Els camps solars que Carla Simón anticipava a ‘Alcarràs’

Alcarràs continua vivint l'emoció pel triomf del film que mostra la seua vida quotidiana

VilaWeb
Un moment del rodatge de 'Alcarràs'.
Esperança Camps Barber
19.02.2022 - 10:50
Actualització: 19.02.2022 - 11:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“La meva família conrea préssecs a Alcarràs, un poble de Catalunya. Tenia el desig de retratar la seva professió.” Així de senzill ho explicava Carla Simón a Berlín després de la projecció del film, quan encara no sabia que guanyaria l’Ós d’Or, el màxim guardó d’un dels festivals de cinema més prestigiosos del món.

Tal com ja va fer a Estiu 1993, Simón s’arrela a la terra i a la família i conta una història que pot semblar petita i local. La història s’escampa pel món, i el món, no sols l’entén, sinó que la premia i la projecta. La història i el nom d’Alcarràs, al Segrià, amb menys de deu mil habitants, ja són mundials.

El retrat de la professió, dels paratges i de la família de Carla Simón mostra els canvis que hi ha a la vida a pagès, perquè narra les vivències d’una família que es reuneix a l’estiu per fer la darrera collita de la fruita dels arbres que tant els ha costat de cuidar. Pares, fills, la tieta fadrina, els infants, els adolescents… I amb ells, els afectes, els dubtes i la recança. Aviat aquests arbres seran arrabassats i a la terra que ara ocupen s’hi sembraran plaques fotovoltaiques. El sol ja no farà madurar préssecs o pomes o ametlles, ni regalarà un paisatge canviant segons les estacions, sinó que originarà energia elèctrica.

El film conta la història en petit. Un camp, unes desenes d’arbres, les diferents generacions d’una família. Però a Alcarràs això comença a passar amb unes dimensions molt més grans.

Els camps fotovoltaics ja han arribat

Josep Castells és d’Alcarràs i també cultiva préssecs. I ametlles. I té una granja de porcs. Els padrins i els pares eren pagesos i el seu fill també ho és. Coneix Carla Simón, alguna vegada l’ha saludada i hi ha coincidit en algun sopar. Així com molta més gent d’Alcarràs, perquè, efectivament, la seua família és del poble i ella hi ha fet estades d’ençà de ben petita.

Castells vol remarcar la coincidència de l’èxit internacional del film amb això que passa ara al poble: “Carla va començar el càsting per a engegar el rodatge fa un parell d’anys, però el va haver d’aturar per la pandèmia. Com que la fruita es recull a l’estiu, el rodatge es va fer l’estiu passat. Ara hi ha dues empreses que ocuparan moltíssimes hectàrees de sòl agrícola, que es convertiran en camp solar.”

Per telèfon explica que els pagesos s’han organitzat en plataformes contra les línies d’alta tensió que hauran d’evacuar l’electricitat generada als parcs fins als punts de connexió de la xarxa elèctrica. “És clar que la pel·lícula ho mostra a una escala més petita, però passa.”

Són les empreses Ignis Energia i Solaria, que promouen nou parcs solars a Alcarràs. Entre totes dues sumaran vuit-centes hectàrees per a generar quatre-cents megawatts de potència. La línia d’alta tensió que els pagesos no volen que travesse els seus camps farà disset quilòmetres. Les plataformes han presentat més de dues mil al·legacions contra els projectes solars. Una de les propostes és soterrar les línies.

Josep Castells, així com els seus veïns, continua celebrant l’èxit del film: “Estem molt convençuts, molt contents i molt agraïts de la feina de la Carla, perquè això ara se sabrà. Per nosaltres és una gran satisfacció i pensem que hauria de causar alguna reacció en els governs. La societat reacciona, però qui ha de prendre la decisió política perquè això canviï són els governants.”

Castells defensa que les plantes solars, a petita escala, podrien ser una alternativa per als pagesos. “Si poguéssim dedicar una part de la terra a les plantes solars com un complement a la renda agrària, que és molt minsa, ens aniria bé, però el problema és que han aparegut aquestes grans empreses, grups d’inversió, que muntaran ací les plaques, però el benefici no serà ni per als pagesos ni per al poble.”

Josep Castells Alcarràs
Josep Castells, al seu camp d’ametllers a Alcarràs.

Alcarràs, un nom de cinema

El màxim guardó de la Berninale per al film de Carla Simón va emocionar tot el poble. Desenes de mitjans de comunicació s’han interessat a saber com és aquest poble pagès, d’interior. “Que la pel·lícula dugi el nom del poble ens ha sorprès, perquè és estrany, però ens agrada perquè no ha intentat de disfressar res. Aquesta és la realitat, aquest és el terreny, i aquesta és la situació. Li estem tots molt agraïts”, diu Josep Castells.

Simón va optar per elegir actors no professionals. Els càstings per a triar-los es van fer a Alcarràs, però el rodatge es va fer en més indrets de la comarca. Per exemple, la masia és al terme municipal de Massalcoreig, a uns quants quilòmetres d’Alcarràs. També hi ha localitzacions a Seròs i a més pobles de la comarca.

I quant als actors principals, sols hi ha un veí d’Alcarràs. És la tia de Josep Castells, Antònia Castells Abad, de vuitanta-set anys. També és pagesa, filla i mare de pagesos. No pot estar més feliç, però està molt atabalada i no vol parlar amb més mitjans de comunicació. Una de les filles la va apuntar al càsting i se’n van oblidar. Unes setmanes més tard, la van cridar i va anar superant fases fins que la van triar per fer de la tia fadrina que viu a la casa de la família Soler i té cura de tots. Especialment dels infants, els dies de collita. Al programa La nit dels ignorants, de Catalunya Ràdio, l’actriu va explicar que durant el rodatge s’ho va passar bomba i que el fet que el film haja estat tan reconegut l’ha deixada flotant.

Un futur incert

Quan parla del futur de l’ofici de pagès al seu poble, Josep Castells el veu molt complex. Diu que les noves situacions fan que tot siga una mica més incontrolable i, com que la duresa de la feina al camp cada vegada augmenta, els pares ja no volen que els fills s’hi dediquen. Volen que estudien i que es dediquen a una altra cosa. “Però som un poble emprenedor. Hi ha molta gent que s’ha reconvertit a grangers. Tot i les dificultats que hi ha per al sector agrícola, molta gent lluita i fa noves plantacions. Som en un moment d’impàs, perquè qualsevol decisió geopolítica pot capgirar les coses en un instant.”

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €