Elena Martínez: “No és la primera vegada que ens volen il·legalitzar i no serà pas l’última”

Simpatitzant i una de les cares visibles d'Esquerra Castellana, parla sobre el procés d'il·legalització que viu el partit

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
18.12.2021 - 20:51
Actualització: 18.12.2021 - 20:25

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Esquerra Castellana és immersa en un procés d’il·legalització impulsat pel Ministeri de l’Interior de Fernando Grande-Marlaska. Denuncien que es tracta d’un procés polític revestit d’una pàtina administrativa que cerca de fer-los desaparèixer. Qui té l’última paraula és l’Audiència espanyola, que dimarts va donar una alenada d’aire al partit castellà i va donar deu dies més per a avaluar les noves proves aportades per la formació. Tanmateix, això no vol dir que la causa s’hagi arxivat i encara és tot obert. Parlem del procés amb una de les cares visibles del partit, Elena Martínez.

Per què el Ministeri de l’Interior us vol il·legalitzar com a partit polític?
—Primerament, van adduir a una qüestió tècnica d’acord amb una modificació de la llei de partits del 2015. Es demanava un canvi als estatuts dels partits en la qüestió que afecta les subvencions –que mai no hem demanat ni n’hem rebuda cap. El cas és que el Ministeri de l’Interior notificava els partits i donava un termini. Passa que a nosaltres mai no ens va arribar aquesta carta. La van enviar a un simpatitzant, que no és la persona que consta oficialment per a les comunicacions, i li van enviar a un domicili que no és el seu en una altra província. Aquesta carta no volien que arribés i no va arribar. A partir d’ací comencen un procés polític revestit d’una pàtina administrativa i promouen la nostra extinció.

I aquí s’engega la maquinària administrativa que arriba a l’Audiència espanyola.
—Sí, tot i que, curiosament, la carta que inicia el procés d’extinció sí que la van trametre a la persona i al domicili que corresponia. És a dir, que sí que sabien on havien d’escriure. Vam recórrer i vam demostrar que quan vam tenir constància que calia fer les modificacions dels estatus, ho vam fer. De fet, al registre de partits ens van donar per bons els canvis. Si això era un problema d’estatuts, s’hauria d’haver solucionat un cop vam fer-ne els canvis. Però el Ministeri de l’Interior va dir que no i va decidir de mantenir obert el procediment amb l’argument que no teníem activitat política. És graciós perquè, precisament, és la nostra activitat política el fet que motiva que hagin dut a terme aquest procediment. A banda que el sol fet de voler anar a judici és la millor prova que som vius i que volem fer política.

Per què creieu que darrere aquests problemes burocràtics amb els quals s’empara el Ministeri de l’Interior, hi ha una voluntat política d’il·legalitzar-vos?
—Per la definició de Ministeri de l’Interior al règim monàrquic de l’estat espanyol i, concretament, per les característiques que li dóna el fet que el seu titular ara és el senyor Grande-Marlaska. No té respecte per les llibertats ni pels drets. Ells han optat per aquesta via com han fet amb moltes manifestacions. O bé poden reprimir a cop de porra, fet que no queda gaire bé si després vols donar lliçons de democràcia, o ho fan amb sancions administratives i multes emparades a la llei mordassa. Aquesta última sembla una repressió més subtil, que passa més desapercebuda i és de baixa intensitat. Crec que han fet això en aquest procés administratiu.

Assenyaleu directament Grande-Marlaska.
—Com vam dir a la manifestació, és un lliberticida. Una persona amb una trajectòria de jutge que va ser sancionat per no haver investigat tortures. Ha donat un impuls clarament polític a la causa des del Ministeri de l’Interior, i en tenim constància. És el mateix Ministeri de l’Interior que mitjançant la delegació del govern a Madrid, prohibeix totes les manifestacions d’esquerres que anaven en defensa de la sanitat pública. En canvi, n’hem vistes vàries de la dreta i l’extrema dreta.

Per què creieu que molesteu?
—Hi ha una qüestió de context. Al règim del 78 se li van afegint crisis. No tan sols l’econòmica, sinó també la territorial, la política, la de legitimitat, la de la corona… En aquest sentit, hi ha dos pols clau: l’eix que ha estat i continuarà essent Catalunya, i per un altre, Madrid, que afectarà el futur de l’estat. Les coses que passin aquí, tindran conseqüències a tot l’estat espanyol. Nosaltres volem donar una resposta contra el règim des dels carrers i ho fem des de dins la bèstia, a Madrid. Crec que hem sabut tenir un discurs crític des de l’esquerra amb el govern de progrés i defensar de manera coherent el dret de decidir dels pobles i en contra de la repressió. I ja saben que per a l’any vinent, organitzem una bona resposta contra la cimera de l’OTAN que es vol fer a Madrid. Poden controlar les institucions, però no els carrers, i allà és on ens sabem moure bé.

Ara l’Audiència dóna deu dies per a analitzar les proves aportades. Confieu que arxivin el procediment?
—No podem descartar cap opció, perquè havent observat els precedents del Ministeri de l’Interior i l’Audiència espanyola, et pots esperar qualsevol cosa. Però crec que ells no comptaven que donaríem una bona resposta política i que tindríem suport de més partits. Seria molt gros que tiressin endavant el nyap administratiu que han fet i per això crec que recularan i quedarà arxivat. En tot cas, no és la primera vegada que ens volen il·legalitzar, i som conscients que tampoc no serà l’última.

Ja us van intentar d’il·legalitzar el 2008 després d’una denúncia del sindicat Manos Limpias.
—I no ha estat l’única vegada. El 2005 l’Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) va presentar una denúncia per una manifestació en la qual participàvem amb la coordinadora antifeixista de Madrid en homenatge als últims afusellats pel franquisme. Deien que era apologia del terrorisme. La van acabar retirant. El 2009 formàvem part de la candidatura Iniciativa Internacionalista que es presentava a les eleccions europees i el Ministeri de l’Interior, amb Rubalcaba al capdavant, en un primer moment va dictar que era il·legal. De fet, va ser una candidatura il·legal durant un temps. Però al final el Tribunal Constitucional espanyol ens va donar la raó. Hi ha hagut més intents i n’hi haurà més, perquè som conscients que s’aguditzaran les coses.

Per què el vostre partit no es presenta a eleccions?
—No és una renúncia als processos electorals, perquè ens hem presentat en alguna ocasió, com la que t’he comentat de les europees el 2009. Analitzem cada situació concreta. Ens considerem una organització política i volem fer política, i n’hi ha molta més fora de les institucions. La gent recorda molt el 15-M, però després hi va haver les accions de “Rodea el Congreso” i les Marxes de la Dignitat, alhora que naixien les PAH i lluites per la sanitat. Hi va haver un auge dels moviments populars i la lluita als carrers, i de cop es recondueix el conflicte social cap a la part institucional. En aquest context neix Podemos. A partir d’aquí les reivindicacions del carrer van retrocedir, però nosaltres vam voler quedar-nos allà. Encara hi ha moltes lluites per a reivindicar qüestions bàsiques per les quals cal lluitar, com ara els desnonaments, la llei mordassa, la reforma laboral… Per això creiem que, o bé ens organitzem i continuem pressionant, o els canvis no arribaran. Per això hem cregut que no calia entrar a les institucions i quedar-se als moviments populars.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies