Els deutes asfixien l’associació Llibre Solidari i l’endinsen en un concurs de creditors

  • A part la mala gestió econòmica, l'entitat també fa front a quatre denúncies per haver contractat voluntaris de manera irregular

VilaWeb
Una parada de l'associació (fotografia: Llibre Solidari).
Pol Baraza Curtichs
19.12.2022 - 21:40
Actualització: 19.12.2022 - 23:02

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’associació Llibre Solidari, nascuda a Barcelona amb l’objectiu d’ajudar gent amb risc d’exclusió social i amb pocs recursos, està asfixiada pels deutes econòmics. Ha fet suspensió de pagaments i ja ha començat els tràmits per a un concurs de creditors, segons que ha explicat un membre de la junta directiva a VilaWeb.

Fins fa poc temps, tenia una quinzena de botigues físiques, principalment a Barcelona, i muntava parades en algunes estacions de metro de la ciutat, on venia llibres de segona mà. Malgrat el discurs solidari, s’ha constatat que l’entitat havia fet una mala gestió econòmica. Però no tan sols això: també es troba immersa en un escàndol laboral per haver tingut voluntaris en situació irregular. N’hi ha quatre que han denunciat l’entitat. Un d’aquests voluntaris considera que Llibre Solidari se n’aprofitava perquè la majoria eren d’origen estranger i tenien una situació administrativa irregular.

L’entitat fa temps que no té recursos econòmics. Un membre de la junta –que ha demanat de mantenir-se en l’anonimat– considera que una de les responsables de tot plegat és la directora, Berta Bagur. “Tenia molta confiança en ella mateixa i es veia com una gran emprenedora. Sempre transmetia la sensació que tot anava bé”, explica. Però diu que ha pres decisions i ha fet inversions sense tenir en consideració l’opinió del conjunt de la junta. Dos treballadors consultats per aquest mitjà també assenyalen que la gestió de Bagur no era bona i que sabia que cometia il·legalitats. La directora s’ha apartat de l’entitat per qüestions de salut i ara se’n fan càrrec els germans.

Concurs de creditors i un ERO

El cas de Llibre Solidari és en mans d’advocats, que han començat els tràmits del concurs de creditors, segons que informa aquest membre de la junta. La seguretat social, com sol passar en aquests casos, els ha embargat els terminals punts de venda –TPV–, que són essencials per a vendre els productes. “Ens han embargat l’única font d’ingrés que teníem i això ens va fer repensar com sortir-ne, perquè és impossible de fer front als deutes amb Hisenda i la Seguretat Social si no tenim capacitat d’ingressar”, diu. A part el concurs de creditors, l’associació també ha obert un expedient de regulació d’ocupació (ERO).

Arran del problema econòmic, l’entitat ha donat l’opció als treballadors de les llibreries de fer-se càrrec dels locals, i així assegurar que no perdin la feina. VilaWeb s’ha posat en contacte amb tres llibreries que ja no formen part de Llibre Solidari. Una ja ha canviat de nom i opera amb una nova imatge. Una altra encara hi té el plafó de l’entitat, però aviat el canviarà.

A part les llibreries, l’entitat també venia llibres al metro de Barcelona, arran d’un conveni de col·laboració amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), que, segons fonts de l’organisme, s’acabava el febrer de l’any que ve. TMB diu que Llibre Solidari és al corrent de pagament i que no han detectat res estrany.

Falsos contractes de voluntaris i inversions

Pel membre de la junta directiva amb qui ha parlat VilaWeb, el problema té dues causes. La primera, la inversió –considera que unilateral– que va fer Bagur a començament d’any en un nou local al carrer de Balmes de Barcelona. Havia de ser una cafeteria-llibreria, però el deute no ha deixat de créixer durant l’any i la situació ha esdevingut “irrecuperable”.

La segona causa són uns quants incompliments greus en matèria laboral: uns falsos contractes de voluntariat, segons que va avançar el diari Ara fa dies i ha pogut confirmar VilaWeb. L’associació va rebre quatre denúncies laborals i a l’octubre es van inspeccionar dos dels locals que té a Barcelona. Tenia joves a les estacions de metro per a muntar les parades i vendre llibres. Eren voluntaris i tots havien signat un document que deixava clar que no podien estar subjectes a horaris i que podien percebre fins a catorze euros diaris per transport i dietes. Així i tot, tal com va detallar l’Ara, sí que tenien horaris i cobraven en mà una quantitat de diners fixa segons les hores esmerçades.

Segons el membre de la junta, en cap moment no hi ha hagut voluntat lesiva ni delictiva per part de ningú. “Només hi ha hagut un excés d’ambició i actuacions errònies que, sumades, han fet irreversible la situació”, conclou. VilaWeb s’ha posat en contacte amb un dels germans Bagur per a recollir la valoració de la família, però no ha volgut fer declaracions.

La majoria de voluntaris, d’origen estranger

En Juan Pablo, un dels quatre denunciants, ha explicat a VilaWeb que la majoria de voluntaris eren d’origen estranger, principalment de l’Amèrica Llatina. Ell és xilè, i diu que l’associació cercava gent com ell per dues raons: “Estàvem disposats a treballar en tot i a fer qualsevol cosa, i ens servia per a entrar en el mercat laboral.” Aquest voluntari va treballar unes quantes vegades en les parades del metro, i descriu així com eren les jornades: “Era un règim d’esclaus. A part de vendre els llibres, també havies de muntar i desmuntar la parada i tornar els llibres al magatzem. Tardaves dues hores, i això no t’ho pagaven pas. Tampoc no et pagaven les targetes de transport, i mira que treballaves al metro de Barcelona. I quan treballàvem per Sant Jordi tampoc no hi havia una paga especial.”

En Juan Pablo va treballar durant dos anys a Llibre Solidari. L’octubre d’enguany l’entitat fou investigada per la inspecció de Treball i poc després fou acomiadat. “L’advocat reclama una indemnització per acomiadament injustificat i perquè em paguin tots els diners que em deuen”, relata. El judici serà el 14 de març, però la insolvència de Llibre Solidari pot endarrerir el cas. Si el jutge reconeix que en Juan Pablo tenia una relació laboral amb l’entitat solidària, podrà, segons que diu, fer al·legacions a l’oficina d’estrangeria i regularitzar la situació laboral.

Un dels altres voluntaris –que vol mantenir l’anonimat–, d’origen veneçolà, explica que hi va treballar durant tres anys i que tothom sabia que no era una feina regularitzada. “Era una manera de guanyar-nos la vida mentre cercàvem els papers. Sabíem que no era legal, però ens feia falta. Era com una situació de jornalers. Però en lloc de collir taronges a València, veníem llibres a Barcelona.”

“La manera com es gestionava era desastrosa –afegeix–. No era legal des d’un bon començament. Tard o d’hora hi havia d’haver una inspecció i s’havia de veure que s’havien gastat diners en coses que no eren els sous.” De la presidenta, Berta Bagur, diu que era una persona amb qui no es podia confiar: “Tenia molt discurs i capacitat de vendre les coses, però et deixava a l’estacada moltes vegades.” Llibre Solidari li ha ofert la possibilitat de continuar vinculat en una de les llibreries que té a la ciutat, i amb un soci han reobert el negoci amb una nova imatge.

La junta defensa que els contractes es van fer amb bona fe i per ajudar gent vulnerable. Ara, en detectar que la situació era irregular, el membre consultat per aquest mitjà diu ho va advertir a la directora i que aquesta no va fer res per resoldre la situació.

Onze anys de discurs solidari

L’associació Llibre Solidari la va fundar Joan Bagur, el pare de l’actual presidenta, l’any 2011. Segons que va explicar en una entrevista a Núvol el 2016, la va muntar després de sobreviure a un càncer i amb l’objectiu d’ajudar els altres. Va destacar que els voluntaris hi tenien un paper molt important: “Alguns són gent que s’ha quedat sense feina i els donem una ajuda econòmica (que no arriba a ser un sou) a canvi que ells facin unes hores aquí.”

L’entitat treballava a partir de donacions de llibres, discs i films. Des del magatzem central es catalogaven i es distribuïen pels punts de venda, tot i que també es podien fer compres a la botiga en línia. Els productes es venien a un preu molt econòmic, majoritàriament entre un euro i cinc. I els beneficis es destinaven a causes socials.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes