perdó

TEMA DEL DIA
Sinistre.
El referèndum de l’1-O va ferir l’orgull d’Espanya entesa com a estat. La violència de la seva policia i la seva Guàrdia Civil era el primer símptoma d’una frustració que anava molt més enllà de no haver trobat les urnes. Aquell ‘a por ellos’ va ser una expedició per a reconquerir un territori colonial on hi havia hagut una ‘insurrecció’, com ho ha definit avui el sinistre tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena en la compareixença al Tribunal Suprem espanyol. Malgrat la violència, el referèndum es va fer i la ferida espanyola es va engrandir, encara que no se n’apliqués el resultat.

D’aleshores ençà, Espanya ha reaccionat com un animal ferit en tot allò que afecta Catalunya, com un bou embolat clavant cops de banya a tort i a dret. Primer va aplicar el 155, després va empresonar els dirigents polítics que no van voler anar a l’exili, els ha tinguts en presó provisional el temps que ha volgut i ara els jutja sense cap mena de garantia. Però això també ha començat a tenir un cost per a la imatge d’Espanya com a estat democràtic dins d’Europa i fora. Primer van venir les decisions judicials de Bèlgica, la Gran Bretanya, Suïssa i sobretot Alemanya contra l’extradició del president Carles Puigdemont i la resta de consellers. L’actitud espanyola va consistir a criticar les justícies europees, en lloc de revisar si feia res malament. Va ser la típica reacció autàrquica d’un nacionalisme d’estat.

Després han vingut les reaccions internacionals d’organismes no governamentals, com ara Amnistia Internacional per Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, o de Human Rights Watch sobre la violència de la policia. Però Espanya se les va passar pel clatell, perquè no tenen poder de coacció, com els estats. A poc a poc l’opinió pública internacional ha anat posant el focus sobre tot això que passa a Catalunya i sobre el judici al Suprem, cosa que ha obligat el govern espanyol a muntar estructures com España Global, per provar de contrarestar el desprestigi internacional creixent. El fracàs de Josep Borrell en aquest terreny ha superat el dels anteriors ministres del PP i ha estat estrepitós. El text de quaranta-un senadors francesos denunciant la repressió contra els dirigents independentistes i demanant a la UE que hi intervingués ha estat el certificat de defunció de la política de Borrell.

La posició dels senadors francesos ha encès les alarmes a Espanya, perquè fins ara França era considerat un aliat fidel. Les maniobres diplomàtiques espanyoles van aconseguir un desmentiment ràpid del govern francès d’Emmanuel Macron. Però el mal ja és fet. Una vegada més, Espanya ha menyspreat la reclamació i Borrell els ha acusats d’estar desinformats. Cada dia que passa Espanya ha de donar més explicacions sobre això que passa al Suprem, ha d’insistir que és un procés just i que l’estat és democràtic. Quan hom ha d’insistir tant a dir què és, alguna cosa falla. El problema és que és més fàcil de trobar quaranta-un senadors francesos defensant els dirigents independentistes que no pas quaranta-un d’espanyols.

Cada intervenció internacional és rebutjada amb l’autoafirmació nacionalista espanyola: menystenir la denúncia o combatre-la amb desmentiments que la realitat posa en evidència en cada sessió del judici al Suprem espanyol. Espanya és un estat que encara necessita reafirmar el seu caràcter democràtic, perquè no actua com a tal; i com a nació, perquè no ho és. Com a estat és una suma de quatre nacions. Però ara el nacionalisme espanyol està ferit i quan un nacionalisme d’estat està ferit, es torna agressiu i totalitari. El resultat primari del problema és Vox, però la versió ampliada són els convocants de la manifestació de la plaça Colón, PP i Ciutadans, cosa que acaba contaminant el PSOE, que es va aixecar de la taula de diàleg amb Catalunya per por.

A un animal ferit, com saben molt bé els espanyols, si li claves banderilles encara s’emprenya més. Només faltava el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, exigint per carta al rei Felipe VI que demani disculpes pel genocidi indígena en la conquesta d’Amèrica comès per les tropes espanyoles. Les reaccions que ha originat són d’una violència verbal extrema, de menyspreu personal a López Obrador i de reafirmació del genocidi com si fos una conquesta heroica. De fet, a les escoles espanyoles, les que diuen que no adoctrinen, s’hi explica això. El govern espanyol i tot ha dit que la conquesta ‘no pot jutjar-se a partir de consideracions contemporànies’. Seguint aquest argument no es podria jutjar l’Holocaust ni el genocidi armeni. Hi ha països que s’han disculpat o fins i tot han pagat indemnitzacions, com ara la Gran Bretanya, Itàlia, Alemanya, Austràlia i el Canadà. Espanya no demana perdó, respon reafirmant-se en el seu orgull ferit com a nació.

MÉS QÜESTIONS
Albinyana serà el cap de llista d’Esquerra Republicana a la presidència de la Generalitat.
Esquerra Republicana ha sorprès tothom anunciant que Josep Lluís Albinyana serà el cap de llista a les eleccions a les Corts Valencianes. El president del Consell Pre-autonòmic torna a la política activa després d’estar-ne molts anys apartat, tot i que sempre s’ha mantingut vinculat al valencianisme polític. Albinyana, que es presentarà per Castelló, explica per què ha fet el pas: ‘Perquè no podia negar-me a l’oferiment d’Esquerra pel que representa i perquè no es pot eludir la defensa de les llibertats democràtiques.’ Cal remarcar que el 2015 va ser candidat al senat espanyol a les llistes de Compromís-Podem. El president d’ERPV, Josep Barberà, cap de llista per la demarcació de València, ha dit: ‘Per als republicans valencians és un honor que l’única persona que ha practicat el valencianisme polític des de la màxima institució del País Valencià encapçali la nostra candidatura.’ La llista per la demarcació d’Alacant l’encapçala Mikel Forcada, professor de la Universitat d’Alacant i president comarcal d’ERPV a l’Alacantí.

València serà seu del centre de ciberseguretat de referència de l’ONU. L’Organització de les Nacions Unides, l’ONU, vol convertir la base que té a Quart de Poblet, a l’Horta, en el centre de referència mundial en tecnologia de la informació i de ciberseguretat, no tan sols de la secretaria general de l’entitat, sinó també de la resta d’organitzacions que la integren, com ara UNICEF o la FAO. Aquesta decisió evidencia que compta amb el País Valencià per a ampliar el Centre Internacional de Computació, amb seus a Ginebra (Suïssa) i Piscataway (Nova Jersey, Estats Units). Segons que ha explicat el director del Centre Internacional de Computació de l’ONU, Sameer Chauhan, la previsió és que en tres anys, més d’un centenar de professionals, experts en ciberseguretat, tractament de dades i intel·ligència artificial, s’incorporin a treballar a la base valenciana. Precisament, el consell de ministres espanyol del 14 de desembre passat va aprovar un pressupost de 6 milions d’euros per a contribuir a la transformació estratègica de la base de Quart de Poblet. Chauhan ha fet aquest anunci després de reunir-se amb el president de la Generalitat, Ximo Puig.

L’Obra Cultural Balear empararà les consultes sobre la monarquia que es facin a les Illes. L’Obra Cultural Balear (OCB) ha comunicat a la delegació del govern espanyol la possibilitat que els dies 6 i 7 d’abril es facin actes que incloguin consultes populars ‘simbòliques’ sobre monarquia o república en els municipis de les Illes. Segons fonts de l’OCB, aquestes consultes, que es farien sense cens, no són formalment convocades, sinó que amb aquest gest tenen el propòsit de facilitar que els grups que les vulguin fer les puguin fer. La junta electoral provincial ha autoritzat la consulta simbòlica sobre monarquia o república a Valldemossa, demanada per l’Agrupació d’Electors la Valldemossa que Volem. L’Obra assegura que com a reacció a la prohibició inicial de la junta electoral de Palma, agrupacions de diversos municipis han manifestat l’interès a fer les consultes i per això s’ha optat per registrar l’escrit a la delegació del govern espanyol. El president de l’OCB, Josep de Lluís, ha dit que la prohibició de la consulta al municipi d’Artà va causar alarma en l’Obra Cultural i es va interpretar com un atac ‘als estàndards democràtics’. De Lluís ha aclarit que no és l’OCB que convoca les consultes, sinó que ‘posa sobre la taula de l’opinió pública un determinat tema’.

Ryanair recupera la connexió de l’Alguer amb Girona. La companyia de baix cost Ryanair recupera la connexió entre l’Alguer i Girona, una de les destinacions més reclamades pel públic gironí. Ryanair ha programat tres vols setmanals de la ciutat sarda fins a Girona a partir de l’octubre. La ruta es va perdre el març de 2016, després de dotze anys, amb uns cent mil passatgers l’any. A més, a partir de l’octubre, quan comença la temporada d’hivern, també es reforçarà la connexió amb Eindhoven (Països Baixos) amb cinc vols la setmana, i es mantenen els vols amb Baden-Baden (Alemanya), Pisa (Itàlia), Cracòvia (Polònia), Rabat (Marroc).

La majoria de partits andorrans defensen la taxa turística. La majoria de partits són favorables a aplicar la taxa turística, encara que amb matisos entre ells, i només el PS i Tercera Via la descarten, segons que van dir durant el debat organitzat per l‘Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA). El més contundent va ser el candidat liberal, Jordi Gallardo, qui amb un sí rotund va deixar clara la seva posició. També va explicar que pretén fer d’Andorra una reserva mundial de la biosfera i promoure un turisme de qualitat que ‘no pugi amb un entrepà i baixi sense consumir res’. Els candidats de Demòcrates i d’Unió pel Progrés d’Andorra, Xavier Espot i Alfons Clavera, l’accepten, però demanen una negociació més profunda amb la Unió Hotelera. ‘Volem que s’implanti amb un import moderat, que no sigui recaptatori i que reverteixi en actuacions per a fomentar el turisme. Però abans caldria parlar amb els hotelers’, va dir Espot. Josep Roig, de Progressistes-SDP, va demanar que fos l’estat que la cobrés i no una entitat privada. Per contra, Pere López va dir que abans d’implantar-se cal un debat. ‘Ara mateix diem que no’, va afegir. Josep Pintat, cap de llista de Tercera Via, va recordar que la taxa és un impost que crea el govern ‘amb una finalitat i abans d’implantar-la caldria fer una autèntica política fiscal’. I encara va afegir: ‘No podem inventar nous impostos.’

LA XIFRA
70 euros per una bicicleta elèctrica i 960 per un cotxe és el que cobrarà anualment l’Ajuntament de València quan s’aprovi la nova ordenança reguladora de la taxa de vehicles de lloguer compartit a la via pública.

TAL DIA COM AVUI
El 26 de març de 1715 mor executat Josep Moragues, general austriacista a la guerra de Successió. Sense honors militars, decapitat i esquarterat. El seu cap fou posat en una gàbia de ferro penjada al Portal de Mar durant dotze anys

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb