Van perdent el control de l’estat profund…

  • Dins l'estat hi ha una gent determinada que té clarament la seva agenda i que pretén manar sense unes eleccions.

Vicent Partal
29.12.2019 - 21:50
Actualització: 29.12.2019 - 21:51
VilaWeb

La trigança amb què l’advocacia de l’estat espanyol expresse la seua posició respecte de l’alliberament d’Oriol Junqueras i les insòlites maniobres de la Junta Electoral espanyola per a inhabilitar el president Quim Torra accelerant els terminis de manera artificial són dos fets especialment cridaners aquests dies.

Caldrà esperar a veure en què acaba tot plegat, perquè segurament assistim a un estira-i-arronsa particularment important en les esferes més altes de l’estat espanyol. Però de moment sembla bastant evident que el govern espanyol té moltes dificultats, moltes, per a controlar el seu estat profund: dins l’estat hi ha gent que té clarament la seva agenda i que pretén manar sense unes eleccions.

El cas de la Junta Electoral és molt espectacular perquè es tracta d’una entitat purament administrativa que de sobte pretén ser un poder, exercir com un poder de l’estat amb el mateix dret que el que dóna ser elegit per la població. És simplement inaudit. Respecte de les dificultats del PSOE amb l’advocacia de l’estat tot sembla indicar, de moment, que els qui l’integren no obeeixen el govern, com seria lògic i raonable en vista de les lleis, sinó que es parapeten darrere les amenaces judicials per seguir també una agenda diferent. Saben, per exemple, que poden fer inviable la investidura de Pedro Sánchez i sembla que els interesse d’aconseguir-ho.

Arreu del món funciona això que s’ha conegut ja fa anys per ‘estat profund’. Aquest concepte –que en l’origen es coneixia en turc per derin devlet i que més endavant ha estat sovint assimilat mundialment en anglès (deep state)– fa referència a l’existència d’un autèntic estat dins l’estat, una estructura paral·lela que no respon a les directrius emanades del poder legislatiu i executiu, que són els dos legitimats pel vot popular. L’estat profund són xarxes informals, grups, òrgans de l’estat que avantposen els seus interessos als de la classe política, de la democràcia o de tot, siga per controlar el país, siga per mantenir els seus privilegis i formes de vida. I ho fan, normalment, obstruint les ordres naturals o les polítiques definides pels poders elegits o bé resistint-s’hi. Amb aquest comportament causen situacions no volgudes pel parlament o pel govern, situacions que poden acabar en grans crisis. A diferència dels cops d’estat, l’estat profund es limita a destorbar i fer que les coses no passen.

Si així es fa prou fort, l’estat, paradoxalment, perd el control de l’estat mateix. Perquè deixa d’existir un projecte polític viable i la vida pública acaba contaminada per les accions que emanen d’un entorn no elegit per la ciutadania. Entorn que, per definició, acaba xocant sempre amb la democràcia i els drets dels ciutadans. Una actuació forta de l’estat profund sempre desequilibra qui la rep i normalment el deslegitima en vista de la població. Per això, tot i saber que existeix, en la major part de casos els governs intenten conviure-hi sense provocar-lo si no és estrictament necessari.

Però a Espanya ara passen dues coses que han acrescut el poder de l’estat profund i que, per la seua gravetat, poden posar en crisi el règim encara més. Per una banda haver posat el problema polític principal en la via judicial –el pendent ferroviari– i per l’altra la sacralització idòlatra de la constitució i la llei, apropiades per la dreta com a eina de confrontació.

El resultat visible d’aquestes dues maniobres és que aquest ‘govern dels jutges’ marca completament la vida política, al marge dels parlaments i de les voluntats dels partits i que porta, objectivament, l’estat espanyol a descarrilar. Ni tan sols l’evidència de l’enorme bufetada de Luxemburg els fa reaccionar: van cap avall sense frens i sense conductor.

Sense conductor perquè ho ha volgut tota la trama del règim, però sobretot perquè el PSOE, tot i els esforços per a assumir com a pròpia l’herència franquista i legitimar-ne els principis, no és vist i mai no serà vist per l’estat profund com un dels seus. No se’n refien. Ni els necessiten. Una prova visible la tenim en l’acció judicial de Vox. A l’extrema dreta li va ser permès d’immiscir-se judicialment en el procés contra el govern català i ara ha trobat un filó fent servir els tribunals per a fer política, sense necessitar ni dels vots. Amenaçant d’acusar penalment d’alta traïció els membres de l’advocacia de l’estat espanyol, Vox n’ha tingut prou per a frenar una investidura prevista per Nadal i que ja veurem quan arriba, si arriba. I fent moure els fils de la Junta Electoral, Vox, PP i Ciutadans han trobat una manera d’embolicar aquesta investidura jugant una partida de billar. I arribaran a portar davant els tribunals Pedro Sánchez, temps al temps.

Però al final cal remarcar que el gran problema de tot plegat és que aquest és el preu que paga el PSOE per no haver volgut resoldre amb la democràcia i la política el problema de la independència de Catalunya. Aquest és el seu enorme error i aquesta és i serà sempre la seua responsabilitat. Quan els socialistes van començar a acostar-se al bloc no democràtic, quan van començar a bascular cap al feixisme, ja els van avisar que aquell era un camí impracticable i que segurament acabaria girant-se també contra ells. No varen voler escoltar, es van posar al costat equivocat de la història i ara em sembla que pagaran cara la seua covardia. Quan ja és massa tard.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
29.12.2019  ·  22:14

Els veritables poders a Espanya sempre s’han amagat molt bé al darrere d’altres que hi posen la cara. El problema és que ara es juguen la pròpia existència de l’estat. I això els ha fet entrar en pànic. I ja no tenen un exèrcit que puguen utilitzar, els jutges s’han estavellat contra la Justícia Europea, l’economia va com va… però per damunt de tot, s’ha de garantir el nivell de vida dels qui són poderosos de veritat. Mentre estiguen dins d¡espanya, és clar. Continuaran estimbant-se.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
29.12.2019  ·  22:31

Molt ben explicat Sr. Partal. La pomada ja està feta, la llàstima és que ja sabem com s’en surten d’aquestes els castellans i el madriles.

Maria Cinta Comet
Maria Cinta Comet
29.12.2019  ·  22:33

Sr. Partal a Ñ ara s’adonen que ve el.”papu” (el TJUE els marca el pas) i no saben com sortir-se’n.
Facin el que facin els costarà car, ja que perdran algunes coses.
Però sobretot han perdut ja la valoració internacional que com òrgan judicial és, sens dubte, la pèrdua més gran.

Marià Puig
Marià Puig
29.12.2019  ·  22:51

Sr. Partal : Per ser vostè una persona positiva, avui m’ha fet sentir pesimista per que realment ha explicat com està la situació i venint de qui ve, encara em fa mes por. tot i que li agraeixo . Bona nit. Intentaré somiar amb els angelets.

francesc felip
francesc felip
29.12.2019  ·  22:56

M’agradaria, Sr. Partal, que en una propera editorial ens parlés del paper d’ERC en tot aquest espectacle de la investidura.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
29.12.2019  ·  23:03

España ja trobarà amics.

El PNB, alguns del PDeCAT, alguns d’ERC.

Temo que al monstre li costarà morir.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
29.12.2019  ·  23:06

Editorial ben clar. Dons si, la velocitat augmenta i els frens estan travats. Els del estat profund, o nucli dur, han arribat massa lluny i no poden, ni volen, fer marxa enrere. De totes maneres podem intuir que no passarà res, continuaran estripant drets, desfent projectes i lleis, tancant persones a la presó, i fent l’orni a les crides d’atenció de tribunals superiors i governs europeus per tal de mantenir els privilegis i la injustícia. I la mirada fixada sempre en els països amics del golf.

Gemma R.
Gemma R.
29.12.2019  ·  23:14

El PSOE i la seva marca blanca, Podemos (Comuns a Catalunya), i tots aquells que s’ hi volen mimatitzar amb totes les girangonces permeses pel seu electorat. I si, parlo d’ ER. Temps al temps. Es pot mantenir una mentida un temps, però no eternament.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
29.12.2019  ·  23:22

Vox n’ha tingut prou per a frenar una investidura prevista per Nadal i que ja veurem quan arriba, si arriba. I fent moure els fils de la Junta Electoral, Vox, PP i Ciutadans han trobat una manera d’embolicar aquesta investidura jugant una partida de billar. I arribaran a portar davant els tribunals Pedro Sánchez, temps al temps.

I mentre tant, per tal d’embolicar més la troca hi ha Massa Gent que acusa de botiflers als més Independentistes de tots, jugant amb les seves sigles

Sembla que no es només l’extrema dreta qui ho intenta frenar tot, sinó també alguns “Indepes” massa puristes

Josep Almar
Josep Almar
29.12.2019  ·  23:31

Deep state i la dreta al govern sempre han anat de la ma en una barreja que es diu francismo. Des del cop d’Estat de Franco s’han repartit el país sense donar explicacions.
Només la secessió de Catalunya els posa en perill l’estatus heretat.
La pregunta Vicent és quant de mal faran encara?

JOAN RAMON GOMÀ
JOAN RAMON GOMÀ
29.12.2019  ·  23:47

No és que perdin el cotntrol del deep-state és que el deep-state els controla a ells. Altrament Sánchez podria passar olímpicament de l’advocacia de l’estat, la fiscalia, el suprem i la junta electoral. Amb el BOE en té prou per canviar les lleis que calgui per arreglar el que li plagui. El problema és que més de la meitat del PSOE està a les ordres del deep-sate i votaria en contra de cap llei que modifiqui el codi penal per deixar clar que fer un referèndum no és ilegal, que la junta electoral no té capacitat per donar ordres al president de Catalunya o per canviar l’estrucura del poder jucidial o del tribunal constitucional.

I no mèstranyaria que també controli una part de ERC.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
30.12.2019  ·  00:07

Si el govern del PSOE és ara incapaç de governar i redreçar les institucions, com es pot confiar que ho serà més endavant?.

Al contrari, es veurà obligat a fer la politica que l’hi imposi l’extrema dreta, com ha fet fins ara, per què no se’l mengin i fer-se perdonar que l’han investit els independentistes.

I ER, per la seva banda, seguirà rebaixant plantejaments i exigències per què no sigui dit que l’ha espifiat amb la investidura i continuarà venent fum a la seva parròquia.

És d’una lògica aplastant, per que és el que ha passat fins ara, però és esfereïdor constatar que els votants d’ER siguin incapaços d’adonar-se’n.

Robert Mora
Robert Mora
30.12.2019  ·  00:53

Sembla la tormenta perfecta, un Deep State amb interessos contradictoris, una dreta disposada a deixar tort a l’adversari a risc encara que això implique quedar-de encegada, un poder judicial.fent política i el poder polític amenaçant el poder judicial, ens administratius com la JEC exercint de poders de l’estat i un PSOE que ha pervertit la seua acció política fins el punt d’esdevenir una ferramenta inútil. Tots contra tots. Tots pel sac i el sac en terra com diuen al meu poble. I el sac és Catalunya.
L’editorial descriu l’estat com una baralla de bar on els bàndols es difuminen i tothom surt perdent. I sembla que la cosa va per aquí.
Les errades comeses per Rajoy al front del PP i secundades pel PSOE de Sánchez, dos líders d’una mediocritat insuportable han situat a l’Estat en un atzucac que pot esdevenir a mitjà termini en un campi qui pugui.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
30.12.2019  ·  04:04

Encara que em sembla justificable que la gent del carrer ens perdem amb tants galimaties estrambòtics en que es mouen els polítics, em sembla còsmicament imbècil l’obsessió amb que alguns dels nostres polítics catalans perden el cul per a fer-se simpàtics a la vista d’aquesta “peste borbònica” del “deep state” i no volen veure que ens estan llançant als catalans a les potes dels cavalls i que el pròxim pas serà llençarlos a ells als lleons, amb l’explicació de “Roma no paga a los traidores”. L’ambició i la por els han convertit en uns estùpids somiatruites.

Carme Perello
Carme Perello
30.12.2019  ·  06:24

Una veritat que sempre ens ha xiulat a les urelles, i més, a catalans i bascos. No ens ve de nou; per això ara el pas que s’ha de fer és, saber noms i cognoms, posar cara aquesta gent, donar el primer pas:
Parlem d’Ibex, de 35, però aquí hi ha gent, que és la seva persona i el seu patrimoni, ni més ni menys.
Comencem: Felipe González, clar exemple d’adicció sense miraments, a la pela, un andaluzz. Goita¡¡
Ara continuem……és el moment de fer el pas i deixant-se de “tupidos velos”, a sac¡¡
Ells ho han fet sempre amb nosaltres, amb els que els hi podien retallar el patrimoni, bé…..ho han fet mitjantçant le relacions d’amistat, familiars, i herències de totes classes.
Seguim: Felipe González,ara empresaris, ara judicatura, ara militars: a posar noms¡

Montserrat Pagès
Montserrat Pagès
30.12.2019  ·  07:21

Magnifica i aguda reflexió, amic Partal¡

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
30.12.2019  ·  07:22

Excel·lent descripció Director, he treballat alguns anys a Madrid, al barri de Salamanca i he conegut molt bé a alguna d’aquestes famílies, llurs membres sovint són alts funcionaris del Estat, del Banc d’Espanya ,etc. Salut.

Antoni Mirabent
Antoni Mirabent
30.12.2019  ·  08:11

Tal dia, Europa, a desgrat, hi haurà de dir la seva. Aquell dia caldrà veure què ha fet cadascú per arribar on s’hagi arribat i anirà bé que sàpiga que els catalans no han set l’entrebanc. El problema sí, però no l’entrebanc. Més que res perquè l’estat espanyol s’entrebanca molt bé tot sol. No vull justificar ningú i cada individualitat aporta matisos, però crec que entenc el paper d’ERC ja que, faci el que faci a l’estat espanyol, el resultat serà el mateix: els poders fàctics (com els anomenàvem abans) maniobraran en sentit contrari. Com va dir en Lluís Llach per allà el 2012, tothom fa el seu paper. El tren no s’aturarà així com així.

Josep M Capdevila
Josep M Capdevila
30.12.2019  ·  08:29

Com diu el Sr. Francesc Felip jo també trobo a faltar l’opinió del Sr. Partal sobre el paper que juga ER. Es evident que no ho sabem tot, algú diu que venen fum, altres…. Pot ser qu’en sapiguint més de negociar del que sembla?.

Josep Maria Barberà
Josep Maria Barberà
30.12.2019  ·  08:39

Això del “deep state” és una “pijada” moderna. Sempre ha existí li hem dit “poders fàctics”. No sé per quina raó hem de canviar ara. A Espanya els poders fàctics estan clarament definits : l’exèrcit, la policia, la GC, l’estament judicial i satèl.lits (fiscals, JEC, etc), els grans grups de comunicació social (mass media) i molts, molts polítics, relacionats amb tot això. Tot això, herència de la transició sense haver fet els deures (ruptura democràtica). Quaranta anys més tard s’ens fa evident el problema. Per fer d’Espanya un país democràtic caldria una revolució. Sense un canvi profund d’estructures, pensament i prioritats no és possible fer una neteja d’aquest calibre. Caldria la mobilització d’una població espanyola que segueix votant majoritàriament a partits del sistema (PP, Ciutadans, Vox) o al seu comparsa PSOE, infectat de poder fàctic pels seus barons i necessari per fer creure que Espanya és una democràcia. Davant de tota aquesta realitat jo crec que molts catalans ho tenim molt clar, i pensem que és molt més fàcil arribar a la independència de Catalunya que fer una revolució a Espanya que pugui reconéixer els drets de les nacions que conformen el territori de l’estat. Per tant continuem pel camí de la independència i esperem pel seu bé que aixó pugui ser un revulsiu per un canvi profund democràtic a Espanya.

Albert Miret
Albert Miret
30.12.2019  ·  08:42

Per a mi, el nucli del problema és sempre el mateix, i rau en el fet que Espanya com a estat no existeix ni ha existit mai. Sí que ha existit com a presó de drets i com a guardià del feixisme occidental. Sí que ha existit com a casino i llotja de subhastes de grans projectes – sempre inservibles per al poble- en benefici d’antics i rics nazis europeus. Aquest no Estat, que recorda els darrers estadis de Cuba abans de la revolució com a lloc d’esbarjo de la flor i nata de la corrupció mundial, es troba que mentre simula una democràcia que per a ells només consisteix a celebrar eleccions de tant en tant i simular que governa una marioneta a les seves ordres, en realitat continua governat (més aviat esclafat) per una oligarquia espanyola que és un nucli tancat en el qual un tractant d’armes que emula la figura del sanguinari dictador, fa el que exigeix aquesta oligarquia que és la vertadera ànima de tot el que esta passant. Així, la situació actual consistiria bàsicament en el fet que una oligarquia que no vol de cap manera perdre el control absolut del negoci, lluita en contra d’una Unió Europea que per contracte signat els pot manar i que en les darreres eleccions sembla que ha canviat una mica de rumb i intenta tornar als seus principis. Si aquest canvi fos real i sostingut, realment podria acabar amb el poder d’aquestes maleïdes set o vuit famílies espanyoles, i contra això hi lluitaran fins al final o fins que el tren s’estavelli contra un mur.

Eduard Samarra
Eduard Samarra
30.12.2019  ·  09:02

Bé. jo diria que hi ha alguns matisos importants. El deep state sempre ho controla tot i cada país en té el seu. A tots aquests països considerats “occidentals i demòcrates” tenim una bicefàlia política hegemònica controlada pel deep state que fa que sigui irrellevant qui hi hagi al poder.

L’alternativa a Trump era Hillary Clinton i en aquest sentit, les campanyes difamatòries cap a potencials presidenciables de caire clarament progressista dins el partit Demòcrata com Marianne Williamson, Tulsi Gabbard o sobretot, Bernie Sanders, són maniobres de manual del deep state. El deep state és la raó per la qual no hi ha forma de fer res per evitar aquest comportament suïcida de ni que sigui provar de reduir el nivell de destrucció ecològica que estem perpetrant. És la raó per la qual segueix havent-hi guerres arreu. El Brexit és un cop d’estat del deep state.

El que ens interessa a nosaltres és entendre qui tenim dins de casa que treballa per legitimar i habilitar el peculiar deep state espanyol. Junqueras tenia bona sintonia amb Soraya. Pujol feia i desfeia en connivència amb Madrid. Iniciativa i els seus sucedanis el nom dels quals no mereix ni pronunciar-se porten anys picant pedra per a castrar els moviments associatius i emancipadors. La Caixa, el Banc de Sabadell, l’ERC actual?

alfons jorro
alfons jorro
30.12.2019  ·  09:12

La meva esperança és que hi ha molts “creditors” de l’estat que no estaran disposats a “perdre bous i esquelles”, és també el “gran poder” dels diners.
Saben que una Espanya arruïnada no els servirà per continuar “fent negoci”. També saben que Catalunya és el motor econòmic que dóna solvència per mantenir viu el crèdit.
En aquestes circumstàncies, no permetran que Catalunya segueixi sent un dels vagons que baixen desenfrenats pel pedregal. Europa i el món tenen massa deute públic espanyol per permetre segons quins excessos……..

Josep Salart
Josep Salart
30.12.2019  ·  09:31

Quina mana a espanya, ja ho sabem. No cal tornar ara a posar els noms d’aquestes màfies legals:
la Caixa, El Sabadell i la resta dels seus grans bancs. Els mateixos són els amos de repsol, movistar i tots els paletes d’en florentino i associats.

Hauríem de centrar-nos en l’informació de casa nostra que prou merda tením: ERC, ERC, ERC, ERC, ERC, ERC, PdCat, PdCat, PdCat, PdCat.

Més merda: tothom que te compte corrent en les entitats bancàries del Deep State és pura merda igualment, així com socis de botiguetes com el RACC, botiflers i sobre tot ignorants amb un alt grau de covardia, vingui de la pensió o de la por a que li toquin la calderilla estalviada. El típic català: doble moral i ja s’ho faran….

Per lo demés, continuem amb poc moviment del tsunami per rebentar-los l’economia i només els àcrates resem ferventment per què el nostre Puigdemont ens ajudi.

Pep Agulló
Pep Agulló
30.12.2019  ·  09:37

NOMÉS UN PROBLEMA D’AGENDA DIFERENT

L’editorial mateixa ho diu: aquest ‘govern dels jutges’ marca completament la vida política. No cal parlar, doncs, d’un Estat dins l’Estat. És el mateix règim neofranquista amb les seves famílies, dins l’oligarquia, l’exercit, la policia, la GC, la judicatura, els mitjans afins, etc., qui han dissenyat la deriva obertament feixista d’aquell engendro constitucional que volia semblar una democràcia i que se li rebenten les costures.

El problema surt quan la revolta catalana, amb la democràcia a la mà, li esbomba la bombolla que l’aïllava del món. I per fer-hi front a l’embat, és aquí on surten les diferències d’agenda. Dins el règim, uns volen guardar mínimament les formes i els guanys que implica ser socis europeus, altres, els “profunds”, desacomplexats i antieuropeus volen acabar amb la democràcia a cavall dels tribunals o de l’exèrcit si cal. Sembla que aquests últims estan guanyant la partida. L’irresponsable d’en Sánchez no sap on s’ha ficat recolzant obertament al deep state. Bona editorial.

LLIBERTAT I AMNISTIA!

Carles Blas
Carles Blas
30.12.2019  ·  09:52

L’article fa pensar que el PSOE ha fet el que ha fet forçat. Però revisant atentament l’hemeroteca hom pot veure que formen part de l’establishment franquista. És a dir que ho han fet per convicció.

Salvador Aregall
Salvador Aregall
30.12.2019  ·  10:25

Jo no sé què s’ha parlat o s’està parlant en aquesta taula ERC-PSOE … tot el què diu en Partal és veritat però algú creu que el PSOE pot arribar a acceptar una negociació en què es parli de la possibilitat d’un referèndum sobre la independència de Catalunya?, algú s’ho creu?. Jo no m’ho crec i ja som al cap del carrer. L’estat espanyol, el profund, el superficial, el de la dreta, el de l’esquerra, el dels bancs, el dels jutges, el de l’esport, el de la música, el del teatre, etc mai acceptarà parlar (ni parlar!) d’aquesta possibilitat. I doncs? En el fons què està negociant ERC?

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
30.12.2019  ·  10:27

Com encertadament diu el Sr. Eduard Samarra, de “Deep State” cada govern en té al menys un. Són invisibles, com el 90% dels icebergs, però la seva enorme massa provoca una inèrcia imparable. Quan manen els seus, rai: tot va sobre rodes. Però no es pot fer canviar sobtadament el seu rumb. N’hi ha de més barroers, com ara els togats de l’alta “jodicatura” espanyola. D’altres són més subtils, com el Sir Humphrey de la telesèrie britànica “Yes, Minister”. Però tots ells tenen una agenda pròpia, fruit de la seva extracció social i de la seva formació específica com a teòrics servidors de l’estat. M’agradaria creure que a Catalunya ens en podem deslliurar.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
30.12.2019  ·  10:42

Rosa Gispert , subscric el que dius
Bon any

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
30.12.2019  ·  10:45

El joc del PSOE és no moure’s ni un mil·límetre del marc constitucional ni dels pactes de la Moncloa, no te cap voluntat de treballar en contra d’aquest status-quo del que son signants convençuts.

D’altre banda han de fer veure el contrari fent mil i una filigranes per intentar enganyar als seus votants i no perdre la possibilitat d’accedir al govern fictici del país.

Una feina de funambulisme i equilibrista, que es contradiu amb el seu discurs de partit “progressista”.

Sembla que te les de guanyar l’estat profund franquista, per les bones o per les males.

david graupere
david graupere
30.12.2019  ·  10:56

Del tot d’acord.

Hi afegiria que PSOE-PSC són responsables per partida doble: en són conscients d’haver fet el camí al centre sociològic espanyol, que és totalitari, per desgràcia seva i nostra, per mercadeig polític. S’han venut per càlcul electoral.

La resta sols tenen un ull, com deia Antoni Gaudí.

Felip VI també ha forçat aquest terreny de joc i també haurà d’assumir responsabilitats.

Joan Pagès
Joan Pagès
30.12.2019  ·  11:07

Excel·lent article. No hi va haver un Nuremberg espanyol i tot està atado y bien atado. Però el problema més greu que tenim nosaltres és el col·laboracionisme d’alguns partits catalans que per més inri s’autoproclamen independentistes, i que en lloc de dinamitar qualsevol possibilitat d’estabilitat a Madrid s’afanyen a apuntalar el govern com sigui. Com deia Kafka en boca de l’advocat repulsiu de la novel·la El procés: “hi ha moltes persones que es tiren damunt qualsevol rosegó que deixo caure” (Traducció de Gabriel Ferrater).

Àngels Folch
Àngels Folch
30.12.2019  ·  11:08

Molt d’acord amb el darrer paràgraf de l’editorial!
A l’editorial també s’hi diu: “A diferència dels cops d’estat, l’estat profund es limita a destorbar i fer que les coses no passen.” I no crec que aquesta sigui la frase atès que pot induir a pensar que el que està passant no és ben bé un cop d’estat o que és menys que un cop d’estat i des del meu punt de vista és just el contrari. Jo ho diria així «Cop d’estat encobert, de manera “que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”». O potser encara millor seria dir que es tracta que aquells que n o han estat notats per ningú i que per tant no tenen CAP legitimitat per decidir decideixin de manera que “se consiga el efecto sin que se note el cuidado” i quan això passa en un estat que es defineix com a democràtic el que s’està poduint és un cop d’estat encobert i profund, molt més greu fins i tot que un cop d’estat a cara descoberta perquè és fet amb nocturnitat i traïdoria, cosa que facilita que molts dels ciutadans no en siguin conscients.

Albert, discrepo del que dius que l’estat espanyol no existeix. I tant que existeix! El que no existeix és la nació espanyola, però l’estat és ben real i tots n’estem patint les conseqüències.

Molt d’acord amb el comentari d’en Josep Maria Barberà.

Núria Coma
Núria Coma
30.12.2019  ·  11:13

El què molts no aconseguim entendre, és com sabent, com sabem, i no és d’ara, que el poder real de l’estat no és el gobierno, i molt menys quan està en mans del PSOE.
Aquesta és una realitat documentada i contrastada, el PSOE ha incumplert sistrmàticament les seves promeses, acords o pactes, sempre a Euskal Herria.
Aquí sempre han preferit pactar amb el PP, perquè ho havia alguna possibilitat de cumpliment, amb el PSOE, és paper mullat.
Doncs, sabent això, jo em pregunto per què ERC, vol pactar el què sigui, amb algú que no existeix? Amb un partit, que ni volent, podrà ferr res del què ptometi? Amb unes sigles que ens han despreciat , insultat i menyspreat?

És una necessitat saber què hi ha darrere de tot això. Els firigents d’ERC, em mereixen tot el respecte, la seva intel•ligència i coneixement de la realitat, és superior a la majoria de nosaltres, doncs per què fan veure que creuen en el què ningú ara mateix creu?

Muntsa Navarro
Muntsa Navarro
30.12.2019  ·  11:30

Últimament em fa l’efecte que els antics i constants somriures d’algunes persones negociadores del bàndol d’ERC s’han esfumat. Pot ser que istiguin intentant pair un gripau massa gros?

Consol A
Consol A
30.12.2019  ·  11:51

Error del PSOE, error de Podemos qui s’ha convertit en un titella insignificant i greu error de ERC, cega i covarda. Espero que el moviment independentista trobi una escletxa i aconseguim la independència. Aquesta España feixista, recolzada per ERC, fa por.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
30.12.2019  ·  14:11

A mi també em preocupa el paperot d’ERC. Especialment perquè no és només Calàbria que funciona així: de la militància només se’n salva el Col·lectiu 1 d’Octubre. I és evident que a JxC també hi ha problemes, però ERC és la que ho pot fúmer tot enlaire.

Berta Carulla
Berta Carulla
30.12.2019  ·  15:20

Els medis nostrats, que tinc ocasió d’escoltar, diuen que ERC permetrà investir Pedro S., sí o sí, amb diàleg (encara que buit de significant per als nostres interessos nacionals), perquè es necessiten polítiques socials i la dreta no solucionaria res. Al cap de l’estona els mateixos tertulians diuen que només amb la dreta l’independentisme podrà negociar mai la llibertat del país ja que l’esquerra espanyola en realitat no pinta res.

Em pregunto si s’adonen de la incoherència de defensar aquestes dues afirmacions a la vegada.
Em pregunto si s’adonen de com de calçaces queden. M’ha semblat identificar la veu del professor Culla a qui admiro de fa temps i qui per a mi representa garantia de qualitat en una tertúlia radiofònica. I per això em resulta rellevant la incoherència, per més que no hagi sortit estrictament de la seva veu, No puc entendre que estiguem disposats a vendre’ns una vegada més, de fet ni tan sols avui podem dir que ens venem sinó que hauríem de dir que ens donem de franc, i ho sabem. Com un saldo. La repressió els ha funcionat, naturalment, ho assagen des de fa segles. O és que potser els qui ofereixen el país a preu de saldo formen part del poder del botxí, o sigui són botxí????

Sr. Partal li desitjo el millor per al 2020, a vostè i a les persones que estima, i al seu diari també. És quelcom d’extraordinari poder comptar amb una veu que reflexiona i aprofundeix. Amb una veu que vol ser honesta. Per més que sovint trobi que accentua en excés l’optimisme, crec que és necessari també animar la tropa.

Li voldria deixar aquí una pregunta. No es parla gaire de l’incident diplomàtic entre espanyols (armats i encaputxats, sembla ser) i mexicans a les portes de l’ambaixada boliviana a Mèxic. Creieu que era un encàrrec o si no què es pretenia?

A tothom aquí, tinguem un Bon Any 2020.

Jordi Alou
Jordi Alou
30.12.2019  ·  15:50

Carles Puigdemont ja va explicar als tribunals europeus que s´ha avia exiliar de Ñ per que la seva justicia era parcial i per tant no hi confiava. Amb tot aquest temps la UE ha pogut comprovar les males arts de la judicatura Ñ i que els exiliats tenien raó
La campanya contra Catalunya te la mateixa estrategia que una invasió militar .Invasió del territori. Acusacions arbitrarias i aleatorias i supressió dels drets fonamentals.
Es una dinàmica que Ñ no es la primera vegada que la porta a la practica.
La separació de VOX de la matriu PP es la operació dissenyada per asegurar la subsistencia mínima de la població que pasti i no surti de la pastura
Si no podem fotre el camp i no podrem perquè la passivitat del poble espanyol es endèmica el futur será mol fotut
Les mostres de rabia d´els mes fatxes somien fer una gran campanya per sortir de la UE.

Jaume Riu
Jaume Riu
30.12.2019  ·  16:28

L’estat profund ja el vam descobrir en ple franquisme i encara persisteix.
En aquell temps en dèiem “por la Gracia de Dios” i ara es coneix per “Tribunal Suprem”, que ve ser el mateix. Tots dos molt poc científics.

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
30.12.2019  ·  19:30

Sra Coma, respecto el que diu vostè pel que fa als dirigents d’ER, però estic absolutament en desacord.
No són més intel·ligents que la mitjana, ni més que vostè ni més que jo.

Fins i tot alguns están per sota en intel·ligència.
Ara bé si poden ser alguns més llestos que la mitjana, llest en el sentit de vividor, supervivent, etc., per exemple com descriurien al “lazarillo de Tormes”, i això no és intel·ligència.
Molts dels polítics mediocres actuals són així, sangoneres que viuen i volen viure del sistema.

Anant al tema de l’editorial, com diu altre subscriptor a espanya no hi hagut un Nuremberg, i per tant tenim la administració, la judicatura, la GC i PN, la oligarquia i molts mitjans de comunicació plagats de franquistes que ara han eixit de forma descarada, però mai havien marxat. Fins i tot al front el dictador ho va deixar lligat i ben lligat nomenant a dit un rei, un borbó que es vol perpetuar per sempre.

D’altra banda ens volen mentalitzar que més val els feixistes del PSOE/PSC – Podemos, que no que vingui la dreta pura. Aquesta és la línia dels junqueristes, hereus del pujolisme.
Doncs bé, jo estic amb el que diu la Sra. Gispert.
És pitjor blanquejar el PSOE davant Europa donnent li el govern gratuïtament, que no forçar eleccions votant NO si no ens donen a Catalunya algo real i tangible : amnistia i referèndum pactat.
Perquè si anem a eleccions i entra la dreta, estarem igual però no haurem contribuït a blanquejar espanya.

Per tant prou de manipulacións per vendre la bondat d’una abstenció gratuita.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
30.12.2019  ·  19:31

On fica Montesquieu cap junta electoral entre els poders de l’Estat? On diu que el judicial siga el poder Suprem quasidictatorial que substitueix i desbanca els altres poders? Quan va canviar la judicatura, la fiscalia i la policia de franquista en democràtica en la dita transició? Quina mesura d’higiene elemental s’hi va aplicar? On hi ha la banca i la patronal entre les institucions dirigents de l’estat? Per què no s’aplica la lletra constitucional, ja que tant partidaris en son?, diuen. Quan Tejero va assaltar el Congrés el 1981, mentre Suàrez, Gutiérrez Mellado i Carrillo es mantenien dignes a l’escó, Felipe i Guerra es llençaren cos a terra metamorfitzant-se amb les paneroles i la pols i, si no hagueren ordenat seure encara hi serien. Allà van aprendre quin lloc tenien reservat pel ‘deep state’ i a qui havien de servir si volien arribar a la porta giratòria. Al PsoE Renovado no semblen haver-ho oblidat encara.

Josep Maria Rovira
Josep Maria Rovira
30.12.2019  ·  20:50

si alguna vegada es pot arribar a conèixer quins elements humans estan darrera, o més ben dit davant, del poder econòmic que representa l’Ibex 35, quedarem esturats potser al veure algun personatge català, que a més li agrada la cultura i el folclor català, però que s’estima més els diners i el poder que li donen els mateixos, venense descaradament ell i als seus conciutadans per mantenir el seu estatus.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes