Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

El 15 de juny, la UGT va registrar la petició d’indult per a la consellera Dolors Bassa al Ministeri de Justícia espanyol. No és la primera petició d’indult per a algun dels presos polítics –el penalista Francesc Jufresa fou el primer el desembre passat–, però la petició d’un dels principals sindicats de l’estat, acompanyada d’un seguit de signatures com la dels batlles de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, entre altres membres sindicals destacats i de la societat civil, li dóna més força, sens dubte. També es recullen suports a http://indultdolorsbassa.cat.

Sovint, en el debat públic hi ha hagut confusió sobre si l’indult comporta un reconeixement de culpabilitat per part del condemnat. Tanmateix, això no figura entre els requeriments per a sol·licitar-lo. Sí que és veritat és que l’indult commuta la pena, però no extingeix el delicte. En canvi, l’amnistia esborra completament la condemna; però aquesta via, reivindicada per l’independentisme, és la via més difícil d’acceptar pel PSOE.

La Moncloa ha de decidir els mesos vinents si accepta l’indult de la UGT per a Bassa i també el de Jufresa per als altres presos polítics. No hi ha un termini establert perquè el consell de ministres prengui una decisió. Refusar-ho posaria més entrebancs a una taula de negociació congelada d’ençà de la primera reunió, entre la crisi del coronavirus i la manca de voluntat política que demostra el PSOE –verbalitzada per Miquel Iceta– perquè torni a reunir-se abans de les eleccions catalanes. També seria una mostra de la poca voluntat del govern espanyol per a solucionar el conflicte polític.

Sobre la taula també hi ha la proposta dels comuns, la reforma del codi penal espanyol per a suprimir el delicte de sedició. És un camí més lent –pels tràmits legislatius al congrés–, però que pot resultar efectiu, tot i que la dreta pot recórrer contra la reforma al Tribunal Constitucional espanyol (TC). El president del grup parlamentari d’Unides Podem, Jaume Asens, ha dit que el marge d’interpretació del TC en aquesta qüestió és molt limitat, i que la reforma és compatible amb la via de l’indult.

Els entrebancs per a la reforma de la sedició al codi penal espanyol

Un indult pot acabar al Suprem

L’indult, per naturalesa, és una mesura de gràcia i l’agraciat no pot refusar-lo en el cas que es concedeixi. La llei d’indult de l’estat espanyol té 150 anys i ha tingut poques modificacions, tot i que el PSOE va presentar el 2017 una proposta de reforma al congrés espanyol que, de moment, està encallada. L’indult el concedeix el govern espanyol, s’ha de justificar i l’ha de signar el rei, en un acte degut.

No hi ha un termini, però la jurisprudència de la sala tercera del Suprem estableix que es pot presentar un recurs al cap d’un any d’haver-se registrat. La justificació és que el silenci administratiu equival a la denegació de l’indult, segons que recull un article de l’advocat Miquel Pons. L’indult, a més, pot ser parcial o total. En cas d’indult parcial, per exemple, els presos polítics podrien sortir de la presó, però continuarien inhabilitats per exercir càrrecs públics.

La tramitació requereix que el consell de ministres demani informes a la fiscalia i al tribunal sentenciador, que poden oposar-s’hi. A més, la sala tercera del Tribunal Suprem espanyol –la del contenciós-administratiu– va atribuir-se fa vint anys la potestat de revisar la concessió dels indults si una part amb interès legítim ho demanava, i pot considerar-se que Vox ho és, perquè va exercir l’acusació popular en el judici contra el procés. Per tant, l’aprovació d’un indult pot acabar en mans del Suprem.

L’indult afectaria individualment els presos polítics, però no seria una solució per als exiliats ni per a la resta de dirigents encausats per l’1-O a l’Audiència espanyola, el TSJC i els jutjats 11 i 13 de Barcelona. A més, l’article 62 de la constitució espanyola, referent a les funcions del monarca, prohibeix els ‘indults generals’. El Suprem podria agafar-s’hi per denegar els indults als presos polítics, en cas que la Moncloa els concedís.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.