05.07.2023 - 19:40
|
Actualització: 05.07.2023 - 19:45
L’índex de producció industrial (IPI) del mes de maig ha tornat a baixar a Catalunya. De fet, també va caure a l’abril. Sembla que la delicada situació d’Alemanya i de la resta de països grans de la UE comença a trucar a casa nostra. Ahir vèiem com les afiliacions a la Seguretat Social es concentraven en els serveis. A la indústria manufacturera hi va haver 1.700 altes a la Seguretat Social, del total de 26.000 del mes, que són poques, però no han retrocedit. Avui també hem sabut l’última part de l’opinió dels directors de compres (PMI) d’Europa, que continuen veient el mes de juny del sector amb molta prudència a la zona euro i a l’estat espanyol.
Però anem a pams. El titular de l’informe per a l’estat espanyol que fan els PMI del juny és: “El creixement de l’economia del sector privat espanyol torna a perdre impuls al juny”; i el referent a la indústria, “La producció manufacturera torna a caure, enmig d’un empitjorament de la demanda”. Segons l’informe, les empreses enquestades van comentar que la debilitat del sector, observada a final del segon trimestre, va ser deguda a un empitjorament de la demanda. Un fet assenyalat per la tercera disminució consecutiva de les noves comandes al juny. De fet, la caiguda de les vendes en total va ser la més pronunciada d’ençà del gener passat. Mentrestant, s’apunta que la demanda externa va oferir poc suport, perquè les noves comandes d’exportació també es van contreure.
A conseqüència d’aquestes tendències menys favorables de la demanda hi ha hagut una segona reducció consecutiva de la producció industrial al juny. Així i tot, es puntualitza, “el ritme de declivi es va mantenir sense canvis respecte de l’analitzat al maig i, per tant, va romandre només marginal, en general”. D’una altra banda, les caigudes sostingudes de la producció i de les noves comandes van originar una nova reducció dels nivells d’ocupació (que no és el cas de Catalunya). “Tot i ser lleu, la retallada de les plantilles va ser la primera que registraven els productors espanyols d’ençà del novembre de l’any passat”, diu el document.
Les dades de l’IPI per a Catalunya assenyalen que, corregit d’efectes de calendari, decreix d’un 0,7% interanual el maig del 2023. Per grans sectors industrials, disminueixen l’energia, d’un 7,8%, i els béns intermedis, d’un 5,7%. D’una altra banda, augmenten els béns d’equipament, d’un 7,6%, i els béns de consum, d’un 1,0%. Però cal baixar un esglaó més en l’anàlisi i veure com, per divisions industrials, els decrements més elevats els registren les indústries del paper, les arts gràfiques i els suports enregistrats (−18,8%) i les indústries químiques (−9,6%); en canvi, augmenta considerablement la fabricació de material de transport (25,9%) i també la de productes farmacèutics (9,3%).
També és interessant de ressenyar que, sense comptar l’energia, el creixement interanual de la indústria manufacturera catalana ha estat positiu, del 0,2%. Cal dir, de seguida, que els cotxes tenen un paper cabdal en el fet que no sigui en terreny negatiu. Si mirem l’acumulat de l’any, tant l’IPI general com el de la manufactura ja s’hi troben, -0,8% i -0,3%, respectivament. En l’acumulat anual, el sector paperer, el químic i el tèxtil són els que tenen caigudes més importants. En canvi, els vehicles i el farmacèutic són els que més creixen.
Aquest és un punt que considero crucial avui. Què en pensen els empresaris de més a la vora? Parlo amb Oriol Alba, secretari general de la CECOT, que té informació de primera mà: “Fa dotze mesos hi havia molta por entre els empresaris; era quan parlaven de la ‘tempesta perfecta’. A primers d’any s’havia moderat el seu sentiment i avui es queden una mica perplexos quan veuen que es diu que les coses van molt bé, arran de les estadístiques de creixement. Ells veuen la situació amb més moderació i prudència.”
No està d’acord amb allò que va dir fa pocs dies el Banc d’Espanya: que els marges de les empreses havien crescut molt. “Els analistes del supervisor es basen sobretot en grans companyies, però aquí tenim pimes i el cas és diferent. Tal com ho veig, els marges no són tan importants com diuen; més aviat, fets com l’augment dels costs financers els han castigat una mica més.” I, tot seguit, em fa pensar en allò que no hauríem d’oblidar mai: que les estatístiques sempre cal llegir-les molt bé, d’acord amb la manera de calcular-les.
“Fa un any –prossegueix– moltes empreses van fer compres de productes bàsics perquè preveien un futur complicat, atesa l’evolució dels preus i la possible mancança futura. En molts casos, hi va haver una situació excepcional de compres que va fer repuntar els estocs. Ara la situació s’ha anat normalitzant i no han de comprar tant, perquè ja tenen el material que necessiten per a treballar. Per això no hi ha tantes comandes de segons quins productes i a segons quins sectors. Ara, quan comparem les dades actuals amb les de l’any passat, surten xifres de creixement negatives, en alguns casos. És lògic.”
Efectivament, això no es pot interpretar com un indicador directe de menor activitat. I afegeix: “Veig moderació en el seu comportament, però en cap cas no he notat una gran preocupació entre ells i molt menys catastrofisme, amb vista al futur. Sí que miren amb atenció, per primera vegada en molt de temps, l’aspecte financer, el comportament dels bancs i l’enfilada dels tipus d’interès.” Em sembla una explicació molt raonable que puntualitzaria les dades lleugerament negatives que comentem, si més no, en bona part.
De fet, l’informe dels directors de compres acaba dient: “Amb vista al futur, les empreses mantenen projeccions positives per a la producció. Les esperances d’un augment de vendes han continuat essent el principal factor que dóna suport al seu moderat optimisme.”
Quant al sector dels serveis, el creixement a l’estat espanyol es va mantenir al final del segon trimestre, per bé que amb un impuls en lleuger declivi, segons l’informe. L’entorn de demanda saludable que hi ha ara com ara ha continuat consolidant els augments sostinguts de l’activitat, les noves comandes i la feina. Així i tot, els ritmes d’expansió s’han alentit en aquests tres casos. Quant als preus de les compres i les vendes s’han mantingut històricament elevats, però s’han continuat atenuant. Això sí, assenyalen: “Les fortes pressions salarials han continuat essent el principal impulsor de la darrera ronda d’inflació.”
En definitiva, l’índex PMI compost d’activitat total per a l’estat espanyol va caure de 52,6 punts al juny (més de 50 indica una situació positiva global). Això, diu l’informe, “revela una sòlida expansió, la sisena consecutiva mensual, de l’economia del sector privat espanyol”. Tot amb tot, després d’haver disminuït des dels 55,2 punts registrats al maig, les últimes dades també assenyalen el ritme de millora més feble d’ençà del gener. El creixement s’ha limitat, doncs, al sector dels serveis, i la producció manufacturera ha caigut per segon mes consecutiu. Tot plegat assenyala que les coses no van malament, però hem d’estar molt a l’aguait de l’evolució de països com ara Alemanya, per poder redreçar el ritme de creixement, que s’ha alentit.
