Març del 2019. Un total de 60.739 espectadors omplen la grada de l’estadi Wanda Metropolitano per veure el partit disputat entre l’Atlètic de Madrid Femení i el FC Barcelona Femení. Rècord històric d’assistència, batent-ne un altre de la mateixa temporada, les 48.121  persones que van omplir San Mamés en el partit entre l’Athletic i el mateix equip matalasser. I és que l’esport femení, a l’estat espanyol, es troba en un clar moment d’expansió des de fa un parell d’anys. La temporada 2017-2018, per exemple, la Liga Iberdrola es va convertir en una de les més atractives del futbol femení arreu del món. De fet, GOL TV va oferir en obert un total de 65 partits, dels quals 32 van superar els 100.000 espectadors. Però l’esport femení necessita seguir escalant. Malgrat que les grans protagonistes són dones, en les posicions de més responsabilitat –com les banquetes, les directives o l’arbitratge– segueixen sent homes els qui porten la veu cantant.

‘Allò que no coneixes no pot ser el teu referent’. Anna Caula, diputada al Parlament per Esquerra Republicana i exentrenadora de l’Uni Girona –amb qui va aconseguir l’ascens a la màxima categoria del bàsquet estatal– i de la Selecció Espanyola sub-20, resumeix així la situació de desigualtat  en què es troba l’esport femení en general. Per revertir la situació i avançar cap a la igualtat l’entrenador del Cadí la Seu, l’equip revelació d’aquesta temporada de la Lliga femenina de bàsquet, Bernat Canut, creu que és necessari posar quotes de paritat als mitjans perquè dediquin un percentatge mínim de difusió a l’esport femení. ‘Els patrocinadors es volen mostrar i ho fan amb els equips que surten als mitjans. Al final l’espectador mira el que veu a la tele, a la ràdio o als diaris’. En aquesta línia, Caula explica que ‘amb l’Uni Girona hem anat descobrint que la gent quan prova d’anar a veure un partit li agrada i repeteix’. Així doncs, la diputada afirma que ‘això que ens han fet creure molt de temps que l’esport femení és un producte que no interessa, quan ho hem posat a prova no s’ha complert’.

Sembla ser que l’esport femení gaudeix de bona salut, sobretot si es compara amb pocs anys enrere. Tot i així, també hi trobem algunes ombres. La principal es troba en les figures que envolten les jugadores, ja siguin tècnics, directius, àrbitres o periodistes. Aquests casos són àmbits en què la figura de la dona acostuma a quedar relegada en un segon pla. Sense anar més lluny, si ens fixem en les banquetes de la Lliga Iberdrola només 2 de les 16 que hi ha en total estan ocupades per una dona. En aquesta mateixa línia, si observem la junta directiva de la Federació Espanyola de Futbol, tan sols 3 de les 36 persones que la conformen són dones. Per altra banda, la diputada Anna Caula associa la baixa presència de les dones a les posicions de poder amb les desigualtats dins l’àmbit domèstic. Així, per augmentar la visibilitat de la dona als espais de responsabilitat en el món esportiu creu que ‘s’han de potenciar mesures que van molt més enllà de l’esport, com ara la conciliació laboral amb la vida familiar’. L’exentrenadora considera que ‘fins que no arribem al moment en què les cures domèstiques d’atenció a la infància siguin realment paritàres faltarà feina per fer’.  

 

Les dones també es troben infrarepresentades en el cas de l’arbitratge. En el futbol professional a Espanya –Primera i Segona Divisió– només hi ha 2 dones contra 126 homes i cap d’elles arbitra a la màxima categoria. L’àrbitre Ester Parramon es mostra optimista i creu que ‘anem pel bon camí per arribar a veure una dona arbitrant un partit de la primera divisió masculina’. La gironina afegeix que ‘si mirem fora d’Espanya ja hi ha dones com Bibiana Steinhaus que són professionals i arbitren a Primera Divisió’. ‘Això vol dir alguna cosa’, conclou. D’altra banda, Si entrem en el terreny econòmic, el salari d’ambdòs sexes també és desigual. Mentre que les àrbitres de la Lliga Iberdrola, la màxima categoria de futbol femení, cobren 167 euros per partit, els de la Lliga Santander en cobren 3.700.

A tot això, Núria Casas, periodista esportiva, creu que ‘s’ha de prioritzar sempre la professionalitat de les persones’. Tot i així, afegeix que ‘és molt difícil pensar que no podem trobar dones que puguin ocupar aquests càrrecs’. Casas viu el món de l’esport des d’un punt de vista periodístic. Aquest és un àmbit que està molt masculinitzat i en el qual la presència de les dones és una arma de doble fil, ja que, tal i com explica Casas ‘partint d’una base masclista de la societat la dona té més accés en el periodisme esportiu a la posició de presentadora’. Això respon a un criteri masclista, ja que no s’està seleccionant la dona per les seves capacitats sinó pel fet de ser dona.

Pel que fa a la visibilitat de l’esport femení, Canut destaca la importància dels referents. ‘Els nens i nenes s’emmirallen amb les jugadores del Cadí i això és important per crear referents femenins, perquè vegin que elles també poden arribar a competir a l’elit’, explica. En la mateixa línia, Caula creu que s’ha de fer una aposta. ‘Si cap mitjà parlés de Messi, en Messi no seria Messi. Quan aquests referents entren en un mitjà de comunicació i tenen aquesta visibilització, triomfen”’ opina. D’altra banda, Casas reivindica la recuperació de figures femenines. ‘Crec que ja hi ha referents, com Olga Viza. El que s’ha de fer és redescobrir-los’, argumenta la periodista.

Les perspectives de futur, però, són bones. Marta Carreras, micròfon autònom de les transmissions del Barça a Catalunya Ràdio, creu que el periodisme esportiu avança cap a la paritat ja que ‘hi ha una diferència abismal respecte fa dos anys’. ‘El Barça, per exemple, ha fet una clara aposta pel femení, la qual cosa  s’ha vist repercutida en els resultats’, relata. ‘Si les noies del Barça passen les semifinals faríem la transmissió fins i tot abans que un partit masculí. Això és molt nou’, afegeix Carreras. En el mateix sentit, Cindy Lima, campiona d’Europa amb la selecció espanyola de bàsquet l’any 2010 i actual comentarista dels partits de bàsquet femení al canal Esport 3, creu que l’esport femení té ‘molt marge de creixement’. ‘Avui en dia pensar que l’esport femení pot competir amb el masculí en segons quins esports podria semblar una utopia però jo tenia un entrenador, en Ramon Jordana, que sempre deia que les utopies d’avui són les realitats del demà i jo hi crec molt en aquesta frase”, explica.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb