El pacte de Rufián i Campuzano és tan sols la punta de l’iceberg

  • Creixen de manera preocupant comportaments d’Esquerra Republicana que responen a un tarannà i a unes maneres de fer més pròpies de l’il·liberalisme que no pas de la seua tradició democràtica

Vicent Partal
13.03.2023 - 21:40
Actualització: 13.03.2023 - 21:42
VilaWeb
Oriol Junqueras durant la Trobada de Municipis Republicans (fotografia: Europa Press).

Durant la primera restauració borbònica espanyola –final del segle XIX i començament del XX–, l’alternança política va ser fortament condicionada a tot arreu pel caciquisme polític. Hi havia una xarxa d’organitzacions locals que interferien en el desenvolupament de les eleccions, que manipulaven l’aparell administratiu per afavorir el partit del qual depenien. El sistema més habitual era que el govern prometés en plena campanya que havia acordat de fer una cosa molt favorable als ciutadans si guanyava el seu candidat i no fer-la si no guanyava.

Les crítiques a aquest funcionament van anar creixent fins al punt que foren en la base de la gran ruptura democràtica que va significar la República del 1931. El nou règim va prometre, en efecte, d’eliminar aquests comportaments en nom de la salubritat pública i va incidir per primera volta en el fet que el govern no governa mai tan sols per als votants del seu partit, sinó que té la responsabilitat de governar per al conjunt de la població.

Aquest conegut episodi històric és una de les raons per les quals ahir vaig restar molt sorprès en veient que el conseller Carles Campuzano anunciava en nom del govern un pacte per a fer una residència de gent gran a Santa Coloma de Gramenet, però aquest anunci no el feia amb l’ajuntament, sinó amb Gabriel Rufián, com a candidat del seu partit. Deveu convenir amb mi que no deixa de ser curiós que un partit que va nàixer precisament arran de la descomposició del caciquisme polític als anys trenta, gairebé noranta anys després recupere la manera de fer contra la qual va sorgir.

Però em fa l’efecte que la cosa és més greu. Perquè aquesta anècdota s’afegeix a un conjunt d’actuacions que veiem aquests darrers dies i que, totes juntes, dibuixen un estil, una manera de fer d’Esquerra Republicana que crec que mereix tanta atenció com preocupació. En posaré quatre exemples.

Del primer en vaig parlar ja fa dies. El parlament vota contra la proposta de fer un acord de claredat, però el govern desdenya la votació i nomena un grup de treball per a fer efectiva la proposta. És que el parlament li fa nosa, al govern?

La situació, és el segon cas, s’ha repetit ara amb el controvertit programa pilot de la renda bàsica universal. Agafant-se a un tecnicisme, el govern diu que la prova no tindrà continuïtat perquè ha caigut del pressupost per un pacte del PSC i Junts, però que en canvi l’oficina de la prova continuarà funcionant. I cobrant. I amb quina missió? I per a fer què?

Hi ha, especialment, el tercer exemple, que són unes declaracions francament torbadores d’Oriol Junqueras fetes durant la Trobada de Municipis Republicans. Copie al peu de la lletra el tèlex d’Europa Press sobre l’acte. Diu: “El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat que des d’ERC sovint prefereixen ‘construir aliances’ amb els agents socials de Catalunya abans que fer-ho amb partits amb què, en les seves paraules, no comparteixen res de res.” I més tard explica també: “Junqueras ha dit que prefereixen aliar-se amb la societat catalana perquè els altres partits ‘estan obsessionats a aconseguir el màxim nombre de vots per ocupar el màxim d’institucions amb pactes que moltes vegades van contra natura i que només s’expliquen per voluntat d’intentar impedir el progrés i la llibertat‘.”

Deixant de banda que el retrat que Junqueras fa dels altres partits el retrata més que ningú a ell mateix, la dicotomia que el president d’ERC posa sobre la taula –societat civil contra partits– és perillosa i típica de l’autoritarisme, quan la formula el govern per acorralar l’oposició. Els altres partits són dibuixats tots com uns ens il·legítims, moguts per interessos que no tenen res a veure amb la política i el benestar social i, en conseqüència, es proposa de marginar-los i substituir-los. I que les relacions polítiques es facen amb uns difusos agents socials i no amb els representants legítims que els ciutadans han votat en les urnes.

Venint d’aquesta concepció no és estrany, i aquesta és la quarta actuació, que el conseller Campuzano menystinga la voluntat expressada en les eleccions pels ciutadans de Santa Coloma de Gramenet i, en compte de reunir-se i pactar amb la batllessa, pacte, com si encara fóssem al segle XIX, la construcció de la residència d’avis amb el candidat del seu partit.

Ni tampoc sorprèn que aquest candidat tracte despectivament aquells polítics, com Jaume Asens, que li retrauen que això que ha fet travessa una ratlla que en una democràcia no es pot permetre: “Hi ha una línia fina però vital per les regles del joc democràtic que separa les promeses electorals dels compromisos del govern. ERC avui l’ha creuada. Mercadejar amb la gent gran és infame.”

Les enquestes de les eleccions municipals no són bones per a ERC i, segons que sembla, aquest partit està disposat a fer servir amb mànega ampla els recursos de tots els ciutadans en favor dels interessos concrets de la seua formació. Cosa que és greu. Però, si més no per mi, la part més greu de tot això és l’atmosfera autoritària que es respira en aquestes conductes i que observe amb molta preocupació que va creixent dins aquesta formació política; la deriva cap a posicions il·liberals.

Perquè això que fan ara cada dia més descaradament no és que ens allunye de la independència –que ens n’allunya. És que també ens allunya de les pràctiques democràtiques més elementals. I això supose que conveniu amb mi que és més perillós i tot.

 

PS. La caiguda del Sillicon Valley Bank suscita una gran preocupació arreu del món, i per això us recomane molt que llegiu l’article que hi ha dedicat Jordi Goula: “Les claus de la crisi de la banca americana”.

 

La feina de VilaWeb és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Albert Ventura
Albert Ventura
13.03.2023  ·  22:04

El que no s’enten es que no hi hagi hagut encara una mocio de censura.

Josep Sendra
Josep Sendra
13.03.2023  ·  22:13

El que no s’entén es la catadura moral dels seus afiliats…diu molt de quina classe de caracter tenen aquests afiliats…són jacobins en les formes…

Pere-Andreu Ubach
Pere-Andreu Ubach
13.03.2023  ·  22:20

El comentari de l’Albert Ventura m’ha fet pensar… i per què no hi ha moció de censura? Qui la presentaria? Qui la votaria? Per defensar quin programa?

I immediatament me n’adono que no hi ha moció de censura possible perquè es volarien tots els ponts entre el partits o a dins dels partits.

Si Junts presenta una moció de censura: vola els ponts amb ERC.
Si Junts vota a favor d’una moció de censura del PSC, vola els ponts amb les seves bases.

El procés independentista ha desmantellat el sistema de partits. L’únic que encara aguantava era ERC. Ha calgut que governés per fer-lo esclatar. Encara no ha esclatat, però tot sembla indicar que les pròximes eleccions municipals poden ser-ne el detonant.

Catalunya necessita un nou sistema de partits, perquè la seva ciutadania així ho reclama. Però el sistema de partits que exigeix la ciutadania catalana no pot esdevenir en el sí del corrupte estat de les autonomies d’Espanya.

S’ha de fer foc nou. I no vull dir fer una llista cívica per participar a les eleccions del mateix sistema corrupte. Vull dir deslegitimar completament el sistema corrupte al temps que constituïm la República Catalana amb tot el seny de que siguem capaços. Però de moment encara no veig prou seny per fer-ho…

Martí Millanes
Martí Millanes
13.03.2023  ·  22:38

Després del principi de la mal denominada “democràcia” espanyola, durant uns quants anys, vaig ser votant d’ERC. Però els tripartits em van fer caure la vena dels ulls. ER, que com podem constatar ha perdut la C en tots els seus logos, només pensa en una república espanyola.

I l’obsessió de governar en clara minoria només s’explica per tenir la certesa de que el PSC/PSOE no els deixarà caure fins que tinguin la certesa de guanyar ells les eleccions.

Tot molt trist per a un partit que té uns quants màrtirs del feixisme. Però aquest feixisme els ha ensenyat a governar amb autoritarisme i sense escoltar a ningú. I actualment, bé que s’hi apliquen!

Malauradament, això és el que tenim. I el futur s’albira molt negre, si algun esdeveniment, provocat per l’estat espanyol, no ens desperta d’un cop i ens fa tornar a sortir massivament al carrer.

Josep Usó
Josep Usó
13.03.2023  ·  22:39

En efecte. Perdudes les esperances de mantindre el propi nivell de vida els empeny a comportaments i accions intolerables. Només cal esperar que les persones no es deixen entabanar per aquells que cada vegada s’assemblen més a una banda de facinerosos. Hi haurà més episodis, que les enquestes han de pronosticar una hecatombe. I baixant.

Albert Pérez
Albert Pérez
13.03.2023  ·  22:40

Vaig nèixer a Santa Coloma de Gramenet el 1969 i, pel que sé, vaig anar a la mateixa escola del Rufián al barri del Fondo ( a qui ningú recorda per cert com a exalumne ni exveï ni res). D’adolescent, sense perdre mai el contacte amb Santa Coloma de Gramenet per motius familiars, vaig anar a Badalona a l’institut i a la UAB posteriorment. De retorn a Santa Coloma, com a ciutadà i treballant-hi, fa dos anys només, em fa basarda pensar que jo -que durant molts anys allà on visqués a Catalunya votava per sistema ERC i mirava sempre amb lupa els resultats electorals al meu “poble” amb esperança de veure si els partits de filiació nacional catalana treien bon resultat…- ara que, amb tota la il·lusió per primer cop en ma vida podré votar en unes municipals al meu “poble” (les cometes vénen perquè òbviament Santa Coloma de Gramenet ja fa molts anys que no ho és de poble però així és com ho sent la meva família i com ens hi referim…) per res del món podré dipositar una papereta amb aquest partit i amb aquest personatge. Coses veredes amigo!

(disculpeu el to massa autorreferencial del comentari)

joan rovira
joan rovira
13.03.2023  ·  23:01

Casualitats del digital:
Els catalans ho tenim més fàcil per a globalitzar.
El pacte de Rufián i Campuzano és tan sols la punta de l’iceberg.
El porno extrem és ficció, tothom tranquil.
A la gent gran que està sola els pengem un botonet al coll perquè ens avisen en cas d’urgència i ja està.

Joan Benet
Joan Benet
13.03.2023  ·  23:42

Espero que quedin per darrera de la CUP

Anna Linares
Anna Linares
13.03.2023  ·  23:45

Els votants d’ER , no toleren les critiques, em costa d’entendre de que no vegin la deriva del seu partit, però a sobre que s’indignin amb les opinions contraries, no diu res de bó d’ells, més aviat semblen un partit totalitarista!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
13.03.2023  ·  23:58

Ésser massa temps a Màdrix acaba encomanant-te d’españolitat rica i plena, i en tornar cap a casa, creus que ací trobaràs el mateix que tenies allà.

Sobre eixes pràctiques hi ha un gran llibre d’En Vicent Franch i Ferrer, catedràtic de dret Constitucional español, jutge i activista impenitent del sector liberal del valencianisme polític, que explica fil per randa eixes pràctiques de cacics tan arrelades en el nostre carlisme i que els isabelins radiocals també estan adscrits de cor i ànima.

Què era -i n’és – sinó, LA BATALLA AFERRISSADA dels clans dels “puig” i dels “fabra” per a controlar la probínsia de Castelló des de mitjans del segle XIX i fer de mitjancer amb el poder colonial de Màdrix?

“El nacionalisme agrarista valencià (1918-1923)” encapçalat pel metge d’Artana, en Vicent Tomàs i Martí, que l’independentisme valencià incipient dels 1920′ sabé detectar com una de lesxacres del colonianisme que encara patim.

Com és possible que aquella ERC sobre unes bases de republicanisme radical que en refundar-la ens retrotraga a posicions anteriors al Pacte de Tortosa?

Militants valencians i illencs d’ERC, no us fa vergonya en veure què fan els principatins amb tot aquest llegat llançat per la borda i deixats caure en els braços de l’españolisme més atrotinat i de patró clarament feudalitzant?

Aconselle votar Compromís i als Més illencs. Malgrat totes les mancances i paures que hi ha en aquests dos col·lectius presumptament sobiranistes

N’és demolidora per a la nació sencera la traïció que esteu cometent i l’encobriment que feu d’aquest estat de la res pública.

Josep Barberà – de Benicarló- i companyia, us hi hauria de caure la cara de vergonya.

https://www.amazon.es/nacionalisme-agrarista-valenci%C3%A0-1918-1923-Col%C2%A8lecci%C3%B3/dp/8471991381

Josep Blesa (València)

Jaume Riu
Jaume Riu
14.03.2023  ·  00:06

ES TRACTA D’INCOMPETÈNCIA POLÍTICA
Els quatre exemples que posa Partal els ha triat molt bé per descriure amb urgència la crisi de valors democràtics només dels darrers dies, pero els vicis ja venen de temps enrerere.
De fet, no es mereixen una anàlisi política amb profunditat perquè el govern de Pere Aragonès no tindrà cap trascendència històrica, no fa política perversa, ni tan sols té objectius antidemocràtics o malíciosos. És molt pitjor, i a hores d’ara ja ho pot veure tothom.
Hem vist fer declaracions inversemblants del president del partit i, des de la presidència de la Generalitat es volia desautoritzar l’ANC per convocar una manifestació, però sobretot hem estat testimonis de les decisions més inversemblants encara, com voler seure a una taula de diàleg quan des de l’altre bàndol ja els han dit i és públic, que no és pot dialogar perquè hi ha unes línies vermelles que no poden trepitjar.
Tot és d’un nivell molt baix i em sorprèn que algú es cregui encara, ni que sigui una miqueta, el relat d’ERC doncs es percep de seguida que pateixen una malaltia incurable a curt o mitjà termini, perquè es tracta d’incompetència política.

Josep Jallé
Josep Jallé
14.03.2023  ·  00:15

Em sorprenen, benvolgut director, amigues i amics, les reflexions sobre el ‘quinta columnistes’ – descarats i confirmats – que tenim a les organitzacions i entorns de l’actual Generalitat. L’espanyolisme polític te aquesta traça, aquest substrat, residual del feixisme que ha seguit com sempre, només que una mica maquillat especialment a aquella etapa anomenada ‘transició’; si del franquisme al post franquisme.
El Parlament?, el Congrés? … per a fer les rialles quan algun o alguna fa comentari o insult groller. Els poders son els executius … be, els delegats dels poders reals volia precisar, que sempre han estat els mateixos: els florentinos i d’altres camarilles sota la manta de l’Ibex.
Visca la tradició!. Mori la renovació!. Son els ‘democratas de toda la vida’.
Salut!.

jaume vall
jaume vall
14.03.2023  ·  00:52

És relativament fàcil analitzar les actuacions polítiques i blasmar les que no són correctes.
No és la feina dels periodistes, el fet de proposar solucions als problemes -torbadors, m’ha agradat aquesta definició- que els líders messiànics provoquen.
Tenint en compte que la situació catalana no és la d’un territori normal, i que encara estem en fase constitutiva/constituent, potser sí que els periodistes altaveus, dignes d’autoritat moral, podrien gosar d’oferir indicis de solucions.

Mirem de no fer tard. Vàrem fer tard en adonar-nos de la pèssima ètica dels dirigents d’ERC. Vàrem fer tard en adonar-nos que el pendent ferroviari no és encara prou inclinat com perquè Espanya s’estavelli i Catalunya en surti indemne.
Ves que no fem tard quan l’hora de proposar alguna solució. Amb la vènia, a mi me’n venen dues al cap : augmentar la participació en ens fora del control espanyol -i Consel per la República n’és l’exemple preclar- i també reprendre aquell moment que vam viure entre 2012 i 2015 de reunions públiques del procès constituent, on cadascú, cada expert, cada ciutadà, aportava les seves propostes, i -semblava- que tots anàvem a una i ens brillaven els ulls.
Més solucions, si us plau, a part d’exposar els problemes.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
14.03.2023  ·  00:54

De Erc darrerament ja no em sorprén res, i tampoc això de Sta.Coloma de G. Es comença volent fer un Govern “efectiu”, es segueix prenent decisions “pragmàtiques”, es vol “eixamplar la base” controlant els mitjans de comunicació i s’acaba així, fatalment. Tot per creure cegament que la independència només la puc fer jo, o no serà independència, i acabar fent la Dependència de un Govern essencialment corrupte.

PS. corrupció no és únicament posar-se diners públics a la butxaca: és moltes coses més : repartir càrrecs i sous dins del partit, per exemple, o donant gat per llebre als teus votants.

Núria Castells
Núria Castells
14.03.2023  ·  03:59

Sembla que les enquestes no van prou bé. Seria lògic perquè la credibilitat dels polítics que no tenen gens de coherència entre el que deien i el que diuen i tampoc entre el que diuen i el que fan… doncs, la seva credibilitat, dic, acaba per patir seriosament.
No tots els votants són babaus o desinformats. Tampoc no són tants aquells que viuen dels partits o esperen viure’n.
Hi ha força gent, doncs, que pot pensar lliurement i crítica.

Les eleccions s’acosten.
Jo tinc l’esperança que en un país que porta anys molt pendent de la política i alguna cosa deu haver après -encara que ara sembla que hi hagi molta decepció i ganes d’engegar-ho tot- quedi el suficient esperit crític per veure clara la realitat i votar en conseqüència.
Hem tingut prou temps, ja, per observar i reflexionar des del 2017-2018.

Lluis Molist
Lluis Molist
14.03.2023  ·  03:59

Tot per la pasta

Marga J McFarlane
Marga J McFarlane
14.03.2023  ·  05:08

L’extraparlamentisme d’ERC no pot sorprendre ningú. Amb una Generalitat pilotada per una persona no elegida, el Sr Junqueras, i a més, inhabilitada per molt injust que sigui, com es pot esperar respecte d”aquest partit pel Parlament? La sorpresa es la naturalitat amb que acceptim la situació. Interessant tambe el tentacle de Xavi Vendrell en aquest sentit.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
14.03.2023  ·  05:55

Erc, el juguet del nefast Junqueras, es un partit democràtic com Maduro a Venezuela. El model sudamericano d’erc es un atemptat a la democracia. Junqueras un cabdill que allarga el seu mandat de forma totalitaria, comprant el vot drls militants a canvi d’omplir les seves butxaques. Junqueras va per totes

Agustí Delgado
Agustí Delgado
14.03.2023  ·  07:03

Esperem que acabi aviat aquest malson del governet d’ERC.

Jordi Sanahuja
Jordi Sanahuja
14.03.2023  ·  07:10

Com bé diu Vicent Partal la deriva de ERC és molt perillosa democràticament. Podem pensar que Oriol Junqueras ha embogit del tot però també hi ha un altre escenari molt més factible que ja vaig explicar fa sis mesos. Junqueras no solsament ha lluitat contra la independència sinó que també està destrossant les bases democràtiques catalanes. El control dels Media de comunicació mitjançant milionàries subvencions és el més evident.
Què ha passat?.
Hem d’acceptar que cap de les hipòtesis que s’han plantejat sobre el canvi de 180º produït a ERC en el darrers temps, ja sigui per periodistes acreditats com el propi Vicent Partal, la Rahola, el Barbeta o el mateix Cotarelo aguanten la realitat dels fets, així com cap comentari que hagi llegit.
Segueixo pensant, cada vegada amb més convicció, que la postura de ERC no té a veure amb els indults, ni amb Pegasus (per allò del xantatge per la informació obtinguda) ni amb la voluntat de governar la Generalitat (allò de la hegemonia per repartir sous i càrrecs) ni de traïdoria. Certament la possibilitat de repartir sous i càrrecs ha sigut una eina fonamental i la traïdoria un eix vertebral però no ha estat l’essència que ho pugui explicar tot.
Tot encaixa si parteixes de la base que Junqueras és un infiltrat des de fa una dècada i que ha construït la cúpula del partir al seus gust amb, aquests sí, traidors incompetents (Aragonés, Rufian, Torrent, Vilalta, Rovira) que depenen del partit per subsistir. Podríem parlar de cadascú d’ells per fer palesa la seva mediocritat però és una evidencia que ja ha sigut demostrada. Si Junqueras fos només un traïdor podria canviar la posició les vegades que fos necessari si veiés que la situació actual no porta enlloc, de la mateixa manera que ho veiem en les pel·lícules de gansters. Manen els interessos i no hi ha més. Les emocions es deixen de banda: així, si la situació està lluny de l’esperat no hi ha cap problema en canviar de nou i explicar el nou relat. Ara bé, al ser un infiltrat treballa amb convenciment indestructible per la causa, que és aniquilar-nos. Segurament és el propòsit de la seva vida i mai no defallirá. No canvia ni canviarà per res, per més bèstia que sigui la situació.

Jordi Torres
Jordi Torres
14.03.2023  ·  07:39

Posats a fer, els Srs. Campuzano i Rufián podrien haver anunciat la construcció de la residència de gent gran xipollejant des d’un jacuzzi, fumant-se sengles puros i envoltats de noies en biquini, com feia el mestre de la cacicada, Jesús Gil.

JOAN TORRECILLAS
JOAN TORRECILLAS
14.03.2023  ·  08:04

Tot el que diem o escrivim a la gent de Esquerra, els hi rellisca han entrat en una dinàmica destructiva-destruir tot el que no és dels seus i tot el que no estigui fet per ells.
Si fossin eficients, doncs mira!!!! Però resulta que son inútils, que no tenen idea de com portar una comunitat/autònoma
Al capdavant de les conselleries hi tenim uns elements que no toquen quarts ni hores. Fan i diuen coses que esgarrifen
amb tocs dictatorials.
Punyetes!!!! Estan governant amb 33 i estan repartint menjadores a dojo entre els seus.
I sempre, sempre els seus fidels troben justificació per tot.
Asun

Victor Serra
Victor Serra
14.03.2023  ·  08:10

Totalment d’acord amb l’anàlisi del que s’ha convertit ERC. Una altra mostra de l’immens error de Junts de sortir del Govern i regalar-los tot el poder ( gros o petit) a l’administració catalana i a la Generalitat. Ara costarà moltíssim recuperar un mínim de llocs de poder on poder-hi situar persones competents que tinguin clar qui és l’enemic i com cal enfrontar-s’hi. ERC ha caigut molt baix, però elo que ens passa no és només culpa d’ERC.

Adrià Arboix
Adrià Arboix
14.03.2023  ·  08:20

Sembla mentida…!

Jaume Marot
Jaume Marot
14.03.2023  ·  08:32

El problema no son els polítics, que també, el problema és la gent que els vota. Jo, que estat votant d’ERC, el que veig és molt d’odi a tothom que no pensa com ells, només cal mirar les xarxes socials

Rosa Molina
Rosa Molina
14.03.2023  ·  08:45

L’il.liberalisme, la manipulació, les pressions, la falta d’ètica, els interessos de poder, l’autoritarisme, el tant-me’n-fotisme amb el català, l’oblit que algun cop havien estat d’esquerra i independentistes…, han anat de la mà de la descomposició que han fet, per exemple, de l’Ensenyament.
És com un puzzle: n’agafeu cada una de les peces, cada un dels fets, i en veureu la realitat tota sencera.
Es corrompen i necessiten corrompre per auto-justificar-se i amagar-se. Practiquen el “tu quoque”, l'”ad hominem” i d’altres fal.làcies abans pròpies gairebé només de PP i PSOE.
Col.laboracionistes.

Carles Serra
Carles Serra
14.03.2023  ·  08:56

HEM TRIAT TRANSFORMAR, eixí diu la pancarta que hi ha el darrera d’aquest gran traïdor i mantider, mossèn Oriol Junqueres.
Quin bon eslògan, només faltaria rematar-lo dient: transformar cap el franquisme.
Llàstima Vicent com ja fa esment algun subcriptor, lo tant que has tarda’t a denunciar-ho, com ja ho fèiem bastants subcriptors abans de les eleccions a la gestoria mal anomenada govern.
Varen tenir que “suportar” les crítiques dels seus adoradors, per cert, ara ja silenciats perquè no es deuen veure en cor d’obrir boca.
No cal allargar-me més, doncs l’editorial i els comentaris dels subcriptors defineixen la realitat d’això d’ER i la societat de la colònia catalana.
Gràcies

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
14.03.2023  ·  09:09

Algú es pot sorprendre d’aquest comportament de la ER del Gran Botifler Oriol Junqueras?
Aquesta ER, botiflera, espanyolista, no és el que era la assemblearia ERC, catalana que jo havia votat.
És una sucursal del deep state espanyol, amb tots els seus defectes i podridures.

Està conduïda per un personatge rancúniòs, envejós,, en Junqueras, que normalment es manté oficialment en un segon pla per no perjudicar la imatge que vol vendre d’independentista però que realment és un servent de l’espanyolisne per tal de minar l’independentisme des de dins. Vist així, és pitjor que C’s o el PP, perquè si més no aquests van de cara en el seu pla d’espanyolitzar Catalunya.

Està a les mans dels votants independentistes honestos, no els de la menjadora d’ER, enviar aquesta cúpula botiflera a la paperera i, en uns anys, recuperar l’esperit d’ERC.

Però compte!
Votar s’ha de votar sempre, i votar aquells partits que tinguin com a objectiu central, i transversal, la independència de Catalunya.
No ens deixem enganyar pels apòstols de l’espanyolisne que ens voken vendre el vot en blanc o la abstenció per així afavorir al naZionalisme espanyol PSOE-PP-C’s-VOX.

Joan Vives
Joan Vives
14.03.2023  ·  09:20

També ERC, no recordo qui, l’endemà de l’acord de pressupostos amb el PSC on els republicans “accepten” el Quart Cinturó, va declarar que havien dit que sí per poder tirar endavant els pressupostos, però que no estan d’acord amb el 4t Cinturó i que no es farà.

No som ingenus, sabem que s’aproven mocions i s’acorden coses amb la voluntat “oculta” d’incompliment. Però cridar-ho en plena llum del dia em va semblar un atemptat contra la formalitat democràtica. Em va estranyar que ningú no saltés a denunciar-ho.

Entre tots han buidat la democràcia de contingut i ara l’avantguarda ja comença a esborrar-ne les formes.

Pep Agulló
Pep Agulló
14.03.2023  ·  09:23

L’ALTRA CATALUNYA…

” Cornella explicava que som un país d’una creativitat desbordant, d’unes capacitats enormes…. aquesta creativitat s’ha anat escampant per tot el món. Hi ha, efectivament, catalans a tot arreu fent coses molt extraordinàries…”

Enfront d’aquesta Catalunya, hi ha la Catalunya covarda i sotmesa, incapaç de projectar els anhels de llibertat en un projecte de revolta, esdevenint súbdits sense ànima d’una autonomia monàrquica feta a imatge de les corruptes institucions espanyoles, amb uns partits on el caciquisme i clientelisme flueix a l’ombra d’una pugna per un miserable poder per pagar les prebendes als militants privilegiats…

Votants d’ERC de quina Catalunya sou?

Les formes feixistes enlluernen a qui no té una moral fonamentada en la democràcia…

Mònica Vidal
Mònica Vidal
14.03.2023  ·  09:29

Vicent, pràctiques il·liberals? Tal com dius al final del teu article, son pràctiques clamorosament antidemocràtiques. Per a mi aquesta diferència és important donat que “liberal” ens acosta principalment a la qüestió econòmica mentre que “democràcia” va un xic més enllà i incolu, com bé senyales, un autoritarisme flagarant per part de qui les duu a terme.

Ignoro què faran els votants d’ERC. Espero quesiguin capaços de llegir els signes.

Víctor Torguet
Víctor Torguet
14.03.2023  ·  09:39

ERC és un partit espanyolista que fa política “a la espanyola”.
ERC és, clarament, un partit anti-independentista.
Seguir referint-se a ERC com a Independentista és una ofensa i un insult per als que som i actuem com Independentistes.

Llista Cívica ja !!!
(amb o sense l’ANC. És urgent !!)

Francesc Solanelles
Francesc Solanelles
14.03.2023  ·  10:02

No cal remuntar-nos abans de la segona república espanyola. Aquesta també ha estat una pràctica habitual, des de sempre, a la comunitat autònoma de Catalunya, sobretot a l’època del president Pujol, encara que també va continuar amb el tripartit. Tots els que hem participat d’alguna manera a la política municipal sabem que sempre era molt més fàcil aconseguir un equipament, per exemple, el poliesportiu, si l’ajuntament era de la corda dels que manaven a la Generalitat.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
14.03.2023  ·  11:08

Em dol molt que ERC actui aixi molt malament
Llista Civica completament urgent ja que si no anem cap el precipici

Josep Soler
Josep Soler
14.03.2023  ·  12:01

Sembla que finalment tenim clar que ERC (aquest partit que ha sabut situar-se en un poder pràcticament absolut), que mana a Catalunya encara que sigui per delegació de Madrid, que ho fa amb només 33 diputats de 135, que tingui el monopoli informatiu com té (TV3 és una pantomima, juntament amb el de la premsa escrita i gairebé la totalitat dels periodistes joves) a més d’haver fet una inversió de 180 graus, en el seu ideari fundacional i conseqüentment en les seves promeses electorals, haurem de convenir entre tots, que aquest és un partit que hauríem de catalogar com de MIRACLE, perquè és un veritable miracle haver arribat on ha arribat i mantenir-se en el poder amb tanta de llast a la seva esquena.
De manera que critiquem-lo tant com vulguem, però l’amenaça es vigent i el futur que se’n deriva presenten una faisó molt negre.

David Mascarella
David Mascarella
14.03.2023  ·  12:32

Marcant el camí del canvi..

PEPE PEDREGAL
PEPE PEDREGAL
14.03.2023  ·  13:12

És evident que er ha perdut tots els valors democràtics i morals, si mai els va tenir. La psicologia de Junqueras i alguns dels seus col·legues de la secta és preocupant, no només pels seus efectes personals sinó polítics i socials. El frau electoral i la seva hipocresia democràtica han fet d’aquest partit les armes necessàries per poder governar i obtenir els recursos necessaris per subsistir. La cúpula els arrossegarà a una irrellevància total i absoluta a curt termini.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
14.03.2023  ·  14:09

-Homo homini lupus-

https://ca.wikipedia.org/wiki/Homo_homini_lupus_est

“L’egoisme és bàsic en el comportament humà, encara que la societat intenta corregir tal comportament afavorint la convivència”
(Thomas Hobbes)

És la lluita entre el Bé i Leviatan.
Nosaltres hem de decidir quin bàndol és el nostre.

Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny
14.03.2023  ·  14:15

A finals del 2010-principis del 2011 vaig tornar el meu carnet d’ERC. Entre altres coses, pels clans interns, la marginacio dels critics, per les “putades” que es feien entre ells, pel repartiment de càrrecs (cadires), absència de debat intern, el menyspreu de cara ls militants, etc. etc.
Els vaig acusar de ser una convergència bis. En vaig tenir una gran decepcio d’haver militat durant quasi 10 anys al partit dels quals el meu avi matern en va ser un dels fundadors el 1931.

Marc Mateos
Marc Mateos
14.03.2023  ·  15:10

ER ja és una fotocòpia de la PZOE de las JONS.
I les seves bases on coi són?
Per què han permès aquesta bogeria autonomista?

Roser Caminals
Roser Caminals
14.03.2023  ·  15:30

La davallada d’ER cap a l’autoritarisme no té aturador.

Joan López
Joan López
14.03.2023  ·  16:18

Generalissimo Junqueres.
Erc i las jons
Que es barallin per sta.coloma de g. el psc i su soci erc. O que facin un tripartit amb vox.

Gaspar Coll
Gaspar Coll
14.03.2023  ·  16:56

A un pas de la “democracia orgánica” franquista.

Jaume Borràs
Jaume Borràs
14.03.2023  ·  19:58

Patétic.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
14.03.2023  ·  20:22

Totalment d’acord amb l’editorial però voldria aclarir el primer paràgraf, que barreja “la primera restauració borbònica” amb el final del XIX i començament del XX i el caciquisme polític. Els borbons han tingut sempre l’habilitat de perdre i recobrar el tron. La primera vegada fou el 1705 quan la confederació catalano-aragonesa declara rei de València, Mallorca, Aragó i comte de Barcelona Carles III d’Àustria i acaba amb els Decrets de Nova Planta que imposen pel “justo derecho de conquista” l’absolutisme del Calçallarga. La segona va de les abdicacions de Baiona (1808) al tractat de Valencay (1813) on Napoleó restaura el Deseado. La tercera, deixant a banda els episodis carlistes, va de la Gloriosa (1868) que destrona Isabel II, passant per Amadeu I i la I República, als cops d’estat de Pavía i Martinez Campos (1874) que acaben reposant Alfons XII i on, ara sí, el règim de la Restauració i el caciquisme clàssic caminen junts. Caldria afegir la pèrdua de la monarquia i proclamació de la II República l’abril de 1931 i l’herència de Franco que, rere la guerra incivil i quaranta anys de dictadura, recau en l’emerit de l’emirat. El tema dóna per tota una sèrie.

Antoni Sans
Antoni Sans
14.03.2023  ·  22:44

Escriu Rosa:
Qui diu que no hi ha solucions i que se n’han de proposar de noves?.

N’hi ha una de molt clara. Anar a votar i votar qualsevol partit que no sigui ER. Sempre serà una mica millor que la deriva autoritària que ha agafat aquest partit. I un bon escarment pels seus ideòlegs tronats.

Pauli Morer
Pauli Morer
14.03.2023  ·  22:55

L’Esquerra l’esguerra o l’esquerda, com sempre.

Roser Pla-Giribert
Roser Pla-Giribert
14.03.2023  ·  23:10

El que ha dit Campuzano no te nom, és propi de persona poc inteligent, disposat a jugar brut i a fer mal i ho ha dit obertament, davant del notres nassos… I no passarà res? No se li obrirà un expedient sncionador o fer-lo dimitir?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any