A Barcelona, al número 11 del carrer Petritxol, els ­veïns van homenatjar Francesc Salvà amb una placa commemorativa. Un petit carrer del barri de Poble Sec –que va des del Paral·lel fins al carrer de Miramar– és la commemoració de la seva ciutat. / Jordi Ferrer

Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

La Barcelona il·lustrada no es podria entendre sense un dels seus personatges més polifacètics: Francesc Salvà i Campillo. Salvà va néixer al carrer Petritxol número 11 de Barcelona, el 12 de juliol de 1751, any que es publicava el primer volum de l’Encyclopédie. Va ser l’únic fill de Jeroni Salvà i Pontich, nascut a Vilabertran i metge de professió, i d’Eulàlia Campillo, barcelonina nascuda a Mataró i filla d’apotecari.

Durant la seva formació al Col·legi Tridentí Episcopal, Salvà va destacar per les seves habilitats. Des dels nou anys intervenia en els actes públics sobre gramàtica, retòrica i filosofia en què participava l’escola. Atès que no hi havia estudis de medicina a Barcelona, va formar-se a la Universitat de València (1766-1769), es va graduar a Osca el 1771 –amb el títol de batxiller en Medicina– i el mateix any va cursar el seu doctorat a Tolosa de Llenguadoc, que va revalidar a Osca.

En la seva vida professional, Salvà es va implicar en la difusió dels nous coneixements mèdics, com la inoculació. Com a afició, es va endinsar tan intensament en el nou món de l’electricitat que va fabricar el primer telègraf elèctric de què es tingui notícia. Per això, el novembre de 2018, més de dos-cents anys després de la seva invenció, l’Institut d’Enginyeria Elèctrica i Electrònica –entitat global coneguda per les seves sigles en anglès IEEE i que aplega els professionals d’aquest sector– va reconèixer el telègraf elèctric de Francesc Salvà i Campillo com una fita en la història de l’enginyeria. Ara, el nom de Salvà apareix en la llista d’inventors just després de Benjamin Franklin i Alessandro Volta.

La Barcelona de Salvà

L’esperit de la revolució científica del segle anterior ho havia impregnat tot. S’havia imposat el nou paradigma per a comprendre el món en què predominaven la raó i l’experimentació. El pensament il·lustrat s’enfrontava al dogmatisme vigent que assumia la irrefutabilitat dels escrits dels mestres sense cap mena de crítica. Els canvis que va generar aquesta visió van anar més enllà del camp científic i tecnològic que van dur a la revolució industrial; va assentar les bases per a la caiguda de l’Antic Règim, les revolucions de França i dels Estats Units, i l’abolició de l’esclavitud.

Els intel·lectuals espanyols no havien restat al marge dels canvis. Les col·leccions de les seves biblioteques tractaven sobre els diversos camps de la ciència i del pensament; moltes vegades els mateixos científics tra­duïen els llibres. Entre el 1759 i el 1808, en una Barcelona dintre muralla, es vivia un període brillant. La ciutat bategava amb ànsia de coneixement i d’expansió econòmica. Des de la creació de la primera fàbrica d’indianes en la dècada de 1730, el comerç tèxtil creixia.

Amb una visió modernitzadora, el 1758 els membres més significatius de la burgesia van empènyer la Junta de Comerç amb l’objectiu d’aconseguir productes competitius i fomentar el comerç, especialment amb Amèrica. El 1770 es va impulsar l’Escola de Nàutica. I el 1775 es va obrir l’Escola de Nobles Arts –que després va transformar-se en la Llotja– per a professionalitzar l’estampació d’indianes de seda i cotó.

Quant a la situació social, les crisis de fam hagudes entre 1764 i 1765 van provocar immigració del camp cap a la ciutat; els camperols se sentien atrets per la puixança industrial que els havia de treure de la misèria. Les pèssimes collites de 1787 i 1788 van provocar noves migracions cap a la ciutat i, des de 1789, s’hi van afegir francesos que fugien de la revolució. Tot plegat va fer créixer la població de Barcelona dels 37.000 habitants de 1715 als 90.000 a final del segle.

Salvà i la defensa de la salut pública

De retorn a Barcelona el 1771, un cop format com a metge, el jove Salvà va exercir sota la guia experimentada de son pare, facultatiu a l’Hospital General de Barcelona. La medicina il·lustrada coneixia la doble circulació sanguínia, que els organismes tenim una estructura microscòpica i que el món microscòpic és farcit de microorganismes. Tot i això, encara mancaven anys per a relacionar-los amb les patogènies infeccioses, malgrat les epidèmies que assotaven les ciutats, per a les quals s’establien quarantenes.

Llig l’article complet en la web de Mètode.

Cristina Junyent. Doctora en Biologia i directora de la Fundació Ciència en Societat (Barcelona).

Què és Mètode?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.