El paper del secretari municipal, l’únic dubte del procés del referèndum

  • Diversos càrrecs locals del PSC han assegurat aquests darrers dies que no impedirien la votació del primer d'octubre, tot i el rebuig de la direcció socialista

VilaWeb
Roger Graells Font
22.06.2017 - 22:00

El paper que han de fer els secretaris municipals és l’únic dubte del procés del referèndum del primer d’octubre. Aquest funcionari dels ajuntaments és l’encarregat de comunicar els resultats de les meses de cada municipi a la Junta Electoral. La Loreg, la llei espanyola que regula el procés electoral, estableix que els secretaris dels ajuntaments són els delegats de la Junta Electoral a cada zona.

Malgrat la polèmica d’aquests darrers dies respecte del paper que tindran els funcionaris, s’ha de dir que el secretari municipal és l’únic funcionari que intervé en els processos electorals. La llei catalana que ha de donar cobertura legal al referèndum haurà de fixar quina figura duu a terme les funcions del secretari municipal. De fet, el govern podria assignar-les a voluntaris que haguessin rebut una formació prèvia per a exercir-les. Així mateix, la llei ha de preveure la creació d’una junta electoral catalana que substitueixi l’espanyola. Justament ahir, el govern va anunciar que el 4 de juliol explicaria els detalls sobre l’organització del referèndum.

La figura del secretari municipal no és menor. Aquesta setmana alguns batlles i regidors del PSC han condicionat el suport al referèndum a l’informe jurídic que faci el secretari municipal del seu ajuntament. És el cas de Blanes, Borredà, Cabrera d’Anoia, els Hostalets de Pierola, Manlleu i les Masies de Voltregà, entre més municipis governats pels socialistes. Fa una setmana, l’executiva del PSC va enviar un document per a exigir als càrrecs locals que no col·laboressin amb el govern en l’organització del referèndum, però més enllà de no cedir els espais municipals serà difícil que els batlles socialistes puguin impedir la votació.

El primer d’alçar la veu va ser Jordi Ballart, el batlle de Terrassa, la quarta ciutat catalana en nombre d’habitants. Va assegurar en una entrevista a VilaWeb que a Terrassa es podria votar. Va argumentar que la Generalitat té la titularitat de noranta-set equipaments a la ciutat i que, per tant, no podria impedir que es posessin les urnes. Ara, va supeditar la col·laboració de l’ajuntament a l’informe jurídic del secretari municipal.

Amb tot, els informes que redactin els secretaris municipals no condicionaran els plans del govern. La Generalitat té equipaments de titularitat pública a la majoria de municipis del Principat i l’obertura d’aquests centres permetria que el referèndum transcorregués amb normalitat. Això ja va ser així en el procés participatiu del 9-N, quan la majoria dels punts de votació van ser instituts públics.

L’àrea metropolitana, la gran incògnita
El PSC governa qui-sap-les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, com ara l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià del Besòs i Cornellà de Llobregat. La batllessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, està convençuda que els ajuntaments socialistes no permetran que es voti el primer d’octubre.

A més, el govern de Barcelona també haurà de decidir quin paper fa en l’organització del referèndum. Catalunya en Comú fixarà la seva posició els primers dies de juliol, però caldrà veure com actua Barcelona en Comú a la capital. La presència del PSC dins l’equip de govern, en contrast amb gent partidària del referèndum –com els tinents batlles Jaume Asens i Gerardo Pisarello, pot originar tensions internes.

Tarragona i Lleida, punts calents
A més de les grans ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, hi ha dos punts calents més a la resta del Principat. Són Tarragona i Lleida, dues capitals governades pels socialistes i amb majoria de partits unionistes al ple. A Girona governen conjuntament el PDECat i el PSC, però els socialistes ja han anunciat que no s’oposarien al referèndum.

A Lleida els socialistes governen en minoria i segueixen una política de pactes diversos. El ple de la paeria ja s’ha negat a cedir espais municipals al govern per al referèndum. Així mateix, a Tarragona l’equip de govern és format pel PSC, el PP i un regidor d’Unió i sembla difícil que hi hagi cap iniciativa que afavoreixi la consulta.

Mobilització dels batlles i regidors
L’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) han convocat un acte amb batlles i regidors de tot Catalunya per a donar suport al govern i al referèndum. Serà l’1 de juliol a Barcelona i pretén ser una demostració de força del món local, que ja va mobilitzar-se dies abans del 9-N amb el mateix objectiu.

Els ajuntaments van tenir un paper cabdal el 9-N. Molts van cedir locals per a facilitar la participació dels ciutadans a la consulta. A més dels instituts públics de la Generalitat, en diverses localitats es va poder votar en escoles, biblioteques, cinemes i centres cívics, entre més equipaments de titularitat municipal. Per tant, és probable que aquesta cessió d’espais es repeteixi quan el govern ho demani als ajuntaments favorables al referèndum, que són la majoria dels del Principat.

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any