20.11.2023 - 21:40
|
Actualització: 20.11.2023 - 21:49
El fotògraf Francesc Català-Roca (Valls, 1922 – Barcelona, 1998) explicava a les seves memòries: “Una bona fotografia es defineix, al meu entendre, pel fet que ha de saber ‘explicar’ bé, molt bé, una situació, un personatge, un paisatge… I explicar-ho de tal manera que pugui captar l’interès del qui n’ha de ser el receptor. I en aquest sentit, hem de convenir que el resultat de la fotografia ha de ser el mateix que el de la narració escrita, és a dir, de la literatura.”
Català-Roca és considerat un dels fotògrafs internacionals més destacats de la segona meitat del segle XX, un artista i treballador infatigable, que va deixar als seus hereus (els seus dos fills, Andreu i Martí), un fons que consta de 167.701 negatius en blanc i negre i color; 3.109 diapositives a color; prop de 14.000 fulls de contacte; i 2.000 còpies d’època d’autor de dimensions 18×24 representatives de les diverses èpoques, temàtiques, materials i tipologies. A més, també inclou 16 documentals cinematogràfics, amb el material complementari i de treball corresponent, que es conserva a la Filmoteca de Catalunya.
El seu treball infatigable que també el va relacionar amb alguns dels artistes més destacats del seu temps, en especial Joan Miró i Josep Llorenç Artigas, han deixat el relat en imatges, com diu ell, del paisatge, la vida i les vivències de cinc dècades, les que corresponen a la segona meitat del segle XX. El llegat no tan sols té importància per les temàtiques sinó també perquè la fotografia de Català-Roca té un reconeixement unànime per la innovació, la mirada i els punts de vista, els enquadraments, la llum i les ombres. Aquest patrimoni, que tenia uns quants pretendents, finalment es quedarà a Catalunya i formarà part de la col·lecció nacional d’art de la Generalitat.
Ahir, coincidint encara amb la celebració de l’Any Català-Roca, es va fer l’acte oficial d’adquisició per la consellera de Cultura de Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga, d’aquest fons, valorat en dos milions d’euros. L’acte es va fer al palau Moja, amb l’assistència d’una extensa representació de la família Català-Roca, nissaga de fotògrafs (el pare fou Francesc Català i Pic i el seu germà, Pere Català-Roca), i d’artistes i amics del fotògraf, entre els quals, l’escultor i ceramista Joan Gardy Artigas, fill del ceramista Josep Llorenç Artigas, l’artista Frederic Amat i el fotògraf Jordi Guillumet. En l’àmbit més institucional hi ha participat Pepe Serra, director del MNAC; Francesc Balad, director de l’ANC; Marko Daniel, director de la Fundació Joan Miró; Jordi París, director del Museu de Valls; Pere Puigdollers, president de l’Associació Fotogràfica de Catalunya; Laura Terré, comissària de l’Any Català-Roca; Núria Gil, responsable de l’arxiu Català-Roca al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i Jaume Orpinell, que fou qui va acollir l’arxiu al COAC el 2008.
El fons es dipositarà a l’Arxiu Nacional de Catalunya, on es restaurarà, inventariarà i digitalitzarà. Una part del fons, el que correspon a les còpies d’època d’autor, passarà al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que també l’estudiarà amb la finalitat d’organitzar una gran exposició antològica i retrospectiva. Tot aquest procés s’estima que durarà uns tres anys.
Un fons que perillava
Quan Català-Roca es va morir el 1998, el seu arxiu era desat en les habitacions d’un soterrani d’un edifici de la Travessera de Dalt de Barcelona. Tot i que era en carpetes i capses a sobre de prestatgeries, les humitats i el risc d’una inundació o d’un incendi feia que aquest arxiu es trobés en un perill permanent. Els fills de Català-Roca volien garanties de conservació de l’obra del seu pare per part de les institucions museístiques i volien vendre el fons, no pas fer-ne cap donació. Sense poder tancar un acord amb cap institució, el 2008, provisionalment, el fons Francesc Català-Roca es va dipositar a l’arxiu del COAC, coincidint amb el desè aniversari de la mort del fotògraf.
Tanmateix, el 2008 començava una dècada fatídica per al sector de l’arquitectura i la construcció en general, amb la crisi ocasionada per la bombolla immobiliària, de manera que el procés de restauració i la dedicació al fons Català-Roca també es va veure afectat. Així, s’estima que el COAC ha restaurat al voltant d’un 15% del total dels negatius que conserva, i falta restaurar-ne el 85% restant.
Ara, coincidint amb l’Any Català-Roca, que va començar a final del 2022, s’ha culminat el procés d’adquisició per la Generalitat de Catalunya. L’acord estableix que la Generalitat obté els drets que li permetran de digitalitzar les imatges, difondre-les en línia per fer-les accessibles a tothom i presentar-les amb motiu d’exposicions i publicacions pròpies, a més de treballs d’investigació i material pedagògic. Els hereus, per la seva part, es reserven els drets d’explotació respecte de tercers.
