FiraTàrrega

Carrers, places, escenaris teatrals, equipaments esportius… Tots els racons de Tàrrega s’ompliran de teatre, música, dansa i circ del 5 al 8 de setembre. La FiraTàrrega, que ja té trenta-nou anys, estrena direcció artística sota la batuta d’Anna Giribet i es vol consolidar com a punt de trobada internacional de les arts escèniques de carrer.

S’hi podran veure quaranta-dos espectacles de companyies vingudes d’arreu del país i també de tot el món, amb propostes que van del clown a la dansa vertical, passant pel teatre, el circ, el ballet, la música i la performança. S’inaugurarà dijous amb la conversa entre Àngels Margarit i Xavier Antich sobre els usos socials i artístics de l’espai públic, moderats per Judit Carrera.

En l’estrena com a directora artística, Anna Giribet ha volgut que el projecte per als cinc anys vinents evolucioni cap a un nou paradigma, un model que reforci la funció de la fira en dos vessants. Per una banda, com a generadora d’espais de distribució i de públic per a les produccions escèniques. Per una altra, com a referent sectorial que aglutini experiència i coneixement i el posi a la disposició d’institucions i també de creadors i professionals.

Artísticament, FiraTàrrega vol oferir una mirada polièdrica entorn de quatre eixos: territori, identitat, compromís i reflexió. I sempre amb el guiatge d’uns valors que abracin la transversalitat, l’adscripció a la realitat social i la recerca. Perquè les arts de carrer –i les arts escèniques en general– ja no es conceben tan solament com a expressió cultural, sinó com a catalitzador que ofereix noves mirades als desafiaments, inquietuds i necessitats del segle XXI. Per això, assentada en aquests quatre eixos, la fira vol donar cabuda a discursos contemporanis integradors, universals, cohesionadors i crítics, però sense menystenir les obres de qualitat més festives i d’entreteniment.

Us oferim una tria de quinze espectacles de la fira:

Finale. Delrevés Dansa Vertical. Dies 5, 6, 7 i 8. Espectacle inaugural. Obra que parteix de les premisses estètiques i conceptuals de la dansa clàssica i les aplica al format de dansa vertical: dues ballarines amb tutú ballen suspeses en una paret al ritme dels ballets més coneguts, com ara El llac dels cignes o El trencanous.

A vore. Avore. Dies 7 i 8. Es fonamenta en la tradició de les Terres de l’Ebre per contraposar llenguatges. De la música electrònica i la dansa contemporània a la jota, el cant de llaurar, la dolçaina i les danses tradicionals. Una reflexió profunda sobre la identitat.

Cafuné. Du’K’To. Dies 6, 7 i 8. Duet acrobàtic en què entren en joc les individualitats que integren una relació. Lluiten per créixer mitjançant un joc de manipulació, moixaines i desacords; junts, però mantenint la individualitat. L’espectacle va acompanyat de la música del cantant mallorquí Adrià Bauzà.

Garden Party. Compagnie nº8. Dies 6, 7 i 8. Tot i que el món s’ensorra, un grup de burgesos vol resistir la crisi i, per orgull o per desesperació, continuen reproduint el seu món, els seus codis, la vida de luxe… Garden Party vol ser una al·legoria crítica sobre l’actualitat que parteix de l’observació de la societat.

Livalone. Fundación Agrupación Colectiva. Dies 6, 7 i 8. Un jove de vint-i-cinc anys prova de viure sol a Barcelona. Livalone és un relat lúcid i humorístic sobre els camins per a arribar a l’autosuficiència abans dels trenta anys. Un repàs minuciós i sarcàstic dels usos i costums, drets i necessitats de la societat contemporània.

Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria. Glòria Ribera. Dies 6 (en català), 7 i 8 (en castellà). Què passaria si un dia les drogues més perilloses, les més perjudicials i addictives, fossin no tan sols legals i a l’abast, sinó també subministrades als més dèbils? La investigació d’aquest espectacle se centra en la llet de vaca com a sedant de les masses i les seves emocions.

Calma! Guillem Albà. Dies 6, 7 i 8. Vivim com realment volem viure? Fem realment allò que volem fer? En aquesta obra de clown, Guillem Albà prova d’explicar un fet tan complex com la pressa. Un espectacle que qüestiona el dia a dia i el viatge vital de cadascú.

Excàlibur i altres històries d’animals morts. Hermanas Picohueso. Dies 6 (en castellà) i 7 (en català i en castellà). Amb el format d’un programa de televisió, l’obra és una reflexió sobre la paranoia i el pànic que s’ha estès a la societat arran d’epidèmies i catàstrofes. Una sàtira que evidencia les estructures de poder i la política de la por i el control, tot del punt de vista dels animals que n’acaben rebent les conseqüències.

Teia. Júlia Farrero. Dies 5 i 6. Espectacle inspirat en la tradició de les falles del Pirineu, en què conviuen la tradició i la contemporaneïtat i que convida l’espectador a formar part d’un ritual on s’entreveuen les contradiccions de l’ésser humà. 

Suite TOC num 6. Les Impuxibles. Dies 5 i 6. Un espectacle que vol donar veu a un tema socialment silenciat: la simptomatologia del trastorn obsessiu compulsiu (TOC). Una peça multidisciplinària que explora l’estigma i com relativitzar el patiment tot entenent que vivim en una societat malalta on és molt difícil de no emmalaltir. Espectacle accessible per a persones sordes.

1+1+1. Laurie Bérubé, Xavier Laliberté i Elwin Roland. Dies 6, 7 i 8. Trio acrobàtic que tempteja els racons de la ciutat en cerca d’alguna forma de companyia mitjançant un devessall d’equilibris, acrobàcies i contorsions. Coproducció de Fira Tàrrega i el Montréal Complètement Cirque Festival.

Hand to hand. Roser López Espinosa. Dies 6, 7 i 8. El ballet El llac dels cignes es pot convertir en un combat de judo? Això és explora l’espectacle de Roser López Espinosa, en què la dansa clàssica s’atansa a les arts marcials i juga amb les seves tàctiques i la seva cadència.

Trópico de Covadonga. Rodrigo Cuevas. Dies 7 i 8. Espectacle centrat en el concepte del temps i els cicles anuals presentat com un cançoner popular contemporani. Rodrigo Cuevas deixa de banda les visions etnocentristes i observa les persones que ens transmeten els coneixements i els valors de la comunitat i converteixen el passat en un concepte romàntic i idealitzat.

Así bailan las putas. Sixto Paz. Dies 7 i 8. Espectacle basat en els conceptes del llibre M’estimes i em times, de Júlia Bertran. L’espectacle mostra una classe singular de twerking, una presa de consciència de la mirada patriarcal amb què entenem el món i, també, una crida a transformar-la.

Mission Roosevelt. Tony Clifton Circus. Dies 6, 7 i 8. Un espectacle en què el públic no és pas el públic. La cadira de rodes és l’eina i l’objecte d’aquesta obra, la metàfora del desavantatge que permetrà de conquerir la ciutat. Una performança reivindicativa en què el públic, assegut en una cadira de rodes, es transforma en una alegre màquina de guerra. Una intervenció deambulatòria per a vint còmplices i una ciutat espectadora.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb