort el ministre d'Intel·ligència iranià

El ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha assegurat que l'exèrcit havia mort el ministre d'Intel·ligència iranià, Esmaïl Khatib, en un bombardament a Teheran. El dirigent ha promès d'intensificar els atacs per tal d'eliminar “qualsevol figura” del règim.

“Khatib era al capdavant del sistema assassí i de repressió interna a l’Iran i de la promoció d’amenaces externes”, ha dit Katz. “La política d’Israel és clara i inequívoca: ningú a l’Iran té immunitat i tots són a la corda fluixa”, ha sentenciat.

L'Irac torna a exportar petroli

El govern de l'Irac anuncia que ha reprès les exportacions de petroli des dels jaciments de la ciutat de Kirkuk a través d’un oleoducte fins al port de Ceyhan, a Turquia.

L'anunci arriba una volta el govern ha tancat un acord amb l’administració autònoma kurda al nord del país, segons que ha informat el Ministeri de Petroli de l'Irac. Inicialment, s’exportaran 250.000 barrils diaris de cru.

La guerra i el tancament gairebé total de l’estret d’Ormuz han afectat greument l'Irac, que té una economia molt dependent del petroli.

L'Iran qualifica d'atac terrorista l'assassinat de Larijani

El govern de l’Iran ha qualificat de “atac terrorista” l’assassinat a mans d’Israel del cap del Consell Suprem de Seguretat Nacional, Ali Larijani, en un bombardament ahir. El Ministeri d’Afers Estrangers iranià ha expressat el seu condol pel “martiri” Larijani. En l'atac també van morir familiars i guardaespatlles del dirigent. “Va ser un atac terrorista i criminal perpetrat pels Estats Units i el règim sionista contra una zona residencial a Teheran”.

En un comunicat, diu que Larijani “era un filòsof compromès, un pensador, un polític patriota, un amic fidel i lleial del cap màrtir de la Revolució Islàmica —en referència a l’aiatol·là Ali Khamenei, també assassinat el 28 de febrer— i un servidor de la nació iraniana”.

Despleguen un altre sistema de defensa aèria Patriot a Turquia

El govern de Turquia ha anunciat que l’OTAN desplegarà un altre sistema de defensa aèria Patriot a la província d’Adana (sud), on hi ha la base aèria d’Incirlik. D'ençà del començament de la guerra de l'Iran, l'OTAN ha interceptat tres míssils a Turquia.

"A més de les mesures adoptades per garantir la seguretat del nostre espai aeri i dels nostres ciutadans, un altre sistema Patriot, assignat pel Comandament Aeri Aliat a Ramstein, Alemanya, es va desplegant a Adana", ha dit el portaveu del Ministeri de Defensa, Zeki Akturk.

Els EUA ataquen búnquers de míssils a Ormuz

L’exèrcit dels Estats Units ha bombardat amb bombes antibúnquer de més de dues tones suposades instal·lacions d’emmagatzematge de míssils de l’Iran, prop de l’estret d’Ormuz.

El Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM) ha indicat que les seves tropes “van utilitzar amb èxit múltiples municions de penetració profunda de 5.000 lliures (unes 2,3 tones) contra emplaçaments reforçats de míssils al llarg de la costa de l’Iran, prop de l’estret d’Ormuz”.

“Els míssils de creuer antivaixell iranians en aquests emplaçaments representaven un risc per al transport marítim internacional a l’estret”, ha assenyalat en un missatge a les xarxes socials, sense donar més detalls ni especificar si aquests atacs haurien causat víctimes.

Hours ago, U.S. forces successfully employed multiple 5,000-pound deep penetrator munitions on hardened Iranian missile sites along Iran’s coastline near the Strait of Hormuz. The Iranian anti-ship cruise missiles in these sites posed a risk to international shipping in the… pic.twitter.com/hgCSFH0cqO

— U.S. Central Command (@CENTCOM) March 17, 2026

El fill del president de l'Iran critica el règim

Yousef Pezeixkian, fill del president de l’Iran, Massud Pezeixkian, ha lamentat la mort del cap del Consell Suprem de Seguretat Nacional, Ali Larijani, i del cap de la força paramilitar Basij, Golamreza Soleimani. Tot seguit, ha advertit que la República Islàmica fracassaria si no s’aconseguia d'aturar els assassinats dels seus dirigents en mans d’Israel.

Consulteu tota la informació, ací.

L'Iran deté més de setanta persones per vincles amb "terroristes" i l'oposició

Les autoritats iranianes han anunciat la detenció de més de setanta persones per la suposada relació amb “grups terroristes” vinculats a l’oposició i afins a la monarquia a la província d’Elburz, al nord del país.

L’organisme d’intel·ligència de la Guàrdia Revolucionària a Elburz ha informat de la detenció de setanta-cinc persones per la presumpta vinculació amb grups “terroristes”, opositors i monàrquics, segons que ha recollit l’agència semioficial iraniana Tasnim.

Segons aquesta informació, alguns dels detinguts són acusats d’haver cremat imatges i proferit insults contra el difunt cap suprem iranià, Alí Khamenei. També s’han detingut “instigadors” a les xarxes socials i membres d’un grup de pirates informàtics que es connectaven a internet mitjançant satèl·lits Starlink.

L'estructura política de l'Iran es manté sense Larijani

El ministre d’Afers Estrangers de l’Iran, Abbas Araqchi, ha defensat que la República Islàmica és un estat amb una estructura política sòlida, on la “presència o absència” d’una persona no afecta el sistema. Ho ha dit arran de l'assassinat del cap del Consell Suprem de Seguretat Nacional, Ali Larijani.

En una entrevista a Al Jazeera i en missatges a les xarxes, Araqchi ha afirmat que l’Iran disposa d’institucions polítiques, econòmiques i socials ben establertes i ha criticat que Washington i Tel-Aviv encara no ho hagin entès. El ministre ha admès que les persones tenen influència i exerceixen un paper, però ha insistit que això no altera el funcionament de l’estat.

Atacs a Tel-Aviv amb dos morts

La Guàrdia Revolucionària de l’Iran s’ha atribuït atacs contra Tel-Aviv –amb dos morts, pel cap baix– en represàlia per l'assassinat d’Ali Larijani, cap del Consell Suprem de Seguretat Nacional. Segons un comunicat recollit per l’agència Tasnim, els atacs han colpejat més d’un centenar d’objectius militars i de seguretat.

L’exèrcit israelià ha informat durant la nit del llançament de míssils des de l’Iran. Un home i una dona han mort per l’impacte de metralla a Ramat Gan, a l’àrea metropolitana de Tel-Aviv. Segons el Times of Israel, eren un matrimoni de més de setanta anys que anava cap a un refugi.

L'Iran també confirma la mort d’Ali Larijani

El govern de l’Iran ha confirmat la mort d’Ali Larijani, secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, en un bombardament executat contra Teheran. L’exèrcit israelià havia anunciat hores abans i la confirmació converteix la seva mort en una de les baixes més importants del conflicte, perquè Larijani era una de les figures centrals de l’estructura política i de seguretat del règim iranià.

La mort de Larijani s’afegeix a la llista de dirigents iranians morts en les darreres setmanes en el context de guerra oberta. Larijani, de 67 anys, havia ocupat alguns dels càrrecs més influents de la política iraniana durant dècades, incloent-hi la presidència del parlament i la responsabilitat de les negociacions nuclears amb les potències occidentals.

Iran confirma la mort de Gholamreza Soleimani

L'Iran ha confirmat la mort del comandant de les forces paramilitars Basij, Gholamreza Soleimani. Aquest matí, Israel havia anunciat que havia provat de matar-lo en una sèrie d’atacs aeris nocturns. Ara, Iran n'ha confirmat la mort, segons que recull l'agència Reuters.

Soleimani havia estat objecte de sancions internacionals per diversos països i organismes a causa del seu paper en la repressió de civils i en violacions dels drets humans. El Regne Unit, l’octubre de 2020, va imposar-li restriccions de viatge i la congelació dels actius segons la seva Llei de sancions i antiemblanquiment de capitals.

Els Estats Units, el desembre de 2021, el van incloure a la llista de Nacionals Especialment Designats (SDN), prohibint qualsevol transacció amb ciutadans nord-americans i congelant tots els seus actius sota jurisdicció dels EUA.

La Unió Europea, l'abril de 2021, va prohibir-li viatjar i va congelar els seus actius per la seva implicació en la violenta repressió de les protestes de novembre de 2019 a l’Iran. Canadà, el 2022, va aplicar sancions similars, incloent-hi la congelació d’actius, la prohibició d’armes i transaccions financeres, així com la seva inadmissibilitat al país. També Mònaco va adoptar mesures semblants contra ell. Aquestes sancions reflecteixen el reconeixement internacional del seu paper en la violència contra civils i la repressió de manifestacions.

El Regne Unit diu que ha abatut el nombre més gran de drons en una sola nit des de l’inici de la guerra

El Ministeri de Defensa del Regne Unit ha assegurat que les forces britàniques han abatut durant la matinada el nombre més gran de drons en una sola nit des que va començar l’actual conflicte al Llevant.

Segons el govern britànic, una unitat terrestre de defensa anti-drons desplegada en una zona considerada d’alt risc va interceptar els aparells durant la nit. El ministeri no ha detallat el nombre exacte de drons abatuts.

El Regne Unit també ha informat que avions de combat Typhoon i F-35 han continuat fent patrulles aèries defensives.

La FIFA refusa que l’Iran jugui els partits de la Copa del Món de futbol del 2026 a Mèxic

La FIFA ha descartat la possibilitat que la selecció de l’Iran jugui a Mèxic els partits de la Copa del Món de futbol de l'estiu que té programats als Estats Units. L’organisme ha respost així a la petició de la Federació Iraniana de Futbol, que volia traslladar els partits per motius de seguretat.

El president de la federació iraniana, Mehdi Taj, havia explicat que negociava amb la FIFA perquè l’equip nacional no hagués de jugar als Estats Units després dels atacs aeris nord-americans i israelians contra territori iranià.

Un portaveu de la FIFA ha indicat que l’organització mantenia “contacte regular” amb totes les federacions participants en el Mundial del 2026, inclosa la iraniana, però ha remarcat que esperava que tots els equips competissin segons el calendari anunciat el 6 de desembre de 2025.

Trump critica durament l’OTAN per no implicar-se en la guerra contra l’Iran: "No necessitem l'ajuda de ningú"

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha criticat durament els aliats de l’OTAN per no voler participar en la guerra contra l’Iran. En un missatge públic a la xarxa social ultra Truth Social, ha dit que la majoria dels països de l’aliança havien comunicat a Washington que no participarien en l’operació contra el “règim terrorista de l’Iran”, segons que l'ha qualificat.

Segons el president, aquests mateixos països coincideixen amb els Estats Units que Teheran no pot tenir una arma nuclear. Trump ha dit que no el sorprenia aquesta decisió perquè, segons ell, sempre ha considerat que l’OTAN funcionava com “un carrer de sentit únic”, en què els Estats Units protegeixen la resta de països de l'aliança, però la resta de països no ajuden els EUA. En aquest sentit, ha lamentat que els EUA gastin “centenars de milers de milions de dòlars cada any” per protegir aquests països sense rebre suport en canvi.

Malgrat aquestes crítiques, el president ha assegurat que l’ajuda dels aliats no era necessària. Ha dit que l’exèrcit nord-americà havia desmantellat les forces militars iranianes, inclosa la marina, la força aèria i els sistemes de defensa antiaèria. També ha assegurat que bona part dels dirigents iranians havien estat eliminats i que ja no representaven una amenaça per als Estats Units, ni per al món.

En el mateix missatge, ha remarcat que els Estats Units no necessitaven l’ajuda de cap país per a aquesta operació militar, ni tampoc de socis com el Japó, Austràlia o Corea del Sud. “Com a president dels Estats Units d’Amèrica, amb diferència el país més poderós del món, no necessitem l’ajuda de ningú”, ha conclòs.

Mèxic s'obre a acollir els partits de l'Iran al Mundial

La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, ha afirmat que el seu país no té cap problema a acollir els partits de l’Iran al Mundial, que es farà a l'estiu. La federació de futbol de l’Iran ha demanat a la FIFA que traslladi els seus partits dels Estats Units a Mèxic per raons de seguretat arran de la guerra.

Un vaixell cisterna rep l’impacte de restes de míssils prop de l’estret d’Ormuz

Un vaixell cisterna ha rebut l’impacte de restes de míssils interceptors mentre fondejava al golf d’Oman, a prop de l’estret d’Ormuz. Les autoritats marítimes del Regne Unit han informat que l’incident s’ha produït a unes 23 milles nàutiques –uns 37 quilòmetres– a l’est de la ciutat de Fujayra, al sud dels Emirats Àrabs Units.

En un primer moment, el vaixell havia comunicat que havia estat atacat per un “projectil desconegut”. Segons el Centre d’Operacions de Comerç Marítim del Regne Unit, organisme que investiga incidents de seguretat marítima a la zona, posteriorment s’ha pogut determinar que l’impacte provenia de restes d’uns míssils interceptors.

L’organisme britànic ha indicat que el vaixell ha patit “danys estructurals lleus”, però ha confirmat que no hi ha ferits entre la tripulació. Tampoc no s’ha informat de cap impacte mediambiental arran de l’incident.

Dimiteix el director del Centre Nacional Antiterrorista dels EUA per la guerra a l'Iran

El director del Centre Nacional de Contraterrorisme dels Estats Units, Joe Kent, ha dimitit. És el primer i més alt càrrec de l’administració del president Donald Trump que deixa el càrrec a causa de la guerra a l’Iran, afirmant que Teheran no representava cap amenaça imminent per als Estats Units. Diu que no vol a enviar soldats "a lluitar i morir en una guerra que no serveix de cap benefici per al poble americà" i critica durament Donald Trump.

"No puc donar suport, amb tota la meva consciència, a la guerra en curs a l'Iran. L'Iran no representava cap amenaça imminent per a la nostra nació, i és clar que vam iniciar aquesta guerra a causa de la pressió d'Israel i del seu poderós lobby americà", diu en un piulet.

Kent és molt contundent i critica durament Trump. En la carta, dirigida al president nord-americà, diu: "Dono suport als valors i a les polítiques exteriors que vau defensar el 2016, 2020 i el 2020, i que vau promulgar durant el vostre primer mandat. Fins al juny del 2025, vau entendre que les guerres a l'Orient Mitjà eren una trampa que robava als Estats Units les precioses vides dels nostres compatriotes i esgotava la riquesa i la prosperitat de la nostra nació".

Kent diu que tot això ha canviat arran de la darrera administració de Trump. Segons Kent: "Alts funcionaris israelians i membres influents dels mitjans de comunicació americans van desplegar una campanya de desinformació que va soscavar completament la vostra plataforma America First i va sembrar sentiments probèl·lics per fomentar una guerra amb l'Iran". "Aquesta cambra de ressonància es va utilitzar per enganyar-vos fent-vos creure que l'Iran representava una amenaça imminent per als Estats Units, i que si atacàveu ara, hi havia un camí clar cap a una victòria ràpida", afegeix.

Segons Kent, tota aquesta maniobra va ser una mentida i una tàctica que els israelians "van utilitzar per arrossegar-nos a la desastrosa guerra de l'Iraq que va costar a la nostra nació la vida de milers dels nostres millors homes i dones. No podem tornar a cometre aquest error".

En la carta, Kent recorda que es va desplegar al combat onze vegades i que va perdre la seva dona Shannon en "una guerra fabricada per Israel". "No puc donar suport a enviar la pròxima generació a lluitar i morir en una guerra que no serveix de cap benefici per al poble americà ni justifica el cost de les vides americanes", diu.

After much reflection, I have decided to resign from my position as Director of the National Counterterrorism Center, effective today.

I cannot in good conscience support the ongoing war in Iran. Iran posed no imminent threat to our nation, and it is clear that we started this… pic.twitter.com/prtu86DpEr

— Joe Kent (@joekent16jan19) March 17, 2026