Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  15.01.2014  06:00

Autor/s: Roger Cassany

Roberto Maroni, un xenòfob en cerca d'amics a Catalunya

El president de la Llombardia arriba demà a Barcelona i divendres es reunirà amb Mas · El seu partit, la Lliga Nord, d'extrema dreta, vol profit mediàtic de la trobada mentre manté contactes amb Plataforma per Catalunya

Men?ame
 

'Per a lluitar contra la immigració il·legal i tot el mal que comporta, cal no ser bondadós, sinó dolent.' Són paraules de Roberto Maroni, actual president de la Llombardia, quan era ministre de l'Interior del darrer govern de Berlusconi a Itàlia. Poc després, Maroni mateix, un dels màxims dirigents de la xenòfoba Lliga Nord i durant molts anys mà dreta de l'històric dirigent Umberto Bossi, va promoure un polèmic decret de seguretat (desglossat, ací) que va ser aprovat per les cambres italianes. Més tard la Unió Europea el va tombar parcialment, argüint que tenia tics xenòfobs i que transgredia els drets humans. Entre més coses, enduria les penes contra la immigració, atorgava poders especials als batlles per expulsar els sense papers i establia penes de presó fins a tres anys per a qui llogava pisos a 'immigrats clandestins' a més de confiscar aquests habitatges.

És només una petita mostra de la llarga i polèmica biografia d'aquest polític italià, que demà arriba a Barcelona per a presentar l'Exposició de Milà 2015 (al MNAC, a les 18.00), i que divendres es reunirà amb el president Mas al Palau de la Generalitat, com a president de la Llombardia i de l'associació Quatre Motors per a Europa, de la qual Catalunya forma part. Per Maroni, la trobada amb Mas té un gran valor mediàtic i, de fet, ja fa dies que publicita el viatge a Barcelona i la trobada amb Mas a les xarxes socials. Però per Mas, tot i que Maroni ha expressat el suport incondicional al referèndum català, la trobada pren un caire lògicament incòmode, tenint en compte què representen tant el partit, la Lliga Nord, que promou una independència discriminatòria no gens integradora de la Padània, com Maroni mateix, per les repetides accions i manifestacions d'extrema dreta d'aquests darrers anys.

Contactes amb Plataforma per Catalunya

L'historial xenòfob de la Lliga Nord és ben conegut, com també els lligams i l'amistat amb el Front Nacional de Le Pen i amb més partits d'extrema dreta. També és coneguda la simpatia, sovint no corresposta, vers els diversos moviments nacionalistes i secessionistes d'Europa. El partit no es cansa de cercar aliats nacionalistes en nacions sense estat i, si pot ser, que prediquin idees igualment xenòfobes. Aquest afany va portar el diari del partit, La Padania, a publicar el dia 6 de novembre aquesta entrevista amb Enric Ravello, secretari de relacions nacionals i internacionals del partit racista de Josep Anglada, Plataforma per Catalunya (PxC), amb el qual la Lliga Nord ja havia mantingut contactes anys enrere, però que darrerament s'han accentuat fins al punt d'esdevenir públics. Com a curiositat, PxC és presentat a l'entrevista amb com 'partit independentista català'.

Catalonia is not Padania

Els constants intents de la Lliga Nord de cercar aliats catalans i d'assimilar les seves aspiracions independentistes amb les aspiracions catalanes s'han fet més explícites que mai aquests darrers mesos, arran de la potència del procés sobiranista català. El darrer Onze de Setembre els diputats de la Lliga van exhibir samarretes amb l'estelada al parlament italià i van aplaudir la Via Catalana, com a mostra de suport al camí emprès per Catalunya. Però immediatament l'Assembla Nacional Catalana a Itàlia se'n va desmarcar amb un contundent comunicat en què recordava que la Lliga Nord era un partit 'd'extrema dreta, xenòfob i homòfob', tal com va recollir, també, la premsa italiana. 

Aquests intents dels 'leghisti', tal com s'anomenen els seguidors del partit, de treure el màxim profit del procés català malgrat les evidents diferències de fons, han topat amb un nou obstacle precisament des de fa uns mesos: des del nostre país ha sorgit una iniciativa promoguda per catalans i emigrats italians residents a Catalunya dedicada exclusivament a deixar clar que el procés català no té res a veure amb les idees partits d'extrema dreta que promouen la independència del nord d'Itàlia. Es tracta de Catalonia is Not Padania (Facebook), que periòdicament publica notícies i referències amb aquest propòsit adreçades tant als catalans, com, sobretot, als italians.

L'últim apuntament al bloc d'aquest col·lectiu és la traducció íntegra a l'italià de l'editorial del mes d'octubre passat del Centre d'Estudis Jordi Pujol, titulat 'Catalunya, una nació feta de llengua, cultura i convivència'. I recentment, al Facebook, ha publicat imatges d'alguns dels lemes i cartells de la Lliga Nord, com aquest, en contra de 'la invasió', o aquest altre, que recorda inevitablement un dels darrers lemes de Plataforma per Catalunya ('Primer, els de casa').

Maroni, de marxista-leninista a ministre de l'Interior més xenòfob de Berlusconi

Llicenciat en dret, Maroni havia militat d'adolescent en un grup marxista-leninista de la seva ciutat natal, Varese. L'any 1979, però, coneix Umberto Bossi, amb qui funda, el 1984, la Lliga Llombarda, embrió de la Lliga Nord, partit fundat el 1989. El 1992 ja esdevé diputat i portaveu del grup parlamentari de la Lliga Nord durant vuit mesos.

Malgrat el caire secessionista de la Lliga Nord, el partit ha format part dels diversos governs italians de Silvio Berlusconi. I sempre amb un pes decisiu. Entre el 1994 i el 1995, és ministre d'Interior i vice-president del consell de ministres del primer govern de Berlusconi. En el segon i el tercer governs del 'cavaliere', Maroni és ministre d'Ocupació i Polítiques socials, entre el 2001 i el 2006. Després de l'etapa Prodi, el 2008 Berlusconi pot tornar a formar govern gràcies al suport de la Lliga Nord i Maroni torna a ser nomenat ministre d'Interior, càrrec que ocupa fins el 2011. Entremig, l'any 2009, és investigat per finançament il·legal pel fiscal de Milà, però el fiscal de Roma acaba arxivant el cas.

Legalitza les rondes nocturnes de ciutadans voluntaris contra el immigrats il·legals i fomenta la presa de les empremtes dactilars als nens gitanos

És en aquest darrer període, com a ministre d'Interior, en què promou les llei més xenòfobes. A més del controvertit decret de seguretat, aprovat en primera instància l'any 2008 i modificat el 2009, Maroni va promoure lleis molt i molt contestades, com la legalització de les rondes nocturnes de vigilància contra criminals i immigrats il·legals formades per ciutadans voluntaris, o la llei que fomentava la presa d'empremtes digitals als nens gitanos 'per a lluitar contra les xarxes delictives de menors'.

Men?ame