El ministre d’Interior italià (que és també vice-president de l’exòtic govern de coalició que hi ha ara a Itàlia), l’ultradretà de la Lliga Matteo Salvini, ha anunciat que prepara un cens dels gitanos residents a Itàlia per a poder-los expulsar. I ha afegit: ‘Desgraciadament, els que tenen nacionalitat italiana ens els haurem de quedar.’

Una proposta un xic més moderada però similar ja fou formulada anys enrere per un altre ministre d’Interior italià, també de la Lliga però en aquest cas del darrer govern Berlusconi, Roberto Maroni. La Unió Europea la va tombar (parcialment). Però a efectes partidistes i de community management l’objectiu ja s’havia assolit. ‘Europa frena el decret de Maroni’ era un bon titular, malgrat tot, per a vendre a bona part d’Itàlia i per a dibuixar un ministre guerrer que no s’arronsa i que si no fa més és perquè uns altres poders no italians li ho impedeixen.

Salvini, que és fill polític de Maroni i d’Umberto Bossi, és també el personatge que va fer tancar tots els ports italians amb el propòsit d’evitar que cap dels vaixells que rescaten immigrants nàufrags a la Mediterrània no pogués ni acostar-s’hi. D’aquí ve que Pedro Sánchez oferís el port de València per acollir l’Aquarius, probablement en el primer gest amb aires socialistes del nou govern espanyol. Salvini va publicar aquesta imatge a Twitter, amb l’etiqueta #chiudiamoiporti (‘tanquem els ports’), per indicar que Itàlia no permetria el desembarcament de cap més vaixell de cap ONG, com Open Arms, que s’hi acostés carregat de nàufrags famèlics.

La imatge és més pròpia d’una campanya de publicitat de Netflix per a la sèrie d’èxit Suburra (atenció, idea comercial gratuïta a tenir en compte si se’n fa una segona temporada, recordant la ‘Blanca Navidad’ o el ‘Sé fuerte’ de Narcos) que no d’un ministre d’Interior d’un país europeu. Però, tranquils, això no compta mentre els tweets, igual que les campanyes de Netflix, esclatin a la xarxa. I a Suburra, ironies del destí, hi ha un retrat si més no interessant no tan sols de la profunda corrupció política de Roma (amb el Vaticà emmerdat fins a la mitra), sinó també de la comunitat gitana a la ciutat, col·laboradora de les elits més poderoses en negocis més bruts i alhora productius.

Demagog professional, Salvini havia format part d’allò que amb el temps s’ha demostrat un oxímoron: les joventuts comunistes de la Lliga; i la seva manera de fer política i de tafur (bellugant les boletes amb mentides i amb grans paraules com ‘llibertat’ o ‘justícia’), a còpia de titulars quasi sempre suculents a les televisions i de piulets incendiaris, no és nova. Ho ha fet sempre i ara, amb càrrec a la solapa i micròfons que li arriben a la dutxa, ho fa de més bon grat i amb més altaveu que mai. És molt senzill: com més carn a la graella, com més polèmica, millor.

No ens hauria de sorprendre: aquí, de fet, de mica en mica també ens hi anem acostumant, a aquesta pirotècnia mediàtica artificial. Paperera de la història: en unes declaracions emblemàtiques, Salvini va dir l’estiu del 2016 que calia netejar les ciutats italianes d’immigrants. Se’n va parlar molt i encara no sabem si fou una expressió purament seva o manllevada, perquè el cas és que pocs mesos enrere Albiol havia usat la mateixa idea per al lema de campanya a les municipals de Badalona (recordem que aquest és el mateix Albiol al qual s’ha agenollat el PSC per a ‘conquerir’ la batllia de la ciutat…).

És a dir, de Salvinis i Maronis, aquí, també en tenim. Però cal dir que, per sort, almenys de moment, no són tan professionals. Mentre el PP, faci què faci, difícilment podrà arrencar-se la crosta de naftalina reciclada que té enganxada, Ciutadans necessita més bons assessors i un grapat d’hores de biblioteca per a documentar-se abans de fer escenes com la del Quixot al parlament. Afortunadament, al costat de Salvini, són uns aprenents.

Certament, en el fons cal confiar que la cosa important acabi essent, més enllà de la pirotècnia, el fons, mentre el temps no posi les coses a lloc i les màscares a la tauleta de nit. Però a la velocitat a què vivim, no podem pecar d’ingenus. És bo de recordar que, més o menys en la mateixa època en què Albiol volia netejar Badalona, la Lliga Nord de Salvini (aleshores, ell, en segona línia) intentava infructuosament captar les simpaties del moviment independentista català (mentre d’altra banda mantenia contactes amb la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada). Es tractava d’equiparar l’independentisme discriminatori i no gens integrador de la Padània (promogut per la Lliga Nord) amb el prometedor, modern i cool independentisme català. El president de la Llombardia d’aleshores, el xenòfob i ja esmentat Maroni, va fer mans i mànigues per reunir-se amb Artur Mas aprofitant una visita a Barcelona, per poder-s’hi fer una fotografia i, de retop, un bon piulet. La reunió, protocol·lària, va existir. La foto i el piulet, no. Els nostres community managers, llavors, van fer bé la feina. Els seus es van quedar amb un pam de nas.

Ara que ve Sant Joan i de petards se’n preveuen molts, esperem, de moment, mentre no acabin de caure més màscares i governs, que al mercat europeu d’assessors i community managers els fitxatges per a la temporada que ve ens siguin bons i de profit.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb