Esther Samper: «Les mentides estan dissenyades per a viralitzar-se»

VilaWeb
Foto: Fernanda Carvalho
Lucía Sapiña
05.10.2021 - 03:06
Actualització: 04.10.2021 - 10:41

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Esther Samper (el Pilar de la Foradada, Alacant, 1984) va fer un gir en la seua vida fa uns anys quan va decidir canviar la investigació per la comunicació sanitària. Col·labora de manera habitual en diversos mitjans de comunicació com El País –on va mantenir el blog La doctora Shora–, eldiario.es, Hipertextual, Investigación y Ciencia, i Mètode, entre altres. També ha participat en Naukas i altres esdeveniments dedicats a la divulgació científica. És autora del llibre Si escuece, cura. 50 malas prácticas de salud al descubierto (Ediciones Cálamo, 2019) i activa divulgadora en xarxes socials.

Esther Samper ofereix el pròxim dijous, 7 d’octubre de 2021, a les 19 h, la conferència «El virus de la desinformación: noticias falsas y bulos en la pandemia de COVID-19» a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. L’activitat, emmarcada en el cicle «Parlem de ciència!» i organitzada per Mètode i l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives, és d’accés gratuït amb inscripció prèvia en aquest enllaç.

Quines han sigut les mentides més difoses de la pandèmia?

Han anat evolucionant al llarg del temps. Al principi, prevalien informacions falses sobre com es transmetia el coronavirus, suposades cures contra la infecció, sobre l’origen del virus, que molts deien que tenia un origen artificial i, fins i tot, que era una arma biològica… Després van ser les mentides sobre les mascaretes, com que et pots asfixiar amb elles, que no permeten el pas de l’oxigen, etc. I al final, la vacunació ha sigut l’eix central dels enganys, quasi sempre exagerant els seus riscos o inventant-se coses com que [les vacunes] tenen grafé, microxips… N’hi ha hagut de tots els colors.

I quins són els principals canals de difusió?

Sens dubte, les xarxes socials i WhatsApp, almenys a Espanya. Al principi de la pandèmia, la Universitat de Navarra va fer un estudi en què es veia que la majoria dels enganys circulaven per les xarxes socials. A més, per la forma que es difon la informació, que és reenviada als contactes, moltes vegades no s’analitza el que arriba.

Com afecten les notícies falses a la presa de decisions sobre salut?

De diverses maneres. La principal i més perillosa és que poden sembrar la confusió entre la població, no saber què és cert i què és fals, i que això dificulte seguir les recomanacions sanitàries de les institucions. De forma més concreta, pot fer que les persones no vulguen vacunar-se, usar les mascaretes, o que pensen, directament, que el coronavirus no existeix. Per exemple, les persones que no han volgut vacunar-se tenen una percepció totalment irreal del risc de les vacunes mentre que menyspreen els riscos que té la COVID-19. Afortunadament, a Espanya aquest percentatge és molt menut, però en conjunt són moltes persones i part d’aquesta postura prové de la informació errònia que els ha arribat.

Què podem fer per a protegir-nos contra els enganys?

Atés que, per defecte, les xarxes socials són amplificadores de les mentides cal mirar amb escepticisme tot el que ens arribe a través d’aquestes. Quan ens arribe una informació cal preguntar-se: això té alguna base? I si ens sona malament, hi ha molts serveis web com Maldita, Newtral o Salud sin bulos, que es dediquen sistemàticament a analitzar aquest tipus de notícies. Només cal copiar el que ens arriba, apegar-ho en Google i immediatament podem comprovar si aquesta notícia és veritat o no. Fer això ens pren tan sols uns segons i ens serveixen per a protegir-nos dels enganys i també per a fer de tallafocs i dir a la persona que ens ho ha enviat: «Escolta, aquesta informació és falsa. Avisa a la resta dels teus contactes». És la forma més senzilla que tenim, de manera grupal, per a tallar les ales a les mentides.

Lucía Sapiña és periodista de Mètode.

Llig l’entrevista sencera ací.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies