Luis Gonzalo Segura: “Hi ha una clara afinitat ideològica entre Felipe VI i els ultradretans”

  • Entrevista a l'ex-militar espanyol autor del llibre 'L'exèrcit de Vox', sobre el xat colpista i la carta dels militars al rei espanyol

VilaWeb
Andreu Barnils
03.12.2020 - 21:50
Actualització: 04.12.2020 - 17:56

Dies intensos a les casernes de l’exèrcit espanyol, ara que s’ha fet públic que en un xat de militars de l’aire retirats o treballant al camp civil parlaven d’afusellar 26 milions de persones, es debatia un possible cop d’estat i titllaven d’antidemòcrates “al fill de puta” de Pablo Iglesias, i al “mal nascutde Pedro Sánchez. La primera persona a fer públic el xat dels militars va ser Luis Gonzalo Segura (1977) l’ex-tinent expulsat el 2015 per haver denunciat la corrupció, els abusos, els assetjaments i els privilegis dins l’exèrcit.Gonzalo Segura va penjar fragments del xat al seu compte de Twitter. Dies després, el portal Infolibre aportava més informació. Però aquesta setmana hi ha hagut un segon cas: militars de l’exèrcit de terra han enviat una carta al rei dels espanyols, Felipe VI, assumint el discurs de Vox, culpant el govern “socialcomunista, secundat per filoetarres i independentistes” d’amenaçar “amb la descomposició de la unitat nacional”. VilaWeb ha entrevistat el senyor Luis Gonzalo Segura, autor dels llibres El Libro Negro del Ejército Español (2017), En la guarida de la bestia (2019) i L’exèrcit de Vox (2020) per a parlar-ne. Ningú com ell per aportar context.

Vau ser el primer a publicar el xat de militars on es parla de cops d’estat i d’afusellar milions de persones. Com hi arribeu?
—Fa un mes que el tinc. I aquest diumenge, El País va publicar la carta de l’exèrcit de terra dirigit al rei. Ok Diario l’havia publicat feia uns dies. Vaig pensar que era el moment, i que era adient no esperar més. I que fer-ho fos un impuls per obrir el debat.

Al xat hi ha frases i actituds pròpies de la ultradreta. Sorpresa?
—Gens de sorpresa. I espero que aquest cas no es tracti com una qüestió folklòrica. És una qüestió estructural. Precisament, enguany he publicat el llibre L’exèrcit de Vox, que analitza dues-centes seccions censals. Veus com vota la gent. I en les seccions censals on hi ha casernes militars es veu el predomini clar dels partits d’ultradreta. A Catalunya, per descomptat. Gens de sorpresa, doncs, pels termes ni pel que s’explica al xat. És a dir, hem vist un arbre, però l’important és el bosc.

Per a qui no estigui al cas, què explica el xat dels militars?
—Barbaritats. S’expressen tesis de la ultradreta, de Vox. Aquests militars entenen, com la majoria, que tots aquells que no tinguin una ideologia clarament conservadora són enemics de l’estat. I per tant, se’ls ha d’afusellar. És la guerra de sempre. És obvi que aquests militars, i es veu al xat, se sentirien molt més còmodes en una dictadura. En un dels moments del xat s’assegura que a l’hora de donar un cop d’estat no funcionaria perquè no seria benvist a Espanya ni a Europa. I no perquè no el vulguin donar. No perquè no el condemnin, sinó perquè no seria benvist. Que no proposin ni perpetrin un cop d’estat perquè és malvist ens marca la línia. I el greu problema que hi ha a les forces armades. Doncs aquestes idees es van compartir en reunions amb més d’un centenar de militars, on hi havia un cap de l’estat major de l’exèrcit. És inaudit i xocant que aquestes idees es comparteixin i no passi res. Cap represàlia. Demostra fins a quin punt hi ha connivència i el problema és estructural.

 

El govern espanyol ha anunciat que obrirà investigacions per a saber què ha passat.
—Mireu, avui hem sabut que el Tribunal Central Militar ha ratificat l’expulsió del caporal Santos com a represàlia per haver signat un manifest antifranquista fa dos anys. Us sona el cas? És Margarita Robles qui expulsa aquest caporal. Margarita Robles té ple coneixement del predomini ultradretà a les forces armades. No cal que obrin res. També ho sap tot el PSOE. I són ells els qui no tenen cap intenció de regenerar les forces armades. Al revés. Ens expulsa a nosaltres, els militars demòcrates. De fet, jo vaig passar quinze dies tancat, el 2015, precisament per haver denunciat que la cúpula militar era d’ultradreta, i per haver-me negat a participar en una possible intervenció militar a Catalunya. Per tant, no és res nou. I ara aquest noi, Santos. Quan Santos signa el manifest, comencen a fiscalitzar les seves xarxes socials. I descobreixen que és republicà, partidari del dret de decidir a Catalunya, el País Basc i Galícia, i contrari a la sentència dels nois d’Altsasu. Aquests són els motius pels quals l’expulsen. Robles en ratifica l’expulsió. Robles no pot dir ara que no sap res del que passa dins les forces armades i que obrirà investigacions.

Ajudeu-me a posar context als noms dels militars que apareixen al xat: Francisco Beca, Angel Gil, etc.
—No és una promoció sencera, però sí que és un nombre molt considerable d’una promoció completa de l’exèrcit de l’aire. Generals, coronels, tinent coronel.

Són gent retirada.
—Diguem-ho tot. Gent que no està activa, però alguns no són jubilats. Treballen en empreses relacionades amb l’entramat empresarial d’aviació, o són pilots civils. Hi ha una clara divisió, i es veu al xat, entre els qui són gent de món, que ha voltat, i els qui s’han quedat com a militars.

Comenteu la frase: “Això ha passat en una promoció. La resta de promocions són democràtiques.”
—Hi insisteixo, el problema és estructural. No oblidem que els escàndols de les darreres dues dècades dins l’exèrcit han tingut a veure amb la ultradreta. El tinent general Mena (2006), que demanava que l’exèrcit actués contra l’estatut de Catalunya; el general Chicharro, d’emèrit del rei passa a la Fundació Francisco Franco (2012); i el manifest franquista (2018). I ara preguntem-nos: quantes manifestacions democràtiques hem tingut d’alts comandaments militars els darrers vint anys? Una. El manifest antifranquista. Signat per trenta. Contra els més de mil que van signar el manifest franquista. Els números canten. El problema no és conjuntural. Ni forma part d’un problema del passat. Ni d’una sola promoció.

Passem a la carta que els militars de l’exèrcit de terra envien al rei, que assumeix la tesi de Vox i titlla el govern espanyol de “socialcomunista, secundat per filoetarres i independentistes”. Quina importància hi doneu?
—Tota la importància. Ens demostra fins a quin punt Espanya comet un error creant una bicefàlia. El cap d’estat espanyol, tenint en compte que és el rei, i per tant no es vota, no hauria de ser mai cap de les forces armades. Per mi és obvi. A banda, demostra que hi ha una clara afinitat ideològica entre Felipe VI i els ultradretans. No oblidem que Felipe VI ha estat militar, i per tant, està en contacte amb militars, amb la seva promoció. I si sabessin que és un demòcrata, no li haurien enviat aquesta carta. Si li l’envien, és perquè saben que concorda amb les seves idees ultradretanes. Una altra cosa és que els doni la raó o no. Calli, o no calli, per un interès polític, per les repercussions que pugui tenir. Però en el món militar, els alts comandaments han de saber necessàriament la ideologia de Felipe VI, perquè hi tenen contacte. Aquesta és la importància de la carta.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any