Duran, el règim

«Resta el règim. I el règim, tocat i malmès però encara viu, ha donat ara a Duran cadira, taula i aixopluc»

Vicent Partal
Vicent Partal
30.01.2019 - 08:25
Actualització: 30.01.2019 - 09:25
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Com molts lectors saben, cada setmana, normalment, faig un parell d’actes, hi ha setmanes que tres. Per a mi és un exercici periodístic fonamental. Sempre intente que aquests actes siguen una tertúlia oberta, destinada sobretot a escoltar. A escoltar els lectors, a escoltar els ciutadans, què pensen, què critiquen, què troben bé i què troben malament.

Vaig començar a l’inici d’aquesta dècada i per tant ja en dec haver fet uns quants centenars. M’hi mantinc, i espere mantenir-m’hi durant molts anys. Perquè n’aprenc molt, perquè aquests debats m’ajuden molt a prendre el pols del país, a entendre què pensa. Crec que el periodisme, sobretot, consisteix a escoltar i que escoltar de manera sistemàtica ajuda a entendre on som.

Ja fa molt temps que conte una anècdota per a explicar gràficament la utilitat d’aquests actes. Quan va començar el procés cap a la independència, sobretot a partir del naixement de l’ANC i les consultes populars, la primera qüestió que invariablement apareixia en aquestes tertúlies era: ‘I què farà Duran i Lleida?’ La gent tenia por que aquell home que aparentment era tan poderós i influent pogués aturar el moviment. Van passar anys així, fins que un dia em vaig adonar que ja ningú no preguntava per ell. Continuava essent molt poderós en els cercles polítics, però la població l’havia esborrat del mapa. Per això quan va provar de mantenir-se políticament al marge de CiU, vaig poder escriure que fracassaria, sens dubte. No tenia ningú que el votàs i ni tan sols els elogis i el servilisme de La Vanguardia podien fer-li recuperar res. El diari del comte de Godó abans feia guanyar i perdre eleccions però el món ha canviat molt, encara que a ells els coste d’adonar-se’n. El desembre del 2015, després de viure durant anys d’amenaçar sistemàticament Convergència amb una escissió, Duran es va trobar forçat a presentar-se tot sol i només va aconseguir 64.726 vots: no arribà ni al 2% dels votants. Aquell va ser el seu adeu. El seu adeu?

Bé, va ser el seu adeu de la política formal. Però, com s’ha vist ara, encara no dels passadissos del poder. Ara Duran ha estat nomenat conseller d’AENA, l’empresa que gestiona els aeroports espanyols, criticada com poques a Catalunya. Criticada per la societat catalana. Criticada per la vella Convergència i Unió. Criticada per Duran i Lleida quan el guió li deia que l’havia de criticar. Després d’uns quants anys de trànsit personal més o menys discret, el règim, el règim del 1978, l’ha recuperat. L’ha recuperat gràcies a Maurici Lucena, ex-portaveu del PSC al parlament, ara reconvertit en president d’AENA. Un gest digne dels vells temps, feliços per a ells, d’aquella època sortosament acabada que en vàrem dir de la sociovergència.

Quan el seu fracàs polític ja era clar, en una famosa entrevista, van demanar a Duran què faria una volta es retiràs de la política. Mònica Terribas, concretament, li va recordar que, molt fugaçment, ell havia fet alguna cosa més que de polític en la seua vida, que durant un poc temps havia fet de professor. I quan li demanaren si havia pensat a tornar-hi es va trobar amb una resposta mítica (‘De què viuré? De què menjaré?’), que exemplificava tota sola fins a quin punt aquell pobre home s’havia allunyat de la realitat del carrer, d’aquella realitat de la qual la població l’havia esborrat feia temps.

Però resta el règim. I el règim, tocat i malmès però encara viu, ha donat ara a Duran cadira, taula i aixopluc. Jules Renard, agre però molt incisiu, va deixar escrit fa segles que el règim, al capdavall, no era sinó aquella capseta de nacre que guarda una mica de bon tabac de picadura i et permet de mirar amb displicència mentre t’acarones suament el coll de la camisa. Ve-t’ho ací.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni Oller
Antoni Oller
29.01.2019  ·  22:07

Calia aquest editorial? ara que ja l’haviem oblidat!

jaume vall
jaume vall
29.01.2019  ·  22:07

Bona condensació sobre l’amoralitat del poder.
Quant a nosaltres, ¿també tenim la voluntat i la capacitat de ser generosos amb els qui han desafiat la seva condició d’espanyols per sumar-se a la nostra causa? Periodistes, professors universitaris, alguns artistes. No són molts. No els hauríem de deixar a la intempèrie.

JORDI PIGRAU
JORDI PIGRAU
29.01.2019  ·  22:25

Evidentment el règim està viu. Això del “encara” està x veure

No sé qui morirà 1er .Si nosaltres de paciència potser

Jordi Serramià
Jordi Serramià
29.01.2019  ·  22:28

Pobre home!!
Mai més tornarem a admirar la seva col.lecció de corbates, els gustos cars, el control paranoic que exercí sobre un partit històric que segrestà i enfonsà, la seva habilitat de tensar emocions, el seu festeig amb el falangisme a l’institut… De debò, formes part de la història d’un país que ha après a ignorar-te!

Matilde Font
Matilde Font
29.01.2019  ·  22:31

Com “bon vivant” que és l’exhome fort d’Unió, li han buscat un racó per treballar poc, veure’l menys encara i cobrar molt més que la resta de la societat. Ara sí que podrà viure tranquil. Somni aconseguit!

Josep Usó
Josep Usó
29.01.2019  ·  22:43

AENA. Un altre nyap per a justificar l’aixopluc d’aquest i d’altres personatges com aquests. Sangoneres, al capdavall. Incapaços de viure d’una feina honrada, com la de professor. Cobraria un sou a canvi del seu treball. Ací cobrarà més a canvi de molt poc. Marcaespaña.

JOSEP MARIA OLLE
JOSEP MARIA OLLE
29.01.2019  ·  22:55

Duran Lleida, cobrarà, si es tot l’any 12000 €, per quasi no fer res.
Crec q amb gent aixì fer un Tortosa, es lo millor.
No calia gastar gens de tinta, per donar li vida, quan está mes mort q mai!

Jordi Tudó
Jordi Tudó
29.01.2019  ·  22:58

Hi ha molts Durans i entre ells s.ajuden.
Tant reclamar la gestió i la descentralització d.Aena i per coses importants i quan toca es donen un cop de mà.
Serveis prestats x la gran causa comuna, la d.ells. La resta callar, pagar i estar a favor del seu règim.

Ricard Pintado
Ricard Pintado
29.01.2019  ·  23:47

Quan vivia en una luxosa habitació d’un luxós hotel de Madrid ja es comentava que era un home demòcrata de cintura cap avall i cristià de cintura cap amunt. Més concretament, un polític que es podia permetre una dissipada i llibertina forma de vida, un gran vividor que vivia allunyat de la realitat de la gent del carrer. Com voleu, doncs, que tingui cap principi? Tot el seu ser, de cintura cap a munt i cap avall, pertanyia a qui li amparava el seu modus vivendi… fins que els seus habituals votants, que vivien una realitat molt diferent a la seva (hauria de dir que a l’inrevés, lo seu no podia ser real) li van girar l’esquena en adonar-se que no els servia a ells. Tan sols servia a l’amo que li procurava el seu menester i alimentava la seva ilimitada vanitat.

Francesc Gispert
Francesc Gispert
30.01.2019  ·  00:11

Com que no m’interessa gaire aquest senyor, aprofito per a fer-vos una petició: podríeu explicar la vostra versió de per què ha acabat la col·laboració amb la Diana Coromines? Ella ha escrit al seu blog personal que li heu censurat un parell d’articles perquè era massa crítica amb el govern de Vichy, la qual cosa em semblaria molt greu si fos certa. Per una persona que s’atreveix a explicar com va viure-ho tot de dins de l’administració estant en lloc de callar i encobrir tothom… I això ve mesos després d’haver amagat els comentaris de les notícies en contra de l’opinió de la major part d’usuaris… Estaria bé que ho expliquéssiu públicament.

Rafel Torner
Rafel Torner
30.01.2019  ·  00:26

Mira, aquest editorial m’ha fet pensar en un magnífic article que he llegit avui mateix d’en Joan B. Culla sobre un altre pàcaru, en Fernàndez Teixidó. Us el recomano per veure com se’n port arribar a ser de cínic i caragirat.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
30.01.2019  ·  05:02

Un trepa més com tants altres, en aquest cas Roma si que paga traïdors. Salut.

jordi Rovira
jordi Rovira
30.01.2019  ·  06:56

Un mort ho és quan està enterrat. I els “ex” ho són del tot quan tenen una nova parella. En Duran ara va de parella. Aquella CiU veu com els seus ex prenen les claus dels nous pisos on viure. Jo diria que sí; calia fer aquest article. algunes coses les expliquen millor les reaccions que els manifestos.

David Escobedo
David Escobedo
30.01.2019  ·  08:08

Magnífica editorial!

Albert Miret
Albert Miret
30.01.2019  ·  08:40

Qui?… Duran i què?…

David Badia
David Badia
30.01.2019  ·  08:57

Un altre quintacolumnista, i n’hi han tans, per aixo la mamella del aeroport del Prat, Aena no la volen deixar i privatitzar, un Lucena i l’altre Duran i Lleida s’assemblen com dos gotes aïgua, gracies Sr. Partal per anar desenmascarant personatjes “nefastos” per Catalunya., per si algú encara en tenia dubtes.

Lluís Turu
Lluís Turu
30.01.2019  ·  09:06

Avui, sr. Partal estic decebut amb Vilaweb perquè no diu res de les declaracions d’en Junqueres a Le Figaro. Aquesta notícia és important per saber on som i que vol cadascú.
Entenc el problema que us crea donar veu als subscriptors en un tema tan cru, però si no som capaços de debatre aquestes coses, anem tots cap a casa, això si amb els pantalons al turmell, i deixar que els “iluminati” ens portin a l’escorxador amb tota la parafernàlia que la tècnica permet a qui se la pot pagar com hologrames, fixat tu quina modernor!
Dues preguntes, 1. Tots els altres membres d’esquerra que son a l’exili també els manca responsabilitat?. 2. La Conferència Episcopal no hi pinta res en tot això?, ja que tal com jo ho veig estan molt callats quant en altres moments no paravent de demonitzar als indepedentistes, que no republicants. Hi ha un fil roig entre Junqueres i aquesta gent?.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
30.01.2019  ·  09:18

És admirable que tota la vida la visquis dins de la segura trinxera i al capdevall et donin una medalla O un càrrec de primera per agrair els serveis prestats. Hem d’aprendre molt encara, per evitar que això es reproduexca a la República de Catalunya.
Per altra banda que passa amb el líder d’ERC, a quina lliga juga? Sap que li poden caure vint anys? O també hi ha un pegat invisible?

Josep Salart
Josep Salart
30.01.2019  ·  09:23

No em ve be parlar d’aquest paio.
De fet es un home que no te ofici, però sí molt benefici.

joan rovira
joan rovira
30.01.2019  ·  09:32

La teranyina que no votem i mana a BCN i de rebot a gran part de Catalunya:

Controlat per l’estat: CZF, Port, AENA, Rodalies (la majoria de partits hi són presents als consells d’administració)
Controlat per diferents partits: FIRA -depèn dels salons-
Controlat pels privats: Turisme de BCN
Controlat pel PSC: AMB
Controlat?: TMB
Controlat per gent de tots els partits?: TRAM
I tants altres com Aigües, Transport, Medi Ambient, etc.. Econòmiques -patronals-. Sindicals. Universitàries. Col.legis professionals, etc.

(Fa 43 anys d’aquesta partitocràcia espanyola-catalana sabuda per les elits polítiques, empresarials i culturals, gens explicada a la ciutadania. Però, ànims ciutadans de Catalunya que només fa que ens prenen el pèl tant els espanyols com els intermediaris catalans 110.347 dies).

Els del PP, C’s i PS?, volen continuar el negoci colonial. I amb aquesta gent de ER?, PDe?, comuns? volíeu fer la independència?. Si el poble i els mitjans no comencen a explicar la teranyina clientelar de la partitocràcia espanyola-catalana no avançarem mai. Ja en som de curiosos els catalans!

Conclusió.
Si els mitjans no s’atreveixen a explicar la teranyina clientelar espanyola-catalana a les administracions de l’estat i locals -especialment BCN-, proposo que ho fem els particulars. Només que comentéssim sobre un “ens” colonial espanyol-català per dia acabaríem de fer des del poble la dissecció definitiva del colonialisme espanyol a Catalunya. Sense aquest treball no tindrem mai independència, ni República, perquè no els interessa als que viuen d’aquesta gran estafa democràtica.

Àlvar Clavera
Àlvar Clavera
30.01.2019  ·  09:52

No és més que un altre “torpede” del règim PPSOE a la línia de flotació del independentisme per enfonsar-nos. Realment aquest personatge fosc no ens fa ni pessigolles ni ens hauria d’importar massa. Però ens indiquen quí és l’amo aquí. I moralment. fa mal.

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
30.01.2019  ·  12:43

Lluís Turu, aquest editorial és una distracció.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
30.01.2019  ·  13:11

D’acord amb Joan Rovira.
Es tracta de la teranyina que la Generalitat tenia que trencar preparant les estructures d’estat.
Perqué les estructures d’estat no son només hisenda, etc…. En tot cas, ara sabem que no tenien cap estructura d’estat preparada ni tant sols havien pensat en la teranyina.
I mossèn Junqueras fent aparicions dramàtiques per un grapadet de vots. Això si, ben separats.
I els que clamen unitat? anar-hi anant…. (com deia La Trinca), i molts d’ells votaran encara ERC.

casimir nalda
casimir nalda
30.01.2019  ·  15:48

No sé si aquest és el lloc addient per la pregunta que vull fer: seria molt complicat fer possible que el subscriptors poguèsen “puntuar +/-” els comentaris dels altres subscriptors com fan altres mitjans com elnacional.cat per exemple? Ajudaria molt a centrar els objectes de debat i poder ordenar els comentaris per ordre de puntuació. Gràcies

Rosa Gispert
Rosa Gispert
30.01.2019  ·  15:57

M’afegeixo plenament als comentaris de Joan Rovira, Lluís Turú i Francesc Gispert.

La denúncia de censura per part de VW que fa la Diana Coromines (excolaboradora d’aquest diari) al seu blog (www.dianacoromines.cat) és molt greu i seria necessari que aquesta editorial o la Sra Assumpció Maresma expliquessin la seva versió.

També crec que comença a ser hora que aquest diari es faci ressò de les coses bones i no tant bones que fa el govern en la seva gestió i que ja he demanat en alguna altra ocasió.

Jaume Gras
Jaume Gras
30.01.2019  ·  16:48

Crec que teniu tota la raó del món, però si no hi afegiu a ERC en tot aquest engany el dibuix es incomplert. Carregar-se la la socio-vergència i pensar que la resta dels partits no ha tingut cap mena de relació en la festa és poc enecertat. Us recordo que els “comunistes” del PSUC i IC han manat a Barcelona i especialment a l’urbanisme durant 40 anys. També a l’àrea metropolitana on durant tot aquest temps també ha contribuit al desgavell de l’habitatge doncs el 20% del sol que per llei esdevenia de titularitat pública per poder fer pisos “socials” (la paraula màgica dels cínics) en les redaccions dels plnas parcials EL POSAVEN A SUBHASTA!!!
I que dir d’ERC. Esquerra és bàsicament un partit republicà i sobretot anticonvergent. La construcció del seu espai ha estat a partir de la politica destructiva amb la voluntat d’erosionar a qui té al costat. No ha tingut miraments per res!!! Es diu independentista des de fa vint anys (amb en Colom) perquè abans no ho era…i seguint molt fidels a la seva tradició de pregonar l’independència o l’autodeterminació i fent president als socialistes (ep!!! la sociovergencia) no una, sino dues vegades.. en nom de les polítiques socials per ampliar la base !!! Poca broma…..No ens engayem…a la sociovergència de que parleu hi hauriem d’incloure a més farsants….

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies