El cèlebre bitllet daurat de ‘Charlie i la fàbrica de xocolata’ no només va agradar els nens: va despertar, en avis i besavis, el record d’aquells cromos de colors vius que s’enganxaven amb cura als àlbums a la tornada d’escola o tot jugant al carrer. No és ben bé el mateix, però feia també que la xocolata fos més bona i que es mengés amb una il·lusió afegida. Dit d’una altra manera: Willy Wonka no va inventar res. Es diu que fou el francès Albert Poulain, fill del fundador d’una empresa xocolatera que arribaria a tenir impremta pròpia, el qui l’any 1884 es va empescar que això d’amagar una cartolina de colors en una rajola seria una bona cosa. No li mancava raó.

Els francesos Poulain, pioners en l'edició dels cromos de la xocolata.
Els francesos Poulain, pioners en l’edició dels cromos de la xocolata.

La dèria de col·leccionar

Completar l’àlbum -que no hi manqui res-, aplegar, bescanviar, reunir, arreplegar… se li pot dir de moltes maneres, però hi ha un fet que és del tot indiscutible: col·leccionar és una dèria. I el qui està tocat per aquesta idea fixa difícilment s’hi pot resistir. Allò de veure rectangles en blanc a les pàgines, en general, no ho portem gaire bé. No és que siguem obsessius, és que els buits minven coherència al conjunt.

Les empreses, que van sempre un pas endavant, n’eren perfectament conscients, i per això van idear un reclam que els garantia consumidors compromesos. El premi no eren descomptes, ni un joc de paelles, ni un val per un pernil. Era molt més simple: un àlbum acabat. Senzill però efectiu. Cal donar-los les gràcies perquè, a banda de beneficiar les vendes, les col·leccions de cromos tenien i tenen alguna cosa d’acompliment personal, de satisfacció per la feina feta, de recompensa a la perseverança i, per allò de l’intercanvi, de foment de les relacions.

Cromo de la sèrie “La guerra ruso-japonesa” d'Amatller, impresa per H. Miralles.
Cromo de la sèrie “La guerra ruso-japonesa” d’Amatller, impresa per H. Miralles.

És molt difícil d’escatir qui va ser el primer xocolater català a amagar un paperet a la rajola: sense emetre un judici definitiu, la cosa està entre el barceloní Jaume Boix -que tenia l’establiment al carrer de l’Hospital- i Chocolates Amatller, i balla entre 1910 i 1912 (el taller d’Hermenegildo Miralles editaria per a Amatller aproximadament per aquestes dates la col·lecció ‘Guerra ruso-japonesa’, de 80 cromos). Però allò veritablement important no és ser el primer, sinó aguantar la carrera de fons: ho van fer tots a la perfecció.

Artistes, lletraferits i altres rareses

Podien haver-ho fet així i aixà, sense gaire miraments, però resulta que no. Que hi van esmerçar recursos i entusiasme i van editar un producte de gran qualitat que encara avui és cobejat pels col·leccionistes. Actualment, sembla que gairebé la totalitat de les col·leccions presents al mercat són de futbol: un nom, una fotografia i a córrer. Abans, però, atenent potser al públic més divers que consumia la xocolata, n’hi havia de molt diverses. Per ser pràctics, les hem aplegat en sis categories: les col·leccions cinematogràfiques, les d’episodis històrics i temàtica militar, les de literatura, les que donaven a conèixer altres cultures o indrets, les que pretenien reflectir modernitat i les que explicaven la història de la xocolata.

Sèrie de Juncosa dedicada als artistes de cinema.
Sèrie de Juncosa dedicada als artistes de cinema.

L’olla havia començat a bullir pels volts de la Gran Guerra, però la dictadura de Primo de Rivera donà el tret de sortida a la producció de cromos, que atenyé el seu punt àlgid entre l’any 1923 i fins al 1936 amb sèries molt ben aconseguides. Destaquen les col·leccions cinematogràfiques promogudes per Ortí, Piera i Brugueras, de Terrassa, a partir de 1925 i les de Juncosa amb ‘Notabilidades de la pantalla’ o ‘Célebres artistas cinematográficos’.

Juncosa va tocar gairebé totes les tecles que podia en aquest camp: a banda del cinema, dedicà una col·lecció de 21 cromos a l’Exposició Internacional de Barcelona i una altra de 48 naips a Don Quixot impresa per la impremta litogràfica de S. Martínez, a Barcelona. Evarist Juncosa oferí també molts cromos troquelats, una altra variant extremadament atractiva. La literatura fou el sector triat per Chocolates Riucord, amb cromos dedicats als contes populars i les faules, i per Torras amb ‘Pulgarcito’. També Amatller optà pel conte infantil, amb 36 cromos il·lustrats per I. González i impresos per J. Barguñó, mentre que a ‘Las razas de color’, de 26 cromos, es decidí per les il·lustracions de Mallafré i el saber fer de Gráfica Manén. ‘La vuelta al mundo en 80 días’, ‘Fray Escoba’ i ‘Conquistas modernas’ -alguns d’ells més tardans- són potser les sèries més emblemàtiques de la manresana xocolates Torras, en actiu entre 1853 i 1986.

Un dels cromos troquelats oferts per Juncosa a les seves rajoles.
Un dels cromos troquelats oferts per Juncosa a les seves rajoles.

Juncosa i Amatller, dos dels grans, van fer un espai al futbol, concretament a la lliga espanyola, que va inaugurar-se el 1928 (els terrassencs Piera i Brugueras ja havien dedicat una sèrie a la lliga catalana). Als anys trenta, Amatller havia editat un àlbum que reproduïa els segells postals del món i el 1933 trobem una fita en la història del col·leccionisme: l’edició d’una de les escasses sèries de cromos en català, la ‘Història de Catalunya’ de Juncosa. Hem identificat ben bé una quarantena de xocolaters que oferien col·leccions de cromos, més d’un terç d’aquests als Països Catalans: la llista es faria potser feixuga, però volem esmentar, ni que sigui de passada, Estrador, Condal, Pi, Viladàs d’Agramunt, Juan Amat de Manresa, Solsona, Brotons d’Elx, Felix Lloret de La Vila Joiosa o Salas de Sabadell.

Impressors i il·lustradors d’altura

Eren cromos moderns que requerien unes tècniques d’impressió punteres. Reflectien la modernitat no només en el tema -algunes sèries es dedicaren al cotxe i als trens, altres pretenien mostrar el nou rol de la dona a la societat- ans en l’execució, amb un grafisme innovador. Els tallers d’impressió tingueren un paper clau en aquest àmbit que, pel que sembla, anà força més enllà de l’acompliment d’un encàrrec. Almenys en alguns casos, eren les impremtes les que encapçalaren el procés d’edició i s’encarregaren després de distribuir el producte entre les empreses xocolateres i, fins i tot, d’afegir-hi la marca patrocinadora amb posterioritat en forma de segell.

'Història de Catalunya' (1933), una de les poques sèries en català.
‘Història de Catalunya’ (1933), una de les poques sèries en català.

Sigui com vulgui, l’evidència ens diu que els signants tant dels dibuixos com els responsables de l’edició eren veritables patums en el seu sector: Apel·les Mestres, Coll Salieti, Carles Llobet i Busquets, Frederic Borràs, Opisso i Mallafré a la il·lustració i Hermenegildo Miralles al capdavant dels impressors conformen un equip de luxe. De fet Miralles, estendard de la revolució de les arts gràfiques a casa nostra, és un mestre en en l’edició del cromo que, com el seu nom recorda, s’elaborava inicialment mitjançant el procediment de la cromolitografia o impressió en color d’una imatge. El fotogravat, però, no trigà a incorporar-se al sector i el mateix Miralles -col·leccionista ell també- se’n serví per dur a bon port les seves sèries.

Miralles edità per a Amatller ‘La gloria de los Austrias’ (24 cromos il·lustrats per Apel·les Mestres); per a Estrader ‘Bertoldo, Bertoldino y Cacaseno’ (48 cromos, amb dibuixos sense signar); per a Condal com a mínim tres sèries en fotogravat dedicades als uniformes militars; i per a Juncosa ‘Viaje al país de los Liliputienses’ (25 cromos sense signar).

L’arribada de la Guerra estroncà aquest món en efervescència: l’edició de cromos no es reprendria fins a finals dels anys quaranta i plenament a les dècades dels cinquanta i seixanta amb sèries que es basaven en les categories tradicionals com ‘Historia del transporte marítimo’ i ‘Historia del transporte aéreo’ de Chocolates Solsona; ‘A través de América’ i ‘A través de África’ de Chocolates Batanga; ‘El mundo futuro’ de Simón Coll (1950); ‘Don Quijote de la Mancha’ de Lloveras (1955); ‘Simbad y la princesa’ de Juncosa (1958); ‘Visión de Asia’ de Torras (1961) o la sèrie dedicada a la Guerra de la Independència de Chocolates Ollé i els cromos esportius, per esmentar-ne uns quants. Però això ja són figues d’un altre paner o, si ens és permès d’adaptar la frase a la circumstància, cromos d’un altre paper.

***

Cristina Armengol és bibliògrafa, fundadora de l’empresa Olim Liber, consultoria bibliogràfica i llibreria online, especialitzada en llibre antic.

Ofereix un servei integral, una mirada professional que abasta un ampli ventall d’àmbits vinculats a la bibliografia i la documentació, des de la catalogació fins a la transcripció paleogràfica i la traducció de documents, passant per la recerca, l’acompanyament a fires o l’atenció al públic, la taxació, l’assessorament en la formació de col·leccions i la venda de llibres antics, mapes i documents des d’època medieval fins al segle XVIII. En definitiva, una aproximació multidisciplinària, precisa i de qualitat.

A VilaWeb Gastronomia ens proposa una vegada cada mes una aproximació a llibres antics vinculats al món de la gastronomia.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb