Incendi

TEMA DEL DIA
Ruptura.
Poques hores abans de començar la sessió d’investidura del president de la Generalitat a les Corts, ha esclatat la tensió entre els socis del virtual segon govern del Botànic. Després de reunions maratonianes entre el PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida, aquests últims han abandonat les negociacions. La guspira que ha encès el foc ha estat que Compromís no ha volgut cedir les competències de transició energètica a la Conselleria d’Habitatge, que correspon a Podem. Però darrere aquesta anècdota hi ha un problema de fons que s’ha mantingut durant totes les negociacions i que va fer que ahir es plantés Compromís.

Compromís denuncia que el PSPV i Podem han fet una ‘tenalla’ per anar retallant-los poder dins el Consell. Els socialistes estan interessats a debilitar-los perquè són els seus rivals directes en l’hegemonia de l’esquerra. En canvi, Podem difícilment serà alternativa i menys en un moment de caiguda electoral. Els surt més a compte de cedir poder a Podem que no pas a Compromís. Els nacionalistes ja han acceptat que Ricard Martínez Dalmau, dirigent de Podem, tingui una vice-presidència, cosa que aigualeix el paper de Mónica Oltra, que fins ara era vice-presidenta única, però no volen perdre les competències de canvi climàtic i transició energètica. A l’altre soci de Podem, Esquerra Unida, li correspon la Conselleria de Transparència i Memòria Històrica i és favorable al pacte, però com que es va presentar en coalició amb Unides Podem, no els vol trair i fa costat a l’aturada.

Els socialistes ja havien acceptat que transició energètica anés a Podem. Va ser Compromís, que es va aixecar de la taula ahir. Aquest matí, una reunió d’urgència entre Ximo Puig i Mónica Oltra ha fet que la competència tornés a Compromís i quan s’han reprès les negociacions i Podem ho ha vist, s’ha alçat de la taula. Tot i que Podem votarà avui si investeix Puig o no i si entra el govern, ningú no creu que el president no sigui investit a la primera votació. Una altra cosa és si estaran al govern o no. La legislatura passada van optar per donar-hi suport sense entrar-hi i els va costar el preu de fer-se invisibles. Aquesta vegada són partidaris d’estar-hi dins, però a hores d’ara no se sap. La situació ideal per a Compromís seria que Podem no hi entrés, perquè recuperaria totes les conselleries i competències que ha anat cedint aquestes últimes setmanes. Però això faria que les reunions inacabables d’aquests dies no haguessin servit de res i que es tornés a una situació ‘pre-Podem’, amb Compromís i PSPV bo i sols al govern. Puig no té cap problema, perquè el pacte ha estat avalat pel 97% de la militància, ja abans de tancar-lo.

L’espectacle d’aquests dies fa preveure una legislatura complicada, amb els tres socis del Botànic vigilant tothora pel retrovisor. El tripartit serà més difícil de gestionar, oimés amb un president que, en teoria, encara la seva darrera legislatura. La millor carta que té el Botànic 2 és la crisi de la dreta, amb un PP en descomposició encapçalat per Isabel Bonig, i uns Ciutadans que difícilment poden ser creïbles tenint Toni Cantó de cap. I Vox, tot i entrar a les Corts amb força, és lluny de ser alternativa. Però el Botànic no es pot conformar amb el mal moment de la dreta, necessita un projecte i aquests dies han pesat més les cadires que no les idees. Una cosa habitual en la política vella que la nova sembla que no pot pas canviar.

MÉS QÜESTIONS
Armengol injecta optimisme a les negociacions pel govern de les Illes.
La presidenta del govern en funcions, Francina Armengol, ha assegurat que les negociacions entre PSIB, Podem i Més per a formar el nou govern van molt bé i ha insistit que l’acord programàtic és pràcticament tancat. La intenció de la secretària general del PSIB és repetir el mètode de fa quatre anys: primer tancar l’Acord pel Canvi, que estableix els acords programàtics, i després l’organigrama de govern, sense pressa, perquè en el cas de l’executiu no té el termini del 15 de juny, com als municipis i els consells. Ahir es van reunir les cúpules del PSIB, Podem i Més durant més de tres hores i van perfilar els acords programàtics. S’hi inclou reclamar a l’estat espanyol una llei que permeti als governs autonòmics d’establir un topall als preus del lloguer. Més ha explicat que s’havia acordat de continuar reivindicant una millora en el finançament de les estructures de sanejament (que inclouria la nova depuradora de Palma) amb fons que siguin 100% de l’estat. Dels càrrecs de senador autonòmic i de president del parlament, se’n parlarà al final de les negociacions, tot i que la voluntat del PSIB és cedir-los a Més i a Podem. Entre les qüestions pendents de redacció hi ha la regulació de la protecció institucional de la llengua.

ERC demana a Torra un acord que englobi el 80% dels catalans. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha continuat les converses que té amb partits i entitats per a bastir la unitat estratègica de l’independentisme i pactar una resposta conjunta a la sentència del judici al Suprem. La reunió d’avui ha estat amb ERC, concretament amb el president del grup parlamentari, Sergi Sabrià, i la portaveu Marta Vilalta. En sortint, no han volgut donar detalls de les seves propostes, però han subratllat que la resposta a la sentència del Suprem ha d’apel·lar al 80% de la societat catalana. Presidència tampoc no n’ha donat detalls oficialment. La setmana passada Torra es va reunir amb l’ANC i Òmnium amb la mateixa intenció.

La Guàrdia Civil espanyola sospita que la banca andorrana va ajudar Zaplana a emblanquir el capital. La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil espanyola considera que la Banca Privada Andorrana va col·laborar amb l’ex-president Eduardo Zaplana perquè pogués ‘netejar’ cinc milions d’euros provinents de les suposades comissions que va rebre d’empresaris en canvi de concessions de la Generalitat pels parcs eòlics, la privatització de la ITV i la construcció del parc de Terra Mítica. En el sumari del cas s’explica que la Guàrdia Civil ha arribat a la conclusió que els diners arribaven als comptes del testaferro de Zaplana Joaquín Barceló sense haver de córrer el risc de passar per la frontera. De primer, les sospites apuntaven que el testaferro de l’ex-president ingressava els diners al compte andorrà de BPA en transaccions en metàl·lic, però la investigació va anar aportant dades demostrant que el sistema emprat era molt més elaborat i incloïa l’ajuda o la planificació de l’entitat bancària. L’UCO, segons el sumari, apunta que Zaplana i BPA havien establert una col·laboració per poder a rentar diners pel sistema de compensacions. Aquesta modalitat era utilitzada pel banc entre més casos com el de la trama de la màfia xinesa de Gao Ping. Per aquest cas hi ha 25 directors i gestors de BPA processats en una vista oral que s’ha de reprendre al setembre.

LA XIFRA
20 companyies aèries han refusat d’operar a l’aeroport de la Seu d’Urgell-Andorra per falta del sistema de GPS. No disposar d’un sistema d’aproximació instrumental a l’aeroport ha fet que desistissin.

TAL DIA COM AVUI
L’11 de juny de 1873 Francesc Pi i Margall (del Partit Republicà Democràtic Federal) és nomenat president de la Primera República Espanyola, substituint Estanislau Figueras. El seu mandat només durà 5 setmanes.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb