Enteneu-ho: és perquè el vot és nostre que no ens deixarem sotmetre

«Hi ha polítics que es pensen que l'espectacle ho suporta tot. I en èpoques normals és cert que suporta fins molt enllà. Però no pas en moments excepcionals com aquest, quan tot és en joc»

Vicent Partal
08.09.2017 - 11:07
Actualització: 08.09.2017 - 13:07
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Hi ha polítics que es pensen que l’espectacle ho suporta tot. N’hi ha que ho fan d’antic, amb el cinisme més precís i abominable, amb una irritant professionalitat. Però n’hi ha que sembla que s’han cregut, en un moment determinat, que som tots una colla d’imbècils que no sabem prou per què votem a qui votem. Tots semblen convençuts que la situació que el poble de Catalunya ha creat amb el seu vot directe i conscient en unes eleccions és un error. Però no ho és. Puc entendre que a alguns la realitat els resulte un malson i ho lamente molt. Però, si és el cas, hauran d’aprendre a superar-ho.

L’espectacle que ha fet el bloc unionista al parlament aquests dos dies ha estat lamentable, patètic, insuportable, d’autèntica vergonya. S’han escarrassat per esgotar-nos i fer-nos estar amb tensió, amb un estira-i-arronsa d’hores i més hores de perdre temps, de recaragolar el reglament, d’inventar-se coses inexistents, de moure confusió, de cridar i fer proclames fora de to i fora de lloc. L’escenificació era la de les grans ocasions; les frases, a voltes, molt solemnes. Però els fallava una cosa fonamental i bàsica: la credibilitat. La seua era nul·la.

Perquè és inaudit que intenten donar lliçons de democràcia o de legitimitat els qui van eixir directament del bressol del franquisme, els qui han espoliat la ciutadania d’aquest país durant dècades robant a mans plenes, els qui tenen milers d’encausats per corrupció, els qui van trencar la constitució amb el colp d’estat contra l’estatut, els qui van dir que era ETA aquell 11-M sabent que mentien i menystenint els cadàvers colgats en aquells trens, per mirar que no recordàssem la nit de camaraderia i rialles a les Açores. Aquella nit que va obrir la porta a la mentida institucionalitzada i ens va abocar a una guerra injusta i salvatge, que no volíem, les conseqüències de la qual pagarem durant decennis i decennis.

Tan inaudit com és que ara pretenguen donar-nos lliçons de mètode i de rigor democràtic i de compliment de la llei –sobretot d’això!– els creadors del GAL, els torturadors de la Barcelona olímpica, els qui ens van ficar per força dins l’OTAN, els qui van canviar la constitució en poques hores vulnerant tots els procediments imaginables, els qui van dir que donarien suport a l’estatut del Parlament de Catalunya i després en feien befa perquè l’havien passat pel ribot, els qui van adulterar les eleccions basques del 2009, quan prohibiren de participar-hi els votants de la segona força política d’aquell país. Els qui van acompanyar a la porta de la presó un assassí condemnat i encara l’abraçaven sense vergonya ni pudor. Els qui, mentre el president Maragall, un dels seus, presentava a Madrid l’estatut ja corrien a rebaixar-lo per la porta de darrere.

Hi ha polítics que es pensen que l’espectacle ho suporta tot. I en èpoques normals és cert que suporta fins molt enllà. Però no pas en moments excepcionals com aquest, quan tot és en joc.

El 27 de setembre de 2015 els ciutadans de Catalunya vam anar a votar. I, per més giragonses i trampes dialèctiques que vulguen fer durant segles i més segles, fins que es glace l’infern, la majoria d’aquest país va decidir, democràticament i en llibertat. Sabíem què votàvem i vam votar amb plena consciència. No ens vam equivocar. No ens vam equivocar.

I és per això i no per res més, pel meu vot, pel de l’altre, pel de l’altre i pel de més enllà, que Carme Forcadell és la presidenta que ha de suportar les seues impertinències. I és per això, no per res més, pel meu vot, pel de l’altre, pel de l’altre i pel de més enllà, que Carles Puigdemont és el president que ha de sentir els seus insults i les seues provocacions. Tant que diuen creure en les normes i les regles i els funcionaments de la democràcia i veges si obliden fàcilment la primera i principal de totes: que és el poble, i no ells, qui decideix; que és del poble, i no afortunadament d’ells, que naix la legitimitat.

Poden fer el fariseu tantes hores com vulguen i tants dies com vulguen. Resistirem el seu cinisme, amb paciència. Però, en favor de la seua salut, farien bé de mirar de cara el país que representen i adonar-se d’una vegada que hem deixat de tenir-los por, que hem deixat de témer el poder, que sabem com arribar allà on vam decidir que arribaríem i que no estem disposats a suportar mai més, ni un sol dia més, la submissió que cínicament i disfressada de grans paraules ells, els diputats que estralejaven, feien crits i movien els braços com molinets, ens proposen com a projecte de futur. S’ha acabat: el vot és nostre i no ens el deixarem robar.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Martín Gurgui
Josep Martín Gurgui
08.09.2017  ·  00:36

Perdona però..
Havíem d’haver dit que la llei va deixar d’ existir a Catalunya el 1714.
Des de llavors TOT HA ESTAT CORRUPCIÓ.
Ara és massa tard.

Vicent fa temps que et dic que la realitat no és la teva visió Bàltics.
No en podem sortir. Hem avançat la Reina SENSE CAP PEÓ NI ÀLFIL que la defensi.
Els demòcrates (franquistes) són ells.

Josep Jallé
Josep Jallé
08.09.2017  ·  00:37

Per a ells no és possible el que passa, no pot ser real i … criden, menystenen, insulten, menteixen. Pensen, perdó, creuen que el que més crida te la raó. És la seua desesperació esperpèntica. D’ací uns anys ho veurem com el final d’una mala comèdia. Cal anar endavant, sense perdre el temps, ni quatre paraules més. Tic … tac… tic… tac… a 23 dies.

Ramon Perera
Ramon Perera
08.09.2017  ·  00:37

Sí senyor, no ens deixarem robar el vot. I s’han equivocat molt aquells que creien que era la nostra manera de ser la que veien quan en realitat només era que estàvem sotmesos a una força física, sí física, que ens superava. Però la realitat és canviant i ara aquesta força ja no ens supera. Cal valorar les coses segons el ritme de la història per tal de no equivocar-se.

Muma Soler
Muma Soler
08.09.2017  ·  00:38

Que ho sapigueu tots: alguns catalans de l’estranger ja hem votat avui (per corespondència, vot anticipat).
No ens aturaran.

Antoni Mirabent
Antoni Mirabent
08.09.2017  ·  00:39

El president Puigdemont és el nostre anxaneta, el govern i els diputats independentistes fan el castell i nosaltres, el poble, ciutadans amb nom i cognoms, fem la pinya.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
08.09.2017  ·  00:39

Et surt l’indignació i no n’hi ha per menys, sinó per més. Però aguantem perquè veiem la llum del final del túnnel. Aguantem perquè la paciència és un component imprescindible de la nostra victòria.
Però hem d’aguantar més del que a mí em semblaria normal d’aguantar. Per més voltes que hi dono, la nostra llibertat és, sobretot, una exigència de dignitat.
Voldria assenyalar el gran perill que suposa una campanya desfermada contra un poble, basada en el rèdit polític que n’obté el PP, però no només. Quan s’ha desencadenat, la crítica contra els catalans també rendeix al PSOE d’Andalusia i a C’s. Aquesta situació, amb uns mitjans aplicats a fons, pot crear una base per un conflicte de fons.
Per altra part, els catalans hem estat tan acostumats a aquests atacs que ens podríem tornar mesells, sota el miratge d’un sentiment íntim de superioritat, perfectament inútil i obtús.
Per ser una nació lliure ens caldrà un llarg aprenentatge de què és irrenunciable i què es pot pactar
Per sort, ara ens domina la il·lusió de l’independència i això ens salvarà del ressentiment.

Roger Civera
Roger Civera
08.09.2017  ·  00:40

Màxima tranquilitat, ara el que hem de fer és restar tranquils i tirar endavant.
En particular m’he “tragat” senceres les intervencions de C’s, PP i PSOE (em negue a mantenir-los les seues sigles catalanes), quan normalment, per no fer mala sang, no ho faig. M’he les he autoinflingides com a vacuna, vacuna contra el nerviosisme, la exaltació i la sobreexitació… i m’ha anat be.
Guanyarem!!!

Víctor Serra
Víctor Serra
08.09.2017  ·  00:53

L’unionisme ha demostrat que no té projecte. Que només hi és per enredar i impedir que es facin coses. Per preservar els privilegis de les èlits franquistes de l’Estat espanyol i l’Ibex 35 .
Si això és el que volem, quedem-nos a casa. Si no, sortim al carrer a defensar els nostres polítics i anem a votar el 1-O.

Núria Castells
Núria Castells
08.09.2017  ·  01:57

Serenitat i organització. Tots a una. Atents a les convocatòries de les nostres organitzacions i partits. Res d’accions improvisades. Som una societat molt ben articulada: servim-nos d’aquesta força.

Albert Miret
Albert Miret
08.09.2017  ·  06:54

Desolat i avergonyit després d’haver vist l’actuació de la lepra que ens infecta, l’essència de l’espanyolisme absurd i gesticulant, la perversa educació de quatre desesperats que es feien dir polítics i resulten ser a l’hora de la veritat la còpia barata dels caps de la màfia madrilenya. Tardaré molt de temps en oblidar aquest ridícul espectacle, aquesta mostra de degeneració humana.

Josep Usó
Josep Usó
08.09.2017  ·  07:26

L’espectacle ha sigut ben lamentable. I, a més a més, retransmès en directe. De manera que no podran dir mai, cap d’ells, que no se’ls ha interpretat bé. Cap d’ells podrà, per anys que visca, tornar a enganyar a cap votant. Són ells qui ens han fet arribar fins ací i els qui s’ho han trobat. Ara, han fet tard. Els resten vint-i-dos dies d’angoixa, fins el referèndum final.

Josep Segura
Josep Segura
08.09.2017  ·  08:55

Jo he sentit més pena que indignació. Sobre tot per dues persones que tenia en certa estima, ni que fossin adversaris respecte a les meves idees. Consternant i patètic Coscubiela, defensant els “drets del seu fill” posant-se al costat dels que algun dia potser li negaran fins i tot el dret a respirar. Covard, o simplement catalanòfob disfressat ? L’altre és l’Iceta, que ha perdut la poca honorabilitat que li quedava. Només cal veure la foto publicada amb aquesta editorial. “Dios los cria y ellos se juntan” fent-se petonets en un moment donat en el racó de CSQP al Parlament. Per nosaltres, ara, l’objectiu es diu 1-O. Jo ja hauré votat (ho faré avui), però faré els 600 km per posar el meu cos i el meu esperit per fer part de la barrera contra aquesta forma “moderna” de neo-feixisme embolcallat de legalidaz. Si els meus dos avis que van combatre al costat dels republicans contra Franco veiessin això !

Pep Agulló
Pep Agulló
08.09.2017  ·  09:22

Roger Civera, fa molt de temps que no em puc empassar cap d’aquests abominables monòlegs d’immundicia, d’insults, de mentides, de calumnies, de menysteniments, etc… Els trec la veu (magnític comandament) . És una qüestió de salut però també per dignitat perquè la meva llei de desconnexió fa anys que l’he aprovada. Potser hauré de seguir les teves vacunes. Endavant, el vot i l raó és nostre.

Jaume Calsapeu
Jaume Calsapeu
08.09.2017  ·  09:23

Tornem al mateix de sempre, els lacais de la oligarquia espanyola PP, Cs i PsoE i alguns dels que ara son als Comuns, tènen pànic a perdre els “falsos” llocs de treball i creuen que tots els altres tenim la mateixa por, d’aquí les amenaces sancionadores als càrrecs polítics, alcaldes i funcionaris, però és només la nostra fermesa que ens alliberarà, quan vegin la persistència i l’absoluta determinació i la impossiblitat de censurar i punir a tanta tanta gent acabaran anant-se, si, s’aniran, tenen mentalitat de colonitzadors.
La llàstima es que encara molts d’aquests lacais, creient que es defensen a sí mateixos no s’adonen que estan defensant una oligarquia espanyola arrogant, paràsita, obscena amb els seus gustos faraònics i impermeable al patiment aliè i utilitza la por dels seus lacais, més o menys ben alimentats, per mantenir la distància per a estar a resguard dins la seva illa central enmig de la meseta, espero que quan aquests lacais s’adonin que estan sent utilitzats, s’avergonyiran, ells, els seus fills i nets també viuen a la colònia espoliada, espero que no tardin massa a adonar-se que son espoliats i no conquistadores.
Els funcionaris de l’Estat morirant “matant” com han fet amb tots els processos de descolonització, és per això que s’ha d’entendre que no hi ha punt de retorn, si s’ha d’aturar el pais ens hem de prepararar per fer-ho organitzadament, fins a fer-los fora pacíficament.

David Badia
David Badia
08.09.2017  ·  10:07

Viure per veure, en Coscubiela i Rabell aliats amb l’extrema dreta espanyolista, per fi s’han tret la careta, i des de ara ja no poden enganyar a ningú, excepte els qui agrada ser enganyats i aixequin la camisa.

Andreu Fàbregas
Andreu Fàbregas
08.09.2017  ·  10:51

Espanya contra Catalunya ja fa temps que es veu que és com un grup de mals musics i sense director. Son un desgavell. El mateix T.C. no te pas sintonia plena amb el govern. El ‘pedrusco’ no es líder de res; amb el seu estil de no dar la cara i intentar amagar-se de responsabilitats; potser és el pitjor president que els ha tocat en sort als del pp. A tots plegats, nomes els uneix l’afany d’anar contra Catalunya, fent mala música (soroll) i intentar atordir-nos a base decibels i… no se’n surten. Nosaltres ja som com un rodet que avança imparable.

I ara és el moment de que als que us encanta fer cridòria en manifestacions pel carrer i també fer un xic el mico (ep, igual amb bona utilitat!) us feus notar al mil per cent; no ens defraudeu!

P. S.
Pep Agulló i Roger Civera: Jo també els trec la veu; el escoltar-los es com engullir-se un menjar tóxíc.

Ferran Cubells
Ferran Cubells
08.09.2017  ·  11:14

La actitud d´en Coscubiela i Rabell em recorda el : “Tú también, Bruto, hijo mio”.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
08.09.2017  ·  11:27

Perquè és inaudit que cap dels nostres digui que la llei va deixar a Catalunya a Catalunya el dia Castella ens va destruir imposant-nos la corrupció absoluta.
Els espanyolistes estan quedant com demòcrates (franquistes però demòcrates) i nosaltres, som incapaços de dir que la Constitució és absolutista i no es pot acceptar. Incapaços
No anem bé. Això no és Estonia ni Russia, desgraciadament és Españya i per tant molt pitjor que Russia.
Repeteixo: no anem gens bé.

Antoni López
Antoni López
08.09.2017  ·  11:54

AMEN !!

Oriol Gordó
Oriol Gordó
08.09.2017  ·  12:43

Ara bé l’estrebada. Hem de resistir. Si aconseguim resistir i tirar endavant els preparatius del referèndum, haurem fet un pas de gegant per assolir la llibertat.

Com va dir ahir en Vicent, l’estat només té dues opcions. el blablabla i l’ús de la força. Ara ells han de fer la seva jugada i nosaltres respondre’ls en conseqüència, de forma pacífica però ferma i absolutament determinada.

Cal que tots nosaltres, individualment, cremem mentalment les naus.

Octavi Monsonís
Octavi Monsonís
08.09.2017  ·  13:03

Les bases per avançar cap al nou estat català ja estan posades i de l’espectacle que han donat al Parlament i del canyaret que hi han armat, demà qui se’n recordarà? Només es recordarà d’aquestes dues sessions del Parlament que els parlamentaris elegits democràticament de forma majoritària han votat unes lleis que obrin les portes a la independència de Catalunya i que estan decidits a arribar fins al final. I això és l’important. La resta són bufes de pato. Fins i tot l’aplaudiment rebut pel senyor Coscubiela de part de la dreta estantissa i reaccionària, que ha acollit dempeus les seues paraules com si foren les pròpies. No fa que pensar, això? Ha reflexionat, el senyor Coscubiela, quins interessos defén? Doncs això i tot passarà per a vergonya de tots ells.
Només falten 23 dies. No defalliu!

Lluís Paloma
Lluís Paloma
08.09.2017  ·  13:06

Una pregunta que fa dies que em faig, i és incòmoda, és: què en fem, dels grans polítics unionistes? Per una banda, es cert que volem una democràcia per a tothom, i no podem fer excepcions. Per l’altra, i especialment amb els numerets que han muntat al Parlament de Catalunya aquestes darreres quaranta-vuit hores, és obvi que permetre’ls participar en les eleccions de la nova República Catalana és, com a mínim, un problema. Vull dir, està clar que la seva obsessió serà tornar-nos a integrar a Espanya, i si no ho poden fer, miraran de sabotejar el funcionament de la nova república tant com puguin. I a la llarga el seu és un projecte perdedor, simplement perquè Espanya està ja estimbant-se pel precipici, i nosaltres ho farem molt millor només que ens hi esforcem una mica, el que convencerà molta gent. Però hi haurà un temps inicial en què aquest avantatge s’ha d’anar produïnt, i aquí és on poder fer la feina amb tranquil·litat és molt important. Si cada ple del Parlament de la nova república ha de ser Can Pixa per culpa de quatre emprenyats, flac favor ens farem.

Joaquim Torrent
Joaquim Torrent
08.09.2017  ·  15:14

Com aquella famosa pel.lícula.: “La parada de los monstruos”….

Albert Miret
Albert Miret
08.09.2017  ·  16:12

Genial la pregunta de l’entrevistador de la sexta al Sardà aquest migdia al Parlament.
– ¿Vd. cree que a parte de los políticos independentistas hay más personas que crean en el independentismo en Catalunya?

Que un periodista director d’una cadena com la sexta sigui capaç de fer una pregunta tant idiota, dona una idea de com de desinformats van els espanyols.

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
08.09.2017  ·  18:57

Ara més que mai, hem d’anar a votar l’1 d’octubre per demostrar als unionistes que són minoritaris i esperem que acabin desapareixent del mapa polític. i que per tant si volen fer espectacle i no política, que vagin a un circ.
Lamentable Iceta, gesticulant i cridant es va cobrir de glòria.
Lamentable l’Arrimadas, que sempre parla en nom dels qui no l`han votat: els catalans i catalanes, com si tingués la majoria i dient acudits i mentides una rere l’altra.
Lamentable el pare de la pàtria espanyola, dit Albiol, que amb els suport de tot l’exèrcit mediàtic espanyo i de Rajoy, es permet dir bestieses com un disc ratllat.
Lamentable, potser el més lamentable, va ser el paper de Coscubiela. Amb to pitjor que tots els unionistes, per això els aplaudiments amb eles diputats d’aquesta partits dempeus quan deixava anar andanades contra el projecte dels independentistes parlant de la seva família. Diu que vol deixar la política però penso que s’equivoca, ja que aquest estalinista estaria molt a gust i el rebrien amb els braços oberts tots els tres partit sucursalistes i espanyolistes. A més, ha provocat un trencament profund a CSQP. Li haurien de donar un premi.

jaume vall
jaume vall
08.09.2017  ·  23:25

ignorància , ingenuïtat

reiteren al llarg de la història suposa que ni la ignorància ni la ingenuïtat són, per sí mateixes reprovables.
són aspectes intrínsecs de la vida humana. tothom neix ignorant, tothom ha viscut -gaudit/sofert- la ingenuïtat.
ara bé, la ignorància pot ésser superada amb la voluntat de saber, la ingenuïtat pot ésser superada per la capacitat d’entomar la realitat de la vida.
la raó d’avui per votar sí en el referèndum és perquè no podem permetre que la ignorància (interessada) i la ingenuïtat (impostada) condueixin les nostres vides, sobretot socialment.
la ignorància dels polítics i líders socials a l’estat espanyol en haver obviat els fets que s’han anat repetint al llarg de la història més o menys recent.
No recorden que fa cent anys es va constituir una Mancomunitat catalana que va posar unes estructures bàsiques d’estat? No recorden que l’estat espanyol ja va reprimir-lo? No recorden el 1931? No recorden 1933? No recorden 1936 ? No recorden 1977? No recorden 1981? No recorden 2005? No recorden 2010?
Com que no ho poden haver oblidat, la ignorància no aplica. Si de cas la ignorància interessada. I això, per a estadistes, és devastador.
La ingenuïtat. Algú d’ells pot ser tan ingenu com per pensar que prohibint una votació l’1 d’octubre s’arregla el problema? Algú d’ells pot ser tan ingenu com per creure que inhabilitant, condemnant càrrecs electes evitaran que la voluntat d’autodeterminació desaparegui? Realment es creuen que poden suspendre l’autonomia, convocar autonòmiques i que el sobiranisme es desinfli?
Annex. La raó per votar sí en el referèndum també s’escriu avui amb les lletres de tolerància. Si constituïm una república catalana, els Coscubiela, Iceta, Rabell, Arrimadas, continuaran gaudint de la tolerància política, i molt probablement d’una certa tolerància social, i no patiran represàlies per tota la seva actuació indigna. Si continuem depenent de la monarquia espanyola, en Mas, Junqueras, Puigdemont, Forcadell i altres representants de les nostres institucions patiran, i molt, la represàlia despietada castellana. També per això, cal que tinguem un estat propi.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes