Finalment un revulsiu positiu: una Assemblea per a construir

Sabem, i aquesta és una gran diferència, que ací ningú no marcarà cap límit des de fora i que, per tant, solament caldrà tenir en compte la voluntat de la gent que vulga contribuir en llibertat a construir, a construir positivament

Vicent Partal
14.11.2021 - 20:51
Actualització: 14.11.2021 - 21:38
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

D’ençà de l’octubre del 2017, l’independentisme català ha viscut, sobretot, revulsius negatius. La presó, l’exili, la repressió, les agressions de tota mena, però també el caïnisme i la lluita partidista. És clar que hi ha hagut grans victòries —que altrament no seríem ací. De les victòries electorals als grans moments de protagonisme del carrer, com ho va ser, molt especialment, la reacció a la sentència contra els presoners polítics. Però del 2017 ençà la dinàmica ha estat sempre marcada per Espanya i si de cas la nostra actitud ha estat reactiva. Tanmateix, ahir, finalment, la constitució de l’Assemblea de Representants del Consell per la República va ser un revulsiu positiu i completament autònom, unilateral, serenament desvinculat d’allò que puga fer o vulga fer l’estat espanyol.

La biologia, o la cronologia si ho voleu dir així, va fer que Blanca Serra, dirigent històrica del PSAN-p i dels IPC, presidís la mesa d’edat i fes els primers passos oficials del nou parlament republicà. I va ser aquesta dirigent històrica, forjada en els moments més durs de l’independentisme contra Franco i contra el postfranquisme, que va afirmar en un discurs calmat però contundent: “La resposta som nosaltres.” Un “nosaltres” que, en boca de Serra, actualment membre de Poble Lliure, va sonar volgudament, estudiadament, ambigu. Perquè era el nosaltres-Assemblea de Representants, però també era el nosaltres-ciutadans, un nosaltres que pren forma i s’articula de fa anys en gent molt diversa de tot el país, sempre transversalment. I que precisament l’independentisme històric, obligat durant dècades a actuar com una duríssima roca inamovible, sap apreciar d’una manera molt particular.

Aquesta transversalitat també es veié reflectida clarament en la votació dels càrrecs que integren la mesa. Els 121 membres van triar Ona Curto (regidora de la CUP a Arenys) com a primera presidenta de la institució; Maria Costa (batllessa dels Banys d’Arles, d’Unitat Catalana), com a vice-presidenta primera; Jordi Pesarrodona (d’Independentistes d’Esquerres), com a vice-president segon; i Joan Puig (ERC) i Assumpció Lailla (Demòcrates, a les llistes de Junts), com a secretaris. Si amb els seus vots els representants volien dibuixar nítidament el contorn d’allò que volen que siga aquest nou parlament, cal reconèixer que el missatge que han enviat és ben clar.

He de dir que, personalment, a mi m’hauria agradat molt que alguns dels qui són completament independents, sense cap militància organitzada, haguessen entrat a formar part de la mesa, atès sobretot que són la majoria clara de membres de l’Assemblea. Però en l’elecció final dels noms segurament el factor de la popularitat hi tingué un paper determinant. Al capdavall, era més senzill per a tots de concentrar el vot en gent que sabia perfectament què volia dir i què representava, en gent de qui se sabia com seria llegida la seua presència. Trencar el pes cultural dels partits i del model de representació tradicional haurà de menester més temps. Finalment, doncs, la mesa reflecteix més la pluralitat partidista que no la pluralitat real de la institució. Però, siga com siga, crec que d’entrada ja cal posar en relleu les novetats del procés que s’ha seguit. I, igual com va passar amb les eleccions, la sessió constitutiva de l’Assemblea es va desenvolupar en tot moment seguint uns paràmetres molt diferents dels que hem vist fins ara als nostres parlaments —i la votació amb telèfons mòbils, encara que puga semblar anecdòtica, en fou un exemple ben visible.

D’ara endavant, allò que compta és que l’arquitectura institucional del Consell per la República pràcticament ja s’ha enllestit, amb l’Assemblea de Representants activa, que s’afegeix al govern del Consell i als consells locals. Ha estat un procés massa llarg, s’ha perdut molt de temps i segurament ens hauríem pogut estalviar algunes ziga-zagues, però, com va dir Ona Curto en el discurs final davant la cambra, tot això ha estat “un màster en construcció”.

De manera que ara cal treballar. On ens durà la deriva autonomista d’Esquerra Republicana i Junts, del govern actual de Catalunya, ja ho sabem: a la independència, no. Ni tan sols en aquests trenta anys de marge que sembla que els ideòlegs de la reculada es marquen com a objectiu. I l’alternativa, més que cap partit o plataforma, és aquest “nosaltres” que ahir Blanca Serra va definir al primer minut.

El president Puigdemont va recordar que la feina del govern del Consell havia estat preservar la legitimitat emanada del Primer d’Octubre, una feina que han fet molt bé. Però ara entrem en un moment nou i cal entendre, tal com Ot Bou ens explicava ahir de Canet estant, quin paper tindrà aquesta Assemblea acabada de nàixer, quines regles s’imposarà, què faran els seus membres, on volen dur aquest organisme, quin paper tindrà en la vida quotidiana del país. Són moltes preguntes encara sense resposta, un full en blanc. Però sabem, i això és una gran diferència, que ací ningú no marcarà cap límit des de fora i que, per tant, solament caldrà tenir en compte la voluntat de la gent que vulga contribuir amb llibertat a construir, a construir positivament. Qui preferesca desacreditar-la, burlar-se’n o riure-se’n que ho faça, com ha fet fins ara. Els altres, prenent les paraules de la presidenta Curto, “comencem la nostra república”.

Només a VilaWeb

Entre més coses, avui a VilaWeb us expliquem un episodi que podem qualificar d’estrany. Oriol Bäbler ens detalla com s’ha fet la liquidació d’España Global, el gran instrument de propaganda que l’estat espanyol va crear per combatre l’independentisme en l’àmbit internacional i que ara ha desaparegut molt silenciosament. Podeu llegir-ho a la web o a l’edició en pdf.

La fotografia

Un dels membres de l’Assemblea de Representants del Consell per la República votant, a la sessió d’ahir, amb el seu mòbil. La fotografia és d’Albert Salamé.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
14.11.2021  ·  22:05

És que la base de tot som nosaltres. Cal veure com aniran els fets, a partir d’ara; però dues coses estan clares. El CxR està fora de l’abast de l’estat espanyol. I a partir d’ara, aquesta Assemblea serà qui haurà de començar a caminar, acompanyada per la gent; per nosaltres.

Josep Almar
Josep Almar
14.11.2021  ·  22:26

Això de No estar a l’abast de l’estat, ja ho veurem. Tots els representants amb excepció de la representant de la Catalunya nord, tenen domicili aquí i per tant, veurem tot el que us pogueu imaginar: persecució, assetjament, amenaces…
Dit això, enhorabona i anem per feina.

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
14.11.2021  ·  22:29

Aetos, 2025.

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
14.11.2021  ·  22:29

A tots ens hagués agradat que el CxR hagués fet molt més i molt abans.

Ignoro si no ha fet més perquè han estat paralitzats intentant aconseguir la tan sobrevalorada unitat o no ho han fet perquè no han pogut.

Hi ha indicis de que en part i sobretot al començament ha estat pel primer motiu. Per exemple el mateix nom. El fet de que no es digui Govern de la República al Exili o Consell de la República en comptes de dir-se Consell per la República fa tuf a transaccions per aconseguir que pugessin al carro els que no ho han fet. Si ha estat per això ha sigut un greu error. El fet de posar-ho en marxa i començar a guanyar batalles contra Espanya és el que farà que el CxR creixi i el seu creixement és el que provocarà que pugin al carro fins i tot els més escèptics. Afortunadament la nova Assemblea de Representants sembla que garanteix que aquest fre desapareixerà.

Però em temo que en part també ha estat perquè no han pogut fer-hi més. A la seva intervenció Antoni Comin, tot lloant la feina feta va dir que només amb 10 persones s’havia organitzat tot. També va dir que fins ara el Consell caminava amb una sola cama que era el Govern i que ara en tindrà dues al afegir-se la Assemblea de Representants. Em temo molt que si només passem de tenir 10 persones treballant a tenir-ne 131 poca cosa farem. No em puc creure que entre els més de 100.000 inscrits no hi hagi milers de persones disposades a treballar de valent per tirar endavant el pla de govern.

El que espero veure de la nova Assemblea de Representants és la creació ben aviat de mecanismes que canalitzin les ganes de treballar per a fer efectiva la República de tots els inscrits. Han de ser conscients de que hi ha milers de persones que només ens demanem què podem fer nosaltres per la República i no trobem cap resposta adequada a les nostres capacitats i possibilitats.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
14.11.2021  ·  22:53

Sí, sí, que riguin o facin befa els que vulguin…També feren mofes de la votació fa anys a Arenys de Munt, i ara estem on estem. Poca broma! Per començar a la mesa escollida hi ha representants de totes les forces i partits independentistes; de tots. I a veure si els que riuen entenen d’una vegada que aquesta és la realitat de la nostra nació; no la que volen imposar ells des dels mitjans de comunicació i des del poder constituit, com sempre coinservador i “dialogant”. Avís per a navegants partidistes: ve temporal !! Alerta doncs: assegureu els vostres endolls i beneficis, que el món s’acaba!

jaume vall
jaume vall
14.11.2021  ·  23:00

A treballar.
Units.

PERE SIO
PERE SIO
15.11.2021  ·  00:00

Com diu la Blanca Serra la resposta som nosaltres, benvingut el Consell per la Repúbluca i no cal esperar res dels partits que governen a la Generalitat i en especial d’ERC.
Els 4 punts que demanava l’Assemblea de Catalunya, en mig segle, no s’han aconseguit cap dels 4.
1- Espanya segueix tenint presos, exiliats i represaliats i el Govern de l’Estat no vol l’amnistia.
2- L’exercici dels drets fonamentals, segons l’ideologia política, comporta persecució amb més d’un miler de persones imputades i amenaçades amb presó.
3- L’Estat no reconeix a Catalunya com a subjecte polític, ni com a nació i del dret d’autodeterminació ni s’en pot parlar.
4- El consens i unió d’aleshores avui no és possible per la perversió dels partits convertits en màquines de poder i oficines de col.locació d’uns polítics que lluiten per la cadira, el sou i el seu benestar.
I amb aquest panorama ERC té com a fita
aconseguir la independència dialogant amb l’Estat i boicotejant el Consell per la República.
La indeoendència l’aconseguirem nosaltres quan diem que ja n’hi ha prou de que ens prenguin el pèl..

Gerber van
Gerber van
15.11.2021  ·  00:12

L’article lamenta que és una llastima que no hi ha cap independent en la mesa i que això ha pasat perquè els polítics són més coneguts. Estic molt d’acord amb això, però per una part Vilaweb té la culpa perquè va donar visibilitat a alguns polítics que és va votar per l’Assemblea, com la presidenta Ona Curto, i no em recordo que he vist cap interview amb independents. Disculpeu si m’equivoco. L’altre qui té culpa és el CxR mateix pels seus reglaments que hauria evitar ho.

Per les eleccions del SN de l’ANC hi ha regles molt estrictius que prohibeixen que els candidats surtin en la media durant la campanya electoral, precisament per evitar el partidisme dins de l’ANC. Tots vam veure cap a on porta això. Ara espero que l’Assemblea del CxR no caurà en la mateixa trampa. Perquè sempre hi ha aquest perill de partidisme que destrossa tot.

Jaume Riu
Jaume Riu
15.11.2021  ·  01:47

PROACTIUS
Independentisme proactiu és fer a Catalunya allò que el regne d’Espanya no preveu, com tenir urnes i fer un referèndum l’1-O, i marxar a l’exili i, sobretot, desobeir l’abus de competències de la Junta Electoral i el Tribunal Constitucional. Amb el Consell per la República però, la independència proactiva és més visible encara.
En canvi, el govern de la Generalitat Autonòmica sempre intervinguda és la formula més reactiva propia de la política de partits que blanqueja la monarquia del regne d’Espanya.

Núria Castells
Núria Castells
15.11.2021  ·  02:08

El motiu pel qual m’alegro -sempre amb un punt d’escepticisme- de la constitució de l’Assemblea de Representants del Consell és perquè tinc claríssim que la política dels partits “independentistes” de l’interior no ENS POT portar a la independència. Amb les regles de joc que marca l’estat és, senzillament, IMPOSSIBLE.
Ni suposant -que ja és suposar- que els partits hi volguessin arribar de veritat.
Només la revolta, el boicot a l’estat o alguna acció rupturista podria capgirar la dinàmica en que estem embarrancats i ja hem vist prou clar que els dirigents dels partits no estan per la labor.

En aquesta situació, doncs, cal intentar “una altra cosa”, obrir un altre camí.
(Si vols obtenir un resultat diferent, NO FACIS SEMPRE EL MATEIX).
Caldrà, però, molta feina, molta habilitat i molta resiliència (car l’estat no deixarà pas d’assetjar-ne els integrants!)

D’altra banda, caldrà que els Consells Locals comencin a tirar fort.
Perquè és evident que hi haurà un feedback: una cosa alimentarà l’altra. El Consell necessitarà el suport de l’interior i l’interior, la força del Consell, si volem arribar a terme.

Però, sí, és una esperança. Una possibilitat, on no en quedava pràcticament cap. Al menys, cap d’activa.
Per tant: benvingut Consell!

Joan López
Joan López
15.11.2021  ·  06:15

Si no hagues el CxR,ara per ara ja no quedaria res, del 1-O,res visible,(hi ha molts moviments,però res visibles)El que ha de fer el CxR es ilusionar de nou a tots els independentistes que hems hen quedat orfas,(tenim un govern que fot pena). Be no tot es dolent,els colonialistes ja saben que Catalunya mai serà espanyola,i això es nota i es veu si viatjas per espanya.
Enfortir el CxR i que vagin fen tot lo que no es va fer avants del 2017,per tindrel enllestic cuan arrivi el moment,perque això ho tinc clar,arrivarà i els que ara son autonomistes per no perdra-ho tot,blandiran l’estelada de nou.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
15.11.2021  ·  06:29

Constitució del Parlament de la República Catalana. Fet transcendent que marca l´inici de la fi. Endavant companys sempre al vostre costat.

Oriol Roig
Oriol Roig
15.11.2021  ·  07:40

Els que hi creiem en el CxR ara tenim noms i cognoms de a qui ens podem adreçar: els nostres representants. Espero que el CxR posi a disposició de tots els inscrits un mecanisme de comunicació directa amb els nostres representants de l’estil al que vam tenir durant la campanya electoral. Hi ha molta feina a fer, però dia rera dia, demostrem que també som molts que estem disposats a fer-ne. Nosaltres, naltros, natros, natres, mosatros, nosatros, nosatres, …

Joan Cuscó
Joan Cuscó
15.11.2021  ·  08:53

l’Au Fènix.

Pep Agulló
Pep Agulló
15.11.2021  ·  09:06

LA MIRADA REVULSIVA EN POSITIU: TOTS ELS CÀRRECS ELEGITS TENEN IDEOLOGIA…

Ningú no ens marcarà els límits, però, també hem elegit individus no pas partits.

Un poder transversal que qüestiona el partidisme, que s’escapa del seu mesquí mercadeig autonòmic.

Pels que voldrien fer-lo desaparèixer, cal empastifar-lo dins l’independentisme, reduir-lo al seu terreny: el CxR és una eina de Junts i de Puigdemont. Vet aquí la cantarella que sonarà…

Si aquesta transversalitat també es veié reflectida clarament en la votació dels càrrecs que integren la mesa, i els elegits ho són a títol individual, no sé de què ens hem de lamentar, ja d’entrada. Hi ha gent de la CUP i d’ERC que els seus partits fan el boicot al CxR… Potser sí la representació hauria d’haver sigut més plural, però no espatllem el significat de tot plegat…

El pes dels partits ens l’hem de treure tots del nostre horitzó mental a l’hora de fer-ne crítiques del nou organisme, hi ha contradiccions evidents, però no podem caure en el purisme dels dogmàtics que creuen que el partidisme es porta a l’ADN.

PS. En Vicent i altres comentaris continuen lamentant-se insistenment del temps perdut pel CxR (mai es valora el contingut polític d’aquest retard?). És fruit d’una mala praxi o una diletància voluntària ?

Curiosament, la baixa militància, producte del boicot, sembla que no hi tingui res a veure…

Lluís Urpí
Lluís Urpí
15.11.2021  ·  09:15

Una de les tasques a fer és la creació del procediment pel qual es deroga el sistema de partits, demostradament ineficaç com a representant del poble, i amb la instauració de la independència, es substitueix per un sistema de representants assembleari, municipalista, comarcal, i per vegueries. La independència es farà fora partits.

Joan Pujolar
Joan Pujolar
15.11.2021  ·  09:29

Espero i desitjo que, el més aviat possible, al CxR es vegi un senyal de maduresa totalment necessari per aconseguir la transversalitat i la unitat de l’independentisme.
Caldria no fer cap referència a quin partit polític pertanyen els diferents càrrecs electes, ja sigui en el passat o bé actualment.
Hauríem de prescindir del partidisme i donar protagonisme a les persones i les idees.
Estic molt cansat dels partíts polítics i les seves batusses, del repartiment dels seus espais de poder i dels seus àmbits d’actuació i influència.

Jaume Palau
Jaume Palau
15.11.2021  ·  10:27

Cal que el Consell per la Republica comenci a caminar, com va dir la consellera Ponsatí, que es vegi la seva feina, encara que poca cosa es pugui fer. Com diu en Partal aquest nosaltres es refereix a tots. A tos aquells que encara no s’han adherit al Consell, als 900.000 a que es referia el president Puigdemont, xifra representativa, si la comparem amb algun dels pasos bàltics que varen construir la seva independéncia també, entre altres, sobre aquesta base de adhesions. Fer coses i fer-les bé, encara que siguin poques. Imagimem, però que en podriem fer amb 9 vegades més inscrits. I si fora s’han de fer bé, dins s’han de fer encara millor, cosa que a més tenim els recursos (i no em refereixo als diners) i no s’esta fent, ni de bon tros. Twits com els de’n Joan Canadell sobre el superavit de pensions a Catalunya i com aquest superavit s’en va a cobrir els dèficits de l’espanyol, i qui diu las pensions diu els serveis socials, les infraestructures, la sanitat i l’educació catalanas infrafinanciades, les ajudes al teixit empresarial , i tantas coses degudes al expoli fiscal que patim. Aquest Twit es quedara a la red, i sols arribarà a aquells que seguim la feina dels nostres representants. Si la gent fos conscient del que ens hi juguem mentre depenem d’Espanya potser canviaria la seva actitut, i aquells que pensem que això s’aconseguià sols si som independents farien el gest de inscriure’s alla on es treballa i lluita per aconseguir-ho. I aquí si aixó es divulgués, i tantes coses com he dit més amunt, faria conscienciar la gent de que sense tenir el diners no es podem millorar gaire més. Tot això, però, se’ns en va a norris si aquí la feina no es fa bé en molt àmbits de l’administració, amb la simplificació dels tramits burocràtics, amb la millora de l’agilitat de la administració, amb no descuidar l’ús de la nostra llengua en tots els àmbits funcionarials, amb politiques clares sobre la transformació energètica. Que no veuen que fem tard!. I a sobre hem de llegir noticies del nepotisme dels partits com es el cas de la dona del conseller Bundó, que espero ell mateix desmenteixi, perquè aquest el el talò d’Aquiles que pot ensorar, fins i tot, la feina d’aquells que sí que la fan bé.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
15.11.2021  ·  11:06

Un actiu històric.

Joan Royo
Joan Royo
15.11.2021  ·  11:47

Cal llegir l’enllaç que ens dóna Sílvia Fortuny. ERC pronostica la independència cap a l’any 2050. No tenen vergonya aquesta colla de botiflers. Ja us heu fet membres del Consell per la República? És l’única esperança per recuperar la iniciativa i forçar els partits.

Natàlia Garriga
Natàlia Garriga
15.11.2021  ·  12:50

Per què tan lamentar-se del “temps perdut”? Potser millor posar la mirada en què s’ha fet malgrat les dificultats de tota mena i agrair la perseverança dels pocs que, superant burles i boicots, han fet possible amb la seva determinació l’eina que ara tenim.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
15.11.2021  ·  13:05

Sincerament crec que és molt bona noticia tinguem present que els ciutadans som els que portem la batuta d´aquest procés. CXR que és completament transversal és una gran eina que s´aparta del lo que és els partits tradicionals per tant és una bona forma de fer pinya per tant moltes felicitats i endavant

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
15.11.2021  ·  13:12

Els membres de l’Assemblea de Representants s’hauran d’esforçar molt més que no ho varen fer a la “sessió constituent” per no semblar uns simples titelles. I ho dic també per la presidenta de la mesa d’edat, però no només. Votar acríticament el primer decret que aprovà l’Assemblea de Representants, ni que fos per explicar-lo (el President Puigdemont no el va explicar), no ajuda a crear la imatge d’una assemblea de representants que tinguin veu pròpia. Fins i tot en alguns moments del discurs de la presidenta de la mesa d’edat, donà la sensació de que el discurs no era seu.

I els mitjans de comunicació, també VilaWeb, faríeu bé de reflexionar en profunditat si feu d’amplificadors dels missatges de determinades persones amb “popularitat” com li’n dius tu, Vicent, per sobre i per davant de persones anònimes, justament perquè tenen “popularitat” o perquè el seu missatge o el seu pensament mereix ésser amplificat més que no pas el missatge de les persones anònimes. És a dir: amplifiqueu el missatge per la persona o pel missatge? I en aquesta reflexió que us convido a fer —en profunditat— reviseu els treballs de Jürgen Habermas sobre la construcció de l’opinió pública.

En l’actual Statu Quo (membres escollits de l’Assemblea de Representants acrítics, i mitjans de comunicació amplificadors de l’opinió de persones amb “popularitat” per davant d’altres opinions més mereixedores d’amplificació) el projecte del Consell per la República serà un projecte amb un potencial irrealitzable perquè no assolirà la legitimitat que li cal per avançar. I la legitimitat és la que li donen les persones que hi participen per donar-li legitimitat, i que de moment són només una fracció d’una fracció del conjunt de la societat que va votar que SÍ en aquell referèndum del Primer d’Octubre del 2017. I a la resta, per sort encara ens queda l’eina de la no participació per a manifestar el nostre desacord. I farien molt bé el Consell per la República, l’Assemblea de Representants i els seus membres de mesurar molt bé les seves següents passes i triar o bé tirar pel dret alienant la “voluntat” (definida en els termes de l’article del professor Resina d’avui) dels qui observem amb atenció la seva evolució, o bé clarificant per la via de les accions que manifesten “voluntats” —no per la via dels fets consumats— quina és la proposta concreta d’aquest Consell per la República i d’aquesta Assemblea de Representants (i que aquesta Assemblea de Representants no són uns mers titelles). S’han de sentir observats perquè són observats i perquè han de voler ser observats. I per tant han d’explicar allò que fan i perquè ho fan. I no han començat amb bon peu aprovant acríticament el primer decret que voten. Ni tan sols els solitaris vot en contra i l’abstenció en aquesta votació sobre el primer decret que aprova l’Assemblea de Representants no s’han dignat a explicar el sentit del seu vot.

Seguirem observant.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
15.11.2021  ·  13:49

Que riguin, que righin…. arribarà un dia no gaire llunyà que diràn que ells hi eren (i ho eren) de tota la vida.
Jo prego perqué no oblidem les traicions.
En la nova republica, cap traidor.

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
15.11.2021  ·  14:16

Em sento molt feliç de ser membre del CxR. Estic segur que ahí es va iniciar el camí per la INDEPÈNDENCIA real i efectiva del nostre país. Gràcies a les persones que han fet possible aquesta realitat, tenint en compte els obstacles i les dificultats que han patit i estan patint (exili). S’está veient qui vol i lluita per la Independència de veritat, i al final sortirà tot a la llum. Ara ens hem d’implicar a fons amb aquest projecte, és l’única via d’esperança en el futur de llibertat del nostre país i el nostre poble.

Jordi Buïl
Jordi Buïl
15.11.2021  ·  14:31

Saludo tots els catalans, independentistes o no, per l’avanç que representa per a tots la constitució de l’Assemblea de Representants del Consell per la República, eina fonamental per a l’assoliment de la independència del nostre poble.

I felicito també a tots, i molt especialment al company subscriptor de Vilaweb en Josep Maria Martín, per la proposta que finalment un representant va fer a l’Assemblea de constituir-hi una Comissió dels Drets Històrics dels catalans.

Podreu seguir el desenvolupament complet de l’acte a l’enllaç següent:
https://www.youtube.com/watch?v=z-gRPAa8W2g

P.S.: Molt encertat el comentari anterior, el d’en Pere-Andreu Ubach.
Cal que siguem positivament crítics amb el que es fa.

Roser Caminals
Roser Caminals
15.11.2021  ·  16:00

Aplaudeixo els membres de Poble LLiure i altres grups d’esquerra que han estat capaços de transcendir els límits dels partits i entendre que només la unitat ens pot dur a la independència.
Per passar del símbol al fet cal que les inscripcions al Consell segueixin augmentant i que ens preparem per nous atacs de l’estat espanyol. La seu al barri del Born no està fora del seu abast.

Berta Carulla
Berta Carulla
15.11.2021  ·  16:32

Els prohomes d’ERC estan tan rabiosos com els espanyols temps enrere. Diu l’exconseller Huguet a tuiter:

‘ La contribució a la unitat de la direcció de Junts/ CpR és una maniobra de palau per assajar una OPA a @cupnacional i @Esquerra_ERC col.locant al lloc visible els minoritaris de cada espai. Promovent la autèntica ER (Els Ressentits).
Això és fressar camins nous? Vell sectarisme ‘

Ho diu al seu company Puig, membre d’ERC lleial al mandat i a l’esperit d’aquest partit. Cal defensar la gent que ha volgut ser-hi, fidels al projecte i al mandat, d’aquests venuts rabiosos.

Carles Serra
Carles Serra
15.11.2021  ·  17:03

Gràcies Sra. Silvia Fortuny per l’enllaç 09:10
Segons la informació de l’enllaç, qui preparà l’estretegia per emmascarar la paraula independència és en Romeva, ex d’ICV ( això d’ICV només es comparable amb el partit també deseparagut, amb una deute € significatiu que mai sabrem com ha sigut liquidad, lo mateix que UNIÓ)
La dona d’en Romeva, col.loquedeta a la UE amb representació d’ER; algú l’ha sentit dir cap crítica cap el govern d’espaÑa? deu pensar que per això ja està la consellers Ponsatí i Comín.
Recordar tot els passos que es varen fer per organitzar sopars grocs, ja que dir anar donar visibilitat pels presos polítics entre altres coses, per veure ara tots aquests despropòsits i traïcions.
Però quan llegeixes l’història d’ER, Irla, Companys, Tarradellas, és ven galdosa i el millor exemple és l’ER actual amb el mossèn i Rufián enfront.
Espero que el CxR faci més visible aquest traïdors i botiflers, a la vegada l’oportunitat de fotrà residual aquest partit ER

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
15.11.2021  ·  18:00

Ahir nomes per a Vilaweb i Nacional.cat va ser noticia important i positiva per a l’independentisme, la constitució de la mesa del CxR amb Ona Curtó de presidenta.
Per al diari Ara el seu titular va ser: “el CxR ‘intenta’ la transversalitat”, com posant en dubte les votacions. Estic convençut que amb aquesta eina renovada, podem acabar l’any en 150.000 inscrits

M. Pilar Gil
M. Pilar Gil
15.11.2021  ·  18:30

Benvolgut Pere-Andreu Ubach, el primer decret que vam votar era bàsicament per ratificar si acceptàvem l’ordre del dia (és a dir, continuar el pas següent que era la votació per a escollir els membres de la Mesa, etc.), si el sí no guanyava per majoria simple, se suspendria la sessió fins a trobar una fórmula alternativa que agradés. És a dir, que aquesta votació acrítica que tu menciones era per dir si estàvem d’acord en continuar la sessió.

Està molt bé que ens demanis esperit crític i que ens observis i n’opinis del que et sembla que no fem bé. I tot i que no comparteixo la teva opció d’utilitzar la no participació per a manifestar el desacord, la respecto profundament. I és feina nostra, dels representants a l’Assemblea, de demostrar-te, amb fets, la utilitat del Consell.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes