Les rèpliques de la revolta interna a Junts

No va ser per Twitter, sinó per una revolta interna a Junts. El dia de l’acord per a reformar la llei de política lingüística, la indignació es va estendre per les bases, els càrrecs intermedis i els membres de la direcció que no n’havien estat informats. Els xats interns bullien, més que no pas les xarxes, i aquell vespre el partit –amb la intervenció de Carles Puigdemont– va congelar la participació en el pacte. Poc després, el PSC, ERC i els comuns van acordar donar-los més marge i ajornar el debat de la llei fins al ple que començarà el dia 26, si no hi ha cap més canvi sobrevingut. D’ençà de llavors, Junts manté converses amb entitats i partits per a ampliar el consens i per a introduir canvis a l’articulat. Però no serà fàcil que les bases de Junts avalin un pacte que no modifiqui substancialment l’acord signat i que mantingui el reconeixement del castellà com a llengua d’aprenentatge. Aquest és el retrat que fan diverses fonts consultades per VilaWeb, que constaten que el malestar es manté, tot esperant que la direcció mogui fitxa, i caldrà veure si s’esvairà o si complicarà encara més el manteniment de Junts en l’acord, malgrat la voluntat d’una part del nucli dur parlamentari i de la direcció, amb Jordi Sànchez al davant, de preservar-lo. Malgrat els esforços interns per a contextualitzar i argumentar l’acord a quatre, n’hi ha que consideren que les explicacions no han convençut.

En el darrer consell nacional a Alcarràs, ho van intentar, per exemple, els tres negociadors parlamentaris de l’acord: Anna Erra, Francesc Ten i la portaveu del grup, Mònica Sales. Però diverses fonts consultades de territoris diferents comparteixen que van fer un discurs molt defensiu, que no va entrar a qüestionar el contingut del pacte, i que partia de la premissa que la majoria no havia llegit la reforma que es proposava ni hi havia aprofundit. I això no va calmar els ànims d’alguns dels crítics que eren presents al consell nacional, sinó més aviat al contrari. Aquell dissabte, de fet, es va despullar la situació d’inestabilitat i de crisi de lideratges que viu el partit. Alguns consideren que la gestió interna que Sànchez va fer del pacte va ser la gota que va fer vessar el got i que va precipitar els moviments que el van portar a anunciar que no optaria a la reelecció. L’acord no va passar per l’executiva ni es va explicar al grup parlamentari, i fonts properes a Laura Borràs asseguren que la presidenta del parlament no en coneixia la literalitat. L’acord tampoc no s’havia consensuat amb entitats clau en la defensa de la llengua ni amb una part rellevant de la comunitat educativa.

El portaveu de Junts, Josep Rius, va fixar dilluns dues condicions perquè Junts deixi de “frenar” la reforma de la llei: que es “millori” el text i que s’ampliï el consens. El pilar de l’acord era el reconeixement del castellà com a llengua d’aprenentatge, partint dels projectes lingüístics dels centres, adaptats al context sociolingüístic, entre més criteris. Sobre aquesta base, el PSC donava per complerta la sentència del 25%, defugint l’establiment d’un percentatge de castellà generalitzat. “O ho regulem nosaltres o ho regularan els tribunals”, va defensar també el president de la Generalitat, Pere Aragonès. És a dir, es pretenia regular la presència del castellà a l’escola en compliment de la llei Celaá perquè no s’imposés el 25% a tot arreu. El govern va admetre el pilar d’aquesta estratègia en la reunió que Aragonès va encapçalar al Palau de la Generalitat amb les entitats de Som Escola, tal com va avançar VilaWeb: l’executiu va explicar que estaven obligats a moure’s dins un marc normatiu que descarta el català com a llengua vehicular única, i que no fer res no era pas una opció. ERC no és partidària de fer grans canvis a la reforma pactada i proposa de donar garanties a l’acord en el decret de reforma de la llei d’educació de Catalunya que aprovarà d’aquí a uns mesos el govern. Seria el cas, per exemple, que el departament assumeixi la responsabilitat última en la validació dels projectes lingüístics dels centres amb el propòsit de descarregar els mestres d’aquesta responsabilitat. Però el reconeixement del castellà com a llengua d’aprenentatge pot ser una veritable línia vermella per als sectors més crítics amb el pacte de Junts.

“La gent no passarà”, avisa una font de les bases de Junts, que també considera que, per a una part del partit, no és rellevant que el PSC sigui a l’acord. Perquè el que voldrien és que el consens es mantingués entre les forces independentistes, malgrat les veus que adverteixen que la defensa de la llengua no es pot identificar exclusivament amb els partidaris de la república catalana. La CUP no va participar en les negociacions amb els quatre partits i defensa tota sola el reconeixement del català a la LEC com a única llengua vehicular. Tampoc serà fàcil tancar un consens amb les entitats en defensa de la llengua, com espera Junts, perquè mantenen criteris divergents sobre l’acord. Les entitats de Som Escola van aconseguir de pactar un comunicat de mínims que reclamava que la modificació legislativa es consensués amb la comunitat educativa i amb les entitats de defensa del català, però no entrava a valorar la introducció del castellà com a llengua d’ensenyament en una llei catalana. Dues de les entitats que més segueixen de prop alguns sectors de Junts s’han posicionat rotundament en contra de l’acord. L’ANC ha anunciat manifestacions davant el parlament els dos dies que es preveu que s’hi debati la reforma de la llei de política lingüística. I la Plataforma per la Llengua ha demanat que es retiri la proposta i es faci un front judicial comú i un pla d’acció per a la unitat lingüística.

Però Junts també té una altra ànima, que ha estat qualificada de pragmàtica, i més vinculada als membres del partit provinents de l’antiga Convergència, que s’alinea amb els dirigents que defensen l’acord. Són els qui consideren que tot es va enredar pels errors de comunicació del pacte i de la gestió interna en un moment de manca d’autoritat de les estructures del partit, més que no pas pel contingut de l’acord en si, que consideren ajustat a una etapa de no-confrontació política i d’acatament del marc legal com ho és l’actual legislatura. Una altra cosa és com s’afrontarà la qüestió a partir d’ara, quan ja es pot haver estès entre les bases una discrepància difícil de suavitzar quan falten dos mesos per al congrés que ha de renovar la direcció. “Qualsevol pacte semblarà dolent”, diu una font consultada. També serà clau, en aquest context, el posicionament que tingui sobre la reforma de la llei Laura Borràs, que podria aspirar a la presidència de Junts si Carles Puigdemont decideix de no mantenir-s’hi. Tot això, enmig de les converses per a mirar que es presenti una candidatura unitària al congrés, en què Jordi Turull es perfila com a possible secretari general. La quadratura del cercle es complica per a Junts i, de retruc, per a la resta de signants del pacte lingüístic, si no cedeixen totes les parts.