ERC fa pinya amb Junqueras

  • Atribueix al context la baixada de la participació en la votació de l’executiva · La segona part del congrés nacional es farà a final de gener i s'hi tractarà el debat ideològic i organitzatiu

VilaWeb
Fotografia: Esquerra Republicana / Marc Puig
Arnau Lleonart
07.11.2022 - 13:52
Actualització: 07.11.2022 - 23:04

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Com és possible que en el millor moment d’ERC d’ençà del franquisme, amb trenta-tres diputats al parlament i tretze al congrés espanyol i la presidència de la Generalitat, en la votació per a renovar el mandat d’Oriol Junqueras i Marta Rovira el partit tingui menys militants –el cens era de 8.584 afiliats, mig miler menys que el 2019–, la participació de la militància sigui més baixa –el 50,2% contra el 57,14% de fa tres anys– i hi hagi més vots en blanc –el 13% del vot total, contra el 10,61% de 2019–, l’única manera d’expressar la disconformitat a la candidatura presentada?

De portes enfora, ERC nega que el partit sigui en reculada. La portaveu del partit, Marta Vilalta, ha expressat en conferència de premsa que a la direcció d’ERC estan “contents i satisfets” per la jornada electoral i ha definit el partit com una “organització viva i cohesionada”. Preguntada específicament, ha contestat: “És evident que el context sempre influeix. Quan hi ha una sola candidatura sempre hi ha menys participació que altres vegades. Els resultats han estat molt clars, hi ha hagut més d’un 50% de participació. En concret, més de 4.300 persones que van participar en el procés intern. No es pot menystenir aquesta xifra, i un suport del 87% a la candidatura liderada per Oriol Junqueras i Marta Rovira. El 2015 la participació va ser per sota el 40%, per fer una comparació. És veritat que l’última vegada que vam votar, l’any 2019, va ser una mica superior. El context era diferent, en aquell moment el president Oriol Junqueras era a la presó, tot això segur que influeix en la mobilització i la participació.”

La nova executiva, que ha creat noves vice-secretaries i incorpora perfils joves com els de Pau Morales, Marta Rosique i Kènia Domènech, consolida la bicefàlia partit-Generalitat a l’estil PNB a la qual ERC es va veure obligada per l’empresonament i inhabilitació de Junqueras. El 2019, quan Junqueras encara era a la presó, Pere Aragonès va ser nomenat coordinador general, un càrrec de nova creació i que ara ha renovat, amb què suplia l’absència de Junqueras al carrer. De la mateixa manera, Marta Vilalta va ser nomenada secretària general adjunta per arribar allà on Marta Rovira no arriba. Si bé la bicefàlia de moment funciona coordinadament, aquestes darreres setmanes s’han vist matisos entre el no radical de Junqueras a pactar amb el PSC i la tebiesa d’Aragonès a descartar-ho del tot per no tancar més portes que l’empenyin a una pròrroga del pressupost. La negociació parlamentària per a aprovar el pressupost tot just comença, i caldrà veure quina de les dues postures s’acaba imposant.

Ara per ara, la pressió d’ERC continua dirigida a Junts per Catalunya, als quals demana “la màxima responsabilitat possible” i que no bloquin la tramitació al parlament dels comptes. “Els demanem que facin el mateix que han fet a l’Ajuntament de Barcelona”, ha dit. Si l’any passat l’intercanvi de vots entre ERC i els comuns a Barcelona i el parlament va ser determinant per a aprovar els comptes, la política municipal torna a aparèixer en la negociació d’enguany, i s’afegeix a la del pressupost espanyol, sobre la qual ERC també vol influir.

Segons que ha dit Vilalta, hi ha algunes negociacions obertes amb el govern espanyol que transcorren paral·lelament. La primera és el compliment de les qüestions a les quals el govern espanyol es va comprometre en la negociació de l’any passat i que han quedat pendents. “El govern espanyol té deures per complir del pressupost anterior, en la mesura que ho puguem resoldre segur que serà més fàcil que hi hagi un vot favorable”, ha dit Vilalta.

La segona fa referència a la negociació de la taula de diàleg i les converses sobre el delicte de sedició. És a dir, “que es compleixin els compromisos adquirits per la desjudicialització”. I la tercera, els comptes en si mateixos, que responguin a les necessitats econòmiques del país. “Cal que a cadascun dels fronts puguem obtenir el millor resultat possible”, ha dit Vilalta.

Més enllà de la votació per l’executiva nacional i dels trenta membres del consell nacional que són d’elecció directa pels militants, el 29è congrés nacional d’ERC tindrà una nova cita a final de gener, segons que ha anunciat Vilalta. Llavors serà el moment del debat de ponències polítiques i, tal com ha obert la porta avui la portaveu d’ERC, una possible reforma de l’estatut intern. Amb tot, Vilalta no ha concretat si finalment es farà aquesta modificació del document que regeix l’organització del partit, ni tampoc en quin sentit seria. “Les ponències redactores estan explorant quins són els documents que portem a debat a la militància d’ERC”, ha dit.

Fa pocs mesos de la darrera conferència nacional, en la qual ja es van aprovar les línies estratègiques a seguir, però el context polític ha canviat amb la sortida de Junts del govern de la Generalitat. “És evident que ens haurem d’actualitzar tenint en compte el context, però l’aposta estratègica de fons d’apel·lar més gent per aconseguir ser més és ben vigent”, ha dit. També s’hi podria incorporar allò que pugui sortir de la taula de diàleg, que en principi s’ha de reunir abans d’acabar l’any, però encara no té data. “En funció de com vagi tot, ho anirem incorporant a la ponència estratègica. Intentarem tenir els documents més útils per a seguir el camí que ens porti a la construcció de la República catalana i fer que aquest país se’n surti”, ha dit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes