El dret dels catalanoparlants de ser atesos en català per la seva administració ha desblocat quilòmetres amb la fita aconseguida per la Plataforma per la Llengua. Al País Valencià, la policia espanyola s’ha compromès a respondre en català als ciutadans que s’hi adrecin en català. Ho ‘recomana’ una circular de la Direcció General de la Policia, en què demana que, a les oficines de denúncies i atenció a la ciutadania i a les oficines on es fa la documentació com el carnet d’identitat o el passaport, es procuri atendre en català ‘en la mesura que sigui possible’. N’hem parlat amb el delegat de la plataforma al País Valencià, Manuel Carceller.

D’entrada, sembla que el compromís és una novetat i un avenç, però la nova delegada del govern espanyol al País Valencià, Glòria Calero, s’ha afanyat a matisar-lo arran de les queixes dels agents: és una recomanació, i no pas una ordre, diu. És un compromís, doncs, massa tou? Carceller respon que, en tot cas, ells ho valoren com un èxit: ‘És la primera vegada que en un territori de parla catalana hi ha un document oficial de la policia amb unes propostes de reconeixement del dret que tenim els valencians de fer servir la nostra llengua quan ens adrecem a la policia.’ I afegeix: ‘Això no ha passat mai ni a Catalunya ni a les Balears, i qui no ho veja com un èxit, s’equivoca.’

Tampoc no tem un incompliment, perquè la circular de la policia espanyola acaba d’establir un precedent indubtable. ‘A partir d’ara, quan siguem intermediaris de qüestions que afecten possibles incompliments lingüístics, tindrem un precedent que sempre podrem invocar, i això és important’, diu. És un procés lent i tímid, sí, però aquest és el ritme: ‘El camí per al reconeixement d’un dret, com sabem tots massa bé al nostre país, és un procés en què la ciutadania ha de participar. Les coses no són evidents: s’han de fer créixer i s’han d’omplir.’

Hi han ajudat quatre casos flagrants de discriminació lingüística contra catalanoparlants per part de policies espanyols al País Valencià. ‘Parlem tant de converses al carrer com en un despatx: un control d’alcoholèmia, una inspecció de trànsit, una denúncia per robament de targeta, una visita de la policia a una comunitat de veïns.’ I això només són exemples d’aquest darrer any. ‘El 2018 hi va haver una detenció en un col·legi de Benidorm en què el ciutadà ens va demanar col·laboració perquè havia estat retingut incomprensiblement. En un control, l’agent de policia li va exigir que li parlara en castellà. Ell va dir que tenia dret de parlar en valencià, i el van retenir.’ Un cas semblant va passar a Tavernes de la Valldigna, un poble del tot catalanoparlant. ‘Hi va haver un abús de poder per part de dos guàrdies civils a una parella de joves que anaven al Festivern’, explica Carceller. El jove es va negar a parlar castellà, es va mantenir parlant valencià i va ser retingut durant trenta minuts, en un control d’alcoholèmia en què els qui parlaven en castellà no s’hi estaven més de cinc minuts.

Carceller ofereix la recepta que la Plataforma per la Llengua ha fet servir amb l’administració fins que ha aconseguit el compromís: ‘Som en una via de diàleg.’ Fa mesos que enraonen amb el delegat del govern espanyol a València i ara hi han vist ‘una resposta positiva’. En el procés també hi ha intervingut l’Oficina dels Drets Lingüístics de la Generalitat, que havia enviat un requeriment arran d’aquests incidents discriminatoris contra catalanoparlants per part de la policia espanyola registrats per la plataforma. I també el Síndic de Greuges, que sol ser qui dóna més recorregut a aquesta mena de denúncies. ‘Volem entendre que això és una mostra de diàleg de l’administració de l’estat.’

‘Ja teníem previst de fa setmanes de reunir-nos amb la nova delegada del govern. Fa mesos que dialoguem amb la delegació.’ I quin és el següent moviment? Tot apunta en la mateixa direcció. Carceller espera poder continuar reunint-s’hi. Volen anar més enllà: pensen que tots els policies de les forces i cossos de seguretat de l’estat han de tenir una competència bàsica en català per a poder complir la llei sense dificultats. ‘Vist que ara hi ha una proposta que suposa una acceptació parcial d’allò que demanem, som en el camí perquè l’estat i les seves institucions accepten que la llengua pròpia del territori també és oficial a l’estat, no únicament a la comunitat autònoma o a la Generalitat Valenciana. Legalment és així.’

Els sindicats de policia Jupol i UFP han demanat que es retiri l’ordre. Diuen que no té sentit que, si no se’ls demana que sàpiguen valencià, ara els torns depenguin d’això. Carceller no vol entrar-hi, en qüestions sindicals, sinó dels drets que ‘ja tenim els ciutadans’. Això que defensa la Plataforma per la Llengua, afegeix, es basa en la realitat legal vigent. ‘Quan nosaltres diem que el ciutadà té el dret de parlar sempre en valencià a un agent de seguretat, és indiscutible, perquè la llei d’ús ho diu ben clarament.’ Però sí que respon, subtilment, als agents de policia: ‘No tenen obligació de saber expressar-se en català, però sí que tenen l’obligació de posar els mitjans perquè el ciutadà siga atès en la seua llengua.’

VilaWeb necessita el vostre suport

El dret d'informació és indiscutible i, en dies com aquests que vivim, que tothom hi pugui tenir accés és més necessari que mai. A VilaWeb treballem de sempre per donar la millor informació possible amb accés lliure, sense barreres de pagament. Simplement demanem als qui pugueu i vulgueu pagar que ens ajudeu fent-vos-en subscriptors, per poder garantir la continuïtat i la independència del diari.

Trobareu més informació sobre les subscripcions en aquesta pàgina.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb