El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Hi ha una certa tradició al món a considerar que, quan un govern ha perdut de vista on és, els serveis secrets són els que parlen clar. És famosa i històrica l’actuació del KGB que avisava Gorbatxov sobre el perill de Txornòbil, quan l’estat i el partit l’enganyaven sobre l’abast de l’accident nuclear.

Ahir Carlos Dávila va dir que el CNI havia fet un informe en què advertia Rajoy que el govern català fa grans progressos a Europa. Dávila és una persona molt escoltada en els cercles conservadors de Madrid, però molt irregular com a periodista. Entre les coses que ell diu que diu el dossier, hi ha alguna inexactitud flagrant que podria ser deguda a la seua imprecisió –i això sempre suposant que aquest dossier siga real.

El fet és interessant més enllà de l’article i del suposat informe. Perquè per primera vegada a Madrid algú comença a reconèixer un fet que s’ha de ser molt cec per a no veure amb claredat. I per això pot resultar útil per a confortar aquells que es resisteixen a creure aquestes coses quan es diuen des del país mateix. Fa poques setmanes a VilaWeb vam publicar un dossier amb el mapa dels estats que veuen amb una certa simpatia el procés d’independència. I, al capdavall, l’informe del CNI ve a dir pràcticament això mateix. Però ja entenc que no és igual que ho diguem nosaltres o bé que ho reconeguen ells.

És possible que els nervis, tan evidents, del govern espanyol respecte de l’acte de demà al Parlament Europeu –en què intervindran el president Puigdemont, el vice-president Junqueras i el conseller Romeva– tinguen origen en aquest informe.

És molt improbable que demà passe res gaire especial. Hi haurà molts eurodiputats escoltant el govern català, segurament de tots els grups, i no crec que passe gran cosa més. No cal pas esperar-hi gests espectaculars, entre més motius perquè tot reclama molta discreció. Però aquesta Espanya que, segons Dávila, no ha cregut mai possible que les iniciatives parlamentàries de suport a Catalunya ‘poguessen ni tan sols prendre’s en consideració’, supose que no pot pair la simple presència de la cúpula del govern a Brussel·les.

Dit tot això, em deixa esparverat que el govern espanyol es cregués de veritat que els restants vint-i-set estats de la Unió li farien costat automàticament i tancarien la porta al procés d’independència. Perquè demostraria una incapacitat d’entendre com va el món que supera fins i tot allò que hauria pogut arribar a imaginar-me.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.