La tertúlia proscrita

Héctor Illueca: “Juan Roig representa un model de capitalisme monopolista despietat”

  • Entrevista al vice-president segon i candidat a la presidència de la Generalitat, Héctor Illueca

VilaWeb
Esperança Camps Barber
16.05.2023 - 21:40

Héctor Illueca (València, 1975) és el vice-president segon de la Generalitat i titular de la cartera d’Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica, i el candidat d’Unides Podem a la presidència de la Generalitat a les eleccions del 28 de maig. Va arribar al càrrec a mitjan legislatura, després de l’eixida de Rubén Martínez Dalmau. La cap del partit al País Valencià, Pilar Lima, va rescatar Illueca del Ministeri de Treball espanyol que dirigeix Yolanda Díaz, on era el cap de la inspecció.

A l’esquena d’Héctor Illueca hi ha la responsabilitat d’evitar que es complesquen les previsions de la majoria dels sondatges que situen la seua formació fora de les Corts Valencianes. Diu que d’ençà de la publicació del CIS hi ha hagut un tomb i que està convençut que seran dins un nou govern del Botànic.

Per què voleu ser president de la Generalitat?
—Perquè crec que calen polítiques valentes que defensen l’interès general de la ciutadania, que vagen més lluny i que aprofundesquen els canvis que hem assolit al País Valencià aquesta legislatura. Hem constatat les limitacions de governar amb el Partit Socialista en molts àmbits. Ja siga en el desplegament de les renovables, o la política fiscal, l’habitatge o la taxa turística. En aquest sentit, creiem que cal una nova correlació de forces al Consell.

Fins que no va aparèixer el sondatge del CIS no n’hi havia cap que us asseguràs que podíeu entrar a les Corts. Per què ara hem de fer cas al CIS, si sempre és objecte de fortes crítiques?
—Hi ha enquestes per a tots els gustos i són una eina d’intervenció política per part dels mitjans de comunicació. El CIS confirma el que ja sabíem per les dades que nosaltres mateixos teníem, que és que no tan sols serem en el Consell de la Generalitat, sinó que tenim l’oportunitat de tenir més força, perquè hi ha un potencial de creixement enorme. Crec que les dades demostren que l’única força política que té la capacitat de mobilitzar sectors desencantats o que viuen amb frustració perquè els avanços arriben massa tard és Unides Podem. Això ens fa estar confiats. Percebem molta il·lusió a la nostra base social i electoral.

Sou el conseller responsable d’habitatge en un moment que aquesta qüestió centra el debat polític.
—Fa la sensació que algunes forces polítiques acaben d’arribar a les polítiques d’habitatge i que les polítiques d’habitatge s’han convertit en un reclam electoral. Nosaltres fa quatre anys que creem les bases del sistema públic d’habitatge a la Comunicat Valenciana. Jo done la benvinguda a aquestes forces polítiques.

Després d’aquests quatre anys, quina és la vostra proposta per a resoldre el problema d’accés a l’habitatge.
—És fonamental continuar en la línia de construir un sistema públic d’habitatge. Hem de continuar les polítiques de rehabilitació de barris vulnerables, amb una llei de barris que és imprescindible d’aprovar. Aprofundir en normes que són pioneres, com la que vam aprovar contra l’assetjament immobiliari. Però el debat real, en què no volen entrar altres candidats, alguns dels quals progressistes, és si es regula el mercat immobiliari o no.

Per què s’ha de regular?
—Proposem de limitar el preu del lloguer. Aplicarem la llei de l’habitatge estatal. Díaz Ayuso ha dit que no ho farà i els candidats de la Comunitat Valenciana no s’hi han pronunciat. Aquestes eleccions són un referèndum sobre la qüestió. Nosaltres som molt clars. Declararem zones tensades on limitar el preu de l’habitatge. I un segon element: limitar els allotjaments turístics. Avui ja no es pot parlar del dret d’habitatge si no es pren seriosament la necessitat de limitar els allotjaments turístics, que són un factor fonamental de l’encariment dels preus del lloguer. En aquest sentit, nosaltres proposem de limitar al 2% les places dels allotjaments turístics respecte del total de la població en les zones tensades.

Els allotjaments turístics són, a parer vostre, el gran mal del problema de l’habitatge?
—El fet que hi haja ciutats al País Valencià on els allotjaments turístics superen el 50% de l’oferta de pisos disponibles ens dóna la mesura d’una situació insostenible i que és en l’arrel de bona part dels problemes que tenen els joves per a emancipar-se. El mapa de zones tensades el tenim delimitat, a la zona litoral i les grans ciutats.

Quants habitatges públics necessita el País Valencià per a normalitzar la situació?
—Si partim de la base que hem de tenir un parc públic equiparable amb altres països europeus, parlem de vora 10.000 habitatges en una dècada. En aquesta legislatura hem comprat 1.300 habitatges amb eines que s’han demostrat eficaces, com és el cas del dret de tanteig i retracte de la Generalitat, i a més som molt a prop d’arribar a un acord amb la SAREB per a transferir a la Generalitat vora 600 habitatges. En una legislatura, n’haurem aconseguit uns 2.000. Després de dècades sense adquirir ni un sol habitatge, em sembla que les xifres són eloqüents de l’esforç que es fa. Òbviament, construir un sistema públic d’habitatge no és qüestió d’una legislatura, és l’esforç d’una generació. Per això és tan important el mentrestant. I en el mentrestant tornem al que parlàvem adés: la necessitat de limitar el preu del lloguer i de limitar els allotjaments turístics mentre continuem construint un sistema públic d’habitatge que ens situe en l’horitzó de garantir l’accés a l’habitatge a totes les persones que viuen a la nostra terra.

Juan Roig és un explotador despietat?
—Jo crec que Juan Roig, Mercadona, com altres grans superfícies, representa un model de capitalisme monopolista despietat, que vol dir, fonamentalment, dues coses. És despietat en la mesura que, per la posició que ocupa en el sistema productiu, l’objectiu fonamental sempre són els guanys i no el benestar de la gent. I això fa que es cometen abusos en els preus dels aliments. Fa uns dies, la Unió de Ramaders i Llauradors va presentar una denúncia on demostra que Mercadona, Bon Preu i Lidl han actuat com un càrtel per a augmentar el preu de la llet. Són qüestions molt serioses. L’adjectiu despietat descriu una realitat. Però no és això i prou. Parlem d’un capitalisme monopolista amb empreses que tenen una posició de domini en el mercat que els permet de controlar els preus i ofegar la producció local, el teixit econòmic autòcton que sofreix condicions extremadament dures. En un programa de televisió, en horari de màxima audiència, varen convidar productors locals que treballen per a Mercadona i apareixien amb tota la imatge fosca i la veu distorsionada perquè tenien por de possibles represàlies de Mercadona. Nosaltres hem fet un diagnòstic veraç i, en funció d’això, hem fet propostes que pensem que poden contribuir a resoldre una situació dramàtica per a moltíssimes persones.

Una d’aquestes propostes és fer una cadena de supermercats públics. En què consisteix?
—És molt senzill. Parlem d’una empresa pública que opere en la distribució d’aliments i que tinga la capacitat de nugar-se amb el sector cooperatiu valencià i amb el nostre món rural, amb productors locals, amb xicotets i mitjans ramaders i agricultors per a garantir la seguretat alimentària de la població. Ja existeix en altres països d’Europa. Pense en els països nòrdics, i crec que tenim la possibilitat real de construir un circuit econòmic alternatiu que gire al volant del comerç de proximitat, al voltant de la producció local. Seria una empresa eficaç. Podria competir sense cap problema amb les grans distribuïdores sense perjudici que tinguen el seu paper.

Qui tindria accés a aquest supermercat?
—Això s’hauria d’aterrar en el projecte en la mesura que tinguem prou força per a fer-ho. Nosaltres, avui, els fem una proposta política, i és que hi ha coses que són massa importants per a deixar-les en mans del mercat, com és el cas dels aliments. Però hi ha més coses. Hi ha el cas dels medicaments. Ahir mateix llegia en un diari una notícia sobre la manca de subministrament de les farmàcies. Avui, a les farmàcies valencianes, hi falten medicaments bàsics. La ciutadania comença a tenir problemes per a accedir a medicaments bàsics. I el lobby de la indústria farmacèutica, Farmaindústria, ja ha dit que la solució és apujar els preus. Són àmbits en què és molt important de tenir empreses públiques, com ara el cas de l’energia, que garantesquen els drets més bàsics de la ciutadania. Jo anomene això una Generalitat republicana.

Què és la Generalitat republicana?
—Una Generalitat republicana, una administració republicana, és la que intervé en l’economia per garantir els drets més bàsics de la ciutadania. En la tradició republicana, jo crec que hi ha una idea fonamental que és que sense poder públic no hi ha drets. O dit d’una altra manera, el poder públic té un paper fonamental en els drets, tant individuals com polítics i socials, a diferència de la tradició liberal. Això és el que hi ha en Rousseau, en Marx, són les arrels de la tradició del pensament republicà. Per això, eixa administració emprenedora, planificadora, que impulsa la creació d’empreses públiques per a intervenir en els sectors estratègics de l’economia per a fomentar el benestar de la gent.

El candidat de Compromís, Joan Baldoví, va proposar l’altre dia, en el debat de candidats, de blindar la sanitat pública a l’estatut. Ningú no li va respondre. Li compreu la idea?
—No hi tindria cap inconvenient, però crec que quan parlem de blindar no s’ha d’oblidar que l’estatut és una llei, i que una llei es canvia amb una altra llei. Estic d’acord amb això i jo li donaria suport sense cap problema. Però si parlem de blindar, hem d’avançar en allò que veritablement necessita la sanitat pública i entrar al debat real. Per mi, el debat real gira al voltant de tres qüestions que són fonamentals. La primera és reforçar l’atenció primària, que actualment representa el 14% de la inversió sanitària al País Valencià. És la columna vertebral del nostre sistema públic. El debat és dedicar-hi més recursos i fer una millor gestió. La gent no entén per què no l’atenen o per què les llistes d’espera s’eternitzen. Tenim un equip de professionals del màxim prestigi que són darrere l’elaboració del nostre programa sanitari. Això ens fa pensar que, en mans d’Unides Podem, la sanitat estaria molt més ben gestionada. A més, hem de continuar el procés de desprivatització, perquè no podem permetre que la nostra sanitat acabe una altra vegada en mans d’autèntics Juan Roig del sector sanitari.

Com han estat les relacions entre els socis de govern?
—Crec que han sigut relacions normals entre socis de govern. N’estic molt satisfet. Hem constatat coincidències molt importants en moltíssims aspectes i hem constatat diferències substancials amb els nostres socis, tant amb Compromís com amb el Partit Socialista. Les hem superades dialogant, i quan no hem pogut, hem continuat dialogant, que és com funcionen els governs de coalició a tot arreu del món, i com continuaran funcionant a l’estat espanyol i a la Comunitat Valenciana.

Ahir, Irene Montero va fer campanya a Benimaclet, i ja han passat per ací més ministres espanyols i dirigents de Podem. Per als interessos d’Unides Podem al País Valencià, és bo que la campanya se centre en Espanya i no en el País Valencià?
—Nosaltres tenim un projecte per a Espanya i tenim un projecte per al País Valencià dins una visió federal de l’estat, i crec que la nostra campanya i la nostra base programàtica, òbviament, obeeixen a això. Nosaltres proposem mesures que ficarem en el cor del nou govern de la Generalitat, perquè és evident que algunes coses s’han d’abordar de manera coordinada amb el govern de l’estat. Nosaltres podem crear una empresa pública per a subministrar aliments, un supermercat públic, però si el govern de l’estat no limita els preus dels aliments, no resoldrem les necessitats dramàtiques de la població. Això ens diferencia d’altres forces polítiques de l’espectre de l’esquerra. Nosaltres tenim un projecte federal. Crec que això que dieu ens confirma una aspiració que nosaltres teníem a l’inici de la campanya, i és que fos una campanya veritablement unitària. Volíem que tots els referents de l’àmbit estatal del nostre espai polític ajudaren a un projecte que jo crec que desperta il·lusió en sectors importants de la població. I això vol dir Pablo Echenique, vol dir Juantxo López Uralde, que és un referent de l’ecologisme polític, vol dir Ione Belarra, vol dir Yolanda Díaz, vol dir Irene Montero… Una campanya unitària en un espai polític que serà decisiu perquè aquestes polítiques valentes que necessita la societat valenciana Avancen.

Yolanda Díaz s’ha convertit en una estrella del rock i ací tothom vol fotografiar-s’hi. Amb tot, a la presentació de Sumar no hi va anar ningú de Podem, però sí Ribó. Visitarà el port i hi aniran Pilar Lima i Ribó… On l’hem de situar?
—Sobre el port, Yolanda Díaz anirà a un acte organitzat per la comissió Ciutat-Port on hi ha convidades totes les forces polítiques que s’oposen a l’ampliació del port. Pilar Lima ha confirmat que hi serà, no sé què faran els representants d’altres forces… És un acte apartidista i hem de ser respectuosos amb un moviment social que és el més important que hi ha a la ciutat de València, que ens ajuda a col·locar en l’agenda un debat que és tan important, i on ens juguem ecosistemes com l’Albufera. Per tant, quan Yolanda Díaz em va plantejar la possibilitat de venir a la Comunitat Valenciana a fer campanya electoral, li vaig dir que n’estava encantat. Crec que pot ser un reforç important. Per a mi, Yolanda Díaz no és cap estrella del rock, per a mi és una amiga, una companya amb qui fa molts anys que treballe. Des d’abans d’estar jo en la política activa, en 2019, he treballat a les seues ordres en el ministeri. Ha sigut una ministra de Treball extraordinària.

Hi insistesc. A la presentació de Sumar, no hi va anar ningú de Podem, però ara sí que fa campanya.
—Sobre la relació de Sumar i Podemos, Sumar no es presenta a les eleccions autonòmiques. Nosaltres hem sumat, hem aconseguit una aliança ampla, amb Esquerra Unida, amb Aliança Verda, amb unes sigles històriques de l’ecologisme polític com són els Verds. No ha sigut més ampla perquè Compromís no ha volgut cap diàleg amb nosaltres i jo ho respecte. Siga com siga, crec que hi ha d’haver un acord entre Podemos i Sumar. Jo espere que això es faça realitat com més aviat millor i Yolanda ve a fer campanya pel seu espai polític, com no pot ser d’altra manera.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

El qüestionari Proust

Darrera vegada que heu fumat marihuana.
—Fa més de vint anys, quan era molt jovenet.

Quants metres quadrats té casa vostra?
—Cent noranta.

En quin barri vàreu nàixer i en quin viviu?
—Vaig nàixer a Picanya perquè el meu pare era el secretari de l’ajuntament, i ara visc al barri de Saïdia.

Quin cotxe teniu?
—Un Golf.

Flor predilecta?
—El clavell.

Animal favorit?
—El gos.

Quin color preferiu?
—El roig.

Quin és el vostre lema?
—”Un altre món és possible”.

En quines ciutats o pobles heu viscut més de sis mesos?
—Puertolumbreras, Fortuna, València, Girona i altra vegada València, i dos anys a Madrid, però a cavall amb València perquè cuidava els meus pares.

Quines llengües parleu?
—Valencià, castellà i anglès.

Quin és l’estat d’ànim més comú?
—L’alegria de viure.

Els noms de persona que preferiu de noi i de noia.
—Carmen, i d’home no tinc cap preferència.

Quin és el vostre personatge o heroi de ficció preferit?
—Jan Valjan, el protagonista d’Els Miserables, de Victor Hugo.

Quin episodi de la vostra vida us ha marcat més?
—Preparar les oposicions d’inspector de treball i superar-les amb èxit.

Quins dons naturals us agradaria tenir?
—M’agradaria ser una mica més pacient.

Quina seria la vostra pitjor desgràcia?
—Hi ha algunes coses que preferesc no pensar-les.

Quin personatge històric valoreu més?
—Robespierre.

Com us agradaria morir?
—En el llit i ben major.

Com celebrareu Nadal?
—Com qualsevol família i poc més.

El racó preferit de la vostra ciutat.
—Els Vivers.

El racó que menys us agrada?
—Les grans vies urbanes plenes de cotxes i de trànsit.

Quin dels rivals és el pitjor candidat?
—No crec que haja de respondre a eixa pregunta. Ho han de jutjar els ciutadans.

Amb quin dels rivals aniríeu a sopar?
—Crec que amb tots. No tindria problemes. Els polítics hi són per parlar.

Quina definició teniu de Països Catalans?
—Tenim una comunitat lingüística i jo he sigut molt feliç a tots els indrets on he viscut, he sigut molt feliç, he sigut un català més, però he de dir que on més feliç sóc és a la meua terra, a València.

La persona que us ha format políticament.
—Julio Anguita.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any