24.03.2026 - 20:45
|
Actualització: 24.03.2026 - 22:24
La primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, ha guanyat les eleccions legislatives, amb més d’un 70% del vot escrutat, tot i que el seu bloc no assoliria la majoria necessària per governar en tot sol.
Els socialdemòcrates han estat la força més votada amb prop del 22% dels vots, una baixada de 5,5 punts però prou per mantenir-se al capdavant dins d’un escenari polític molt fragmentat. El conjunt del bloc d’esquerres queda lleugerament per davant del bloc de dretes, 83 diputats a 78, però cap dels dos no arribaria a la majoria absoluta al parlament, de 88.
Això obre la porta a unes negociacions complexes per formar govern que podrien allargar-se setmanes o fins i tot mesos. En aquest context, el partit moderat del ministre d’Afers Estrangers, Lars Løkke Rasmussen, amb 14 escons, es consolida com a peça clau, amb capacitat per decidir quina majoria acaba governant. El principal rival de Frederiksen dins del bloc conservador, el partit Venstre encapçalat per Troels Lund Poulsen, quedaria per darrere, amb un 10,4% dels vots, mentre que l’Aliança Liberal d’Alex Vanopslagh emergiria com una de les forces destacades de la dreta, amb un 9,3%.
La campanya ha estat marcada tant per qüestions internes —com el cost de la vida, la fiscalitat o la política energètica— com per la crisi internacional derivada de les tensions amb els Estats Units per Grenlàndia, després de les pressions del president Donald Trump per prendre control del territori.
De fet, aquesta crisi ha acabat reforçant Frederiksen, que va convocar eleccions anticipades aprofitant l’efecte de tancament de files al voltant del govern. Tanmateix, el resultat fragmentat confirma la dificultat creixent de construir majories estables en el sistema polític danès. Amb els resultats definitius encara pendents, tot fa preveure que el futur govern dependrà d’acords transversals o d’una nova fórmula de coalició que torni a trencar la tradicional divisió entre blocs ideològics.
