22.03.2023 - 14:01
|
Actualització: 22.03.2023 - 15:57
La directora general de la Guàrdia Civil, María Gámez, ha dimitit després que el seu marit ha estat citat en el marc d’una peça de cas dels ERO. Gámez serà substituïda per la delegada del govern espanyol a la Comunitat de Madrid, Mercedes González. Gámez ha explicat que la decisió ha estat difícil i l’ha justificat perquè la considera “l’única possible per protegir la seva família i la Guàrdia Civil”. “Sense entrar en el dret de la presumpció d’innocència, prenc la decisió pels principis d’honestedat i responsabilitat”, ha dit.
La fins ara directora de la Guàrdia Civil ha reivindicat la feina feta i ha demanat que no s’utilitzi aquesta “circumstància personal” per a danyar el cos policíac ni al govern espanyol.
El gener de 2020, María Gámez va substituir Félix Azón al capdavant de la Guàrdia Civil. Anteriorment, va ser sub-delegada del govern espanyol a Màlaga i regidor a l’ajuntament del municipi.
La dimissió també coincideix amb les investigacions judicials per les irregularitats en obres de tretze comandàncies i amb el cas Mediador, que afecten dos generals retirats, Pedro Vázquez Jarava i Francisco Espinosa Navas, aquest darrer en presó preventiva.
La causa judicial del marit
La causa judicial la instrueix el jutjat número 6 de Sevilla i investiga els pagaments de la Junta d’Andalusia, entre 2009 i 2011, a una empresa d’un dels germans de Juan Carlos Martínez, marit de la fins ara directora de la Guàrdia Civil. Recentment, la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la policia espanyola va lliurar al jutjat un informe sobre presumptes irregularitats comeses en la concessió de préstecs per part de l’agència IDEA a l’empresa Santa Motor, que va rebre 36 milions d’euros en crèdit i va tancar el 2011.
En els informes policíacs apareix dinou vegades el nom del marit de Gámez, que va ser cap de gabinet de l’ex-conseller d’Obres Públiques Francisco Vallejo i director de gabinet de l’ex-conseller Gaspar Zarrías, tots dos del PSOE. Segons els informes, els investigadors aprecien un “lucre injust d’aquest ex-assessor polític” a través d’una societat i apunta, a més, a un suposat “mecanisme de retribució per la concessió de fons públics”.
