Ermengol Gassiot: “El 2030 potser hi haurà estacions d’esquí que no podran obrir ni amb neu artificial”

Entrevista a l'arqueòleg i professor de la UAB Ermengol Gassiot · És un dels cent vuitanta científics que alerta dels riscs d’organitzar uns jocs al Pirineu

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
17.02.2022 - 20:51
Actualització: 17.02.2022 - 21:51

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Més de cent cinquanta científics de diversos àmbits van presentar ahir un manifest per a fer palesa la preocupació per la proposta de celebració d’uns jocs olímpics d’hivern al Pirineu l’any 2030. Hi aporten dades climàtiques, econòmiques i demogràfiques amb què desaconsellen d’organitzar un esdeveniment d’aquesta magnitud. En parlem amb Ermengol Gassiot, un dels encarregats de presentar ahir el manifest.

Quines estacions d’esquí ens podem trobar el 2030?
—Segons totes les projeccions, el 2030 tindrem un hivern més càlid. Això voldrà dir que, al marge del volum de precipitació, que és més difícil de preveure –encara que últimament tenim hiverns relativament secs–, hi haurà estacions que tindran dificultats per a mantenir la neu. La durada de la neu a la cota 2.000 es reduirà sensiblement. Això vol dir vint-i-cinc dies menys que avui en el cas que l’augment de temperatura sigui d’un grau. Això ja ho veiem ara.

El 2030 hi pot haver estacions que tinguin dificultat per a obrir?
—El 2030 hi haurà moltes més pistes d’esquí que requeriran neu artificial, és a dir, canons de neu. I, fins i tot, potser hi haurà estacions d’esquí que no podran obrir ni tenint neu artificial. Bàsicament, perquè podran produir neu artificial a la nit, però no se’n pot garantir el manteniment durant el dia. Fent uns jocs olímpics en un lloc de clima fred i on neva, el cost de precipitació de la neu és zero. Perquè ve una borrasca a unes determinades temperatures i fa que hi hagi innivació. Però fer uns jocs d’hivern en un lloc on fa més calor i hi neva poc té uns costos de producció que seran més alts com més calor faci.

Els partidaris de la candidatura sostenen que no es pot demostrar que no hi haurà neu el 2030.
—I tenen raó. Perquè qualsevol demostració científica es fa a posteriori. Per tant, haurem d’esperar al 2030 per a demostrar què passa el 2030. Ara, sí que és cert –i ho podem demostrar– que la temperatura al Pirineu ha augmentat per sobre d’un grau aquests darrers cinquanta anys; sí que podem demostrar que el manteniment de la neu al Pirineu s’ha reduït de mitjana aquests darrers anys i la tendència és que disminueixi més a totes les cotes. És a dir, la neu es fon abans. I també es va demostrant la desaparició de la neu que durava tot l’estiu. En general, doncs, veiem que a final d’any hi ha menys neu i dura menys, i això sí que ho podem demostrar del 2022 cap enrere. I la tendència d’aquest procés és a accelerar-se.

Denuncieu que un esdeveniment com els jocs podrien accentuar el model turístic que impera al Pirineu. Per què ho doneu per fet?
—Els jocs olímpics d’hivern són ploure sobre mullat. Ara com ara, al Pirineu ja hi ha un model fonamentalment basat en una activitat turística que té serioses repercussions per a la població local. Avui, el 52% de les residències del Pirineu són segones residències, tancades la major part de l’any. Això implica una minva d’accés a l’habitatge per a la població local, i una exigència d’infrastructures per a barris sencers en municipis on els ajuntaments ja tenen molt pocs recursos. I han de mantenir enllumenat públic i servei de recollida d’escombraries en zones on durant l’any no viu ningú. Els jocs olímpics d’hivern són un pas més en aquest model.

A la Xina hem vist com han aprofitat el salt de trampolí situant-lo en una antiga cimentera. El govern català diu que serà un model que no es basi en la construcció de grans equipaments.
—Per molt que el COI digui que cal canviar de model i limitar les edificacions, infrastructures i equipaments, caldrà modificar l’accessibilitat a les pistes i als equipaments per als turistes que vagin a veure els jocs. Uns equipaments que ens preguntem quina funció tindran després dels jocs. La proposta que es fa no ve acompanyada de cap documentació que n’avali l’impacte ambiental, i això també és preocupant. De la mateixa manera que posem sobre la taula dades que hem aplegat amb la nostra trajectòria de recerca –en el meu cas, de més de vint anys al Pirineu– o dades que ha generat la comunitat científica internacional, trobem a faltar que el govern de la Generalitat posi sobre la taula les dades que els permeten d’argumentar que seran uns jocs sostenibles.

S’ha dit, sense detallar, que s’impulsaran millores d’infrastructures ferroviàries i carreteres. Serien bones per a diversificar l’economia del Pirineu i que no depengués tant del turisme?
—Primer cal pensar si aquestes infrastructures són bones per a diversificar l’economia. Si volem potenciar una ramaderia ecològica que ens proporcioni productes de qualitat de quilòmetre zero, seria interessant potenciar infrastructures que garanteixin aigua perquè els animals puguin beure en altura durant el període estival; potser seria interessant de construir cabanes que puguin allotjar els ramaders i pistes perquè puguin accedir a controlar el seu ramat en zones on pasturen. Crec que és important de pensar les infrastructures del punt de vista de les necessitats de la població local. Els exemples que ha fet saber el govern bàsicament són infrastructures radials i que a Catalunya critiquem des de fa anys quan ho observem a l’estat.

A la conferència de premsa parlàveu d’un model radial orientat al fet que el Pirineu sigui “el jardí de la ciutat”.
—Sí. Aquest model actual en què el Pirineu i el seu desenvolupament depenen del món urbà no ha existit mai. És una cosa molt recent. L’arqueologia ens ho diu. Durant la major part de la història, el Pirineu ha funcionat com un espai productiu per ell mateix i, per tant, reivindiquem centrar el debat en aquests aspectes: les necessitats de la població local, la necessitat de preservar els ecosistemes locals. I a partir d’aquí començar-ne a parlar. Quines infrastructures necessita el Pirineu? Ampliar els accessos al túnel del Cadí o que hi hagi un hospital amb metges de qualitat al Pirineu, on encara hi ha molts pobles amb una població envellida i problemes de mobilitat? Centrem el debat. I allò que ens sembla molt preocupant és que per a parlar del desenvolupament del Pirineu, que s’ha de fer, s’hagin de fer servir uns Jocs Olímpics que impliquen un xantatge. El Pirineu necessita inversió? Sí, és evident. El problema és si aquesta inversió només pot arribar mitjançant un model que destrueix el territori.

A partir d’ara, quines seran les vostres accions per a mirar de convèncer la gent del Pirineu?
—El nostre objectiu com a investigadors és compartir allò que sabem. I compartim allò que sabem perquè són recerques que s’han nodrit de diners públics i les hem de retornar a la societat. Posem aquestes dades en accés obert, les integrem, les combinem entre les diverses disciplines i les facilitem. A partir d’aquí, si algú ens demana que entrem en detall, ho farem.

Teniu confiança en el resultat de la consulta?
—Qualsevol consulta depèn molt dels termes amb què es faci. I, parlant a títol individual, seria desitjable que qualsevol consulta es fes amb tota la informació sobre la taula. I que es fes amb diverses alternatives a sobre la taula. Evidentment, si l’alternativa és o jocs olímpics o zero inversió, entrarem en un procés amb les cartes marcades.

A qui creieu que interessen els jocs?
—Jo he vist que han estat entitats empresarials les primeres que han parlat dels jocs, les primeres que els han defensats. I no tenen arrelament al Pirineu.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies