Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El govern egipci ha anunciat avui el descobriment d’una gran ciutat d’uns tres mil anys en molt bon estat de conservació, anomenada “Ascens d’Aten”, i que va ser habitada durant els regnats dels faraons de la dinastia XVIII, com ara Amenofis III o Tutankamon.

El Ministeri de Turisme i Antiguitats egipci ha dit que era “la ciutat més gran mai trobada a Egipte”, l’assentament administratiu i industrial més gran de l’era de l’imperi egipci a la riba occidental de Luxor. Betsy Brian, professora d’egiptologia de la universitat nord-americà John Hopkins, ha dit que era el “segon descobriment arqueològic més important d’ençà del descobriment de la tomba de Tutankamon”. La troballa, ha afegit, no ha de permetre sols de saber més sobre la vida dels antics egipcis en una època en què l’imperi es trobava en apogeu, sinó que també pot ajudar a explicar un dels més grans misteris de la història: per què Akhenaton i Nefertiti van decidir de traslladar-se a Al-Amarna “.

L’arqueòleg Zahi Hawas, al capdavant de la missió, ha explicat que les capes arqueològiques s’han mantingut intactes durant milers d’anys, “com si els seus antics residents les haguessin deixades ahir mateix”, i això fa que els habitatges siguin plens d’objectes de la vida quotidiana.

Troballa fortuïta

Les excavacions que van portar a la troballa es situaven entre dos temples, l’un dedicat a Amenofis III i l’altre a Ramsès III, a Luxor. Havien començat el setembre passat per cercar el temple mortuori de Tutankamon. Tanmateix, al cap de dues setmanes de començar, la missió arqueològica es va endur una gran sorpresa perquè van començar a aparèixer maons de tova pertot arreu i els arqueòlegs van començar a desenterrar la gran ciutat.

Fins ara han desenterrat unes quantes àrees de la ciutat, on s’han trobat un forn, una gran cuina amb forns i peces de ceràmica per a l’emmagatzematge d’aliments i un barri administratiu i residencial. La ciutat era envoltada d’un mur en ziga-zaga, amb un únic punt d’accés, per la qual cosa els arqueòlegs pensen que tenia una funció defensiva.

També han trobat una àrea de treball amb motlles per a la producció d’amulets i objectes decoratius i una zona per a la fabricació de maons usats en la construcció de temples i que porten el segell amb el nom el faraó Amenofis III.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.