21.03.2026 - 21:40
|
Actualització: 21.03.2026 - 21:43
Aquesta setmana el president de la DO Cava, Javier Pagés, ha presentat les dades econòmiques del 2025, unes dades que el sector esperava ja fa setmanes. Per segon any consecutiu, el cava ha tingut una baixada de vendes forta en l’exportació (-18,8%) i una de més moderada en el mercat interior (-2,5%). Les dades aportades són de tot l’estat espanyol. La facturació global ha estat de 2.048 milions d’euros, que equival a una caiguda del -10%.
A l’hora d’interpretar aquestes dades, la sorpresa va ser que Pagés va atribuir la caiguda de l’exportació exclusivament a la sequera d’aquests darrers anys, que ha reduït la collita de raïm d’una manera dràstica i no ha permès de proveir el mercat internacional. Les dades –que ja se sabien– són aquestes: el 2022 es van collir 276,8 milions de quilos de raïm, el 2023 en van ser 213,8 milions i el 2024, 219. La collita del 2025 ja ha estat gairebé normal: 278 milions de quilos (un augment del 26% en relació amb el 2024). Segons Pagés, la recuperació feia que es pogués mirar el futur del sector amb previsió d’estabilitat.
Dades del mercat internacional
Més dades: en total, la DO Cava ha venut 190 milions d’ampolles el 2025: 113 milions (60%) als mercats internacionals i 76 milions (40%) a l’estat espanyol. El cava s’exporta a 130 països, els més importants dels quals són Bèlgica, els Estats Units, el Regne Unit, Suècia, els Països Baixos, França i Alemanya.
“El descens no té a veure amb una caiguda de la demanda, sinó amb una manca de disponibilitat de producte”, va dir Pagés. I va posar d’exemple que a Alemanya la baixada havia estat de 24,4 milions d’ampolles. Tanmateix, a aquesta dada se n’ha d’afegir una altra que el president de la DO Cava no va esmentar. Tal com vam explicar a VilaWeb, al sector hi ha malestar arran de les pràctiques de la multinacional: segons algunes fonts, pot haver deixat de comprar fins a 40 milions de litres de vi base per a fer cava. I la raó pot ser el fet que Henkell va suplir la manca de cava elaborant un escumós alternatiu per proveir Alemanya i Àustria. El cost d’aquest escumós és més baix que el cava. Tot i la recuperació de la producció de vi base per a cava aquest 2025, Henkell podria haver optat per mantenir la producció d’escumós fora de la DO. Les pràctiques de Henkell Freixenet afavoreixen la marca, però no pas el territori.
Per això vam demanar a Javier Pagés si creia que l’estratègia de Henkell Freixenet de comercialitzar escumosos fora de la DO desestabilitzava la DO Cava i de quina manera afectava les dades del 2025. La resposta: “Jo, d’empreses i dades concretes d’empreses, no en vull parlar, perquè a mi em preocupa la DO. Fa anys que en sóc president. I què faci o deixi de fer una empresa… Allò que ens afecta a nosaltres em preocupa, però aquestes dades són rumors i caldria que fossin dades confirmades. Sí que és cert que, per la falta de disponibilitat de producte, hem vist una caiguda de vendes el 2024 i el 2025 i ara hem d’arribar a una estabilitat. I entenc que qualsevol producte que no aporti marge vulgui ser desqualificat a la Denominació d’Origen. Perquè la DO Cava, allò que ha de fer és vendre marge i anar revalorant el producte. Per tant, no entenc quina preocupació hi pot haver. Primer, que no sé què volen fer. Es dóna per feta una cosa, però no sé exactament què farà Henkell. Henkell ha demostrat una responsabilitat com la resta de cellers. Henkell va comprar una marca de cava, forma part del cava i està molt interessat en el futur del cava. Sempre que he parlat amb aquesta gent he vist aquesta actitud.”
El comportament del cava al mercat interior
Al mercat de l’estat espanyol, el cava ha perdut un 2,5% del volum, però ha crescut una mica en valor, d’un 1,2%. El principal canal de destinació del cava és l’alimentació, amb un 75% de les vendes, el 21,5% és la restauració i un 2,9% correspon al canal en línia. A Catalunya es consumeix el 33,7% del cava de l’estat espanyol; el segon mercat és el País Valencià, amb un 14,5%; i en sisena posició les Illes Balears, amb un 6,1%.
Javier Pagés deixa la presidència de la DO Cava
Tot i el descens de les vendes en volum i en conjunt de la facturació, Pagés va aportar algunes “lectures positives”: “El cava ha fet un ajust, però l’ha fet deixant de vendre el volum de pitjor preu. També el cava de guarda superior ha tingut un bon comportament i cada any que passa el relat qualitatiu del cava va penetrant més als mercats.”
Javier Pagés no es tornarà a presentar a la presidència de la DO Cava. Les eleccions seran al juny i, per tant, la presentació de les dades econòmiques del 2025 ha estat un dels seus últims actes públics com a president. El mandat, començat el 2018, ha estat marcat per la voluntat d’aportar qualitat al cava per mitjà d’una modificació dels estatuts i d’una nova normativa que opta per la traçabilitat amb el segell d’elaborador integral, marcant la procedència a través de la zonificació i impulsant el cava de guarda i el cava de guarda superior, del qual el cava de Paratge Qualificat és el de més qualitat.
Però, al mateix temps, aquests últims anys de sequera la DO Cava ha actuat en la direcció contrària a la qualitat aprovant mesures excepcionals: ha permès l’entrada de raïm d’una altra DO, més extracció de raïm a l’hora de premsar-lo i l’entrada de varietats no autoritzades i també de vi de fora…
Javier Pagés va parlar dels desafiaments del sector, que va resumir en tres aspectes: el canvi climàtic, un consumidor en transformació i la necessitat d’executar amb èxit una estratègia clara que aporti valor al cava. En aquest sentit, el president de la DO Cava va explicar que, segons un informe elaborat per l’OIV (Organització Internacional de la Vinya i el Vi), l’estat espanyol continuava venent grans volums de vi a fora, però amb marges ajustats, i enguany hi havia hagut un retrocés del vi embotellat de més valor afegit. Es confirma, doncs, la dificultat que afronta el sector d’impulsar la venda internacional de productes prèmium i de més valor afegit.
Sobre això, Pagés va comentar: “Aquesta qüestió encaixa amb la situació actual i el desafiament que tenim. Per mi, aquesta situació referma l’estratègia actual del cava, començada ja fa uns quants anys, de revalorar la Denominació d’Origen. No sols quant a vendes, sinó també quant a aportació de valor a tota la cadena. I aquest és el nostre objectiu principal: un model basat en el valor i el marge i no tant en el volum. L’estratègia és posicionar el cava no sols com un gran escumós amb presència mundial, que ja ho és, sinó també com una referència clara de qualitat, diversitat, origen i sostenibilitat. I aquesta és la gran oportunitat per a la DO Cava i ha de ser una visió compartida en l’horitzó del 2030.”
