Foto: Freepik

La resposta a aquesta pregunta des de la comunitat científica és, en la majoria de les ocasions, «no». No obstant això, la idea suscita un cert debat perquè depén de com definim la vida. De fet, els científics que defenen que els virus estan vius tenen també arguments molt solvents. El conflicte sorgeix perquè la vida és una d’aquestes coses molt fàcils de reconèixer, però molt complexa d’explicar i definir.

En qualsevol cas, discutir si els virus són éssers vius o no té poc interés més enllà de l’afany per etiquetar o organitzar. Allò que sí que té realment interés és comprendre què són els virus, i en aquest terreny, afortunadament, no hi ha debat. Els virus estan perfectament definits. És a dir, que un parell de científics puguen discutir si els virus són éssers vius solament reflecteix que utilitzen diferents definicions de què és la vida.

Si com a característica principal de la vida simplement atenguérem a la capacitat de reproduir-se, els virus es considerarien vius, perquè produeixen còpies de si mateixos. Així que el més característic dels éssers vius, la reproducció, sí que està entre les seues habilitats. No obstant això, els virus no són éssers cel·lulars, per això solen quedar-se fora de la consideració d’éssers vius. Els bacteris, els fongs, les plantes i animals  que som éssers cel·lulars, la qual cosa ens atorga directament el títol d’éssers vius i desplaça els virus, que no són un dels nostres.

Generalment, a la descripció d’allò que està viu s’enumeren els següents requisits. En primer lloc, un ésser viu alberga informació genètica, i els virus la posseeixen. Segon, els éssers vius estan compartimentats. Els virus també, ja que, tot i que no es constitueixen com a cèl·lules, mantenen el seu material genètic i proteïnes aïllades del medi. Tercer, els éssers vius són susceptibles de mostrar evolució darwiniana. Sense entrar en detalls, les variants que apareixen del SARSCoV-2 són prova que els virus compleixen aquest requisit. Quart, els éssers vius són capaços de transformar la matèria i l’energia externa per al seu propi funcionament. Ací és on els virus fallen, són massa simples. Aquest últim requisit solament el compleix un compartiment complex d’una cèl·lula, plena de maquinària molecular que actua coordinada i orquestrada pel material genètic. Els virus estan aïllats del medi exterior, però no posseeixen orgànuls especialitzats per interaccionar amb ell.

És interessant aclarir que la raó per la qual els virus no compleixen el requisit d’ésser viu no és que siguen paràsits, molts éssers vius ho són, sinó per simples. Son poc més que ADN o ARN i alguna proteïna. Els virus no tenen metabolisme propi de la matèria i l’energia, per això no encaixen en (la majoria de) les definicions de vida. Això sí, quin dubte cap que tampoc són elements inerts.

Respon Miguel Pita, investigador i professor de Genètica de la Universitat Autònoma de Madrid.

Aquest article ha estat publicat en la secció «Els perquès de Mètode» en la revista Mètode. Pots llegir més articles d’aquesta secció ací.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.