‘Generació 3XL’: el llibre que recupera les sèries en català que van marcar més d’una generació

Per milers de catalans, l’esmorzar es feia sempre amb Doraemon a la pantalla, el migdia era sinònim de les insolències de Shin-Chan i les deduccions d’El detectiu Conan, i l’hora de berenar anava lligada a les cançons d’obertura de Sakura, la caçadora de cartes, La màgica Do-Re-Mi, Sailor Moon i Inuyasha. Una vivència compartida per infants i joves i que ara queda recollida al llibre Generació 3XL. Una porta màgica al passat! (Ara Llibres), que acaba d’arribar a les llibreries. L’han escrit els tres germans Cuartero –Xavier, Lluís i Jaume–, que també són els impulsors del compte d’Instagram @3XLvibes, amb més de seixanta mil seguidors.

El llibre repassa quatre dècades de televisió infantil i juvenil en català. De l’arribada de l’anime als anys vuitanta (amb èxits com Dr. Slump o El capità Harlock) fins ara, passant pel naixement de fenòmens com el Super3, el K3 i el 3XL, i l’època fosca per la desaparició del 3XL. Però no és història i prou: també té entrevistes, passatemps, curiositats i un repàs a la cultura pop catalana. Generació 3XL ens ofereix una oportunitat única per a mirar enrere i preguntar-nos què va perdre la societat catalana quan el 3XL va desaparèixer.

“És una nostàlgia positiva”

“Ha funcionat molt bé perquè és una cosa molt intergeneracional, més que no sembla. Són gairebé quatre dècades en què no hi havia xarxes socials i, pràcticament, tot el que teníem a l’abast eren uns dibuixos a la televisió”, diu Lluís Cuartero. És un llibre nostàlgic, però de “nostàlgia positiva”, afegeix Jaume Cuartero. “No és tant enyorar excessivament un passat que sembla que va ser millor com reviure una època que ens va agradar i ens va marcar.”

L’origen de tot aquest projecte, la pàgina d’Instagram, és curiós. “Neix d’un dia de pandèmia a casa meva, avorrit. Em vaig adonar que hi havia un buit de contingut relacionat amb l’època del K3 i el 3XL, i se’m va acudir de crear un perfil amb imatges d’animes en català que pogués agradar a la gent i que el compartís”, diu en Jaume.

Ara bé, malgrat que sabia que als seus germans els podria interessar, no els va dir res fins que un dia de Nadal va sentir com ho comentaven entre ells. “Qui el deu haver fet? Bé, doncs he estat jo. I els va fer molta gràcia”, recorda ara. A partir d’aquell moment, els altres dos germans es van incorporar al projecte i van ajudar a fer-lo créixer.

D’Instagram a les llibreries

Després d’això, amb una comunitat forta, van idear productes relacionats per a vendre’ls, com ara, calendaris i jocs de cartes, productes generalistes però visualment bonics i evocadors d’aquella època. Això, inevitablement, els conduïa a fer un llibre, però els aturava la inexperiència del sector editorial i van aparcar la idea fins que va aparèixer Ara Llibres. “La seva proposta va ser exactament allò que havíem comentat tantes vegades: parlar de curiositats, jocs, karaokes i, fins i tot, entrevistes a gent del món del Super3 i del 3XL”, diu en Lluís.

Han parlat, entre més, amb Anna Casas, intèrpret de la Ruïnosa Gratandós, dobladors com Marc Zanni (Son Goku, Ranma, Hiroshi –pare de Shin Chan–, i tants altres) i Anna Orra (Doraemon i Masao, amic de Shin Chan) i amb la cantant Inés Moraleda, que va cançons d’obertura com les de 10+2, Hattori el ninja i Candy Candy.

Homenatge a la cultura pop catalana

De fet, Generació 3XL no es limita al 3XL, a la televisió juvenil o l’anime en català, sinó que és tot un homenatge a la cultura pop catalana d’una època concreta. Té una part d’història organitzada per etapes –anys vuitanta, noranta i dos mil–, explicacions concretes de fenòmens clau com Bola de drac, el Club Super3 o l’impacte de la cultura japonesa a Catalunya, qüestionaris que fan esprémer el cap per recordar les respostes, o passatemps com una sopa de lletres d’insults que feia servir en Vegeta de Bola de drac.

S’hi expliquen anècdotes com el cop que Duran i Lleida va criticar Bola de drac dient era massa violenta i el parlament va aprovar una llei que obligava TV3  eliminar les sèries amb contingut violent de les franges infantils, cosa que va fer moure-la de franja horària. Que ni tan sols els actors de doblatge de Bobobo eren capaços de seguir la trama per l’absurditat del seu humor. O que El detectiu Conan va ser doblada en tres formes dialectals diferents del català –central, valencià i balear– per TV3, Canal9 i IB3, i que, de fet, el català és la segona llengua del món amb més episodis doblats del Detectiu Conan, només després del japonès. Tot un fenomen.

L’ombra del tancament del 3XL

Una manera de veure la importància que va tenir l’emissió d’una programació infantil i juvenil en català tan cuidada és fixar-se en el forat que va deixar quan va desaparèixer. El 2012, arran de les retallades de pressupost per la crisi econòmica, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va tancar el jove canal 3XL –no era tan sols un espai televisiu, sinó una referència de la cultura pop catalana i una plataforma clau per al doblatge en català– i va desinvertir sobre manera en la programació del Super3.

Això, prou significatiu en si mateix, va coincidir amb un canvi de paradigma global dels hàbits de consum audiovisual dels joves –amb l’aparició de les xarxes socials i les plataformes de televisió a la carta com Netflix–, que va contribuir a una davallada enorme de l’ús social del català entre els joves, que encara patim.

“Hi ha tota una generació que ha crescut sense veure Doraemon en català”, lamenta Jaume. “Ara juguen amb el gorrocóptero, no amb el casquet volador.” Aquesta absència de referents audiovisuals en català té conseqüències clares en l’ús social de la llengua. Segons les dades de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població, el 2007 el català era la llengua principal del 43% dels joves, i el 2023 ho era tan sols del 25%.

L’entrada dels dibuixos en català a cases castellanoparlants

“El 3XL va fer una feina importantíssima per a la normalització del català en el jovent, en un moment que internet encara era força justet i tothom mirava les mateixes sèries”, diu en Jaume. No destaca tan sols les sèries d’animació, sinó també les ficcions de gran qualitat doblades en català, com Nip/Tuck, Breaking Bad, Skins, Turc per a principiants o Misfits.

“Quan érem petits, teníem un entorn força castellanoparlant, però tothom mirava els animes en català i al pati es jugava en català”, afegeix en Lluís. Una capacitat d’atracció cap a la llengua catalana que encara es nota al perfil de @3XLvibes, on molts dels comentaris que reben són de seguidors castellanoparlants que miraven les sèries en català. “És gent castellanoparlant que no volen que els toquis el seu anime en català. Un exemple de la bona feina que es va fer.”

La importància del doblatge en català

Tots dos germans remarquen la importància de la indústria del doblatge a Catalunya, i de fet és un element central del llibre, i molts dels dobladors que hi apareixen entrevistats expliquen la força que va tenir, que molts estudis van haver de tancar per les retallades de la CCMA, i que ara sembla que la cosa millora. “Però és que més avall tampoc es pot arribar”, diu Marc Zanni, que a més de fer d’actor de doblatge n’ha dirigit molts. “Ara sembla que es veu una llum esperançadora per al futur. Hi ha hagut una davallada en la producció tècnica i sobretot artística, a conseqüència d’una sèrie de factors”, afegeix.

Zanni esmenta la manca de conveni laboral, una homologació perquè els estudis puguin treballar que potencia la part econòmica per davant de la tècnica o la interpretativa, o “la poca exigència per part de TV3 de la realització dels seus productes, més preocupats per dir una paraula correcta, lingüísticament parlant, que per una bona interpretació, o si més no acceptable”.

Jaume Cuartero mateix és doblador. Ha doblat personatges d’animes com Naruto, My hero acadamia, Haikyu!! o Inazuma Eleven, però també de films com Barbie, Blue Beetle o Avatar: el sentit de l’aigua. Ara forma part del doblatge de Bola de drac: Súper, que s’estrenarà els mesos vinents en català.

Què en queda, avui, d’aquell esperit?

Deu anys després del fatídic tancament del 3XL i la retallada al Super3, la CCMA va rellançar el canal infantil amb un replantejament de model, imatge i programació, molt més orientat al món digital. I l’any següent va ser el torn de la franja juvenil amb EVA, un nou espai que prescindeix del tot de l’espai a la televisió tradicional i ho fia tot a les xarxes socials, YouTube i la plataforma 3Cat.

Ara bé, EVA dista molt de ser allò que era el 3XL. Si abans l’opció central era la ficció estrangera doblada –tant d’animació com amb actors–, ara gairebé tots els continguts són programes d’entreteniment o vídeos curts conduïts per influenciadors catalans. Sí que han arribat noves sèries d’anime –com Yona, Inazuma Eleven, Haikyu!!, o Steins Gate–, però la majoria s’han de cercar a l’espai infantil del SX3, no pas al juvenil, i tampoc no són les darreres novetats del mercat.

Fa uns mesos, 3Cat va recuperar Bola de drac amb un gran èxit de reproduccions, i va obrir alhora un debat sobre si no valdria més la pena d’emetre títols més actuals. “S’hauria de tendir més cap aquí que no pas als nostàlgics, perquè el públic que hem de tenir en compte és el jovent actual i els qui miren Atac als titans i altres sèries”, diu en Jaume, que reconeix que no és fàcil, perquè els drets d’antena s’han encarit moltíssim i hi ha actors globals, com Netflix o Crunchyroll, amb molt més pressupost per a competir-hi.

Un llibre per a recordar, però també per a mirar al futur

Generació 3XL és un homenatge a una època que ja no existeix. No com un lament per allò que es va perdre, sinó com un record dolç de la infantesa. Alhora, interpel·la directament el present: el català pot tornar a tenir un espai viu, compartit i potent per als joves?

Mentrestant, els germans Cuartero continuaran mantenint viva la pàgina @3XLvibes i pensant nous productes per a mirar enrere. “La idea és fer-ho créixer més. Tenim algunes idees, però hem d’acabar de treballar-les”, acaba en Lluís.