Fugint de Franco i Pinochet

El 4 d’agost del 1939 més de 2.000 ciutadans espanyols republicans exiliats a França pujaven a bord del vaixell Winnipeg, al port de Pauillac. L’esclat imminent de la Segona Guerra Mundial i el precari estat en què es trobaven els exiliats republicans feia necessària la fugida a l’altra banda de l’Atlàntic. 30 dies més tard, el Winnipeg atracava a la població xilena de Valparaíso, i es convertia així en el major contingent de passatgers exiliats per la Guerra Civil espanyola. El viatge, organitzat pel poeta xilè Pablo Neruda, resident aleshores a França, transportava famílies de pintors, escriptors, periodistes i polítics que fugien de la persecució franquista. En Josep Balmes, un noi de només 12 anys, fill de Damià Balmes, dirigent d’ERC i alcalde del municipi català de Montesquiu, era un dels centenars de refugiats que embarcaven. Pocs anys el separaven de la jove Roser Bru, nascuda el 1923 i filla del diputat al Parlament de Catalunya Lluís Bru, que també pujava
a bord del Winnipeg.

En desembarcar a Valparaíso, aparentment, només aquell viatge forçós a l’Amèrica del Sud unia les vides de Balmes i Bru. La nova etapa a Santiago de Xile, però, va encaminar les seves trajectòries. Tots dos van iniciar estudis de pintura a l’Escola de Belles Arts de la Universitat de Xile, i tots dos, a poc a poc, s’anirien convertint en pintors reconeguts. Els paral·lelismes entre els dos pintors, però, no acaben aquí. L’onze de setembre del 1973, un cop d’estat dirigit pel militar xilè Augusto Pinochet posaria fi al govern i a la vida del fins llavors president socialista, Salvador Allende, i deixaria pas a una dictadura militar durant 17 anys. Tant Josep Balmes (vinculat al govern d’Allende) com Roser Bru es van veure obligats a exiliar-se per segona vegada; van desfer aquell camí traçat 35 anys abans i es van establir una altra vegada a França. La caiguda de la dictadura el 1990 els permetria tornar al seu país d’adopció.

Però la difícil trajectòria dels dos pintors no els va impedir rebre nombrosos premis i condecoracions per les seves obres. Entre d’altres, Balmes va rebre el premi a la Biennal de Mèxic el 1960 i va ser declarat professor emèrit de la Universitat de Xile. El 1999 també va rebre el premi Nacional d’Arts, una condecoració també atorgada a Roser Bru. Ara, Josep Balmes, amb 88 anys, i Roser Bru, amb 92, continuen rebent condecoracions per la seva trajectòria. Dimarts, els consellers Felip Puig i Santi Vila, juntament amb el secretari d’Afers Exteriors, Roger Albinyana, van lliurar als pintors unes plaques d’homenatge de la Generalitat, en reconeixement a l’obra i la vida dels dos protagonistes. En un viatge oficial a Xile, els representants del govern català van lliurar les distincions en un acte a la seu del Centre Català de Xile, a Santiago. L’acte es va programar en el marc de la missió institucional i empresarial que ha portat els consellers a viatjar al país sud-americà juntament amb una cinquantena d’empreses catalanes i amb representants dels quatre motors per a Europa. Durant tota la setmana s’han concertat més de 100 reunions amb empreses i entitats xilenes. El secretari d’Afers Exteriors, Roger Albinyana, també té previst entrevistar-se amb el ministre de l’Interior i número dos del govern de Bachelet, Jorge Burgos, i amb la presidenta del Partit Socialista, Isabel Allende, entre d’altres.

Article d’Adrià Gratacós publicat originalment al Punt Avui