El traductor Miquel Cabal llegeix en veu alta la seva traducció de 'Crim i càstig', de Dostoievski.

Avui, 11 de novembre, se celebra arreu del món el bicentenari del naixement de Fiódor Dostoievski (Moscou, 11 de novembre de 1821 – Sant Petersburg, 9 de febrer de 1881), un dels grans de la història de la literatura russa i universal. Aquesta commemoració coincideix a Catalunya amb un gran moment per a les lletres russes, perquè hi ha un planter de traductors que tradueixen obres provinents d’aquesta literatura directament del rus; també hi ha editorials que opten per aquests autors i un públic interessat. Parlem de traductors com Miquel Cabal Guarro, Arnau Barios, Marta Nin, Xènia Dyakonova i Ricard San Vicente, que ha estat durant molts anys el principal agitador en aquest camp, entre més noms.

El traductor Miquel Cabal considera que és un molt bon moment per a la literatura russa traduïda al català, per diversos motius: “Els qui vam tenir la sort d’estudiar amb en Ricard San Vicente hem anat tirant endavant i traduint. A més, el programa d’ajuts del govern rus a la traducció funciona molt bé, aquí i a tot el món. A tot arreu faltaven molt russos per a traduir, perquè les editorials no s’hi aventuraven perquè pensaven que no serien projectes rendibles. Però si hi ha un ajut a la traducció, ja és una altra cosa, ho facilita. A més, els editors independents també tenen un punt més de gosadia per a trobar autors nous. I entre una cosa i una altra, hem arribat a un punt que, efectivament, la literatura russa viu un bon moment. Això havia passat una mica als anys vint del segle XX, evidentment amb traduccions indirectes –que no són fetes del rus–, i això ho hem anat arreglant al llarg el temps.”

Cabal, en la darrera dècada, ha traduït cinc obres de Fiódor Dostoievski i les podem totes a les llibreries. La de més fondària, Crim i càstig, que es va publicar el mes de març proppassat és un encàrrec de la Casa dels Clàssics, amb un pròleg de Francesc Serés i un epíleg de Cabal mateix. Segons l’editor Raül Garrigasait: “La recepció de Crim i càstig va molt bé. Va arrencar amb molta força, ha arribat a totes les llibreries, els lectors el van a buscar i n’estem realment molt contents. Confiem que aquesta traducció de Crim i càstig es converteixi en un llibre de fons que constantment tingui demanda per part dels lectors, tal com ens passa amb la Ilíada, el primer títol de la mateixa col·lecció.”

Dostoievski, el 1876.

Marató de lectura en veu alta de Crim i càstig

Precisament, coincidint amb el bicentenari de Dostoievski, la Casa dels Clàssics, que és immersa en el Festival Clàssics, ha organitzat una marató de lectura en veu alta de Crim i càstig durant sis dies. Es clou avui, de 10.00 a 16.00, a la Universitat Pompeu Fabra (Facultat de Traducció), i de 16.00 a 21.00, a Casa Rússia. “Ens seduïa molt la idea de recuperar la literatura llegida en veu alta, literatura per a escoltar. Al capdavall, Dostoievski escrivia les novel·les i les publicava per lliuraments a la premsa, i és perfectament imaginable que, quan la família arribava a casa, hi havia una persona que agafava el diari i es posava a llegir-lo per a tots. Fem això, que la lectura sigui un fet compartit”, explica Garrigasait.

Crim i càstig explica la història d’en Rodion Raskólnikov, un estudiant arrogant i endeutat que veu en la mort de la vella que li presta els diners l’únic camí per a escapar-se de la situació desesperada en què es troba. Dostoievski davalla a les profunditats de l’ànima humana a través de les angoixes i els dilemes morals d’aquest jove. Aquest descens a l’infern corre en paral·lel al de la ciutat de Sant Petersburg, en plena decadència.

Miquel Cabal, el traductor de Dostoievski al català

Miquel Cabal Guarro (Barcelona, 1977) va estudiar filologia eslava a la Universitat de Barcelona i va estudiar rus a l’Escola Oficial d’Idiomes. Ara es guanya la vida traduint i fent classes a la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Es va posar a traduir després d’una estada a Moscou i va optar per ser traductor perquè Llibres de l’Índex li va proposar de traduir Apunts del subsol. De manera que Cabal va començar a traduir literatura russa amb Dostoievski.

“Tenia una gran devoció per Dostoievski i l’any 2002 em van proposar de traduir Apunts del subsol, que va aparèixer a Llibres de l’Índex. N’havia vist una versió teatral adaptada quan era a Moscou i m’havia encantat. Quan vaig tornar aquí i em van oferir la traducció, vaig pensar que era un senyal i que havia d’acceptar l’encàrrec. Aquesta va ser una primera versió. El mateix títol s’ha tornat a publicar aquest any a Angle Editorial, amb una versió que he revisat a fons. Perquè, és clar, amb vint anys d’ofici i gairebé quaranta llibres traduïts, és molt diferent la manera d’aproximar-me a un text.”

Què ha canviat, a l’hora d’afrontar-vos a una traducció? Cabal respon: “Els criteris que vas construint com a traductor són cada vegada més complexos i pots raonar més les coses i amb angles més diversos. La història de la llengua, la sociolingüística, em comença a pesar molt a l’hora de traduir. I també m’interessa molt com construir el discurs col·loquial, que sempre és una batalla molt grossa en català. Ara intento d’evitar les solucions més contemporànies i miro de trobar solucions que em permetin de crear una parla que sembli col·loquial i eviti el castellanisme sistemàtic, un fet molt habitual en la parla de Barcelona. Ara ens esforcem a l’hora d’acostar-nos a l’original, per fer-ho amb molt de respecte pels registres.”

Més enllà de Crim i càstig i d’Apunts del subsol, Cabal va traduir el 2015 Les nits blanques, també a Angle Editorial. I aquesta setmana arriba a les llibreries Pobres, la primera novel·la que va escriure Dostoievski, publicada pel nou segell Cal Carré. Cabal també ens comenta que d’ací a uns deu dies sortirà Manyaga, que és un relat llarg que va publicar Dostoievski el 1876 i que edita Angle, també.

Cabal versus Nin

Ens interessa d’entendre com Miquel Cabal ha fet el pont amb la traducció d’Andreu Nin de Crim i càstig, el gran referent que teníem en català fins ara. I la resposta de Cabal ens sorprèn, i no: “No he fet el pont. Em vaig llegir la traducció d’Andreu Nin quan estudiava literatura russa, fa una pila d’anys, i no l’havia tornada a llegir. En el moment de traduir-lo, no he obert el llibre. Ni una vegada. Vaig decidir que no consultaria la traducció de Nin per cap raó, perquè em feia por que les seves solucions em semblessin prou bones i no ser prou valent per a prendre uns altres camins. Ara, recentment, n’he comparat un parell de paràgrafs i la veritat és que totes dues traduccions s’assemblen com un ou a una castanya. Hi ha fragments en què les diferències són enormes, i és natural que sigui així. Perquè la llengua catalana de Nin del 1929 i la llengua catalana del 2021 són necessàriament diferents.”

El traductor Miquel Cabal.

Miquel Cabal encara no ha atacat la traducció d’Els germans Karamàzov, potser la novel·la més coneguda i apreciada de Dostoievski, juntament amb Crim i càstig. Perquè Club Editor va encarregar al traductor Arnau Barios una revisió a fons de la traducció que n’havia fet Joan Sales el 1961 i que era indirecta, a partir de la francesa. Aquest volum, aparegut el 2014, encara és vigent, i per això cap editorial no considera que sigui un bon moment per a fer-ne una nova versió. Tanmateix, Cabal diu que no té pressa i que estarà encantat de traduir Els germans Karamàzov, tot i que sap que l’encàrrec pot arribar d’ací a deu anys o quinze: “Ja m’hi posaré quan toqui.”

Dostoievski, pertorbador

“Dostoievski és un autor capaç de crear un ambient que ens pertorba, que ens sacseja i, a més, és capaç de ser molt divers en la seva proposta. De l’elucubració filosòfica més profunda a l’humor satíric que frega gairebé l’absurd. I tot ho fa amb una prosa moderna i amb una exhibició d’estil i de recursos que és a l’abast tan sols dels grans escriptors. Fa allò que li dóna la gana i en sap molt”, considera Cabal.

I continua: “Per exemple, Crim i càstig és una exhibició de novel·la moderna, i Els germans Karamàzov, també. A més, aquesta darrera t’aboca a qüestions filosòfico-religioses que han estat font de discussió durant segles amb molta facilitat. Pobres, per exemple, la primera, a més de ser una novel·la social encoberta, és una mena de caricatura d’allò que eren les novel·les epistolars tardoromàntiques, tronades i molt repetitives. Construeix una novel·la epistolar, però amb una altra finalitat, la d’exposar tot un seguit de problemes que afecten la societat russa de mitjan segle XIX, la pobresa, la manca de recursos, el malestar general, l’alcoholisme… Qüestions que a les novel·les epistolars tradicionals no hi figuraven, perquè eren purament sentimentals.”

“O Manyaga, que sortirà d’aquí a deu dies, és un relat esfereïdor sobre el maltractament psicològic d’una noia per part del seu marit, que és molt més gran que ella. I Les nits blanques, una novel·la sentimental, en diu ell, però que acaba essent una mena de crit d’esperança d’un Dostoievski encara jove, abans d’anar a la presó. I Apunts del subsol, amb una primera part més expositiva i una segona part meravellosa, presenta una ciutat de Sant Petersburg terrible, com la de Crim i càstig, i ens presenta un personatge que és capaç de fer tota l’estona la cosa contrària d’allò que li convé per fer-se mal.”

I encara més Dostoievski

A més dels títols citats, a les llibreries també es pot trobar, de Dostoievski: Un arbre de Nadal i una boda, traduït per Marta Nin i editat per Comanegra, amb il·lustracions d’Oriol Malet; El somni d’un home ridícul, traduït per Marta Nin i editat per Godall; Gent pobra –una altra edició de Pobres– amb traducció de Miquel Pérez-Muñoz i editat per el Troll; i Stepàntxikovo i els seus habitants, editat per Falzia, que recupera la traducció d’Andreu Nin. Tots són títols publicats el 2020 i el 2021.

Sobre els cinc contes de F. Dostoievski que s’apleguen a El somni d’un home ridícul, traduïts per primera vegada al català per Marta Nin, en parlarà ella mateixa i Arnau Barios, llegiran textos en rus i català i celebraran l’aniversari de l’escriptor, a Bookeria. Llibreria russa de Barcelona, a les set del vespre.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.