Escòcia alerta que Londres pot no estar preparat per a l’amenaça russa a l’Atlàntic Nord

El ministre principal d’Escòcia, John Swinney, ha advertit que el Regne Unit podria no disposar de prou mitjans per respondre a l’amenaça que representa l’activitat militar de Rússia a l’Atlàntic Nord, especialment en zones pròximes a la costa escocesa.

Swinney ha expressat la seva preocupació arran d’informacions sobre la presència d’un submarí d’atac rus i dos submergibles més de caràcter espia, que haurien operat a prop d’infrastructures submarines clau, com ara cables de comunicacions i d’energia. El dirigent ha remarcat la importància estratègica d’aquestes instal·lacions, no només per al Regne Unit, sinó també per a altres països.

En aquest context, ha insistit en la necessitat de protegir aquests actius davant de possibles accions hostils, advertint que la presència de vaixells de guerra i submarins russos podria comportar riscos per a aquestes infrastructures crítiques.

Aquestes declaracions arriben una volta el ministre de Defensa britànic, John Healey, confirmés que forces del Regne Unit i dels seus aliats han seguit tres embarcacions russes detectades davant la costa nord del país. Segons Healey, es van desplegar un vaixell de guerra i una aeronau per dissuadir una activitat qualificada de “maligna”, vinculada al president rus, Vladímir Putin.

El titular de Defensa ha advertit igualment que Moscou intenta aprofitar que l’atenció internacional se centra actualment en altres conflictes, com el de l’Iran, i ha assenyalat Rússia com la principal amenaça per a la seguretat del Regne Unit.

Davant aquesta situació, Swinney ha reclamat una revisió de les prioritats en matèria de defensa i ha posat en dubte la capacitat actual de Londres per fer front a aquest escenari. Ha subratllat la necessitat de garantir que el país disposi dels recursos necessaris per respondre a l’activitat russa a l’Atlàntic Nord.

En la mateixa línia, Healey ha defensat augmentar la inversió en la protecció d’infrestructures crítiques per damunt d’altres despeses militars, i ha apuntat que cal prioritzar la seguretat d’aquests actius per sobre de programes com l’armament nuclear, que considera costosos i de difícil ús.

El dirigent del Partit Nacional Escocès també ha criticat la manca de comunicació amb el govern britànic en qüestions de seguretat, denunciant un dèficit de coordinació institucional i reclamant més col·laboració i diàleg entre administracions.

Com a precedent, ha recordat el cas d’un petrolier amb bandera russa, anteriorment conegut com a Bella 1, interceptat pels Estats Units i traslladat posteriorment a la costa escocesa sense avís previ a les autoritats d’Edimburg, fet que va generar tensions competencials.

Per la seva banda, el Ministeri de Defensa britànic ha assegurat que està reforçant la presència a l’Àrtic i al nord d’Europa, amb mesures com l’augment d’efectius a Noruega, el desplegament del portaavions HMS Prince of Wales i noves inversions en capacitats antisubmarines dins del programa Atlantic Bastion.

Segons un portaveu del ministeri, aquests esforços tenen com a objectiu garantir la seguretat nacional tant dins com fora del territori britànic, i ha destacat la tasca del personal militar destinat a Escòcia i dels professionals de la indústria de defensa.