I si resulta que és possible un referèndum acordat?

  • El procés que començà dissabte a Ginebra girarà inevitablement entorn de l'autodeterminació, si és que continua i es consolida

Vicent Partal
03.12.2023 - 21:40
Actualització: 03.12.2023 - 21:56
VilaWeb
Santos Cerdán, dissabte a l'aeroport de Ginebra.
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

Dissabte Junts i el PSOE van revelar una part del mecanisme internacional de verificació que han acceptat que encamine les seues negociacions durant aquesta legislatura. El fet mateix de la reunió i l’aparició en públic, com a coordinadors de l’equip de mediadors, de la Fundació Henri Dunant i de l’ambaixador Francisco Galindo aporten una mica de llum a tot això que passa.

Encara no sabem qui hi ha al darrere, qui són els dos o tres mitjancers. Però la manera com va reaccionant el govern espanyol evidencia que és algú amb prou autoritat per a forçar-lo a negociar de debò. Es va veure clarament en la reacció de Pedro Sánchez durant el debat d’investidura, quan Míriam Nogueras li va exigir una rectificació de la lleugeresa amb què havia parlat de Catalunya. S’ha vist en el fet que hagen acudit a la taula quan ja tenen els vots de Junts en la butxaca. I es veu en l’acceptació pública, i fins i tot la defensa per part del PSOE, d’una cosa que ells mateixos qualificaven d’impossible fins fa quatre dies: una intermediació internacional entre Catalunya i Espanya –entre la Catalunya i l’Espanya que ara mateix tenen la capacitat de dialogar de tu a tu en un marc internacional i que, malauradament però alhora de manera molt pràctica, són tan sols els dos partits.

No és creïble que els espanyols hagen fet un tomb com aquest tan solament per por, per respecte, a una fundació humanitària –per més pròxima al govern suís que siga. De manera que no tenim cap més remei que pensar –i no faig sinó aplicar la lògica– que si aquest procés s’ha posat en funcionament és perquè hi ha interessos i interessats que han vist en el resultat electoral del 23-J l’ocasió idònia per a ajudar a resoldre un conflicte europeu que passa a Catalunya.

Però la pregunta immediata és com s’encarrila aquesta negociació i en què es basa. Perquè és prou sabut que qualsevol negociació d’aquest estil és un debat sobre les renúncies. Les dues parts han de renunciar a alguna cosa si volen trobar aquell punt mitjà que pot estabilitzar el conflicte i, si és possible, posar-hi fi.

Puc imaginar-me la renúncia que haurà de fer Espanya: renunciar a fer servir la violència com a mètode i acceptar un referèndum d’autodeterminació pactat. Em preocupa quina serà la renúncia catalana, tot i que ara com ara n’hi ha una d’evident que és renunciar, ni que siga temporalment, a la unilateralitat.

I em preocupa perquè, com passa en qualsevol gran crisi, tots sabem perfectament quina és la solució, però el problema és com arribar-hi. Seria contradictori amb el mandat del Primer d’Octubre que els promotors de la negociació entenguessen que la solució és l’autodeterminació –reclamant, per tant, una altra votació del poble català– i no la independència. I si fos així no estic gens segur que l’independentisme català es trobe en la situació anímica idònia per a entomar el debat que es crearia i activar la campanya per a guanyar.

Entre més raons, per tantes decepcions com han acumulat, però també perquè hem creat una colla de mites, entre tots, que ara podrien ensorrar-se sense deixar-nos temps de reaccionar. Per exemple, tots estem d’acord que Espanya no acceptarà mai un referèndum acordat. Molt bé. Ningú, de cap partit, no creu una cosa diferent. Fantàstic. Però i si l’accepta?

Per què l’hauria d’acceptar? Perquè el procés començat ara a Ginebra no té moltes més eixides. I siguem seriosos: ningú no fa un muntatge tan gros, i encara menys monitorat públicament per la comunitat internacional, amb la finalitat de pactar el pressupost anual. Pretendre això és ridícul. No dic que en siga conscient, el PSOE, d’on es pot arribar. Segurament no s’atreveix a saber-ho encara, tot i que estic segur que els més llests de la casa ho intueixen bé. I llavors?

Bé, de moment l’única cosa raonable que podem dir és que encara és molt prompte, però que allò que va passar dissabte és molt significatiu.

Partint de l’experiència de l’anomenada taula de diàleg, caldrà comprovar primer de tot si efectivament el PSOE, ara que ja té els vots de Junts en la butxaca, es presenta a les reunions o no. Si es van fent les reunions, amb el màxim secret i discreció, això sol ja serà un senyal evident que som en una etapa –i en una negociació– que no té res a veure amb tot allò que hem viscut aquests darrers sis anys. I de mica en mica, podem estar-ne segurs, els uns i els altres aniran dosificant pistes sobre l’objectiu final. De manera que tard o d’hora apareixerà en escena l’autodeterminació, i aleshores serà el moment que el moviment independentista, la base independentista, es faça una pregunta molt seriosa. Si acceptem, malgrat haver votat el Primer d’Octubre, d’anar a les urnes en un referèndum acordat amb Espanya sota supervisió internacional o si decidim que, com que ja vam votar el Primer d’Octubre, fem sabotatge al nou referèndum.

Una última reflexió. Com he dit més amunt, en aquests processos tots sabem la solució. Però això no vol dir que la solució arribe. Tots sabem que la solució del conflicte entre Israel i Palestina són dos estats independents amb Jerusalem com a capital compartida. Tots sabem que la solució del problema irlandès és la reunificació de l’illa. I els anys passen i el problema no es resol. Que ningú no es pense, doncs, que això de Catalunya ara serà bufar i fer ampolles.

 

PS1. Ho he dit un munt de vegades, però en un dia com avui crec que ho he de repetir. La meua feina, allò per a què em paguen, és analitzar la realitat i ajudar a pensar col·lectivament. Hi ha gent que es confon i pensa que faig propostes polítiques, i a partir d’això sovint es dediquen a l’atac personal, a la desqualificació gratuïta i a l’agressió. Però a mi tan sols m’interessa pensar i fer pensar i examinar tan honradament com puc on som i cap on podem anar. Que conste.

PS2. La presència, directa o indirecta, de la diplomàcia suïssa en aquest procés de negociació no és ni anecdòtica ni improvisada. Ho expliquem en l’article “Suïssa: una diplomàcia singular al món, molt interessada per Catalunya”.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
03.12.2023  ·  22:04

Sembla clar que al darrere de les reunions i la negociació hi ha algú molt poderós. De fet, la queixa del PP a Madrid ho confirma. Ja parlen de l’honor. Els falta la “honra sin barcos”. Ja hi arribaran. Una vegada la cassola al foc, cal deixar la flama al mínim i esperar. La cocció serà lenta, però impossible d’aturar.

Roger Dalmau
Roger Dalmau
03.12.2023  ·  22:11

M’ha estranyat la part de l’editorial on dieu: “… I si fos així no estic gens segur que l’independentisme català estiga en la situació anímica idònia per a entomar el debat que es crearia i posar en marxa la campanya per guanyar.”
Per què? Malgrat tots aquests anys de desencisos, Espanya no ha donat ni una sola raó per deixar de ser independentista. Ni en el tema de la llengua, ni en el de la cultura, ni en el de capacitat de decisió, ni en el dèficit fiscal.
Personalment conec molta gent decebuda amb la classe política, però ni un de sol que hagi deixat de ser independentista. Jo mateix era un d’aquests, però si ara em vinguessin amb un referèndum acordat, supervisat internacionalment i que no fos cap farsa, aniria corrents a votar.
Per què no? No renuncio al mandat de l’1 d’octubre, però si aquest referèndum serveix per dur-lo a terme per què no l’hauríem d’aprofitar?
Repeteixo que aquest hipotètic referèndum ha de tenir garanties clares de que porta a algun lloc, però en el cas hipotètic que fos així no entendria que els independentistes no vulguéssim aprofitar l’ocasió.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
03.12.2023  ·  22:26

Això ja fa molta dpestona que l’estatdo ho està preparant.
L’increment que hi ha hagut en els darrers 4 anys de gent censada i de residents que d’ací a pocs anys podran estar censats, ja l’han promoguda des de l’estado amb aquixsa intenció: que quan es faci el referendum inevitable el guanyi l’unionisme.
És per això que cal reivindicar que ja està fet i guanyat i, si acaba no havent-hi altra sortida, exigir que el cens respoimngui a l’actualització del del 2017 i se n’exclogui l’allau de nous censats que hi haurà quan hagen passats els 3 o 4 anys que manquen per arribar-hi.
https://twitter.com/jaumemoll/status/1612868013187039233?s=20

Joan Benet
Joan Benet
03.12.2023  ·  22:26

Crec que les properes eleccions a la Generalitat donaran resposta a algunes d’aquestes preguntes.
Perquè hi ha independentistes que ho són només l’11 de setembre i que després parles amb ells i no estàn al cas de res. I molta gent que s’hi va apuntar perquè durant el 2016 semblava un cavall guanyador, una aposta segura, i era un moviment il.lusionant, estimulant, al qual molta gent s’hi va afegir per les circumstàncies particulars del moment.
Francament, no sabria dir on estem ara mateix no conec cap independentista que així deixat de ser-ho però si que la majoria viuen molt més al marge i amb un grau baix d’implicació

Jordi Zamora
Jordi Zamora
03.12.2023  ·  22:27

Hi ha una cosa que no veig clara. No és una negociació entre nacions, sinó entre partits. La part catalana no representa al conjunt del país, sinó a un partit i, a tot estirar, a una part d’un partit. Per tant, s’haurà de veure si el conjunt dels catalans estan d’acord a renunciar a la unilateralitat i a enterrar l’1-O.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
03.12.2023  ·  22:27

Aleshores té sentit l’Acord de Claredad promogut per ERC. És la manera de garantir la derrota de Catalunya en un referendum acordat. Si tot això acaba essent cert, la feina per JxC serà imposar les condicions estàndard (50%+1 dels vots) i l’altre clau serà el cens.
Quin sentit pot tenir sinó haver promogut contra la voluntat del Parlament una comissió per fer aquest estudi liderat per una unionista?
Per no equivocar-nos sempre hem de pensar el pitjor d’ERC. Fins ara no ha fallat mai!

Josep Almar
Josep Almar
03.12.2023  ·  22:30

Si es fa un referèndum acordat, estic segur que el guanyarem, si no hi ha ‘topinada’
Amb quin cens? Qui controla els vots i els recomptes?
A dia d’avui encara no sabem quants vots es vàrem emetre l’ú d’octubre. Diuen que mes de tres milions però TOTS els polítics i mitjans parlem de 2,3 mio ignorant els vots robats. Fàcilment aquest aprop de 700 mil vots robats segueixen el mateix patró, es a dir, 90% a favor, 10% entre nos, nuls i blancs…Sort que segons l’estat no s’hi jugava res…

Alex Rodriguez
Alex Rodriguez
03.12.2023  ·  22:37

Si aparegués la possibilitat d’un referèndum pactat (òbviament, amb condicions acceptables: pregunta clara, vinculant, verificat externament, etc.), l’opció de refusar-lo perquè ja vam votar l’1-O no és una opció real. La comunitat internacional no l’entendria i ens situaria en l’extremisme als seus ulls.

Allò a que hauria de renunciar la part catalana és clar: si es perd el referèndum es tanca el debat per 25-30 anys pel cap baix.

Jo no sé si algú poderós està influint perquè es moguin coses. Podria ser, però també podria ser la maniobra de Pedro Sánchez i prou. Si jo fos Pedro Sánchez, però, no m’importaria apostar fort i tirar endavant aquesta negociació, perquè qualsevol ‘acord’ pot ser boicotejat pel PP en qualsevol moment, i si el PP ho fes, Sánchez quedaria en la posició ‘almenys jo ho he intentat’. És a dir, jo diria que juga sobre segur.

Octavi Ripollés
Octavi Ripollés
03.12.2023  ·  22:37

Per fer campanya pel sí segur que hi ha ganes. El que no sé és si serem prou espavilats per detectar a temps i denunciar maniobres de joc brut, que n’hi haurà, fins l’últim minut. Encara recordo els espantalls de Londres el 2014, a poques hores del referèndum escocès.

Jaume Vall
Jaume Vall
03.12.2023  ·  22:38

No, sigui el que sigui, no serà bufar i fer ampolles.
A més, vist el que hem viscut en els darrers anys, la societat catalana, els votants catalans, encara semblem captius dels partits.

Finalment, sobre la PS. Segons el meu punt de vista, els moltíssims més encerts que errors analitzant la realitat i explicant-nos-la molt pedagògicament, han de permetre obviar, rebutjar, menysprear, els atacs personals, insults, que sembla s’estan produint. Envio la meva consideració més alta i l’escalf més agraït, com un de tants dels qui diàriament llegim i gaudim, -i a vegades critiquem- els magnífics editorials.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
03.12.2023  ·  22:38

Ens l’han fotut massa vegades per confiar-hi.
De moment, tot plegat em sembla que és anar fent la viu-viu, i qui dia passa any empeny i el més calent a l’aigüera.
Tant de bo que m’equivoqui.

josep carles amengual
josep carles amengual
03.12.2023  ·  22:57

“Em preocupa quina serà la renúncia catalana, tot i que ara com ara n’hi ha una d’evident que és renunciar, ni que siga temporalment, a la unilateralitat”.

La Catalunya autonòmica és una part de la nació catalana.

Berta Carulla
Berta Carulla
03.12.2023  ·  22:59

Amb el cens del 2017, com diu el sr. Bonet, crec que ja signaria. Però per a poder obtenir res semblant s’hauria d’exigir molt més, s’hauria d’exigir un cens propi. I si cal cedir molt al final es cedeix com a molt fins a acceptar el cens del 2017. No sé com ho veieu.
Amb un cens com avui ens ha cuinat españa, no val la pena.
españa farà totes les trampes que ens imaginem i les que no ens imaginem també. Per això l’equip del president Puigdemont (no em efereixo a Junts) són els nostres ulls i les nostres orelles i la nostra ment-pensant. Si el president Puigdemont tingués el més mínim interès en continuar a una Catalunya autonòmica no s’estaria prenent tantes molèsties. Tota la confiança.
ER caldria mantenir-la al marge perquè els hi va la supvivència i ens tornarien a trair. No caure en la trampa.

Jordi Parera
Jordi Parera
03.12.2023  ·  23:00

em sembla mot derrotista pensar que no podriem guanyar el referndum, evidentment qie esta tot molt adormit aixo es cert. Em sembla molt infantil pensar que no cal tornar-loa fer nomes dir ens en anem que ja el vam guanyar el 1 octubre i esperar que aixo sigui el resultat de la negociacio.

Anna Linares
Anna Linares
03.12.2023  ·  23:07

Els independentistes no hem deixat de ser-ho, però si hem de tornar a votar, dupto molt que el resultat fos el mateix que al 1 d’octubre, per moltes raons, hi ha molta divisió entre els simpatitzants de cada partit i el fet que sigui Puigdemont el que ho pugi aconseguir, hi ha un sector molt ostil envers ell, per començar tv3 no crec que fes campanya pel si i la gent ressentida no aniria a votar, donant un cop d’ull a Twiter ja es pot comprovar, crec Sr Partal com vostè ha dit que no és el monent més adequat, al menys que passi alguna cosa que ho canviï tot!

josep soler
josep soler
03.12.2023  ·  23:24

He llegit l’article dues vegades i encara no m’ho crec.
Com és possible que algú com en Partal, una persona que sempre he admirat pels seus coneixements, experiències i suposada honorabilitat: escrigui que encara creu en la mínima possibilitat de que Espanya deixi fer un referèndum d’autodeterminació.

És una obvietat tant gegantina que tota aquesta performance només té l’objectiu de que quatre partits puguin continuar repartint-se càrrecs entre les seves militàncies durant quatre anys més, que una personalitat com en Partal es cregui lo de l’enèsima estafataula, em deixa abatut.

M’agradaria creure que hi ha una bona transferència a un compte encriptat en un banc de Panamà, perquè sinó no es pot entendre que sigui tant naïf algú com en Partal.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
04.12.2023  ·  00:04

Em fa molta curiositat l’excepticisme i derotisme de la majoria de comentaris. No caiguem en el victimisme, si us plau! Tenim una opció de poder fer la nostra, i clarament el sol fet de fer un referèndum acordat i vinculant amb control internacional seria i és una gran victòria. Mai es farà? és impossible? Crec que no som conscients de la feblesa del Regne de España en termes polítics i econòmics, feblesa que és considerable. I força institucions europées bàsiques estan tips de España i dels seus trucs legals i també econòmics. No sobrevalorem els esgarrips en el parlament Europeu dels eurodiputats espanyols del PP, de Ciudadanos i de Vox. Ciudadanos està en liquidació total i desapareixerà d’aqui mig any. I Vox té molt menys suport electoral que els mitjans i els “experts” li donaven… D’aquí plora la criatura, és clar.

A més el PP espanyol està obligat a desmarcar-se urgentment de Vox, Ciudadanos i titti quanti (Aznar!), o acabarà com han acabat ells; l’exemple de Ciudadanos és alliçonador….I no ho fa i això és un gravíssim error. Només cal fixar-se en la OPA que fa poc va llançar el president Puigdemont al cap del PP europeu

I ha d’haver-hi institucions molt poderoses darrera la mediació internacional, si no no s’entén la por del PsoE a les amenaces de JxC. Que potser ens mancarà la tan esmentada Unitat de l’independentisme? Molt probablement, però sempre guanya qui pren la iniciativa i els altres van quedant arreconats si no s’hi apunten: és el greu perill que té ERC. No oblidem: no va caldre cap unitat per a començar a fer les consultes a Arenys de Munt, i hem arribat on hem arribat.

Menys psico-anàlisis i anem per feina!

Jaume Riu
Jaume Riu
04.12.2023  ·  00:12

ARA EL TEMOR ÉS A L’ALTRE BÀNDOL
Les notícies que es produeixen cada dia són el senyal evident que som en una etapa –i en una negociació– que no té res a veure amb tot allò que hem viscut no en aquests darrers sis anys com diu Partal, sinó en tota la transició des de fa quaranta vuit anys.

Aquest cap de setmana he rellegit papers personals dels anys setanta i vuitanta del segle passat que conservo en carpetes velles i he recuperat sensacions de l’experiència viscuda en el Congrés de Cultura Catalana, en la Fundació Alfonso Comín o en les propostes de gestió del PSUC entre d’altres espais que ens semblaven progressistes, revolucionaris i antifranquistes, però ara, en la distància, he descobert que tots aquells amb noms i cognoms actuàvem amb por. Ens sentíem en mans d’un estat que ens tolerava, i prou.
En les paraules, no perdíem mai de vista que el regne d’Espanya era molt poderós, tant i tant poderós que es podia permetre el luxe que nosaltres existíssim sense fer-los cap temor a ells.

Des de fa unes setmanes, per primera vegada, el nacionalisme espanyol, el govern de Madrid i els partits a l’oposició, el poder judicial i tots els cossos i forces de seguretat, fins i tot els caps de l’exèrcit, amb les seves reaccions i els silencis del rei, ens han demostrat que ara el temor és a l’altre bàndol.

Josep Vicent Sala
Josep Vicent Sala
04.12.2023  ·  00:31

“Tots sabem que la solució del conflicte entre Israel i Palestina són dos estats independents amb Jerusalem com a capital compartida.”

Doncs tots no, sembla que els palestins tenen clar que eixa no és la solució.

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
04.12.2023  ·  00:36

Totalment d’acord amb en Josep Ramon Noy. Cal analitzar l’invasor i veure com “alena” per derrotar-lo. Anem bé…de moment.

Cal anar-los socarrant al caliu per a penetre la realitat fins el darrer racó español i acaben assumint la seua desaparició com a estat.

Ja sabeu que “les revolucions” sempre tenen la seua “contra” i no acaben d’eixir bé.

Resum de què estem deixant arrere:

1. Comentari d’un feixista de manual en Las Colonias de Màdrix: “Con decir que un activista salvadoreño de extrema izquierda con experiencia en guerrillas narco ha usurpado el lugar del Rey para ser el moderador en un conflicto interno del país como si fuera España un estado fallido y república bolivariana de extrema izquierda… Fíjate hasta que punto Pedro Sánchez ha hundido España… Da pena este país ” en “Feijóo tacha de «humillación insoportable» la elección del verificador de PSOE y Junts ”

2. “Un millar de personas protestan frente a Ferraz tras la manifestación del PP”

3.” «El gran error de la Transición es no haber previsto que podía surgir un Sánchez»

¿Qué España queremos? | 3 · Fundador de Ciudadanos, impulsor de Tabarnia, azote del nacionalismo y del poder, alerta del riesgo de caer en una «dictadura progre»

4ª. Los hijos de Concha Velasco despiden a su madre en un multitudinario funeral en Valladolid
Manuel Velasco ha agradecido la «auténtica devoción de cariño» que Valladolid y España entera ha demostrado a la artista | La actriz falleció este sábado a los 84 años.

5ª. “LAS PROVINCIAS, con la Constitución
Un acto convocado en la sede del periódico reúne este lunes a los responsables de las principales instituciones de la Comunitat en defensa de la Carta Magna”

6ª. “El torero Juan Ortega deja plantada a su novia en el altar justo antes de la boda.
Muchos de los invitados al enlace, entre ellos Curro Romero, Carmen Tello, Nuria Roca y Juan del Val, ya se encontraban en la Iglesia de Santiago, Jerez de la Frontera, donde se iba a oficiar el enlace”.

7ª. “Vox presenta su nueva Ejecutiva de Valencia para combatir la situación «dramática» que vive España
Gil Lázaro se mantiene al frente de la organización en la provincia”

8ª. “Emma García, obligada a parar ‘Fiesta’ por un susto en plató : «Llamad a un médico, no lo toquéis»

9ª. “Fernández-Tapias desheredó a sus hijos mayores por «maltrato psicológico» ”

I el toc racista español que no hi manque, sobretot, en un lloc on els celtes mai estigueren però sí els ibers

10ª “Los apellidos que podrían indicar que desciendes de los celtas si eres de Valencia
Este grupo se asentó en España en los siglos VIII y VI a.C”

Amb uns mitjans colonials com aquests, qualsevol no s’independitza de tota aquesta gentola !

Josep Blesa (ValènciA)

PS: la cirereta del pastís és la col·laboració dominical de “l’avalentador” (nom que usem els valencians per designar el subaltern que el bou a adreçar-li el membre viril per a penetrar la vaca)

https://www.lasprovincias.es/opinion/esteban-gonzalez-pons-llamo-consultas-embajadora-20231203002106-nt.html

Frederic Varela
Frederic Varela
04.12.2023  ·  01:16

Fa molt temps que penso que si al Govern espanyol hi manés algú intel·ligent, convocaria un referèndum, i ho faria de manera que els catalans no el podríem rebutjar, però que indefectiblement donaria el resultat d’un no a la independència. I arribats a aquest punt, el problema català s’acabaria per a molt de temps. Ara em temo que aquest nou Maquiavel ja és a la Moncloa.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
04.12.2023  ·  01:32

Si es fa referèndum acordat sota supervisió internacional i amb garanties, aniré a votar i a votar a favor de la independència. Que ja vam votar? Clar que sí. El tema és que ja tenim un referèndum guanyat que ningú no va reconèixer però que ens pot dur a un referèndum acordat. I llavors hem de posar tota la carn a la graella i mirar de guanyar-lo perquè ens ho juguem tot: hi ha trens que només passen un cop a la vida. Entre nosaltres, estaré content si s’arriba aquí malgrat les retorçades agendes dels polítics que tenim al Principat.

Albert T
Albert T
04.12.2023  ·  01:53

Té algun límit de temps això d’aquesta negociació? Mesos, anys, lustres, decenis, segles, eons…
Ho dic perquè, si és per l’interès de la banda nyorda, es poden arribar a veure mòmies a la taula aquesta.
Pel demés en aquest món tot pot ser, però el meu escepticisme no me’l treu ningú fins que no hi hagi el blat al sac i ben lligat amb cordes, cadenes i forrellats!

Roser Bravo
Roser Bravo
04.12.2023  ·  02:18

Tot aquest tema és massa profund i complicat per a treure conclusions… Deixem que qui tenen a les mans la cosa de la qual tracten ho vagin desenvolupant. Més tard vindran els possibles pactes i serà llavors quan caldrà sospesar si resulten beneficiós pels nostres interessos, decidint a les hores si ens cal o no la nostra nova participació!!!

Salvador Molins
Salvador Molins
04.12.2023  ·  03:18

Preparem urgentment la Llista Cívica Única, del Poble i només pel Poble, la quarta via veritablement independentista, unilateral i rupturista, preparem-nos tots pel nou embat, sigui el que sigui, amb veritat, convenciment i fermesa, que convenci els 700.000 orfes de partit i més gent encara, per tornar atacar el Cim de la Independència i aquesta vegada arribar fins al cap de munt, fins implamentar-la.

Tots els que vam votar “Sí” el Primer d’Octubre de 2017, amb coneixement de causa i ple convenciment, hi som i hi hem de ser!

Els altres partits hi han de ser i hi poden ser, però quina poca confiança em desperten, lligats de mans amb el “i si fós…? de sempre, lluuuuunyyyy fins el 2027, O ves a saber? Potser sí que ja seré mort. És això el que pretenen, matar-nos a tots, matar Catalunya?

Sort en tinc que amb l’1-O, la DUI i l’Estelada de la Plaça dels Països Catalans de Berga, on tenia la Consulta el Dr. Lluís Ballús, president i un dels fundadors de l’ANC de Berga, i amb tantes altres estelades i patriotes d’arreu de la Catalunya sencera, jo ja m’he declarat independent i a més ja estic censat al Cens del Consell de la República. Per tant, com aquella velleta d’Arenys de Munt, en veure l’èxit i el futur d’aquella primera Consulta, va exclamar emocionada “ara ja em puc morir!”.

Xavier Gràcia
Xavier Gràcia
04.12.2023  ·  03:20

El referèndum acordat no és impossible, però no ens despistem. Es parla massa de referèndum però el nostre objectiu és la sobirania. El referèndum és un possible mitjà. Un hipotètic referèndum acordat l’any 2017 es podria haver guanyat potser per pèls. Ara el perdríem gairebé segur, fins i tot suposant que l’Estat no fes més trampes de les habituals. Per descomptat que hi hauria una campanya de “ja vam votar i no cal tornar-ho a fer” regada convenientment amb els diners de fons reservats i l’estupidesa d’alguns compatriotes. Hi hauria totes les amenaces imaginables. El cens seria el que legalment toqués, potser fins i tot amb nacionalització exprés de centenars de milers de nouvinguts. Crec que seria desitjable que aquest procés de negociació contemplés dues fases: la màxima sobirania (econòmica i cultural) dins de la legalitat espanyola, i la previsió del referèndum a mig-llarg termini. Fer un referèndum i perdre’l ens ensorraria almenys per 20 anys. Sap greu però hem de ser una mica realistes.

ESTEVE TORRUELLA
ESTEVE TORRUELLA
04.12.2023  ·  04:36

Veig que hi ha qui es pregunta quina serà la contrapartida a un possible referendum d’autodeterminació. Jo crec (i em llenço a la piscina, esclar) que serà que es pregunti també per una millora de l’estatut.
Aleshores els independentistes haurem de convencer la gent de que qualsevol millora de l’estatut avui las tens, demà te la foten. En canvi la independencia ja no te la poden fotre mai. I s’acaba el conflicte d’una punyetera vegada.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
04.12.2023  ·  05:05

Referèndum d´independència acordat? Abans esperaria que em fitxes el Barça. Així voleu dir que cal esperar un parell d´anys més a veure si els espanyols aquest cop sí compleixen. No hi ha manera! Llista cívica i a per la DUI.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
04.12.2023  ·  06:12

Interessant Editorial benvolgut Partal, he llegit tots els comentaris que hi ha en aquest hora i veig una síntesi del nostre estat d’ànim que en una puntuació de zero a 10 li donaria un 4. Veuren si els pròxims esdeveniments ens fan sobrepassar el 5. Salut.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
04.12.2023  ·  07:22

Si hem estat unilaterals és perquè l’estat espanyol no ens ha deixat altre camí. Quants cops s’ha demanat a l’estat la facultat per fer un referèndum d’autodeterminació?. L”1 d’octubre és vàlid i l’hem de defensar sempre mentre l’estat no permeti un referèndum homologable i amb conseqüències, això s’ha dit sempre. Dit això, ara com ara, no crec que aquesta sigui una via transitable perquè ni Espanya ni els espanyols estàn en aquest punt. Calen eleccions a Catalunya i cal que l’independentisme guanyi amb molta claretat. Això passa indefectiblement per la unitat. Tot està molt Vert,

Carles Serra
Carles Serra
04.12.2023  ·  07:57

Ai!!! apreciat Vicent, com ja he fet esment més d’una vegada, només el temps ens ho dirà tot.
Fins ara el temps ens va dient que gràcies el destí 7 vots (dels que els vàrem votar) i concretament el president Puigdemont, ens ha portat en l’anàlisi que ens fas Vicent.
Podem seguir fent apostes i lucobracions gràcies aquest 7 vots i en concret el president Puigdemont, doncs també amb els fets del temps ha demostrat que si tot depengués dels vots d’aquesta botifleria secta d’ER (els seus votants que diuen ser independentistes; para mear y no hechar gota) com hem pogut comprovar en el llarg d’aquestes dues legislatures del gobierno progresista y de izquierdas, segur Vicent que no faries aquest anàlisis ni els subscriptors faríem les apostes/esperances/anàlisis que fem.

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
04.12.2023  ·  07:59

No podem tirar per l’aigüera avall tot el que va passar el primer d’octubre del 2017.
No podem deixar de banda tot el patiment que va originar.
No podem tancar els ulls a les ràtzies policials, cops de porra, garrotades, buidat d’ulls…
No poden fer veure que res ha passat quant encara tot passa.
No hem d’oblidar el patiment de tanta gent que , encara avui , en pateix les seqüeles. Oblidar tot això només pot fer-ho gent interessada personalment per la seva pervivència. Per tant ,traïdors.
No a cap referèndum pactat.
Bon dia i bona hora. ☮️

Marti Ferrer
Marti Ferrer
04.12.2023  ·  08:01

Crec que en el cas (ben poc probable) que España acceptés un referèndum acordat, els catalans hauríem d’aprofitar el moment i llançar-nos de cap a una campanya ferotge i engrescadora per al sí i guanyar-lo.
Si comencem a barallar-nos entre els qui volen fer valer el referèndum 1-O i els qui accepten el nou referèndum, el resultat seria més desencant i fàcilment perdriem el referèndum acordat (que ja he dit que el veig molt molt improbable).

Per altra banda, si es celebra un referèndum pactat i es perd, això obre les portes a fer-ne un altre, com ha passat a altres països, i això també seria positiu. No tant com guanyar el referèndum, però un pas més per a aconseguir la independència.

Una abraçada a tothom, als qui pensen com jo, i als qui discrepen, que en la diferència hi ha la riquesa.

Antoni Morros
Antoni Morros
04.12.2023  ·  08:03

A mi els editorials del director m’acostumen a agradar i molt, independentment de que hi estigui d’acord, o no. Ajuden a pensar.No puc entendre que algú l’ataqui personalment i l’insulti pel fet de no estar-hi d’acord. Els castellans diuen “..ladran, luego cabalgamos.”.
Doncs això, Sr. Partal!!

Pep Agulló
Pep Agulló
04.12.2023  ·  08:14

PENSANT ESCENARIS…

Certament: “qualsevol negociació d’aquest estil és un debat sobre les renúncies.” Però, de les renúncies del poder que es té sobre l’altre…

Veurem, i no trigarem gaire, si el PSOE està per la feina, aquest cop pensant en resoldre el conflicte Catalunya-Espanya, si accepta renúncies com el fi de le repressió política i acceptar drets que la Constitució nega, l’autodeterminació, etc…

Però per la part catalana, ¿Què pot renunciar, si no es té més poder sobre l’Estat que la reivindicació democràtica de la independència, del pronunciament de l’1-O, emparant-nos en la garantia de la verificació internacional?

I encara més, la fenomenal desproporció entre el que ens hi juguem en aquesta negociació, i el protagonisme de Puigdemont, que té bona part de l’independentisme boicotejant-lo, és una feblesa massa llaminera perquè Sánchez no en tregui partit.

O, en general som un país amb poca intel·ligència política, o som un país estrambòtic…

Lydia Riera
Lydia Riera
04.12.2023  ·  08:41

només : Sr. Partal , gràcies de tot cor.

Albert Miret
Albert Miret
04.12.2023  ·  08:50

Per una banda, dir que no entenc aquesta necessitat d’alguns d’un nou referèndum que va començar a petició del presidentet, i per tant, a petició del gobierno central, amb l’únic objectiu d’oblidar el que varem guanyar amb un 99% i després d’haver passat cinc anys embotint Catalunya amb tota la immigració possible per a guanyar qualsevol referndum a canvi de papers. No ens cal cap més referèndum. En tenim un de preciós guanyat a canvi de molts cops de porra. No en necessitem cap més.
Per altra banda, dir que el comentari d’en Josep Soler em sembla d’un mal gust insultant. Pots estar d’acord o no amb el parer d’en Partal, però no és lícit l’atac personal a una persona que ha hagut de diblar tots els riscs del món per tenir-nos a tots informats del que passa en aquest trist país adossat en que vivim.

Agustí Delgado
Agustí Delgado
04.12.2023  ·  09:04

Molt pertinent el PS 1, Vicent. Perquè, encara que fessis una proposta política, l’insult i l’agressió només mostren la baixesa de qui no té cultura cívica ni política. També en els nostres comentaris a altres notícies hem de suportar de vegades aitals actituds.

Roser Campi
Roser Campi
04.12.2023  ·  09:15

Les negociacions són entre PSOE i Junts.

Pel que fa a Junts, el sector més unilateralista està en ple retrocés. Pensem en Laura Borràs, el cas Elsa Artadi o ara Aurora Madaula, per parlar dels noms més coneguts. Quina influència real tindrà al final Puigdemont en el seu propi partit per trencar negociacions si no hi ha un bon acord?
Perquè una negociació sigui bona, cal estar disposat a trencar-la si no s’arriba on es vol. L’ànima més convergent de Junts pot estar interessada en un pacte de mínims, a votar un Estatut millorat, per exemple.
És imprescindible un moviment que defensi l’1 oct sense complexos, per donar solidesa al moviment. I en aquests moments sols ANC fa aquesta feina. Cal reforçar ANC.

Eduard Castellón
Eduard Castellón
04.12.2023  ·  09:23

Bon dia Sr. Partal, moltes gràcies pel seu article d´avui. Em sap greu que algunes persones que escriuen les seves opinions no siguin educades ni respectuoses amb vostè. Per exemple avui un tal Josep Soler ho ha fet de forma barruera i fins hi tot insinuant fets o coses que ratllent l´insult. Ho sento molt Sr. Partal. No cal que li dediqui vostè ni un minut a respondre´l. Endavant amb el seu treball, que per cert es molt bó. Vostè i tot l´equip de periodistes de Vilaweb

Gerber van
Gerber van
04.12.2023  ·  09:31

Primer veurem com anirà la llei d’amnistia. El fet que ja hi hagi veus dins del poder judicial per desobeir-ho no és precisament una garantia que allò que acorda el govern de Sánchez en les negociacions ho faci efectivament. Si s’acorda un referèndum com a culminació de les negociacions, espero que aquesta vegada juguem aquesta carta a l’uníson i col·laborem amb entusiasme. Perquè el següent pas és la legitimació d’una declaració unilateral d’independència per part dels negociadors, és a dir la comunitat internacional.

Un avantatge addicional és que amb un acord així l’enemic es dividiria encara més i la justícia, l’exèrcit o qualsevol, sens dubte no estarien contents amb això i farien tot el possible per aturar un referèndum tan pactat. Llavors un pacte d’un referèndum serà servit per a afeblir Espanya encara més.

Carme Tulleuda
Carme Tulleuda
04.12.2023  ·  09:31

Acceptar la celebració d’un referèndum per part del PSOE seria una cosa molt “gran” molt “trencadora”.
Seria reconèixer que Catalunya és una entitat sobirana que pren decisions per si mateixa. És posaria davant els ulls de tots els espanyols que Espanya no és Una, que Espanya és un conjunt d’afegits mal forjats.
Pel PSOE tot això seria un pas que li costaria molt d’esforç.
Després vindria la segona part. Quina mena de decisió prendran els catalans?
Dic que és la segona part però…estaria molt lligada amb la primera. El PSOE no acceptarà el tema del referèndum sense entrar a “començar a parlar” de quina és la decisió “desitjable” que haurien de prendre els catalans.
Aquí entraran en joc els interessos de les dues parts (PSOE i JUNTS) i (crec) dels verificadors.
Hauran de decidir quina mena de pregunta o preguntes es posaran a refrendar o, sinó, hauran de decidir qui elaborarà aquestes preguntes.
El president Puigdemont sempre ha dit que el Parlament de Catalunya és el representant de la sobirania dels catalans i per tant és qui decideix tots els afers que afecten als seus representats.
Com serà el Parlament de Catalunya d’aquí un any i mig?
Les propostes del Comitè del Pacte de Claretat poden ser interessants per fer reflexionar a qui no vulgui de cap manera la independència de Catalunya.

Fernando Antonio Sebastian
Fernando Antonio Sebastian
04.12.2023  ·  09:35

Quins financien la Fundació Henri Dunant?

Josep Maria Torremorell
Josep Maria Torremorell
04.12.2023  ·  09:43

Si la clau en aquests pactes ha estat el mitjancer, en un hipotètic referèndum acordat la clau és el cens. Només hi haurà referèndum si els espanyols saben que el tenen guanyat. En altres referèndums d’independència per poder votar s’ha exigit als no nascuts al país 25 anys de redidència mínima. Actualement el cens ja és una manipulació. Imagineu-vos en un referèndum. Tenen dret a votar els analfabets en la nostra llengua que desconeixen la història i la cultura del nostre país?

Carles Ortiz
Carles Ortiz
04.12.2023  ·  09:50

“si aquest procés s’ha posat en funcionament és perquè hi ha interessos i interessats ” en esborrar el mandat de l’1 d’O. Ja ho va dir en Puigdemont en el seu discurs (minut 28:50 https://www.vilaweb.cat/noticies/video-directe-conferencia-puigdemont-brusselles-investidura-sanchez/).
Vem fer un referèndum, el vem defensar amb els nostres cosos i la nostra sang, i ara no permetrem que una colla de traïdors el vulgin esborrar.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
04.12.2023  ·  10:04

Molt d’acord amb Agustí Delgado (9·04h)
Respecte a un referèndum acordat, ho trobe difícil. Més difícil, que no hi haguera joc brut. I prevenint guanyar, s’hauria de lligar el sac ben lligat davant Europa per les més que possibles reaccions dels perdedors. Tot comptant en primer lloc, amb les dificultats reals a afrontar: El cavall de Troia, Espanya, ja fa anys que està actiu. Malgrat tots els condicionants, a la fi, res teníem, res tenim. Tanmateix, soc optimista. Com ve a dir en Raimon, “només ensumar un possible bri de llibertat ens fa sentir més ganes de viure”. Endavant!

NÚRIA BECERRA
NÚRIA BECERRA
04.12.2023  ·  10:16

Completament d’acord amb en Eduard Castellón.

SERGI ORTIZ
SERGI ORTIZ
04.12.2023  ·  10:25

Molt d’acord amb el ‘pessimisme’ davant un referèndum definitiu. Els que som del sí som del sí, però qui més s’afegiria a aquesta catalanor tan minúscula? I el que és més, qui creuria en aquests politiquets?

Ara, he trobat a faltar algun comentari avisant:

Un referèndum acordat amb Escanya, el perdrem. Merescudament, o no. Perquè ja faran perquè el perdem.

I l’última.

El Psoe balla per Europa al ritme Puigdemont, una mica sí.
I tan aviat com pugui, surt de la sala, apaga el llum i se’n torna a Madrit.

Joan Cuscó
Joan Cuscó
04.12.2023  ·  10:25

També d’acord amb el comentari d’Eduard Castellón.

Joan Andreu Juan
Joan Andreu Juan
04.12.2023  ·  10:37

En referència al comentari de Roger Dalmau: i si el que Vicent Parlar dóna a entendre és que un o més d’un dels dits partits independentistes volguessin boicotejar aquest nou referèndum?

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
04.12.2023  ·  10:38

“Hi ha gent que es confon i pensa que faig propostes polítiques”
Apreciat director, analitzar, pensar, ajudar a pensar i exposar-ho públicament em sembla que és una clara manera de fer política. Insultar i desqualificar, sense aportar res de bo, també és una manera de fer política. Són maneres de fer radicalment diferents i cadascuna es qualifica per ella mateixa.
Tothom té algun posicionament polític encara que digui que no en té.
Les nostres paraules per ponderades i humils que siguin permeten entrellucar el nostre capteniment polític.
Polític no vol dir de partit polític.
Prefereixo la definició del diccionari: “Ciència i art de governar, que tracta de l’organització i de l’administració d’un estat en els seus afers interiors i exteriors”.
Tractem ( amb el pensament, la paraula o els fets) de l’organització i de l’administració d’un (futur) estat o no?
Si és que sí, estem fent política de la que correspondria a una societat madura i ningú n’hauria de quedar al marge o pretendre “ser de sucre”.
Jo em centraria en això: en l’organització i l’administració no sigui que, quan arribi el moment, tinguem encara la casa per endreçar.
I si el que argumenta, expressa el seu biaix de pensament (p.e. comunista, liberal, etc.) molt millor perquè tothom sap d’on ve, per on va i s’estalvia temps en especulacions.
Endavant amb la política!

Eduard Pertíñez
Eduard Pertíñez
04.12.2023  ·  10:41

“1.2 La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado.”

Aquesta és la clau de volta. La constitución castellana no s’otorga sobirania a ella mateixa, sinó que la reconeix en el poble. És el poble el que té la sobirania i és del poble que emanen els poders.
Aquest punt és tant important que és el que permet ser republicà i admetre el punt “1.3 La forma política del Estado español es la Monarquía parlamentaria.”.
Perquè el punt 1.2 està per sobre i és prioritari. La forma política emana del poble i és el poble que té la sobirania, per tant, la constitució castellana organitza una estructura, però no s’atorga cap dret supranatural per subsistir.
Fins i tot, en base a l’1.2, hom podria tirar enrere els articles que parlen de la reforma de la constitució, entenent, altre cop, que un referèndum convocat pel 51% i aprovat pel 51% del poble se sobreposa a qualsevol article de reforma, que el mateix 1.2 reconeix que no està per sobre. És evident que no es tractaria d’una reforma sinó d’un canvi de règim, però això és mera semàntica.
En aquest cas, el punt més important és entendre que l’article 1.2 no diu enlloc “el pueblo español en su conjunto” o similar. Tampoc diu “la nación española”. Diu “el pueblo español” i això vol dir que els poders de la unió emanen del poble en quan el poble vol restar unit. I si no, no. Ras i curt. No cal que les múltiples bandes s’hagin de posar d’acord. Si una part definible i autogestionable (ergo, amb un territori associat) decideix que ja no vol ser organitzada per aquesta constitució, la sacrosanta constitución no hi té res a dir. Perquè els poders de l’estat, inclosa la constitución, emanen de la sobirania del poble, i per tant, si el poble sobirà mostra que la constitución ja no emana d’aquest… ja està…. la constitución ja no hi pinta res.

Josep Soler
Josep Soler
04.12.2023  ·  10:45

M’apunto a la interpretacions de Jaume Riu (00:12), Albert Miret (08:50), Josep Bleda (00:36) extra. (en cap sentit amb un que firma amb un nom igual al meu i amb l’anagrama d’una estranya Verge del Pilar).
Noto que mantenir els esquemes de que Espanya es irreformable (bastant cert). Que no hi ha res a fer (queda per veure) i que inexorablement anem pel pedregar…mes que una veritat, es una forma de pessimisme que com a catalans es defineix força.
Deixem-nos d’històries i acceptem que aquesta Espanya tradicional i bel·licista, avui roman, si be no per gust, sinó per per pura subsistència, dins d’un marc territorial que s’anomena Europa i que te les seves pròpies formes de conduir-se, ni que sigui a pas de tortuga, com queda força clar que està passant.
Per això l’article d’avui del Vicent amb sembla, mes que excepcional molt oportú -la majoria dels dies ho es – i que la seva “intuïció” no te res de desgavellada i que entre dins del mon de les possibilitats mes elementals.
Gracies Vicent , pels articles i per saber mullar-te com fas.

Josep Manel Barbero
Josep Manel Barbero
04.12.2023  ·  10:46

O sigui que quan som més febles, més desmobilitzats i dividits és quan se’ns obriran més i millors oportunitats?
No sé, potser sóc poc lúcid, però no hi crec en cap oportunitat favorable en aquestes circumstàncies. Més aviat crec que si no es repren la mobilització tot serà favorable a Espanya.
Il.lusinar-nos amb negociacions de partit (que tenen sentit en termes de la disputa electoral espanyola i catalana) és un autoengany.
Com a exemple veiem que el Consell de la República ha perdut sentit amb aquest moviment del president Puidemont. Ja no és pot parlar del Consell com possible instrument per la ruptura o la resistència. El mateix succeirà amb la llista cívica de la l’ANC. Una vegada constituïda serà l’exemple d’integració en el sistema electoral, la seva reducció a actor polític integrat.

Enric Emo
Enric Emo
04.12.2023  ·  10:50

Trobo molt interessant i intel.ligent el comentari de Xavier Gracia. Si es fes un altre referéndum hauria de ser per guanyar-lo. Probablement, pedre’l ens deixaría aturats per una generació.

Jo li reconec validesa a l’1O però també s’ha de jugar amb les possibilitats realistes que tinguem. I no dic pas que la unilateralitat no sigui possible, però estan passant cosrs interessants que hem de veure on ens duen.

La via fe l’art 92 de la constitució no la veig perquè en improbable cas que el PSOE acceptés, el PP, Box i altres hi estarien en contra i la durien al TC. A més, en cas de guanyar el referèndum s’hauria modificar la constitució i ara com ara em sembla impossible: majoria qualificada a les Corts, eleccions, nova majoria qualificada i referèndum a tota Espanya. Impossible.

Ara bé, si això descarrilar tindríem una gran oportunitat per fer efectiva la DUI. Sempre que aquesta vegada prenguessim el poder efectiu al territori, encara que ens ataquin.

Edgar D'Andrea
Edgar D'Andrea
04.12.2023  ·  11:16

1) Totalment d’acord amb el comentari d’Eduard Castelló de les 9.23. Fa vergonya aliena l’acusació de J. Soler. 2) Si hi ha un referèndum pactat ho guanyarà l’independentisme perquè no caldrà “unitat de partits”… simplement serem persones que votem una opció personal… i no hi ha cap independentista que hagi deixat de ser-ho. (llevat dels falsos independentistes com Junqueras, Tardà o Santi Vila). 3) Com que Espanya seguirà sent molt i molt ella mateixa: cavernícola, franquista i retrògrada, cada dia que passi serem més i més els independentistes. 4) Que Espanya farà el possible per fer trampes… segur… i alguna de les trampes ja està en marxa des de fa temps amb el creixement del cens català… caldria votar amb el padró del 2017. 5) I si us plau… més optimisme que anem guanyant.

ernest ramos
ernest ramos
04.12.2023  ·  11:41

Encara no he llegit ni l’article ni els comentaris: ho vull fer en calma, però recordem que CAP govern ha deixat fer cap referendum si no està ben segur de guanyar-lo !

Ramon Vilella
Ramon Vilella
04.12.2023  ·  12:05

Donem per suposat que hi haurà un referèndum d’autodeterminació?. Jo no un tinc tant clar. No hi ha un sol partit espanyol constitucionalista que admeti un trencament de la unitat d’Espanya, incloint per suposat el PSOE. En Sánchez ha adoptat aquesta posició tant extrema per la necessitat dels vots de Junts per aconseguir el seu mandat, ara que ja és president ja no els necessita. Ara en Sánchez farà volar coloms i anirà fent temps. Si en Puigdemont trenca el seu acord, en Sánchez quedarà bé davant dels seus seguidors i d’Europa perquè ho ha intentat. Si en Puigdemont no trenca l’acord estarà al mateix nivell que els de ERC en la seva taula de negociació.
L’únic aspecte que potser em dóna un xic d’esperança és el que fa referència a la posició adaptada per en Sánchez de admetre als mitjancers internacionals, perquè ho ha fet?. Podria ser perquè donada la seva posició actual dins de la UE se hagués assabentat dels resultats favorables per en Puigdemont de les seves demandes judicials. Si això fos així, encara tindríem alguna possibilitat de tirar endavant amb el referèndum d’autodeterminació. Un altre possibilitat per al independentisme català seria que el cop d’estat proposat per el PP/VOX tirés endavant, aleshores caldria esperar la reacció d’Europa.
Sigui com sigui jo crec que cal esperar i veure què passa i confiar en que en Puigdemont tingui encert en els seus moviments. Personalment no crec en la possibilitat de posar en marxa la llista cívica, al menys en les condicions actuals. El que sí crec és en la necessitat absoluta en la unió de totes les forces polítiques independentistes.

Josep Navarro
Josep Navarro
04.12.2023  ·  12:07

Malgrat que el Referèndum està fet i guanyat, un de nou amb mitjancers internacionals i sense risc de tupínada i censos manipulats, seria acceptable. Com he esmentat altres vegades, als Països Bàltics, la minoria russa no va votar. Ens prenen Catalunya de colons, per ensorrar-se definitivament. No anem a fer-los el joc.

Enric Viver
Enric Viver
04.12.2023  ·  12:27

És molt improbable perquè Pedro Sánchez és el masover i Espanya sense Catalunya no és viable.
Però, en el cas que Espanya el proposi, voldrà dir que és innecessari.

Victor Serra
Victor Serra
04.12.2023  ·  13:23

Podria ser que hi hagués poders que obliguéssin al PSOE a seure i acceptar tot el que està acceptant. També s’em fa difícil de creure que sigui només pels vots de Junts, tot i que sembla que Puigdemont ho està util.litzant bé.
Respecte a l’uniteralitat, hauriem de deixar de parlar-ne. No es tracta de renunciar-hi o no renunciar-hi . Es tracta de tenir el poder per exercir-la o no i un cop el tens saber triar el moment. Mentre no tens el poder per imposar-la, totes les elucubracions són una pèrdua de temps.
Per altra banda tot el meu suport davant la gent que t’insulta. No en facis cas. Normalment són gent incapaç de fer res de bo i el millor que es pot fer és no escoltar-los.
Per altra banda,

M. Carme Serrat
M. Carme Serrat
04.12.2023  ·  14:33

Si Espanya acceptés un nou referèndum entenc que seria perquè estarien segurs de guanyar.
Tenen tots els trumfos de part seva (lícits i il.l·lícits) i per altra banda recursos per engalipar a molta de la gent que va votar independència ja que els sucursalistes d’aqui farien mans i mànigues per tal de mantenir el seu estatus.
Tan sols hi afegissin la pregunta (perquè suposo que els d’aquí també hauran de fer concessions) ; Vol un estat federal…? (que després veuríem seria una espècie de cafè per tots) i que seria ben vista per la comunitat internacional i més si Suissa fa de mitjancera, tinc clar que la independència se’n va a fer punyetes.
Digueu-me pessimista però de moment amb més de tres-cents anys no veig que els optimistes se n’hagin sortit. Que hi hagi sort!

antoni nogueras
antoni nogueras
04.12.2023  ·  14:34

Benvolgut director. Em sap molt de greu que hagi de defensar-se de segons quins lectors. Jo, com la immensa majoria, l’agreim molt. I també la de tots els col·laboradors de VilaWeb, malgrat no estar-hi d’acord sovint. Però i formes, doneu raons i dades i ajudeu a pensar.
Vuit que consti. Gràcies.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
04.12.2023  ·  14:51

L’editorial que avui fa Vicent Partal, em sembla especialment interessant, sobretot per les circumstàncies que s’estan donant a l’inici de les negociacions entre el President Puigdemont i el PSOE. I és que en qualsevol negociació s’ha d’estar disposat a la renúncia i que, en cas del Sr. Partal, el que és important és la seva invitació a la reflexió, no la valoració política que cadascú hem d’extreure.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
04.12.2023  ·  14:54

Renunciar a la unilateralitat?
Ni JUNTS ni ERC han fet absolutament res unilateral d’ençà el 2017. Suposem que es refereix a renunciar a parlar-ne.

De la mateixa manera que el pacte d’investidura s’havia negociat molts mesos abans, és bastant probable que l’acord al que s’arribi també estigui acordat d’antuvi i és prou clar que el PSOE no haurà ofert res que acabi facilitant el nostre trencament amb Espanya.

Les sentències arriben al gener. M’imagino votant un nou encaix de Catalunya a Espanya, l’estatut sense retallar, un de nou, etc. Qualsevol cosa que invalidi definitivament el referèndum de Primer d’Octubre. Aquí els partits hi tindrien una gran responsabilitat.

A veure, ni per part d’ERC ni de JUNTS, no es veu cap intenció de trencar amb Espanya sinó de reformar-la.

Josep Gualló
Josep Gualló
04.12.2023  ·  14:59

Tots els que hem fet confiança incondiciónal en el nostre MHP Puigdemont, convindria que fessim voluntariament una confirmació de la seva presidencia il·lagalment anulada per el 155.

Què en penseu? Sanchez, l’ha reconegut interlocutor legitim quan ha acceptat la negociacíó amb supervisió internacional. Ara necessíta més que mai el nostre suport incondicional.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
04.12.2023  ·  15:02

S´ha de veure com anira però si el PSOE ho acepta tot el que es demana serà pel interés del partit ja que si juga la seva existencia politica. Nosaltres seguim caminant per ser lliures

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
04.12.2023  ·  15:19

Que el Regne d’Espanya ofereixi la possibilitat de fer un referèndum ÉS CADA DIA MÉS PROBABLE i fa temps que molts ho veiem possible.
El descrèdit de la politiqueig de la Generalitat i de altres partits catalans com Comuns, ERC, PSC, CUP i una bona part de Junts fa cada dia més probable un NO a la independència.
Penso que els contraris a Catalunya han estat treballant amb excel·lència orientant la societat del nostre País cap a un futur espanyol de la nostra nació catalana.

Espanya ho té ara més fàcil que mai perquè l’actualitat és tant o més destructivament anticatalana que els fets de 1714 amb la dissolució il·lícita de les nostres lleis constitucionals amb genocidi de la Nació catalana.

Només ens resta la petíssima esperança del “potser Puigdemont trobarà la manera”.
Però després de veure la poca democràcia dins del Consell de la República s’em fa molt difícil creure en l’antic 130è president de la Generalitat.

Espanya ho sap i aprofitarà peraprofitarà per lligar-nos a EspañaUna amb un gran referèndum.

Lluis Molist
Lluis Molist
04.12.2023  ·  15:55

No creieu que la dreta, certs mitjans de comunicació, gran part de la judicatura, i evidentment les forces represores dels cosos de seguretat, no estan fent poc a poc un cop d’estat???

javier velasco
javier velasco
04.12.2023  ·  16:38

No crec que tota la gent que va votar independència al 2017 la votaria ara.
Les realitats canvien, la gent canvia.
No hi ha cosa més constant que el canvi.

Carles Benito
Carles Benito
04.12.2023  ·  16:49

DIU V PARTAL:

“no faig sinó aplicar la lògica”

“caldrà comprovar primer de tot si efectivament el PSOE, ara que ja té els vots de Junts en la butxaca, es presenta a les reunions o no”

DONCS SEGUIM APLICANT LA LÒGICA:

¿QUÈ LI PASSARIA AL psoe D’AQUÍ A 4 ANYS, EN LES eleccions imperials, SI DEIXÀS DE PRESENTAR-SE A LES REUNIONS?

¿QUÈ LI PASSARIA AL psoe D’AQUÍ A 4 ANYS, EN LES eleccions imperials,
SI NO DEIXÀS D’ANAR A LES REUNIONS PERÒ NO HI HAGUÉS CAP AVENÇ?
(QUE PODRIA SER UNA TEMPTACIÓ PER AL psoe…)

¿NO AVANÇAR EN LES NEGOCIACIONS TÉ LES MATEIXES IMPLICACIONS PER AL psoe QUE PER A jxc?

¿NO DIRÍEU QUE EL psoe ESTÀ MOLT MÉS COLLAT QUE jxc?

ÉS CLAR QUE PODEN PASSAR MOLTES COSES EN L’ÀMBIT imperial QUE AQUESTES PREGUNTES FETES AL “SENTIT COMÚ” DE CADASCÚ NO CONTEMPLEN…

EN AQUEST SENTIT,

¿EL LEGISLATIU I L’EXECUTIU HAURIEN DE “QUADRAR” EL judicial PER TAL D’EVITAR LA critarquia?

I ENCARA

¿LA CIUTADANIA progre-imperial HAURIA D’ADVERTIR “uve-palito” QUE NO POT ALENTAR LA critarquia, SOTA RISC DE MOLTA GENT ALS CARRERS?

¿EXISTEIX LA CIUTADANIA progre-imperial?

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
04.12.2023  ·  18:20

Gran pregunta la que ens formula el director Partal. Fa pensar, com sempre. Però em temo que la resposta correcta és la de Frederic Varela (1.16h): aquest Maquiavel de La Moncloa ja sap com ho ha de fer, si mai hi ha referèndum, per guanyar-lo.

Sobre la pregunta d`Albert T (1.53h), fins quina data hi haurà reunions P$OE – Junts, cal recordar que 70 anys després d`acabar la guerra de Corea hi ha reunions de tant en tant a Panmunjon, però encara no s`ha signat la pau.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
04.12.2023  ·  18:55

Tota política que no fem nosaltres ens la faran contra nosaltres, ens deia Joan Fuster. En política no hi ha espais buits i el lloc dels abstencionistes és ocupat indefectiblement per l’unionisme. L’1 O va ser el bateig però si cal confirmació no podem deixar que ningú ens prenga la paraula en cap circumstància.
Gràcies, Vicent, per la informació i per les reflexions, sempre necessáries.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
04.12.2023  ·  19:00

És clar que la solució democràtica i respectuosa amb els drets humans és un referèndum acordat, però malauradament discrepo del Sr. Partal: l’Estat mai pactarà un referèndum … per no crear un precedent que en un futur li puga anar malament.
I sobre renúncies, està clar que si l’Estat acceptés un referèndum, la contrapartida seria renunciar a l’1-O, l’actiu polític més important que hem tingut en més de 300 anys.
L’1-O representa l’apoderament de la nació, que no s’ha fet efectiu per determinats motius, però que només cal activar-lo en forma de DUI al Parlament. És tan vàlid i legítim que fa tremolar les cames a la monarquia parlamentària, per això el discurs del 3-O també fou “unilateral”.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
04.12.2023  ·  21:10

Companys de molt bona fe dins de VilaWeb, afirmen que el referèndum ja es va fer i es va guanyar. Es va fer i es va guanyar , però el reconeixement internacional no el varem obtenir. Si fem un segon referèndum acordat amb l’estat espanyol, podem caure en un parany, com ja s’ha apuntat en més d’un comentari, amb el sistema d’inflar l’univers electoral i poder arribar a una tupinada ben dissimulada, esotèrica.
Per tenir certa garantia, és per a mi, que una força internacional tingui el vertader control d’unes eleccions modèliques, sense màcula i de fàcil verificació. O, la gosadia dels governants catalans de, arribat el moment , llençar als quatre vents una DUI que reforci el resultat del referèndum de l’1-O, encara que no tingués al seu moment el reconeixement internacional. Potser això no ens donaria directament la independència, però el món hauria de reconèixer la forta voluntat i convicció del poble català de voler ser lliure, cosa que ara no hi ha aquesta sensació. Hi ha molts inconvenients, vertaderes barreres i cal ser molt curós amb els passos a donar per reeixir. Cal estar amatent a tot i des els quatre punts cardinals.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any