Què farem el diumenge amb les botigues obertes?

A Barcelona, els comerços obriran els festius durant els quatre mesos vinents, amb l’optimisme de les organitzacions comercials i l’oposició de la Federació d’Associacions Veïnals de la ciutat.

Jordi Goula
Jordi Goula
13.05.2022 - 19:50
Actualització: 14.05.2022 - 09:12
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

A partir d’aquest diumenge, 15 de maig, i fins el 15 de setembre, els comerços situats en els eixos comercials turístics de les zones 1 i 2 de Barcelona (els districtes sencers de Ciutat Vella i l’Eixample, a més de barris de sis districtes més de la ciutat que són considerats zona de gran afluència turística) podran obrir el diumenge i els dies festius. L’ampliació del calendari comercial arriba en un moment crucial per a l’activitat econòmica de Barcelona. D’una banda, és una mesura que ajudarà el comerç situat en les zones més turístiques, molt castigades per la pandèmia, i, per altra banda, afavorirà la contractació de personal per a cobrir aquesta ampliació horària, cosa que contribuirà a millorar el nivell d’ocupació a la ciutat.

Fins ara, el calendari comercial permetia d’obrir cinc diumenges, tres al maig i dos a l’octubre, però això confonia els consumidors, que no acabaven de tenir clar quan trobarien les botigues obertes i, de retop, acabava essent poc significatiu per al comerç que feia l’esforç d’obrir el diumenge. La consecució d’aquest nou calendari comercial, fruit d’un acord social del sector, patronals i sindicats, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, significa una fita en la història comercial del país i un gran impuls per a l’economia de la ciutat en ple context de recuperació de la crisi sanitària.

Aquesta entradeta pertany a la nota que han passat aquest matí la Unió d’Eixos Comercials i Turístics de Barcelona, conjuntament amb Barcelona Oberta. D’aquesta manera, la capital catalana entra en el circuit de grans ciutats europees on els comerços podran obrir el diumenge.

Però no tothom ho veu igual de positiu. Abans-d’ahir, la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) va fer pública una nota on rebutjava l’acord al qual havien arribat totes les parts abans esmentades perquè considera que el nivell de descans, benestar i gaudi de la ciutat empitjorarà, alhora que es precaritzaran encara més les condicions laborals dels treballadors.

“Els diumenges i festius eren els pocs dies que podíem passejar pel barri amb calma, els pocs dies de descans i conciliació per a comerciants i treballadors”, diuen en un comunicat que ha impulsat l’Associació de Veïns del Barri Gòtic i que han subscrit, a més de la FAVB, una sèrie d’associacions de manera individual. També rebutgen l’acord perquè consideren que hi “perd el veïnat, hi perd el petit comerç, hi perden els treballadors” i “hi guanyen, novament, les grans empreses, les franquícies i els grans grups de restauració”.

Amb tots els respectes per la FAVB, penso que aquesta vegada barregen moltes coses i algunes no són del tot veritat. Per exemple, les botigues de menys de 300m² ja podien obrir al Barri Gòtic i al Born fins ara. No hi ha d’haver gaires canvis. Sobre la precarització, s’ha de veure si serà així, perquè el pacte signat amb els sindicats és prou curós en aquest punt, si més no, sobre el paper. I quant a la conciliació, cal que per a fer-la es tingui una família i una feina. I sense feina –un risc real–, la conciliació és forçada al 100%, però no crec que ningú la vulgui. No sé si es crearan gaires llocs de feina o no, però crec que és un pas que calia fer, i ja fa sis anys que es discuteix per a fer-lo avançar. És bo provar-ho, i si no funciona, sempre es pot tornar enrere. Sí que estic d’acord que els més beneficiats seran els grans espais comercials ben refrigerats de la ciutat –no cal ser una llumenera–, però també és cert que sortirà més gent al carrer. I, sobretot, facilitarà les compres dels turistes.

El president de Barcelona Oberta, Gabriel Jené, m’admet que “no serà un procés fàcil, però tenim un comerç de centralitat molt potent”. Sobre Barcelona, diu: “És la ciutat més turística de l’estat, amb els horaris més restrictius. I això és un contrasentit. Fa molts anys que batallem per obrir el diumenge i els festius.” Em comenta que hi pot haver ajudat el cas de Cadis, on el problema es va judicialitzar i el Tribunal Suprem va dictar una sentència liberalitzadora el març del 2019 que anul·lava, “per ser contrària a dret, la resolució de la Direcció General de Comerç de la Junta d’Andalusia, de 22 de juliol de 2016, per la qual es feia pública la declaració del municipi de Cadis de zona de gran afluència turística a efectes d’horaris comercials”. La Junta ho centrava en el nucli antic i a dues quinzenes.

“Penso que en el consistori han vist les orelles al llop i al final hem arribat al pacte, sense haver d’anar més enllà. Hem de pensar que això que hem fet aquí ja ho fan molts municipis catalans.” Valora molt positivament que els sindicats hi hagin entrat. “Hi ha tres aspectes que regiran en aquests festius. El primer, la no-obligatorietat de la feina. El segon, la conciliació laboral. I el tercer, el sistema retributiu que s’aplicarà i que tindrà com a referència el que fem servir les festes de Nadal. No dubto que serà una experiència positiva per als comerciants, per als consumidors i per a tota la societat barcelonina”, conclou.

“L’operació serà un èxit només en un cas: que sigui rendible. I en aquests moments no ho tinc clar del tot. Tampoc tinc gaire clar qui acabarà obrint. Els centres comercials i els grans magatzems, per descomptat. Al passeig de Gràcia, el rovell de l’ou, sincerament, no ho sé.” Això m’ho comenta Santi Pagès, un economista que ha dedicat tota la vida professional a millorar el nostre comerç i és un referent a Catalunya. No li agrada parlar d’horaris. “Mentre hi hagi Amazon, que fa el que vol, reparteix quan vol, envaeix espais públics i privats i ningú no li diu res, és absurd parlar d’horaris i de calendaris.” I jo em pregunto per què el sector no ha actuat més durament per posar fi al desgavell dels repartiments, que és una molèstia flagrant per a ciutadans i comerciants.

Pagès dóna molta importància al turisme. Comenta dades d’abril i creu que funciona molt bé. “Són dades del tax free, és a dir, de gent extracomunitària que ha vingut i comprat. Hem de pensar que els asiàtics no vénen per la pandèmia, i, per tant, són fonamentalment americans i anglesos. Les dades de l’abril han estat un 80% de les que hi havia abans de la pandèmia. Amb les restriccions esmentades, penso que són molt bones. I, a més, el tiquet també ha pujat en aquest segment de turisme. És un tiquet alt, de més de mil euros.” I acaba assegurant-me que si l’operació que comença diumenge és pensada per a aquesta gent, pot ser un èxit. “Si no és així i es prioritza més el personal de la ciutat i la comarca, en tinc més dubtes.”

Alguna cosa hi deuen tenir a veure els estrangers, en les vendes dels establiments de Comertia, que van créixer d’un 9,2% el mes d’abril, en comparació amb les dades de facturació prèvies a la pandèmia, segons el seu indicador mensual. A la nota que acompanya l’indicador es comenta que aquestes dades de l’abril confirmen la recuperació del consum iniciada el setembre del 2021, marcant el creixement més gran dels darrers anys respecte de les vendes existents abans de la pandèmia.

Cal esperar i desitjar sort a “l’operació festius”. Si és un èxit, Barcelona hi guanyarà.

P.S. Ja que hem parlat d’Amazon, hi ha un fet del qual s’ha fet poc ressò i em sembla interessant de comentar. Resulta que la filial europea d’Amazon va facturar 51.300 milions d’euros l’any passat. Un any bo, en el qual les seves vendes van créixer d’un 17%. Això va representar una xifra rècord, però no va evitar que la plataforma acabés presentant unes pèrdues anuals de 1.160 milions d’euros, de manera que no ha hagut de pagar ni un euro d’imposts a Luxemburg, on té la seu europea. L’enginyeria fiscal al poder!, assenyala Bloomberg, d’on ve la notícia. I jo hi afegiria, també la barra i la injustícia. Perquè si Luxemburg no en veu ni un euro, aquí encara menys… I són diners que necessitem. Ens hauria de fer pensar que els compradors –molts de nosaltres– tenim l’última paraula.

 

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies