Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Algunes plantes que han passat pel nostre territori no han tingut la sort de quedar-se en casa com a cultius habituals. Els factors d’èxit són a la vegada biològics i socioeconòmics: el cultiu ha de ser productiu i tindre tolerància a l’ecologia local, i també el maneig ha de ser compatible amb les pràctiques de camp habituals. A més, ha de ser acceptat quant a preparació i consum pels usuaris. Si cap d’aquests requisits es compleix, l’èxit del cultiu és improbable.

Aquest és el cas del flamenc, una lleguminosa que creix bé amb el clima local i és productiva, però quasi desconeguda als camps, tal vegada perquè els tipus de flamenc coneguts necessiten una estructura per a créixer, ja que són enfiladissos, com en el cas del garrofó. Quant a l’acceptació dels consumidors, simplement es desconeix la seua existència, i així no es poden valorar les seues virtuts. La comparació amb el garrofó és adequada, ja que el nostre fesol per excel·lència té un cultiu complex, i sols es manté gràcies a la paella.

El flamenc, tan difícil de trobar ací, és molt cultivat en altres parts del món. Hi ha subespècies i tipus de creixement diferents, d’uns que no alcen més d’un metre de terra i d’altres d’enfiladissos que ocupen molts metres quadrats. És un cultiu multiús que s’aprofita com a vegetal de consum humà, farratge animal i millorant del sòl, ja que fixa molt de nitrogen atmosfèric. Pot ser cultivat com a planta de jardí, ja que algunes varietats tenen colors bonics, i també se cita el seu ús medicinal.

«Les beines del flamenc s’assemblen molt a les dels pèsols tirabecs i es cullen quan els tirabecs de debò són un record de la primavera»

Els que hem trobat a les nostres comarques, com a planta aïllada al camp o cobrint una tanca, són plantes enfiladisses i de flor blanca, que s’aprofiten per la seua collita de beines verdes, amples i mengívoles, i molt abundants. Aquestes arriben a la tardor, quasi a les portes de l’hivern, ja que floreixen amb nit llarga, quan minven les hores de llum. Les beines s’assemblen molt a les dels pèsols tirabecs i aquest és el gran interès d’aquest llegum, que es cull quan ja quasi no queden bajoques, i quan els tirabecs de debò són un record de la primavera. Els flamencs serien els tirabecs de la tardor.

Llig l’article complet al web de Mètode

Josep Roselló Oltra és tècnic agrícola en l’estació Experimental Agrícola de Carcaixent.

Què és Mètode?

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.