Són les cinc de la tarda. Surts de la feina i mires el teu mòbil. Tens més de 60 missatges de WhatsApp sense respondre. Et fa mandra, però decideixes obrir els xats. La teva mare t’ha enviat dos acudits força dolents. Decideixes contestar-li amb una careta plorant de riure (😂), encara que no et facin gens de gràcia. D’altra banda, el grup d’amics de la universitat ha estat parlant durant tota la tarda de quedar un dia d’aquests. No tens ganes de llegir tots els missatges que han enviat i respons amb l’emoji del polze amunt (👍). Quan arribes a casa, revises la conversa i t’adones que has acceptat anar a passar un cap de setmana a esquiar. Penses que tan de bo no t’haguessis precipitat en la teva resposta; odies la neu. T’arriba una altra notificació. La teva parella et pica l’ullet a través de la pantalla (😏). Què voldrà dir amb això…?

Qui més qui menys ha viscut una situació similar a aquesta alguna vegada. I és que els emojis s’han convertit en l’alfabet del segle XXI i en un recurs imprescindible per expressar-nos en la comunicació 2.0. Cada any se’n creen de nous i més diversos. Per aquest 2019, el consorci Unicode, l’encarregat d’estandaritzar-los, n’ha aprovat la incorporació de 230 de nous als nostres teclats. Això vol dir que a finals d’aquest any en podrem utilitzar més de 3.000, tots molt diferents però amb un origen comú.

Dos punts, un guió i una coma. Això és el que Scott Fahlman va necessitar per expressar que estava enviant un missatge amb un to humorístic. L’any 1982, l’investigador de la Universitat Carnegie Mellon es va adonar que les paraules no eren suficients (o no eren prou sintètiques) per transmetre el que realment volia dir en els seus correus electrònics i un dia va descobrir que si unia aquests tres signes de puntuació podia transmetre les emocions content :- ) i trist :- (. Així van néixer les primeres emoticones que, amb el pas dels anys, es van convertir en petits pictogrames cada cop més elaborats i representatius de la realitat, el que avui dia anomenem emojis. No va ser fins al 2010 quan el seu ús a casa nostra es va popularitzar, gràcies a l’auge dels smartphones i les aplicacions de missatgeria instantània. Va ser l’inici d’una revolució del llenguatge digital; una revolució que encara continua i que no sembla tenir final.

Segons l’estudi An Internet Minute in 2018 elaborat per Lori Lewis i Chadd Callahan de Cumulus Media, cada minut s’envien una mitjana de 18 milions missatges per WhatsApp, la majoria acompanyats d’emojis. No hi ha un únic motiu que expliqui per què ja no podem viure sense ells, però utilitzant-los la nostra comunicació es torna molt més àgil i ràpida. ‘Si tinc dues opcions per dir la mateixa cosa, sempre escolliré la més econòmica. Per tant, si puc reproduir el que vull dir amb emojis, evidentment els utilitzaré abans que les paraules’, explica Frederic Guerrero, professor del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Però aquests símbols ens aporten encara més que això: permeten deixar volar la nostra creativitat. ‘Els recursos cognitius que abans destinàvem a escriure, ara els aprofitem per ser més imaginatius’, assegura Guerrero.

Suposem que volem enviar ‘tres petons’ (😘😘😘) a un amic. En lloc d’escriure-ho, podem posar tres emojis d’un petó i acompanyar-los d’una essa. Les paraules es conjuguen amb les imatges i el resultat és un missatge més simpàtic, divertit i capaç de transmetre millor com ens sentim. ‘Els emojis permeten l’anàlisi dels missatges d’una manera molt més efectiva que l’anàlisi textual. Jo puc saber abans si estàs de bon humor o no si analitzo els símbols que fas servir que no les teves paraules’, explica Guerrero.

I no només ens ajuden a desxifrar el to en el qual ens parla l’altra persona, sinó que ens poden donar informació sobre la seva personalitat. Segons un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), les persones introvertides són les que utilitzen més emoticones. Si el nostre interlocutor és amable, farà servir més emojis que incloguin cors, mentre que si és emocionalment inestable, es decantarà per rostres que mostren emocions extremes, com ara cares plorant de tristesa o amb els ulls tancats.

‘Hi ha molts usos de les emojis, cadascú els utilitza pel que vol. Tot i que hi ha un aspecte comú, que és el d’introduir un element humà. A partir d’aquí l’ús que realment en fem és molt divers’, explica Eulàlia Hernàndez, professora del Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. I és que, quan es crea un emoji, encara que sembli estrany, se li dóna un significat concret.

Tot i així, a vegades ens trobem que no tothom interpreta aquests símbols de la mateixa manera. Precisament per intentar reduir aquesta problemàtica es va crear l’Emojipèdia, una pàgina a mode de diccionari dels emojis que explica el significat real de cadascun d’aquests símbols i les seves possibles interpretacions. De manera que l’argot dels emojis no és tan simple com podem arribar a pensar.

A partir d’una enquesta no científica, hem pogut comprovar que existeixen tantes interpretacions dels emojis com persones que els reben o els envien. Per exemple, què significa l’emoji de les mans xocant (🙏)? Segons l’Emojipèdia, el símbol prové de la cultura japonesa i significa ‘gràcies’ o ‘si us plau, encara que molts de nosaltres l’interpretem com unes mans que estan resant. En canvi, l’emoji del mico tapant-se els ulls (🙈) (anomenat see no evil monkey) és una de les tres figures que fan referència al proverbi oriental ‘no miris el mal, no escoltis el mal, no diguis el mal’. En altres cultures s’utilitza, però, per expressar que una cosa ens fa vergonya o ens genera sorpresa.

Tot i així, cada any arriben noves actualitzacions d’aquests símbols. El llistat d’emojis d’aquest 2019 ampliarà el ventall de gent que pot ser representada i inclourà individus amb diferents diversitats funcionals, com ara persones cegues o en cadira de rodes o parelles inclusives, tant pel que fa el gènere com el to de pell.

Segons Francesco Barbieri, professor del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, els emojis es van crear amb la pell groga perquè tothom s’hi sentís identificat. Però aquesta idea ha desaparegut completament i ara cada cop ens hi podem sentir més representats. Des de l’any 2015, podem canviar-los el to de pell i des del 2016 les dones han vist incrementada la seva presència. ‘Això és fantàstic perquè, d’alguna manera, permet el grau d’especificitat que la gent demanava’, explica Eulàlia Hernàndez.

No obstant, encara no s’ha aconseguit trencar amb els estereotips de gènere i de raça. La que la majoria d’emojis que representen una dona tenen associat el color rosa o s’utilitzen per referir-se a professions culinàries o artístiques, mentre que els homes porten el color blau i es vinculen més sovint amb professions com la d’informàtic o científic. El mateix passa amb el color de pell clar, que s’utilitza en moltes més ocasions que els foscos. Segons Barbieri, el significat d’un emoji pot canviar completament depenent dels modificadors que hi afegim.

‘Un emoji no és un dibuix realista d’allò que es vol representar, però s’aproxima més una cara amb una rialla a algú que riu que no dir ‘em fas molta gràcia’ o ‘això és molt divertit’’, explica Frederic Guerrero. I el cert és que avui dia les paraules es transformen en emojis. L’evidència més clara és que l’any 2015 el diccionari Oxford escollís l’emoji que plora de riure com a paraula de l’any. Perquè sembla que, des de l’aparició d’Internet i les xarxes socials, conversem més però utilitzem cada vegada menys paraules.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb