Per primera vegada en la història de les Cambres de Comerç, la convocatòria d’eleccions ha significat una gran sacsejada social.

De sobte, la massa crítica del món empresarial català s’ha adonat que –tot i que li ho havien amagat sempre– també té el dret de votar i de ser democràticament elegida.

Dit d’una altra manera, tots els autònoms, els emprenedors, les microempreses, la petita empresa, les cooperatives, la mitjana empresa (i fins i tot la gran empresa aliena al BOE) han descobert, en un mirall brut i difús (que hom s’entestava a mantenir amagat), que més del 95% del teixit empresarial català són elles i ells: les dones i els homes que cada dia aixequen la persiana; que engeguen la maquinària de l’empresa; que gestionen recursos de tota mena; que agafen el cotxe, el tren o l’avió; o que es posen davant l’ordinador perquè el país funcioni.

Les Cambres de Comerç tenen un cens, només a Barcelona, de gairebé 420.000 empreses. La immensa majoria no saben ni tan sols que hi són inscrites. Tampoc no els ha informat mai ningú que poden votar i representar el seu sector.

Tot està muntat perquè les ‘grans empreses’ de l’Íbex i del BOE controlin i representin en exclusiva el ‘món empresarial català’. I amb aquesta suposada representativitat de tot el nostre teixit empresarial: (1) participin en la designació de llocs clau com ara els del president de la Fira o del Port; (2) donin la veu i la imatge de l’empresariat català, davant l’estat o qualsevol institució nacional i internacional; i (3) se subhastin, entre elles, 14 cadires del consell amb total independència del vot democràtic (perquè això és el que també fan: qui paga un mínim de 75.000 euros anuals pot gaudir d’una d’aquestes cotitzades cadires, sense haver de passar per la ‘nosa de les urnes’).

Només cal pensar que les eleccions són pensades perquè es mantingui –mentre sigui possible– una participació extremadament minoritària de poc més de l’1%. Ridícul, llastimós i, a la fi, clarament manipulador.

Les eleccions del 2 al 7 de maig (de manera telemàtica) i el 8 de maig (de manera presencial) ens donen l’oportunitat històrica d’aconseguir un canvi de paradigma de dimensions colossals.

Per primera vegada podem provocar un veritable terrabastall en un món tancat, arcaic i d’interessos absolutament allunyats de la massa crítica empresarial de Catalunya. Aconseguir que les Cambres de Comerç representin realment la majoria d’empresaris de Catalunya i que siguin governades efectivament pel país seria un salt incommensurable. I seria també un canvi radical que serviria per a escometre, finalment, els grans reptes econòmics, socials i polítics de país, amb els ulls i la voluntat de la majoria de l’empresariat català.

Aquest empresariat vol continuar essent capdavanter en tots aquells àmbits en què Catalunya, i Barcelona, són referents europeus o mundials i alhora té el propòsit de guanyar democràticament el protagonisme que li correspon, per tal d’empènyer l’estructura empresarial i de país fins allà on la majoria de la societat vulgui: la República Catalana. Un país nou, més just i democràtic, socialment avançat, modern i econòmicament potent, en què la ciència, la cultura i l’economia siguin al servei incontestable de les persones i on es preservi l’equilibri ecològic i natural per a les generacions futures.

És per això que he acceptat de presentar-me amb un grup de quaranta empresaris que conformem la candidatura Cambres: Eines de País a les eleccions de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de Barcelona.

És la candidatura a què donen suport explícit l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), el Cercle Català de Negocis (CCN), la Fundació Catalunya Estat i l’Associació Sobirania i Justícia (entre més).

Una candidatura que no té ni presidenta ni president. Té quaranta persones disposades a empènyer i estirar tant com calgui. Una candidatura que creu que és el moment de fer un pas decidit endavant perquè les Cambres representin la majoria de l’empresariat i no les elits de les empreses vinculades (per dir-ho ras i curt) a la llotja del Bernabeu.

Una candidatura que vol que les Cambres diguin a l’estat, i a les institucions nacionals i internacionals, que l’empresariat català pensa el que pensa i no el que li diuen –de manera interessada i equívoca– les esmentades elits. Una candidatura, en definitiva, que vol que si mai hi ha una nova aplicació de l’article 155 l’empresariat català no doni medalles a qui reprimeix, sinó la resposta clara i contundent que exigeix la dignitat del teixit empresarial català i la societat a què pertany.

Si esteu d’acord amb tot això, no deixeu perdre l’oportunitat que tenim. Entreu a Tuvotestucomptes.cat i apunteu-vos-hi. Rebreu tota la informació que vulgueu i necessiteu.

Les urnes també us esperen a les Cambres. Som-hi.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb