Europa no vol pagar la negligència espanyola

  • El govern de Pedro Sánchez reclama ajuda a la Unió Europea mentre la xifra de morts bat rècords i els errors en la gestió de la crisi són més evidents *** El Consell aprova destinar 57,5 milions als autònoms per a fer front a la crisi *** El govern balear crea una xarxa per a canalitzar la solidaritat ciutadana

VilaWeb
Pere Martí
27.03.2020 - 20:15

TEMA DEL DIA
Desencaixat. Mentre les xifres de morts pel coronavirus 2019 continuen disparades a l’estat espanyol, amb el rècord de 769 morts les darreres vint-i-quatre hores, el govern de Pedro Sánchez continua donant símptomes greus de desorientació i, sobretot, d’incompetència. El ministre de Sanitat espanyol, Salvador Illa, cada dia més desencaixat, ha admès que la remesa de proves defectuoses per a detectar el coronavirus no es limita a les 9.000 repartides a la Comunitat de Madrid, ni a les 50.000 que havien arribat i que no havien estat distribuïdes, sinó que afecta tota una remesa de 659.000 comprada pel seu executiu. No ha donat xifres sobre el cost. Una negligència com la de les proves falses comportaria la dimissió immediata d’un ministre, però Illa salva el coll perquè la lluita contra la pandèmia ho tapa tot. De moment, ha anunciat que n’ha encarregat cinc milions més, també a la Xina, tot i que no sap com arribaran.

Han passat prou dies perquè hagi quedat demostrat que l’estratègia del govern de Pedro Sánchez davant la pandèmia no funciona. El fet de centralitzar competències alenteix les decisions i dificulta la distribució del material sanitari a les comunitats autònomes, que s’han hagut de buscar la vida pel seu compte. I la decisió de no tancar Madrid ha ajudat a expandir el virus arreu de l’estat espanyol. El govern espanyol és el primer que és conscient d’aquest fracàs i ja prepara una correcció, en la línia d’anunciar un confinament total, que es podria anunciar les pròximes hores o dies. És incomprensible que no s’hagi fet abans, tal com reclamava la comunitat científica, i l’OMS, que defensa confinar territoris.

Quan arribi, serà el moment de reconèixer que el govern de la Generalitat tenia raó i de retirar la campanya de propaganda #estevirusloparamosentretodos, que ha tingut un cost de 4.500.000 euros, que ara aniran a la paperera, malgrat que podrien haver-se destinat a comprar material sanitari. Cada vegada són menys els membres del govern espanyol que repeteixen la cantarella que aquesta no és una qüestió de territoris, perquè a hores d’ara ha quedat sepultat per la realitat i fins i tot se li ha girat en contra al govern espanyol, que ha topat amb la negativa d’Europa a pagar els plats trencats de la crisi causada per la mala gestió que n’han fet l’estat espanyol i Itàlia.

Dijous, en una reunió de l’eurogrup per videoconferència, Sánchez va defensar la creació d’un instrument de deute comú que faciliti la recuperació ‘ràpida, sostenible i inclusiva’, que implica l’emissió de coronabons. Una petició que defensaven també França, Itàlia, Portugal, Bèlgica, Grècia, Luxemburg, Eslovènia i Irlanda, però que va topar amb Alemanya, Holanda, Àustria i Finlàndia, que s’hi oposen rotundament. Sánchez ha fet servir la retòrica habitual de la necessitat de la solidaritat entre estats, però hi ha una part d’Europa que està farta de pagar. A Espanya, aquest discurs de la solidaritat entre regions riques i pobres funciona perquè és imposat. Catalunya, que és qui paga, no té llibertat per a decidir què aporta a la caixa comuna, amb la qual cosa cada any paga 16.0000 milions d’euros anuals, que després no tornen i encara es troba que els receptors d’aquests diners alimenten l’anticatalanisme. Però a Europa, els estats són sobirans, i la Unió Europea no pot servir de coartada per a defensar governs incompetents.

La petició del ministre d’Economia holandès, Wopke Hoekstra, perquè Brusel·les investigui estats com l’espanyol per no tenir marge pressupostari per a fer front al coronavirus malgrat el creixement de la zona euro durant els darrers set anys, han aixecat una onada de protestes, però el cert és que durant aquest període Espanya ha generat un dèficit de 260.000 milions d’euros, mentre que Holanda ha aconseguit un excedent fiscal de 15 milions d’euros. Les afirmacions del ministre democristià han irritat la classe política espanyola, que ha tornat a ressuscitar aquell antieuropeisme impregnat en el nacionalisme espanyol, que és transversal, des del PP fins a Podem. Fins i tot, s’han sentit crides a sortir de l’euro. Però si Espanya vol rebre ajuda, primer hauria de demostrar que és capaç de pilotar la crisi del coronavirus amb eficàcia. Cosa que ni les xifres ni els fets han demostrat fins ara.

MÉS QÜESTIONS
El Consell aprova destinar 57,5 milions als autònoms. Tal com havia anunciat el president de la Generalitat, Ximo Puig, el ple del Consell ha aprovat el decret llei de mesures urgents de suport econòmic i financer als treballadors autònoms i de caràcter tributari per a fer front a l’impacte derivat de la crisi del coronavirus. En total, la Generalitat preveu destinar 57,5 milions d’euros a aquestes subvencions, amb les quals vol atenuar els efectes de la brusca disminució d’ingressos en els sectors econòmics més vulnerables. La Conselleria d’Economia Sostenible oferirà subvencions directes als treballadors en règim d’autònoms, que desenvolupen l’activitat professional al País Valencià en algun dels sectors afectats per la situació de crisi sanitària ocasionada pel coronavirus 2019. Els ajuts ascendiran a 1.500 euros, en el cas de negocis que hagin hagut de tancar, i a 750 euros per als negocis que encara que no hagin hagut de tancar hagin tingut una disminució d’ingressos en les condicions que estableix el reial decret. Aquesta mesura, la va avançar ahir el president Puig, després d’haver-se reunit amb representants empresarials i sindicals per analitzar quines actuacions de caràcter socioeconòmic calien per a fer front a la situació actual. El Consell també posarà 17 milions d’euros per a facilitar la concessió d’avals per a préstecs als autònoms. D’aquesta manera, l’Institut Valencià de Finances obrirà línies de finançament per a autònoms i empreses al 0% d’interès.

El govern balear crea una xarxa per a canalitzar la solidaritat ciutadana. El Consell de Govern ha habilitat la ‘Xarxa Junts’ per a canalitzar la solidaritat ciutadana de les Illes que floreix arran de la crisi sanitària de la Covid-19. La ‘Xarxa Junts’ té quatre ramificacions solidàries: el material sanitari, la donació econòmica, la col·laboració veïnal i el voluntariat. La coordina la conselleria d’Afers Socials i Esports i hi participen la conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat i la conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, per mitjà de la secretaria autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern. Per canalitzar la solidaritat, el govern explica que qui vulgui donar material o, per exemple, cosir màscares, ha de contactar amb el responsable de material de la Conselleria de Salut i Consum. El material que empren els professionals sanitaris ha de tenir uns estàndards determinats, que s’han de tenir en compte. No serveix tot. La conselleria indicarà les pautes per a fer la donació i s’encarregarà de distribuir el material. Pel que fa a les peticions d’empreses i particulars que volien fer donacions econòmiques, s’ha habilitat un tràmit administratiu a la pàgina de l’Agència Tributària de les Illes perquè es puguin fer aquestes aportacions i es diferenciarà entre les donacions d’empreses i particulars. Els diners aniran destinats a ajuts socials i sanitaris.

La presó de Perpinyà alliberarà quaranta presos per descongestionar el centre. La presó de Perpinyà alliberarà de manera anticipada uns quaranta presos per evitar la propagació del coronavirus 2019. Els sindicats de vigilants recorden que a la presó de Perpinyà hi ha actualment 730 presos, per a 550 places. Amb aquests alliberaments avançats, es buidarà una part de la presó que serà reservada pels casos positius del coronavirus. Seguint aquesta línia, el Ministeri de Justícia francès té la intenció d’alliberar uns 5.000 detinguts a tot l’estat. La Generalitat de Catalunya també aplica aquesta mesura. Més de la meitat dels presos en tercer grau passen el confinament per la Covid-19 a casa.

Els temporers continuen atrapats a Andorra. El final precipitat de la temporada d’esquí ha deixat moltes repercussions a Andorra; la principal, en l’àmbit humanitari, és la que afecta els temporers, que s’han quedat sense poder tornar als països d’origen. La majoria són argentins i ara que el president de l’Argentina, Alberto Fernández, ha decretat el tancament de les fronteres, no poden tornar a casa malgrat tenir bitllets d’avió. El govern, que va quantificar en uns 2.000 els temporers afectats, va anunciar que ampliaria els permisos de residència i la cobertura sanitària de tots els temporers fins el 2 de maig. L’executiu fa un seguiment del cas i està en contacte amb els responsables polítics argentins, que els informaran quan reobri l’espai aeri. Per retornar al seu país, els temporers argentins van provar de contactar amb l’ambaixada a Madrid o amb el consolat de Barcelona, però ni una cancelleria ni l’altra no els aportaven cap solució i els instaven a parlar amb les seves companyies aèries per poder canviar els vols. Sense possibilitat de volar a Buenos Aires, Ushuaia, Campana o Bariloche, han fet una crida desesperada perquè algú els doni solucions.

LA XIFRA
280 euros de més cobraran els treballadors de Consum aquest mes de març. La cooperativa valenciana, que regenta nombrosos supermercats arreu dels Països Catalans, destina 3,8 milions d’euros als seus treballadors per l’esforç que fan durant la crisi del coronavirus 2019.

TAL DIA COM AVUI
El 27 de març de 1993, va morir Vicent Andrés Estellés, escriptor i periodista, considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània. Entre d’altres moltes coses, és recordat per aquest vers: ‘Perquè hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any