Sabeu que hi ha una ‘Comissió per a la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa’? Doncs fins fa poc servidora no ho sabia. La primera impressió va ser de pensar: Ah, és pel tema del monument franquista. Però després, allò que t’atures, i ep: què coi vol dir que, a quaranta-un anys de mort Franco –mort, no pas enterrat–, existeixi una ‘Comissió per a la Retirada dels Símbols Franquistes de…’? Val la pena de pensar-hi un momentet, mentre comptem fins a quaranta-un.

Mentrestant, puc explicar que durant els primers anys de la democràcia, els nens de la Palma d’Ebre ens vam arrometre al voltant d’un obelisc blanc que hi havia a l’entrada del poble. Tenia un parell d’esglaons aptes per a jugar a la pesta alta, i a sobre hi havia una base quadrada que ens permetia d’amagar-nos, acotxats, jugant a la pluca. A sobre hi arrelava el pinacle amb una creu gravada i una placa, però allò ja quedava massa amunt per a la canalla. Com veieu, parlo de memòria. Perquè, amb els primers ajuntaments democràtics aquell homenatge a tot el contrari es va retirar d’un dia per l’altre sense que ningú en fes cap escarafall. Com és natural, vaja.

Ja hem comptat fins a quaranta-un i tornem a Tortosa, a una hora de cotxe més avall de la Palma. Tenim el riu, que és vida, i, clavat al mig, com un punyal, un monument que és un cadàver. Perquè tot allò que representa fa més de quaranta anys que és mort, malgrat que no estigui enterrat, com el monument mateix ho prova. I és justament per no haver estat enterrat quan tocava que ho podreix tot al voltant, més enllà dels límits de la seua ossamenta. És com el feixisme mateix, el que cada dia veiem sortir més lluny del cau, envalentit, perquè no ha trobat la resistència de qui té el poder de parar-li els peus.

Aquesta és l’anomalia que explica l’existència de la Comissió per a la Retirada de Símbols Franquistes de Tortosa. És l’anomalia que banalitza el franquisme, que se’n fa còmplice perquè els turistes s’hi tiren tantes fotos i fa bonic sota el sol de les postals. És l’anomalia que permet a un ajuntament democràtic de passar-se per l’arc de triomf la llei de la memòria històrica i les resolucions que insten a retirar un cadàver podrit del riu que ha de ser vida. És l’anomalia, i ja paro, que permet de sotmetre a votació un dret fonamental de les víctimes amb un referèndum que és una burla a la seua memòria; fixeu-vos si no en la cua de les respostes a) i b):

«En relació al monument a la batalla de l’Ebre que va inaugurar el general Franco l’any 1966, què creu que l’Ajuntament de Tortosa hauria d’impulsar:

a) Retirar-lo i museïtzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau.

b) Mantenir-lo, reinterpretar-lo i contextualitzar-lo per promoure la memòria històrica i la pau.»

‘Per promoure la memòria històrica i la pau’: Franco riu a la seua tomba. Tot plegat recorda aquella proposta de Manuela Carmena, fa dos mesos, de rebatejar el Valle de los Caídos amb el nom de ‘Valle de la Paz’. Com si pintant-lo de bonic deixés de ser el cap-i-casal dels monuments pudents sense enterrar.

La ‘vergonya monumental’ de Tortosa no és l’única de les Terres de l’Ebre, ni és l’única que mantenen alcaldes de partits sobiranistes en altres municipis ebrencs, ni és l’única de Catalunya i del món. Però com que es tracta del monument franquista més gran del Principat, els tortosins no s’haurien d’estranyar que l’espina dolgui més enllà del seu terme municipal. La mala sort és que aquesta ‘vergonya’ ha tocat a un territori maltractat, menystingut, on l’orgull de poble ferit fa que mos fotem de cap contra les parets –i ben de gust– només per portar la contrària als senyorets de Barcelona: lo meu cap és meu i me l’obro com me dóna la gana. Passa amb els correbous, passa amb els monuments feixistes i passa amb les polèmiques que calgui mentre algú se’n pugui aprofitar. En el cas de Tortosa, qui se’n vol aprofitar ha parat la trampa del referèndum amb dues preguntes especialment (mal-)pensades per a desmobilitzar la dissidència. Sí, la consulta és un insult, però un cop posada sobre la taula, només es pot neutralitzar d’una manera: votant, encara que sigui amb una agulla d’estendre al nas. Aquí valdria la paradoxa ‘fer sortir el tret per la culata’, ara sí, ‘per promoure la memòria històrica i la pau’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb