Espanya no ha demanat formalment al Consell cap informe jurídic sobre l’oficialitat del català a la UE

El govern espanyol no ha demanat ara per ara formalment cap informe al Consell de la UE sobre l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec. Així ho expliquen fonts europees a l’ACN, que sí que indiquen, en canvi, que hi ha intercanvis informals entre l’executiu espanyol i els serveis jurídics de la institució sobre la proposta. Sense la petició formal del govern espanyol, asseguren les mateixes fonts, els serveis del Consell no emetran cap informe sobre la legalitat de l’oficialitat de les tres llengües, un requisit que han posat alguns estats per a poder tornar a abordar en profunditat la proposta en les reunions de ministres. Fonts diplomàtiques afirmen que esperen aquest informe d’avaluació de la legalitat per veure el futur de la iniciativa.

Fonts diplomàtiques asseguren que és el govern espanyol qui s’ha de moure ara per respondre els dubtes legals, polítics i econòmics expressats pels socis comunitaris i afirmen que només si hi ha els informes demanats per la majoria d’estats la qüestió es podrà tornar a abordar en profunditat. Sense aquest informe jurídic, remarquen, difícilment avançarà.

En l’origen de la demanda de l’informe hi ha divergències entre el govern espanyol i els serveis del Consell de la UE sobre la legalitat d’incloure les tres llengües al règim lingüístic de la UE. Tal com ha defensat en el memoràndum enviat als socis comunitaris en els darrers dies, l’executiu espanyol defensa que és legal, mentre els serveis del Consell plantegen dubtes jurídics, als quals s’acullen alguns països per mantenir-se ara per ara reticents a la proposta. Segons expliquen fonts europees, és per aquest motiu que el govern espanyol manté ara intercanvis informals amb els serveis del Consell per aclarir els dubtes jurídics.

Bèlgica pren nota dels arguments

En la compareixença de premsa posterior a la reunió, la ministra d’Exteriors i UE de Bèlgica, Hadja Lahbib, s’ha limitat a dir que pren nota dels arguments expressats pel govern espanyol en la reunió d’avui, després que el punt sobre l’oficialitat de les tres llengües s’hagi limitat a una exposició de l’executiu espanyol d’arguments per al reconeixement de l’oficialitat del català. “Veurem què passa”, ha dit la ministra belga preguntada sobre el futur de la proposta.

Tanmateix, a l’arribada a la reunió, el ministre d’Afers Europeus de Finlàndia, Anders Adlercreutz, ha allunyat ara per ara la possibilitat que la proposta tiri endavant per les repercussions que pugui tenir en les seves llengües minoritàries. “Entenem la necessitat. He viscut a Catalunya i entenc la situació lingüística, però quan prenem una decisió hem de mirar cap a on ens condueix”, ha dit. Per contra, la secretària d’estat de Romania, Daniela Grigore, ha subratllat el suport a la proposta perquè entén que és “molt important” per al govern espanyol, mentre el ministre d’Exteriors de Letònia, Krišjānis Kariņš, ha dit respectar les llengües que l’estat espanyol digui que són oficials, contràriament a declaracions passades en què havia apuntat que l’oficialitat de les tres llengües no era una qüestió prioritària a la UE.

Punt breu a la reunió

En la trobada, el govern espanyol ha presentat als socis comunitaris els arguments polítics i legals recollits en el memoràndum que dies abans havia fet arribar a les capitals. El punt sobre l’oficialitat de les tres llengües ha durat menys de deu minuts i cap altre país ha pres la paraula. El document presentat per l’executiu espanyol defensa que és perfectament viable de tenir legislacions autonòmiques i locals que s’adopten en llengües cooficials “encara que no siguin les llengües pròpies de la Constitució” i que no cal que siguin “llengües dels tractats” per ser reconegudes com a oficials a la UE.

El memoràndum recorda que la UE ha de “respectar la identitat nacional dels estats membre” i que, en el cas d’Espanya, això inclou “la diversitat lingüística”. “El català, el basc i el gallec són llengües cooficials amb profundes arrels històries, un gran nombre de parlants i un lloc en la nostra constitució”. Sobre això, l’executiu espanyol afirma que les autoritats públiques tenen l’obligació de “protegir els drets lingüístics” dels seus ciutadans i que això “s’estén a totes les esferes, també a l’europea”.

Amb la petició del govern espanyol per incloure la qüestió en aquesta reunió, l’oficialitat de les tres llengües ha estat per primera vegada en l’agenda dels ministres europeus sota presidència belga del Consell de la UE. La qüestió va estar en l’agenda de totes les reunions en presidència espanyola, però havia caigut d’ençà que Bèlgica havia pres el relleu al capdavant de la institució, principalment per la manca d’avenços en els informes demanats pels socis comunitaris sobre l’impacte legal, polític i econòmic de l’oficialitat.