14.12.2021 - 11:30
|
Actualització: 14.12.2021 - 11:50
L’Audiència Nacional espanyola havia d’analitzar avui una possible il·legalització d’Esquerra Castellana arran d’una resolució impulsada pel govern espanyol que insta a l’extinció del partit, és a dir, que desaparegui com a organització política legal. A un quart d’onze havia de començar la vista, però ha quedat suspesa, i és previst que hi hagi una nova data.
Davant de l’Audiència espanyola hi ha hagut una protesta per a denunciar el cas, amb el lema “Castella necessita sobirania i bon govern. Pretenen extingir la flama comunera. No ho aconseguiran”. La formació castellanista critica durament que el Ministeri d’Interior espanyol, l’advocacia de l’estat i la fiscalia hagin iniciat un procés per a l’extinció del partit, utilitzant una sèrie d’arguments que qualifica de “martingales administratives” i que assegura que ja s’han resolt.
L’argument del ministeri és que els estatuts no s’ajusten als canvis de la darrera reforma legislativa sobre el control de l’activitat financera i econòmica dels partits polítics. Però la formació defensa que és un fet paradoxal, perquè mai han sol·licitat ni percebut cap subvenció econòmica i, a més, mai havien estat advertits d’aquest problema abans del procediment. A parer del partit, l’intent d’extinció té una clara motivació política: “Volen fer desaparèixer una organització l’activitat essencial de la qual és la denúncia de les activitats corruptes, antisocials, antidemocràtiques i antipatriòtiques del règim actual de la segona restauració borbònica; i el final d’aquest règim requereix inevitablement la instauració d’un sistema democràtic, republicà i de drets socials.”
El partit també recorda que ja el van provar d’il·legalitzar el 2008, quan l’organització d’ultradreta Manos Limpias el va denunciar i el va voler vincular a ETA. La denúncia va ser arxivada.
El castellanisme com a puntal de la solidaritat
El castellanisme polític és un dels sectors que ha defensat de manera més contundent la causa catalana. El moviment cerca el reconeixement nacional i la creació d’un estat federal o independent per a Castella, que engloba el territori actualment dividit en disset províncies. Els seus partidaris són anomenats comuneros, perquè tenen com a referent la revolta dels Comuners (1521-1522). En aquell enfrontament, la noblesa castellana va ser derrotada per la corona i l’alta aristocràcia, cosa que va posar fi al poder local i va imposar la monarquia absoluta.
El castellanisme considera aquella derrota el moment de la pèrdua de la llibertat del seu poble, com la guerra de Successió (1701-1715) ho és per als Països Catalans. Creu que l’estat espanyol ha beneficiat un entramat de poder i ha deixat de banda les regions castellanes desindustrialitzades i amb problemes de despoblació.
Mentre els sectors ambigus subordinen el procés català a un canvi a l’estat espanyol, Esquerra Castellana, partidària de l’autodeterminació sense fissures, defensa que Catalunya faci el seu camí i creu que, justament, aquesta ruptura del règim del 78 pot ser una oportunitat per a Castella.
En defensa de las libertades, de la Castilla Comunera, de la solidaridad internacionalista
Llamamos a asistir a la concentración que IzCa convoca para el martes 14 de diciembre a 11h en la Audiencia Nacional (Goya, 14 de Madrid) ante intento ilegalizaciónhttps://t.co/Oib1N7Ajk5— Izquierda Castellana (@IzcaNacional) December 1, 2021
